Una vegada una nena li preguntà a la seva mare:
- Mare, per què tu mai tens por?
La seva mare respongué:
- Per què et tinc a tu, al pare i sento el vostre amor cap a mi. Per això vosaltres sou l protecció per a poder fer tot allò que haig de fer per tu, pel pare i per mi.
- I per això no tens por?
- No, perquè em feu adonar-me que jo també sóc Amor, tenint aquest Amor dins meu. Quan un sent l’Amor, no té por, ni dubte sobre el què fer. no importa el que visqui, perquè sap que l’Amor sempre el farà sentir bé. Per això no tinc por.
- ...
- Tu et sents bé filla? Et sents estimada? – li preguntà la seva mare. .
- Sí! – respongué somrient.
- Per què tu ets una gran persona. Tens un gran cor. No temis perquè sempre te’n sortiràs endavant. Mira, anem a fer una cosa: respira poc a poc i tanca els ulls.
La nena ho fa.
- Ara, com et sents?
- Bé – respongué la nena. Estic molt bé.
- Això que estàs sentint ets tu. Si ho vas fent de tant en tant, deixaràs de tenir por perquè t’aniràs sentint bé. Et sentiràs com si algú t’abracés. Llavors et sentiràs protegida, i quan algú se sent bé, no té pors, perquè sap que tot se solucionarà. Viu així filla!
Llavors la mare i la seva filla s’abraçaren allà en el parc on es trobaven, i a continuació la seva filla se separà per a anar a jugar.
Quan vivim des del nostre món interior, i no des del nostre exterior, llavors, les pors desapareixen, així com els dubtes.
Viure des de la nostra integritat, des d’aquell qui en veritat som, fa que l’univers es manifesti en nosaltres, i quedem protegits per la nostra essència innata. Serà llavors, quan anirem coneixent-nos per a saber aquell qui en veritat som.
Sent així, la vida fluirà perquè la teva actitud davant d’ell serà d’acceptació, portant-te vers la materialització d’allò que un ha vingut a fer.
No temis perquè el temor procedeix del teu exterior.
Viu des del teu món interior, tenint present allò que sents dins teu.
Tu ets Amor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada