dijous, 29 de juny del 2023

L'hora de l'adéu txamànic

 


El tema que avui us vull transmetre està relacionat amb un aspecte que en el seu moments va ajudar a la humanitat a començar a prendre consciència o saber que, a part del mon on un vivia, existia un altre més enllà de lo físic.

Per a mostrar-lo i poder ajudar als altres, sers amb uns denominats dons exercien denominant-se gurús, txamans, wicas, i d’altres noms que segons on es trobaven se’ls coneixia segons les creences i tradicions d’aquelles terres on habitaven.

Va ser una manera de començar a transmetre que havia una vida diferent a la que un es trobava, dins de les energies de baixa vibració que es trobaven en aquells temps en aquest planeta.

El tema d’avui va tenir el seu paper pel despertar espiritual i l’obrir la porta d’una vida existent més enllà d’aquest món, de la qual tots procedim. Em refereixo a l’Espiritualitat. Amb el temps, cada vegada va haver més sers que començaren a sentir la seva veritable essència. Degut a això, el nostre món actual està vivint moments de grans canvis, els quals, cada vegada aniran a més degut als despertars de la consciència massius que s’aniran produint al llarg del seu procés. El planeta Terra està evolucionant més del que vivint en la terrenalitat un pot arribar a adonar-se i veure.  

Les paraules d’avui estan relacionades amb el txamanisme, l’energia txamànica.

Abans ja he dit que va tenir el seu paper en aquest sistema de vida, però tenint present l’energia existent actual en el nostre món, ja no té la seva funció com ho havia tingut anteriorment.

Per què ja no té la seva funció com la que tenia?

Això és el que avui vull transmetre-us. Les paraules que ara llegireu procedeixen, també, dels nostres germans celestials que sempre han estat amb nosaltres, i que ara, cada vegada més, hi ha ànimes encarnades que comencen a adonar-se d’ells i els accepten a les seves vides.

En els seus moments, el txamanisme era una manera d’interpretar la vida més enllà de la forma, degut que el que representava eren uns resultats no procedents de la visió de la vida que es tenia i les creences establertes.

El txamanisme, no té una energia que es correspon amb la que comença a establir-se en aquests moments que vivim. Els txamans, o mags com es coneixien en alguns ambients, representaven que eren sers connectats amb un món superior, amb l’univers i el planeta Terra. Pels seus actes utilitzaven tota una sèrie d’elements aliens a ells, encara que procedents de la nostra naturalesa per a aconseguir alliberar a algú de moments considerats adversos tristos, de domini, abusos, etc...... que un podia arribar a viure; així com també realitzaven ritual, o d’altres aspectes, donant-los la força i el poder per a poder ajudar a algú i per a fer-lo sentir bé. Amb el temps, molts txamans aplicaven aquests fets per a aconseguir el que li demanaven aquells que anaven a ells, encara que el que un  podia arribar a sentir o experimentar a la seva vida no era l’adequat perquè es produeixi.

Aquestes paraules les dic, també, per la meva pròpia experiència, segons moments viscut en el meu procés.

El txamanisme es basa tenint present elements externs a un, fent que els rituals o actes que es realitzen depenen d’alguna cosa material com gemes, pals, herbes, pedres, animals,..... fent sovint, un ritual amb ells per a aconseguir el que la persona podia demanar o necessitar.

El txamanisme era una dependència amb uns elements que no són innats al ser que les realitza. També s’utilitzaven unes vestimentes concretes, fogueres, instruments de música o decorats, per exemple, que han arribat a utilitzar-se perquè tot sigui.

Realment es necessiten elements externs a un mateix per a arribar al benestar i a ser ell mateix? La resposta és NO. La imatge no és manera de viure en els nostres temps, sinó des del fons del nostre ser.

L’evolució del nostre planeta ha fet que una nova energia comenci a establir-se, com ara ja és, en aquest món on vivim. Aquesta energia és la que es coneix com l’Energia Crística. Aquesta és la que cadascú porta en el seu interior d’una manera innata, encara que no tots han connectat amb ella i han permès irradiar-la com alguna cosa natural en l’existència d’un.

L’Energia Crística és aquella que ens és innata com a ser espirituals que som. És la puresa del nostre ser. Quan un va al seu interior i comença a viure des del seu interior, no des del seu món exterior, és quan cada vegada més, aquesta es va expandint a través de l’individu per a ser irradiada al seu entorn, allà on s’hi trobi. El despertar de la consciència activa aquesta energia innata que tots posseeixen al seu interior, només és qüestió que s’endinsin en ells mateixos obrin la porta del seu interior i comencin a sentir tot el que el seu potencial innat els comença a transmetre.

Viure des de l’Essència Crística, permet que aquesta ànima pugui manifestar-se amb tot el seu resplendor i ajudar a enlairar a aquest món i a tot l’entorn que l’envolti. Degut que ja han hagut sers que s’han endinsat dins d’ells, en la seva cova celestial interior, llavors ja han pogut sentir i adonar-se de qui són en veritat i que tota ajuda que puguin realitzar amb algú sigui des de la puresa i l’Amor, no des d’uns rituals o tenint present uns elements externs perquè així sigui. res d’això és actualment. Ara, des de l’Energia Crística, un pot materialitzar la seva vida i ajudar a lgú segons qui en veritat és, segons la seva veritable naturalesa. Ja no es requereix dependre d’alguna cosa, perquè aquell qui en veritat som , ja ens obra les portes de la consciència i l’adonar-nos del sentit de la nostra vida.

Voldria comentar-vos un exemple de la meva experiència en una època del meu procés.

Fa molts anys enrere vaig començar ajudant fent consultes amb el tarot, entre d’altres aspectes així vaig estar un temps no molt llarg fins que, els nostres germans celestials em varen fer adonar que tot allò que transmetia partint d’unes cartes, ja ho sentia jo en el meu interior sense utilitzar-les. Ja m’adonava del resultat d’aquell que em venia i em consultava. Degut que la sessió acordada era de tarot, exposava les cartes sobre la taula del despatx i li transmetia els resultats que representaven cada carta, sentint en el meu interior tot el que les meves paraules deien en relació a la interpretació del tarot.

Va arribar el  moment que vaig deixar el tarot i vaig escoltar el meu interior per a saber com ajudar a aquell que assistia a la meva consulta. Vaig decidir deixar el tarot i tot el complementari procedent del nostre exterior per a ajudar als altres. Amb el temps em vaig adonar que els resultats obtinguts eren molt superiors que anteriorment.

El txamanisme ja no té el lloc que tenia anys i segles enrere. Ara tot procedeix de l’interior de cadascú, no d’uns rituals o d’uns elements externs. Si aquell que utilitza l’energia txamànica la deixa de cantó, volent sentir tot el que sentia amb el seu material físic, s’adonarà que el que un necessita saber ja ho té en el seu interior, només és qüestió d’anar dins de si mateix i sentir la seva veritable essència, la seva energia innata: la seva Divinitat. Tots soms sers divins. Només és qüestió que un estigui disposat i vulgui arribar a conèixer-se i saber qui és en veritat. No hi ha necessitat de crear una dependència amb elements aliens al nostre ser interior.

Tot benestar i aprenentatge es troben dins d’un mateix.

Vaig arribar a aprendre a nivells molt alts el com ajudar als altres perquè puguin arribar a sentir qui són i el poder sentir la felicitat, l’amor, l’alegria, la pau i l’equilibri en un mateix. Llavors, les seves vides canvien totalment, no arribant a dependre, quant més evolució hi hagi en ell, de tot el que li envolti.

El txamanisme ja no té lloc en el nostre món. El va tenir en el seu moment, però ja no. Senzillament és una tradició però no un instrument, un element per a ajudar als altres. Les noves energies, ens porten a la manifestació del nostre ser. La nostra Llar Celestial, així ens ho transmet. Estem en un procés existencial on la puresa, lo innat i el nostre veritable ser, la nostra Divinitat sigui establerta aquí en aquest món perquè el Cel sigui a la Terra.

Ens robem en temps de grans canvis on l’Energia Crística està establint-se en aquest món on ens trobem. Aquesta energia fa que s’activi la nostra essència innata. Quan així és, aquell qui un era, desapareix de la seva vida, i sent com si fos un altre, però amb una gran sensació amorosa, amb una absoluta despreocupació i amb una absoluta Fe conforme tot el que un hagi de viure, ho viurà, arribant a materialitzar d’una manera total, el sentit pel qual va encarnar.

 

Tota dependència limita. Som sers lliures.

Tot el poder que es necessita es troba dins d’un mateix, per això, la sanació ja no depèn dels altres, sinó de cadascú. Algú el pot ajudar, donar una mà però qui ha de sanar-se és un mateix. En el seu interior es troben els grans canvis a la seva vida i aquell qui en veritat és.

La nostra porta interior està oberta, il·luminant la seva Llum per a poder sentir la direcció del sentit pel qual un es troba en aquest procés evolutiu actual, en un sistema de vida com el que viu. Endavant! Us convido a creuar-la per a crear aquesta nova vida ja anunciada i sentir la pau, la serenitat i l’amor dins de cadascú.

 

Que l’Amor i la Pau siguin en cadascú de vosaltres.

 

 

 

 

dijous, 22 de juny del 2023

El mono i el cargol

 


Una vegada un mono s’adonà d’un animal que no havia vist fins llavors: un cargol. El va estar observant sense que ell s’adonés durant un tempos, fins que un dia se li va apropà i l’agafà amb la seva mà esquerra i l’enlairà fins quasi a l’alçada dels seus ulls.  El mirà fixament i li digué:

-         Gràcies per la teva presència. Ella m’ha ajudat en el seu moment a adonar-me i entendre el per què de la teva closca.

El cargol mirant-lo li digué:

-         Tots tenim la nostra closca per a anar al seu interior i connectar amb la serenor i l’acolliment del nostre ser. Quan veus que el teu entorn no coincideix amb el que tu estàs sentint, no hi ha com anar al teu interior, per a sentir la veritat innata que tots tenim.

Llavors el mono li digué:

-         Quan vaig entendre el per què quan feia molt de sol anaves al teu interior, quedant en ell fins que la humitat del cap vespre o la pluja fessin presència; o quan el teu entorn ja era l’adequat per a tu; llavors em vaig adonar que el que es troba en el nostre interior és el que ens fa entendre la vida i viure-la segons aquell qui som. Des de llavors, mestre – digué al cargol -, la serenitat i el benestar s’han establert sempre en mi.  

Dit això, el mono el tornà a deixar al terra i contemplà novament, veient avançar al seu mestre espiritual.

Dins de cadascú es troba la cova celestial per a poder veure la Llum, y el poder sentir la Serenitat i la nostra veritable essència: l’Amor. Llavors, la vida et mostra el seu sentit, més enllà del que es veu.

dijous, 15 de juny del 2023

L'ascensió de l'Acceptació

 


Hi havia una vegada una ànima encarnada. La vida que vivia era segons la seva creació des del seu interior.

Una vegada, dins del seu procés, l’univers va fer que l’activitat que feia fins llavors, deixés de fer-la, no arribant a tenir cap sortida ni cap proposta de les que feia. Això va fer adonar a aquest ser, el fet que no era el moment per a continuar fent el que feia. Així que, ho va acceptar i va deixar de proposar per a poder fer la seva activitat. En algun moment va posar-se en contacte amb algú per a veure la possibilitat de continuar amb el que feia. Però res. Cap resposta va rebre d’ells.

Això va fer que a la seva memòria vinguessin unes imatges, uns records conforme la seva darrera activitat en els darrers temps, sempre havien vingut soles, sense que ell intervingués. Llavors va entendre que tot el que necessités, li vindria. Va acceptar plenament la seva situació i va deixar de buscar i moure’s per a poder fer el que sentia.

Des d’aquell moment tot el que necessitava, li arribava i estava al seu abast. Va deixar de moure’s i de buscar i buscar per a veure on anar i fer. Va deixar de moure’s fins que hagués aconseguit el que volia, com havia fet fins ara. Per més que es movia, no ho aconseguia, en canvi, tot el que necessitava, li arribava.

La vida ens dóna tot allò que necessitem, no el que volem. Per a viure, no cal moure’s i anar d’aquí cap allà fins trobar el que volem, perquè no sempre ho trobarem. L’ànima d’aquest ser va començar a fluir per la seva vida com no ho havia fet fins llavors. Llavors, tot el que necessitava i fins hi tot en moments determinats que desitjava, se li concedia.

La vida no és dura ni has de posar al màxim de tu mateix. Si que és cert que has de posar de la teva part, però no per aconseguir el que vols, sinó per a arribar a sentir i ser aquell qui en veritat ets.

L’èxit i la prosperitat no depenen de fer i fer constantment, cansar-te cada vegada més, sinó anar al teu interior, sentir la teva essència innata i adonar-te que la prosperitat té una llavor que s’ha de regar: el sentir-se agraït per tot el que tens en aquests moments, per cada dia que vius i per tot el que se’t dóna. Quan la preocupació de voler i voler desapareix de tu, llavors, és quan comencem a donar passos per a obrir la porta que sempre hem tingut davant nostra però que mai ens hem adonat d’ella. Al creuar-la rebrem el benestar que sempre s’ha desitjat.

No és qüestió de voler i voler, sinó d’acceptar el que tens en cada present teu.

No rebem el que volem, sinó el que necessitem.

Cadascú ha vingut a aquesta vida actual pel seu procés personal, i per portar a terme una missió concreta que no està relacionada amb lo terrenal, lo material, sinó amb l’espiritualitat, el procés evolutiu d’aquest món on es troba, i en el seu procés personal.

Quan l’ànima d’aquesta història es va adonar de tot això i ho va posar en pràctica en cada present del seu procés, va ser quan va començar a sentir un gran benestar interior, una pau que no l’havia sentida fins llavors; i també, el sentit de la veritable vida, i no la que li van inculcar.

Tot té el seu sentit. A partir de llavors, només acceptava, aprenia i res li va arribar a faltar, perquè estava sent i vivint segons aquell qui en veritat era.

Així succeeix amb tots els sers encarnats quan deixen de voler i voler.

dijous, 8 de juny del 2023

El Ser de Llum

 


Hi ha una història que voldria comentar-vos sobre una ànima que es trobava en el seu cos físic, havent-se obert la porta d’aquell qui en veritat era, i ja vivint en la cinquena dimensió dins d’aquest pla material.

Aquest ser, ja de petit, portava uns denominats dons activats que va fer que al llarg de la seva vida prengués unes decisions segons la seva essència innata. Aquesta va anar sent conscient a mesura que anava passant el temps tenint present la dimensió que vivia.

Aquest fet de ja percebre de petit les energies que l’envoltaven, va fer que anés vivint en aquest món, però cada vegada sentint-se més distant d’ell. Les decisions que va prendre, segons l’establert en el seu entorn, va fer que s’anés distanciant de tot el que s’imposava en el seu món per a no ser anul·lat ni limitat per tot allò que estava establert. Ell sentia que aquest camí no l’havia de seguir.

Això el va portar a connectar amb el seu interior perquè era el lloc on ell s’hi trobava bé i era comprès, rebent tot el que necessitava per a continuar sent ell mateix. No entenia com la seva societat i el seu món actuaven com ho feien, imponent seguir uns patrons gens beneficiosos pel major bé de tots.

Aquesta ànima va viure molts moments considerats adversos i no volguts per a ningú; en canvi, sempre se’n sortia d’ells. A vegades la mateixa vida no terrenal l’ajudava a avançar en el seu procés vers la materialització del què havia vingut a fer. Arribà el dia, que mirant de beneficiar-se dels serveis que la seva societat oferia a la gent amb dificultats, a ella se li van negar tots. Això representava la confirmació, cada vegada més, que el seu entorn necessitava canviar per a poder fer un món millor.

Aquest ser, cada vegada més, s’adonava que el que necessitava per a viure es troba dins de cadascú, i aplicant aquest sentir li permetia creuar tota aquesta suposada adversitat i avançar a nivells alts dins de la direcció de la Llum que se li va transmetre en el seu moment.

El temps va anar passant, i aquesta ànima eterna s’anava adonant a nivells més clars, nítids i intensos de la seva veritable procedència i el paper que havia vingut a fer. Cada vegada la seva consciència s’enlairava més i més fins que va arribar el moment de ser aquell qui en veritat era, vivint des de la seva plena integritat.

Seguint el seu interior, va anar sanant i harmonitzant a les ànimes encarnades que a ell se li apropaven. Va anar transmetent tot el que, des de Llar Celestial, se li havia transmès com a pautes i actitud a tenir en aquest món per a crear una nova vida on tots siguin respectats, estimats, valorats i alliberats de tot allò que no fos el ser un mateix, com les energies de baixa vibració que algú podia arribar a tenir comportant la infravaloració personal, la manca d’autoestima i l’anul·lació del propi ser.

Sent conscient, la nostra ànima sentia dins d’ella que no era d’aquest món, però sí que l’habitava amb una missió molt concreta. S’adonà, també, que tot el viscut li aportava un aprenentatge i una saviesa per a enlairar al seu ser. Vivia no sent segons el seu entorn, sinó segons aquell qui en veritat era. Això el va fer viure segons el seu món interior, el món celestial, i no segons el món exterior a ell, el món material.

Actualment, aquest ser viu havent lliurat la seva ànima a la Divinitat Superior trobant-se en ell. Va aprendre a posar la ment al seu lloc i a viure segons el seu sentir, basat en la connexió plena amb la seva Essència Innata: l’Amor.

És algú molt especial en aquest món on es viu, perquè pocs són els que el coneixen o saben d’ell. Sempre ha estat en un segon pla, preparant-se pel que la nova vida li oferiria al creuar el llindar de l’Amor Etern i Infinit. Ell era part de l’Energia Superior de l’univers, encarnat aquí a la Terra. Tot aquell que estigui preparat pel seu procés i se’l trobi, que la vida ja el portarà a ell si així ha de ser, el seu interior s’obrirà i mostrarà el resplendor d’aquell qui en veritat és.

Així ha estat al llarg del seu procés.

Es va anar adonant que aquesta direcció de Llum que estava seguint el portaria vers la materialització de tot el sentit i creat des del seu interior. El seu entorn cada vegada el va coneixent més, encara que no sigui algú popular i molt conegut. Tot aquell que el coneix se sent bé al seu costat i aquesta ànima li transmet una serenitat, pau i esperança per a la seva vida, donant-li la fortalesa i el coratge perquè escoltin el seu interior i ho portin a terme sense les pors i els dubtes inculcats del seu entorn.

L’ànima d’aquesta història és un ser ple de pau, amor i llum.

Per allà on va, transmuta totes les energies existents que no es corresponguin amb lo innat de cadascú. És un ser ple d’Amor i saviesa a través de les seves paraules.

En els temps que ens trobem ell és una Font de la Nova Vida.

Ell sent constantment el seu cor on la seva Essència li xiuxiueja per a guiar-lo vers el major bé de tots i d’aquest món on es troba. Ell sap que tot el que rep així és i serà. Viu el seu Present constant sentint el seu interior. Mai està sol i el sentir la presència de tots aquells que l’envolten del món  celestial, sap en tot moment què fer i com fer-ho. Confia en ells, perquè la seva experiència així li ha transmès. A l’aplicar-lo l’ha portat a creuar el llindar de la Llum i el saber què fer en tot moment a la seva vida, respectant i acceptant tot el que se li anava transmetent per a arribar a ell mateix i enlairar a aquest món on es trobava.

La vida li ha anat donant tot el que ha arribat a necessitar al llarg d’ella, arribant el moment de ser ell, la font de tota obtenció per a viure en aquest món on es trobava.

Aquesta ànima és una molt especial i molt acceptada i estimada per les ànimes més joves en aquesta existència actual.

Allà on  va s’adona de l’aprenentatge a tenir, i no tan sols per a ell, sinó també per a tots aquells que allà s’hi troben. Sent l’Amor vers tots ells, tenint l’actitud i la paraula adequada per a ser transmesa si així hagués de ser.

El silenci, el fluir, el sentir i la plena Fe sobre el que sent, són part de les llavors del seu procés i de tota ànima que habita aquest planeta allà o es trobi.

La seva presència és un mirall per a tots els que l’envolten.

Tots tenen el moment de conèixer a algú que els ajudarà a adonar-se d’aquell qui són. La vida no us deixa sols en cap moment. Quan algú està preparat, si així ha de ser, l’univers obra la porta perquè arribi aquell qui els donarà la mà i els permetrà superar les limitacions que un pugui arribar a tenir. Llavors, la vida ja no serà la mateixa, adonant-se que més enllà de lo establert i inculcat es troba la nostra veritable Essència i la Veritat de tot el que és i de la nostra existència.

Que l’Amor i la Pau siguin en cadascú de vosaltres.