L'hora de l'adéu txamànic

 

El tema que avui us vull transmetre està relacionat amb un aspecte que en el seu moments va ajudar a la humanitat a començar a prendre consciència o saber que, a part del mon on un vivia, existia un altre més enllà de lo físic.

Per a mostrar-lo i poder ajudar als altres, sers amb uns denominats dons exercien denominant-se gurús, txamans, wicas, i d’altres noms que segons on es trobaven se’ls coneixia segons les creences i tradicions d’aquelles terres on habitaven.

Va ser una manera de començar a transmetre que havia una vida diferent a la que un es trobava, dins de les energies de baixa vibració que es trobaven en aquells temps en aquest planeta.

El tema d’avui va tenir el seu paper pel despertar espiritual i l’obrir la porta d’una vida existent més enllà d’aquest món, de la qual tots procedim. Em refereixo a l’Espiritualitat. Amb el temps, cada vegada va haver més sers que començaren a sentir la seva veritable essència. Degut a això, el nostre món actual està vivint moments de grans canvis, els quals, cada vegada aniran a més degut als despertars de la consciència massius que s’aniran produint al llarg del seu procés. El planeta Terra està evolucionant més del que vivint en la terrenalitat un pot arribar a adonar-se i veure.  

Les paraules d’avui estan relacionades amb el txamanisme, l’energia txamànica.

Abans ja he dit que va tenir el seu paper en aquest sistema de vida, però tenint present l’energia existent actual en el nostre món, ja no té la seva funció com ho havia tingut anteriorment.

Per què ja no té la seva funció com la que tenia?

Això és el que avui vull transmetre-us. Les paraules que ara llegireu procedeixen, també, dels nostres germans celestials que sempre han estat amb nosaltres, i que ara, cada vegada més, hi ha ànimes encarnades que comencen a adonar-se d’ells i els accepten a les seves vides.

En els seus moments, el txamanisme era una manera d’interpretar la vida més enllà de la forma, degut que el que representava eren uns resultats no procedents de la visió de la vida que es tenia i les creences establertes.

El txamanisme, no té una energia que es correspon amb la que comença a establir-se en aquests moments que vivim. Els txamans, o mags com es coneixien en alguns ambients, representaven que eren sers connectats amb un món superior, amb l’univers i el planeta Terra. Pels seus actes utilitzaven tota una sèrie d’elements aliens a ells, encara que procedents de la nostra naturalesa per a aconseguir alliberar a algú de moments considerats adversos tristos, de domini, abusos, etc...... que un podia arribar a viure; així com també realitzaven ritual, o d’altres aspectes, donant-los la força i el poder per a poder ajudar a algú i per a fer-lo sentir bé. Amb el temps, molts txamans aplicaven aquests fets per a aconseguir el que li demanaven aquells que anaven a ells, encara que el que un  podia arribar a sentir o experimentar a la seva vida no era l’adequat perquè es produeixi.

Aquestes paraules les dic, també, per la meva pròpia experiència, segons moments viscut en el meu procés.

El txamanisme es basa tenint present elements externs a un, fent que els rituals o actes que es realitzen depenen d’alguna cosa material com gemes, pals, herbes, pedres, animals,..... fent sovint, un ritual amb ells per a aconseguir el que la persona podia demanar o necessitar.

El txamanisme era una dependència amb uns elements que no són innats al ser que les realitza. També s’utilitzaven unes vestimentes concretes, fogueres, instruments de música o decorats, per exemple, que han arribat a utilitzar-se perquè tot sigui.

Realment es necessiten elements externs a un mateix per a arribar al benestar i a ser ell mateix? La resposta és NO. La imatge no és manera de viure en els nostres temps, sinó des del fons del nostre ser.

L’evolució del nostre planeta ha fet que una nova energia comenci a establir-se, com ara ja és, en aquest món on vivim. Aquesta energia és la que es coneix com l’Energia Crística. Aquesta és la que cadascú porta en el seu interior d’una manera innata, encara que no tots han connectat amb ella i han permès irradiar-la com alguna cosa natural en l’existència d’un.

L’Energia Crística és aquella que ens és innata com a ser espirituals que som. És la puresa del nostre ser. Quan un va al seu interior i comença a viure des del seu interior, no des del seu món exterior, és quan cada vegada més, aquesta es va expandint a través de l’individu per a ser irradiada al seu entorn, allà on s’hi trobi. El despertar de la consciència activa aquesta energia innata que tots posseeixen al seu interior, només és qüestió que s’endinsin en ells mateixos obrin la porta del seu interior i comencin a sentir tot el que el seu potencial innat els comença a transmetre.

Viure des de l’Essència Crística, permet que aquesta ànima pugui manifestar-se amb tot el seu resplendor i ajudar a enlairar a aquest món i a tot l’entorn que l’envolti. Degut que ja han hagut sers que s’han endinsat dins d’ells, en la seva cova celestial interior, llavors ja han pogut sentir i adonar-se de qui són en veritat i que tota ajuda que puguin realitzar amb algú sigui des de la puresa i l’Amor, no des d’uns rituals o tenint present uns elements externs perquè així sigui. res d’això és actualment. Ara, des de l’Energia Crística, un pot materialitzar la seva vida i ajudar a lgú segons qui en veritat és, segons la seva veritable naturalesa. Ja no es requereix dependre d’alguna cosa, perquè aquell qui en veritat som , ja ens obra les portes de la consciència i l’adonar-nos del sentit de la nostra vida.

Voldria comentar-vos un exemple de la meva experiència en una època del meu procés.

Fa molts anys enrere vaig començar ajudant fent consultes amb el tarot, entre d’altres aspectes així vaig estar un temps no molt llarg fins que, els nostres germans celestials em varen fer adonar que tot allò que transmetia partint d’unes cartes, ja ho sentia jo en el meu interior sense utilitzar-les. Ja m’adonava del resultat d’aquell que em venia i em consultava. Degut que la sessió acordada era de tarot, exposava les cartes sobre la taula del despatx i li transmetia els resultats que representaven cada carta, sentint en el meu interior tot el que les meves paraules deien en relació a la interpretació del tarot.

Va arribar el  moment que vaig deixar el tarot i vaig escoltar el meu interior per a saber com ajudar a aquell que assistia a la meva consulta. Vaig decidir deixar el tarot i tot el complementari procedent del nostre exterior per a ajudar als altres. Amb el temps em vaig adonar que els resultats obtinguts eren molt superiors que anteriorment.

El txamanisme ja no té el lloc que tenia anys i segles enrere. Ara tot procedeix de l’interior de cadascú, no d’uns rituals o d’uns elements externs. Si aquell que utilitza l’energia txamànica la deixa de cantó, volent sentir tot el que sentia amb el seu material físic, s’adonarà que el que un necessita saber ja ho té en el seu interior, només és qüestió d’anar dins de si mateix i sentir la seva veritable essència, la seva energia innata: la seva Divinitat. Tots soms sers divins. Només és qüestió que un estigui disposat i vulgui arribar a conèixer-se i saber qui és en veritat. No hi ha necessitat de crear una dependència amb elements aliens al nostre ser interior.

Tot benestar i aprenentatge es troben dins d’un mateix.

Vaig arribar a aprendre a nivells molt alts el com ajudar als altres perquè puguin arribar a sentir qui són i el poder sentir la felicitat, l’amor, l’alegria, la pau i l’equilibri en un mateix. Llavors, les seves vides canvien totalment, no arribant a dependre, quant més evolució hi hagi en ell, de tot el que li envolti.

El txamanisme ja no té lloc en el nostre món. El va tenir en el seu moment, però ja no. Senzillament és una tradició però no un instrument, un element per a ajudar als altres. Les noves energies, ens porten a la manifestació del nostre ser. La nostra Llar Celestial, així ens ho transmet. Estem en un procés existencial on la puresa, lo innat i el nostre veritable ser, la nostra Divinitat sigui establerta aquí en aquest món perquè el Cel sigui a la Terra.

Ens robem en temps de grans canvis on l’Energia Crística està establint-se en aquest món on ens trobem. Aquesta energia fa que s’activi la nostra essència innata. Quan així és, aquell qui un era, desapareix de la seva vida, i sent com si fos un altre, però amb una gran sensació amorosa, amb una absoluta despreocupació i amb una absoluta Fe conforme tot el que un hagi de viure, ho viurà, arribant a materialitzar d’una manera total, el sentit pel qual va encarnar.

 

Tota dependència limita. Som sers lliures.

Tot el poder que es necessita es troba dins d’un mateix, per això, la sanació ja no depèn dels altres, sinó de cadascú. Algú el pot ajudar, donar una mà però qui ha de sanar-se és un mateix. En el seu interior es troben els grans canvis a la seva vida i aquell qui en veritat és.

La nostra porta interior està oberta, il·luminant la seva Llum per a poder sentir la direcció del sentit pel qual un es troba en aquest procés evolutiu actual, en un sistema de vida com el que viu. Endavant! Us convido a creuar-la per a crear aquesta nova vida ja anunciada i sentir la pau, la serenitat i l’amor dins de cadascú.

 

Que l’Amor i la Pau siguin en cadascú de vosaltres.