El Ser de Llum

 

Hi ha una història que voldria comentar-vos sobre una ànima que es trobava en el seu cos físic, havent-se obert la porta d’aquell qui en veritat era, i ja vivint en la cinquena dimensió dins d’aquest pla material.

Aquest ser, ja de petit, portava uns denominats dons activats que va fer que al llarg de la seva vida prengués unes decisions segons la seva essència innata. Aquesta va anar sent conscient a mesura que anava passant el temps tenint present la dimensió que vivia.

Aquest fet de ja percebre de petit les energies que l’envoltaven, va fer que anés vivint en aquest món, però cada vegada sentint-se més distant d’ell. Les decisions que va prendre, segons l’establert en el seu entorn, va fer que s’anés distanciant de tot el que s’imposava en el seu món per a no ser anul·lat ni limitat per tot allò que estava establert. Ell sentia que aquest camí no l’havia de seguir.

Això el va portar a connectar amb el seu interior perquè era el lloc on ell s’hi trobava bé i era comprès, rebent tot el que necessitava per a continuar sent ell mateix. No entenia com la seva societat i el seu món actuaven com ho feien, imponent seguir uns patrons gens beneficiosos pel major bé de tots.

Aquesta ànima va viure molts moments considerats adversos i no volguts per a ningú; en canvi, sempre se’n sortia d’ells. A vegades la mateixa vida no terrenal l’ajudava a avançar en el seu procés vers la materialització del què havia vingut a fer. Arribà el dia, que mirant de beneficiar-se dels serveis que la seva societat oferia a la gent amb dificultats, a ella se li van negar tots. Això representava la confirmació, cada vegada més, que el seu entorn necessitava canviar per a poder fer un món millor.

Aquest ser, cada vegada més, s’adonava que el que necessitava per a viure es troba dins de cadascú, i aplicant aquest sentir li permetia creuar tota aquesta suposada adversitat i avançar a nivells alts dins de la direcció de la Llum que se li va transmetre en el seu moment.

El temps va anar passant, i aquesta ànima eterna s’anava adonant a nivells més clars, nítids i intensos de la seva veritable procedència i el paper que havia vingut a fer. Cada vegada la seva consciència s’enlairava més i més fins que va arribar el moment de ser aquell qui en veritat era, vivint des de la seva plena integritat.

Seguint el seu interior, va anar sanant i harmonitzant a les ànimes encarnades que a ell se li apropaven. Va anar transmetent tot el que, des de Llar Celestial, se li havia transmès com a pautes i actitud a tenir en aquest món per a crear una nova vida on tots siguin respectats, estimats, valorats i alliberats de tot allò que no fos el ser un mateix, com les energies de baixa vibració que algú podia arribar a tenir comportant la infravaloració personal, la manca d’autoestima i l’anul·lació del propi ser.

Sent conscient, la nostra ànima sentia dins d’ella que no era d’aquest món, però sí que l’habitava amb una missió molt concreta. S’adonà, també, que tot el viscut li aportava un aprenentatge i una saviesa per a enlairar al seu ser. Vivia no sent segons el seu entorn, sinó segons aquell qui en veritat era. Això el va fer viure segons el seu món interior, el món celestial, i no segons el món exterior a ell, el món material.

Actualment, aquest ser viu havent lliurat la seva ànima a la Divinitat Superior trobant-se en ell. Va aprendre a posar la ment al seu lloc i a viure segons el seu sentir, basat en la connexió plena amb la seva Essència Innata: l’Amor.

És algú molt especial en aquest món on es viu, perquè pocs són els que el coneixen o saben d’ell. Sempre ha estat en un segon pla, preparant-se pel que la nova vida li oferiria al creuar el llindar de l’Amor Etern i Infinit. Ell era part de l’Energia Superior de l’univers, encarnat aquí a la Terra. Tot aquell que estigui preparat pel seu procés i se’l trobi, que la vida ja el portarà a ell si així ha de ser, el seu interior s’obrirà i mostrarà el resplendor d’aquell qui en veritat és.

Així ha estat al llarg del seu procés.

Es va anar adonant que aquesta direcció de Llum que estava seguint el portaria vers la materialització de tot el sentit i creat des del seu interior. El seu entorn cada vegada el va coneixent més, encara que no sigui algú popular i molt conegut. Tot aquell que el coneix se sent bé al seu costat i aquesta ànima li transmet una serenitat, pau i esperança per a la seva vida, donant-li la fortalesa i el coratge perquè escoltin el seu interior i ho portin a terme sense les pors i els dubtes inculcats del seu entorn.

L’ànima d’aquesta història és un ser ple de pau, amor i llum.

Per allà on va, transmuta totes les energies existents que no es corresponguin amb lo innat de cadascú. És un ser ple d’Amor i saviesa a través de les seves paraules.

En els temps que ens trobem ell és una Font de la Nova Vida.

Ell sent constantment el seu cor on la seva Essència li xiuxiueja per a guiar-lo vers el major bé de tots i d’aquest món on es troba. Ell sap que tot el que rep així és i serà. Viu el seu Present constant sentint el seu interior. Mai està sol i el sentir la presència de tots aquells que l’envolten del món  celestial, sap en tot moment què fer i com fer-ho. Confia en ells, perquè la seva experiència així li ha transmès. A l’aplicar-lo l’ha portat a creuar el llindar de la Llum i el saber què fer en tot moment a la seva vida, respectant i acceptant tot el que se li anava transmetent per a arribar a ell mateix i enlairar a aquest món on es trobava.

La vida li ha anat donant tot el que ha arribat a necessitar al llarg d’ella, arribant el moment de ser ell, la font de tota obtenció per a viure en aquest món on es trobava.

Aquesta ànima és una molt especial i molt acceptada i estimada per les ànimes més joves en aquesta existència actual.

Allà on  va s’adona de l’aprenentatge a tenir, i no tan sols per a ell, sinó també per a tots aquells que allà s’hi troben. Sent l’Amor vers tots ells, tenint l’actitud i la paraula adequada per a ser transmesa si així hagués de ser.

El silenci, el fluir, el sentir i la plena Fe sobre el que sent, són part de les llavors del seu procés i de tota ànima que habita aquest planeta allà o es trobi.

La seva presència és un mirall per a tots els que l’envolten.

Tots tenen el moment de conèixer a algú que els ajudarà a adonar-se d’aquell qui són. La vida no us deixa sols en cap moment. Quan algú està preparat, si així ha de ser, l’univers obra la porta perquè arribi aquell qui els donarà la mà i els permetrà superar les limitacions que un pugui arribar a tenir. Llavors, la vida ja no serà la mateixa, adonant-se que més enllà de lo establert i inculcat es troba la nostra veritable Essència i la Veritat de tot el que és i de la nostra existència.

Que l’Amor i la Pau siguin en cadascú de vosaltres.