El moment no és qui o què, sinó el quan

Esperem el nostre moment, segons cadascú, en un aspecte concret de la nostra vida.

Esperem i somniem l’instant on els nostres somnis es facin realitat.

Busquem i busquem a la persona adequada per a poder arribar allà on volem arribar.

Busquem a la parella ideal per a poder ser nosaltres i poder tenir la relació de parella que tant desitgem.

En el lloc on ens trobem, no perdem l’esperança de poder aconseguir una millor qualitat de vida en aquella vessant concreta de nosaltres. Esperem que aparegui la nostra oportunitat i poder dir:
- Veus? Ara sí que he trobat el que volia. Gràcies a tal persona o situació, he pogut aconseguir els meus anhels.

Ens pensem que existeix algú o alguna (situació) que ens permeti arribar allà on volem, però en els contes algú ha creat el final adequat per a convertir la realitat en metàfora i poder donar ànims, coratge i esperances a aquells que ho necessitin, és a dir, als nens, al veritable ser que som.

La nostra vida no depèn d’un fil, de la sort de poder trobar a algú o estar en el lloc adequat per a aconseguir “allò”. No! no és això la veritat de la nostra situació o realització.

Nosaltres, a la nostra vida, no depenem de qui trobem o ens ve, o de quina situació afortunada se’ns presenta per a enlairar-nos. No!, no és alguna cosa externa a nosaltres que ens trobem en el lloc adequat. El veritable secret de la nostra realització es troba en el “quan”.

Quan nosaltres estem preparats, llavors, atraiem i vivim el nostre alliberament i voluntat realitzada.

Quan sentim el que sentim des del cor. Quan pensem el que pensem des de l’Amor, llavors, és quan atraiem i manifestem els nostres somnis tan desitjats.

Quan nosaltres estem a punt, llavors atraiem la nostra “plena” realització. De res serveix tenir sinó podem gaudir-la. De res serveix aconseguir sinó ho valorem tal qual. De res serveix obtenir sinó estem preparats per a poder-ho gaudir. Hi ha tantes coses que es desitgen sense estar preparats!

Enteneu ara perquè no és important el qui o el què, sinó el quan?

Pocs s’adonen quan és el moment adequat. Normalment, quan s’exigeix a l’univers que materialitzi la nostra Voluntat, s’obté una negativa per part d’ell en el moment i l’hora que el ser humà dicta. No funciona així el nostre procés. No depèn del què volem, i sí de fins a quin punt estem preparats per a rebre-ho.

L’important és el quan, no el qui ni el què o quina. No! Això només és fruit de la ignorància humana davant la realització del ser humà. Això és tenir present, només, la vessant racional per a aconseguir el que volem. L’univers mai ens donaria alguna cosa que no ens servís en aquell moment. Seria absurd tenir sense saber fer ús del major regal que se’ns hagi pogut regalar en aquells moments, els que siguin.

El nostre avanç no procedeix d’una sort de conèixer a algú en concret, sinó tot el contrari; és a dir, el fet d’estar preparats coneixem a la persona adequada. No és qüestió de tenir sort i estar en el lloc adequat per a viure la situació idònia, sinó tot al contrari; quan estem preparats, creem nosaltres mateixos la situació per a donar un nou pas de cara el nostre procés d’evolució, d’aprenentatge, per a deixar de cantó, una part del nostre passat i alliberar-nos, així, part del llastra que hem anat arrossegant al llarg de la nostra vida.

Quan estem preparats obrim les portes d’un potencial concret que ens permetrà atraure allò just que necessitem. Ens agrada? Perfecte! Gaudim-lo! No ens satisfà o no és ben bé com volíem? Perfecte! Aprenem d’allò i veiem quina sincronicitat hi ha amb nosaltres per haver ressonat dins nostre de la manera que ho ha fet.

El nostre camí està ple d’oportunitats segons el nostre grau de preparació dins del nostre procés. Atraiem segons estem preparats. Ara faltaria observar i preguntar-nos:

- Què estic atraient? Què estic obtenint a la meva vida?

Us adoneu del què vull dir? L’important no és el qui coneixes o el què vius, sinó el quan estàs preparat per a rebre tot el bo que la vida et té preparat.

No és qüestió de culpabilitzar o de crear el concepte d’un atzar per a donar explicació al que vivim o el moment que ens trobem. És qüestió d’adonar-nos com sentim, i saber fins a quin grau de recordar sobre mi mateix, per a entendre qui sóc jo i el sentit de l’existència.

Quan som plenament conscients de la importància del quan, llavors només ens dedicarem a ser nosaltres perquè arribi el moment esperat segons sentim que ha de ser. Normalment acostuma a ser molt més gran de l’imaginat, perquè els sentiments de l’aconsecució s’activen produint la sensació amorosa de la teva divinitat, en un grau superior, i aquest cop, acceptant-lo d’una manera natural i amb humilitat.

El qui és fruit del teu estat.

El què o quina és el resultat de la teva capacitat d’atracció que tens segons les teves energies actuals. Segons ets, així atraus. Ets segons vibres.

T’adones que tot depèn de en quin moment et trobes a cada instant?

Quan s’està preparat, l’univers es sincronitza amb tu per a beneir-te amb les benediccions que més necessites a cada pas del teu camí. Tot és, perquè puguis enlairar a nivells superiors la teva ànima.

Quan estem preparats, obtenim.

Quan encara no està sent així, vivim i atraiem situacions i altres sers que ens ajuden a preparar-nos per quan arribi el moment. Tot està sincronitzat i al nostre favor. Tot es mou perquè nosaltres puguem ser nosaltres i poder connectar i manifestar, així, la nostra divinitat.

Tot és Amor.

Quan segons nosaltres no obtenim, és quan més se’ns està donant per a donar un pas important vers el nostre camí d’Ascensió. Els Mestres saben de la importància de la mancança!

Tot és Amor. La nostra vida és Amor. Allò d’ella que no ens sembli que és així, estem perdent el temps ignorant la nostra essència i el no voler-nos responsabilitzar de la nostra vida.

Tot té un sentit, i aquest està abraçat per la intencionalitat divina per la qual hem estat creats.

Quan més recordem qui som, més ens prepararem per a rebre el quan i així poder gaudir d’allò que sentim que hem vingut a fer. Quan aconseguim materialitzar la nostra voluntat, llavors ho rebem amb naturalitat, sense grans expressions d’eufòria, perquè sabrem que tenim aquesta capacitat divina de crear vida i benestar, tant a la nostra vida com a la dels altres.

En tot moment tenim allò que necessitem.

L’important no és el qui o què, sinó el quan.

I tu, ja estàs preparat/da pel què vols?

La Llum de les Paraules (56)

"No cal moure's per arribar on sigui, només cal SER per a rebre a tothom"

Que l'Amor i la Pau siguin en vosaltres..

Sobre l'estimar-se

Avui, dijous 2 de febrer, neva. Avui és un dia per a gaudir de la bellesa nevada que m’envolta. Avui el paisatge i la climatologia m’han fet un regal: Avui neva!

Obert als imprevistos que la jornada et pugui aportar et permet gaudir de la vida. És una manera d’estimar-te!

Fa poc algú em va preguntar si tenia algun escrit sobre “l’estimar-se” (un mateix).

No hi ha un medicament, una pastilla que prenent-la ja ens estiméssim, i de sobte, sentíssim l’amor en nosaltres. Molts ho voldrien, però en qüestions de sentir i manifestar l’amor en nosaltres, és una responsabilitat nostre que necessita un procés (aquest depèn de cadascú) per a integrar una nova manera de sentir, veure i viure la vida.

Sabeu què? L’acceptació ens apropa a l’autoestima. Quan acceptem allò que el dia a dia ens aporta, és un primer pas per a començar a desengreixar el nostre ser i permetre manifestar la nostra integritat. Les llavors necessiten de la terra i la humitat. Quan les reguem, accepten l’aigua que se’ls hi dóna i la integren en elles, llavors comencen a créixer. Necessiten anar absorbint i fer-se seva, l’aigua del moment de regar-les. Una vegada accepten, llavors s’inicia el procés del seu creixement. No per més aigua, més creixen. No per més que vulguin, més ràpid creixeran. Cadascuna, segons l’espècie, en necessita més o menys i un temps per a deixar que tot broti. No volen córrer. Absorbeixen la benedicció de la pluja, i llavors tot comença. No tenen pressa. S’adapten i són pacients, perquè saben que tot serà. Cada dia prenen la seva dosi, la necessària per arribar a mostrar els seus fruits. Són pacients i es posen a les mans del seu benefactor perquè sap que les regarà amb l’aliment adequat. No pensen. No protesten. Senzillament són,estan, accepten.

D’alguna manera, el ser humà per a estimar-se necessita l’aliment que ja té incorporat en ell al néixer.

Si haguéssim de definir què és estimar-se, diríem: “SIGUES TU!”.

Quan ets tu, estàs mostrant el millor de tu.

Quan mostrem el millor de nosaltres, vol dir que ens sentim bé interiorment.

Quan així és, llavors és que estem amb pau amb nosaltres mateixos.

Quan estem amb pau amb nosaltres, és un reflex que ens sentim bé amb nosaltres i tots els que ens envolten.

Quan així és, és que sentim plenament l’Amor en nosaltres.

Finalment, aquest amor comporta una gran sensació de benestar, de ser protegit, estimat, veient la vida com una aliada nostra, així com tot el que ens envolta. Ens sentim units a tots, i com que volem alhora, el millor per a nosaltres i els altres, ens mostrem radiants, positius i sabent que tot el que ens succeeix és pel nostre major bé. Sent així, doncs no hi ha cap motiu de preocupació. Tot és. Tot flueix. Llavors, tu ets qui regeix i dirigeix plenament la teva vida, escoltant el teu cor i tenint el control de la teva ment.

Per a ser un mateix, hem de recordar qui som, i aquest és el pas que es troba gran part de la humanitat en aquests moments. Uns es trobem en un punt del camí, i d’altres en altres punts. Tots avancem, cadascú al seu ritme, com el creixement de la planta. Ens pensem que ens falta molt. Bé, jo et dic que et trobes en el moment adequat per a donar el següent pas. Enhorabona!

Ser un mateix és haver-se alliberat del seu passat. Si treièssim del nostre interior tot allò que ja no ens serveix i ens limita per a arribar a mostrar-nos veritablement qui som, què quedaria? La nostra veritable essència. NOSALTRES!! Per tant, per a estimar-nos, hem de fer neteja de tot allò que fem que no correspon amb qui som realment. L’alliberament del nostre passat és fonamental.

Portem anys fent el mateix, en el mateix ambient, pensant segons ens han ensenyat, i avançant vers una direcció proposada per qui són o eren amb nosaltres en el seu moment. Hem seguit aquesta directriu, tot i així, sentim un malestar en el nostre cor. Bé, què et sembla si a partir d’ara escoltes el teu cor i portes a terme allò que et diu? Aquest és el camí a seguir. Potser et representarà deixar relacions, amistats, feina, activitats, allunyar-te de la família i obrir noves portes que fins ara no t’atrevies a obrir-les pel què diran. Doncs ha arribat l’hora que la planta creixi i mostri els seus fruits. Hem d’alliberar les nostres pors (el nostre passat) i seguir les directrius que el nostre cor ens indica, procedents de la nostra veritable essència, del veritable ser que som,..... de la nostra Divinitat.

Som sers perfectes i complerts! Ser nosaltres ens permetrà mostrar el nostre potencial espiritual que tenim. Quan així sigui, llavors sentirem l’Amor en nosaltres i desprendre’m Amor. Llavors l’Amor guiarà les nostres vides. Amor atrau Amor. Insatisfacció, més insatisfacció.

Perquè un globus s’enlairi, necessita aire i deslligar-se del lloc que el priva enlairar-se. En el ser humà, quan més recordi qui és, més amorós es convertirà. Quan així sigui, se sentirà millor davant la vida i quan......en fi, ja coneixeu com continua el cercle de l’autoestima i la felicitat.

Estimar-se és ser, senzillament, un mateix en aquesta vida. És sentir l’Amor a cada racó del seu interior. És confiar en el Pla Diví al qual pertany i lliurar-se plenament a ell, acceptant, amb l’aprenentatge inclòs, tot el que des de les altes esferes de la Llum li ofrenen com a aliment de la seva ànima.

Deixar les pors és bàsic, com la poda que es fa anualment als arbres perquè creixin més forts i millor.

“Allà on hi ha Amor, no hi ha temor. Allà on hi ha temor, no hi ha Amor.”

El silenci, la meditació, tenir pensaments positius, amorosos, sentir els sentiments més enlairats en un mateix i actuar, viure, respirar i crear des del cor són, com es diria, “els remeis de l’àvia”, que tot ho curen.

Llavors, et sents acollit, protegit, vetllat, acompanyat i estimat. Llavors et lliures plenament a les mans de Déu.

L’autoestima és el benestar de l’esperit, la connexió amb la nostra veritable essència. Tot és Amor. Només existeix l’Amor i aquest resideix dins teu i en cada ser i objecte que els teus sentits poden captar. Tot el que veus és Amor. Ha estat creat des de l’Amor, perquè la creació que mostra la seva bellesa i ens esponja el cor, té una finalitat divina, i tu ets part d’ella.

Miro per la finestra i continuo veient les volves de neu balancejant-se en la caiguda fins el lloc indicat. Tot està cobert. La lluentor del blanc ha impulsat la meva voluntat a fotografiar amb el mòbil el que els meus ulls contemplen en el silenci, sentint la bellesa dins meu.

Agraeixo aquesta postal, davant dels meus ulls, creada per a recordar qui sóc, i poder sentir la unicitat amb la Llar.

Gràcies. Per què m’estimo, ......ho accepto i prenc consciència del què està despertant en mi.

Seminari CONNEXIÓ DIVINA I

Em complau anunciar-vos una nova convocatòria de la primera part del Seminari “CONNEXIÓ DIVINA I”, per al primer cap de setmana del mes de març, dies 2, 3 i 4 (divendres, dissabte i diumenge), a la població de Cardedeu (Barcelona).

Els horaris seran, per a totes les jornades, de 10h. a 14h. , i per la tarda de les 16h. fins a les 20h.

Ens dirigim cap el Gran Despertar de la humanitat, i el planeta ens acompanya preparant-se perquè tots els que vulguin, puguin fer-ho.

“L’obertura del cor permet sentir la divinitat que cadascú és, i quan això succeeix, la transmutació en el Déu que cadascú és, permet veure, sentir i obrar segons la naturalesa que som. Llavors, tot és possible.”

El Seminari consta de dues parts, i d’aquí poques setmanes realitzarem la primera, la qual ens obra la porta de l’obertura interior, del sentir i de la connexió amb la nostra energia divina, amb el Déu que hi ha en cadascú i començar a practicar la vessant de la Sanació, de la Percepció, el Sentir i la Materialització de la nostra vida. El Sanador demana pas, alhora que comença a trucar a la nostra porta el Mestre Interior.

Tots aquells que sentiu en el vostre cor la ressonància d’aquestes jornades i creieu que ha arribat el moment per a donar un nou pas en el vostre procés, o vulgueu més informació al respecte, podeu trucar al telèfon que consta al final d’aquesta presentació.

Estarà dirigit pel seu propi creador, en Jordi Morella, Mestre espiritual i sanador.

Guió del Seminari Connexió Divina, la Sanació del Ser (I):

1. Presentació: Breu història del procés del Seminari.

3. Què ens aporta la Connexió?

4. Sers multidimensionals

5. Composició de la nostra essència espiritual

6. L’Amor

7. Símptomes del Despertar espiritual

8. L’Energia Crística.

9. La lluita i l’esforç, obsoletes.

10. Els passos de tota evolució:

a. Jo Sóc

b. Déu es manifesta a través meu

c. Jo Sóc Déu

11. Els pilars del ser humà: emocional, mental, físic i espiritual (Sanar aquests pilars del nostre ser).

12. La dualitat: el paper en els desequilibris. L’ego

13. La Llum i la foscor

14. L’àngel caigut

15. Capacitat de crear i transmutar.(La materialització: sintonitzar amb les energies del resultat. Tu i resultat sou Un).

16. Exercicis per a la Connexió (Individuals)

17. Què és la Sanació?

18. Qui sana?

19. Ser un Canal

20. Els resultats obtinguts

21. El pacient

22. El sanador

23. L’ADN: Les diferents capes.

24. Passos d’una sessió

25. Exercicis de Connexió (en parella)

26. Els xacres

27. Equilibri de xacres

28. Sentir

29. Déu. Divinitat en la forma

30. La Connexió i la visualització

31. Seguir les intuïcions. Viure des del cor.

32. Sessió de sanació entre ells: ara a un, ara a l’altre.

33. La força de la paraula. La pregària. “Jo Sóc”

34. Importància del paper de l’auto coneixement per a la Connexió constant:

Voluntat Divinitat humana= Voluntat Divinitat Universal

35. La Sanació a distància

Es recomana fer les inscripcions dies abans al seu inici.

Aquest Seminari està organitzat pel “Centre La Font” de Cardedeu, situat al c/ Hospital 4. Tl. 938455556 (dilluns matí tancat).

Una abraçada.

Transició vers l'Ara posterior

Visc intensament el present, sentint cada instant de cada segon, minut i estona, allà on el meu cos i la meva consciència es troben. No sempre coincideixen, tot i així sento la intensitat del meu present constant.

En aquests moments em dóna la sensació que allò que ha de ser no acaba d’arribar. Hi ha aspectes que semblen demorar-se, però res pertany a la realitat en relació a la lentitud i estancament del procés.

Ens trobem en moments claus de la nostra evolució, com a humans, i les energies estan actuant com no ho havien estat fent fins ara. Tot s’accelera. Tot avança. Tot es mou. Res està aturat malgrat ens pugui donar la sensació que així està sent. Res.

Rebo informació més enllà del raciocini, i quan em trobo a la Llar, sento la immensitat del firmament en mi, perquè jo sóc l’univers en moviment.

Sóc conscient del meu procés en mi, ara. El servei a la humanitat, fa que aquí on ara hi sóc, pugui ajudar a aquells que ho necessiten en aquests moments. La meva família està sent “el plat fort” del què haig de fer ara. Ja fa un temps vaig apropar-me a ella i és des de fa uns mesos cap a aquí, on veig els resultats de la meva presencia, malgrat a vegades he hagut de fer saber als altres les meves decisions, no sempre enteses, o mal interpretades, per part d’alguns. He hagut de reafirmar-me i sentir la serenitat del meu cor, per a obrar amb la fermesa de l’amor i la comprensió vers aquells que es troben implicats.

Tinc estones on jo puc estar amb mi. Segons el meu parer, masses en aquests moments, permetent-me dedicar un temps a la meva ànima i a fer allò que m’agrada i sento que haig de fer. Algú podria dir:
- Mira que bé!

Jo no dic res. Accepto, sento i deixo que tot sigui.

Estic al servei del Pare, i és Ell qui em guia. És Ell qui em porta on haig de ser i com fer, com portar a terme la seva Voluntat.

Se m’ha fet veure el què ha de ser a la meva vida.

Se m’ha portat més enllà de l’espai - temps per a mostrar-me la meva vida d’aquí a un temps no llunyà.

He vist el què serà. M’he trobat a allà i he sentit les energies d’aquells moments, així com les de tots aquells amb els que em trobaré. He sentit i he vist l’activitat de la meva vida en un “ara posterior”.

Sé d’ella i com em sentiré.

Sé com em veuran els altres, i fins i tot, la repercussió que tindrà pel meu entorn i el planeta.

Sé del meu present posterior en l’ara actual.

El meu interior vibra ple de vida, il•lusió, alegria i joia de poder servir a la Font de tota Vida en aquest racó de l’univers anomenat planeta Terra (Gaia).

Torno al meu present actual i visc el procés per a arribar allà on la Voluntat Divina ha permès que conegués.

Sí! ara em trobo en aquest ara sabent del meu desitjat ara posterior. Sé que el meu present em portarà a ell. El sé, però no el tinc present constantment perquè el que és important és el present més immediat. En ell, em dóna la sensació que el meu avanç vers la meva voluntat és lenta, però res més lluny de la realitat. Tot s’està accelerant pel major bé de tots. De tots!, incloent-te tu i jo.

M’adono de les estones que no estic fent la “meva activitat”, i voldria fer-la!. Tinc tantes ganes de servir al Pare i portar a terme la seva Voluntat!!! Sabent el que ha de ser i adonant-te del teu present que no és ben bé com t’agradaria que fos!, i que consti, que l’accepto i em sento agraït per tot el que la vida m’està oferint i donant. M’adono que estic tota l’estona “treballant”, d’una manera constant, per a tots aquells que m’envolten i habiten el planeta. M’adono que estic ajudant al planeta i a l’univers perquè tot sigui. Sí, m’adono! Fins i tot dormint.

El treball d’un servidor de Déu no s’atura a cap instant. Moltes vegades pot donar la sensació que no s’està fent res, però el veritable fill de Déu sap que no és així, que el temps que està vivint i de la manera que el viu està, amb les seves energies, ajudant a algú a algun nivell, i que la seva presència no és en va en aquest ara, en el present. No tot és remunerat, tal com s’entén. Llavors, el treballador al servei de la Llum i l’Amor, mira el seu entorn amb els ulls del seu cor, veient els fruits de la seva presència, malgrat els altres no siguin conscients d’ells. Veu com l’harmonia es va aposentant tranquil•lament a l’interior dels sers que l’envolten o conviu. Veu com les decisions preses en el seu moment estan donant els seus resultats paulatinament. Veu que tot es dirigeix vers l’equilibri, la pau i el benestar, malgrat els que viuen a la dualitat facin intents de mal interpretar i crear malestar. Ja no poden amb un ser il•luminat. Ara són ells qui s’adapten a ell sense adonar-se.

Mira tot això i s’adona que res està aturat i tot es dirigeix cap a la manifestació del ser que viu en la condició humana d’aquesta dimensió.

Moltes vegades el nostre treball no es troba davant de grans grups o sessions individuals o grupals, sinó que, sovint, el veritable treball del ser lliurat a les mans del Pare es realitza quan està sol o no té activitat amb la gent. És sovint que connecta amb la Llar i fa el seu treball més important, quan és sol. Llavors se sent còmode i lliure, irradiant les seves energies i dirigint-les vers a aquell o aquells que més ho necessitin. És llavors quan acompanya a entitats, atrapades a la nostra dimensió, cap a la Llum; o quan rep els missatges corresponents a realitzar sobre el què ha vingut a fer. És en aquests moments, on fins i tot, fa tot allò per a arribar a més ànimes del nostre estimat planeta, com és escriure i/o publicar en les diferents webs o blogs on d’arreu són llegits, transmetent la saviesa de la Llar i l’experiència del ser que, sent conscient de la seva divinitat, la viu en la dualitat des de l’amor i el cor. És llavors quan respon a diferents e-mails que rep consultant-li aspectes personals o dubtes d’aquelles ànimes, que com ell, segueixen el camí de l’Ascensió. És llavors quan medita i sent als qui són amb ell des de dimensions superiors a la seva. És llavors quan connecta, enlairant-se, arribant a altres dimensions com a ser multidimensional que és. És en aquests moments de no activitat aparent quan enlaira la seva ànima, sent el seu amor i s’uneix amb la Llar més enllà de qualsevol espai - temps.

Encara que el procés sembli anar lent, res de tot això és cert, perquè aquells que es troben en les altes esferes de la Llum estan ajudant-nos sens parar perquè puguem arribar a donar nous passos vers la nostra plena realització i Ascensió.

L’Amor ens protegeix. Som Amor i aquest ens obra les portes del nostre procés. Sentim aquest Amor en nosaltres i deixem que tot sigui!

Mai tot ha anat i està anant tan de pressa, jugant al nostre favor, perquè tu puguis ser tu!

Relaxa’t i sent! Res més has de fer per a ser.

SENT,.....i SERÀS!!!

Sobre la Meditació

Avui m’agradaria oferir-vos una reflexió en relació a la Meditació.

Em trobo, de tant en tant, amb algú que em pregunta com fer meditació o algun suggeriment al respecte. Bé, doncs potser pot arribar a servir com a orientació a tots aquells que vulgueu fer meditació però no sabeu com fer-ho.

Les paraules que llegireu a continuació procedeixen d’una resposta donada a una de les ànimes germanes de tots nosaltres vers el camí del recordar i l’Ascensió:

“En relació a la meditació, no es necessita fer grans posicions o exercicis, senzillament sentir la calma i el silenci del teu interior.

Quan sentis la pau en el teu cor, medites.

Quan sents el benestar en el teu interior, medites.

Quan tens la sensació de no estar sola, sinó acompanyada, estàs en un estat d’interiorització que et permet sentir qui ets tu en veritat.

Quan sents l’Amor en tu, aquesta ets tu! Estàs meditant!

La Meditació vindria a ser la connexió amb l’essència que un és.

Recorda, abans que res, que ets Llum i Amor.

Quan això ho sentis en tu, estàs obrint les portes del teu veritable ser i la connexió amb els sers de Llum.

Calmant la ment, sents el cor, i quan així és, Tu ets Tu!

La Meditació és el pas cap el recordar qui ets tu en veritat.

Una forta abraçada i que l’Amor i la Pau siguin en tu”

Us recordo que aquesta setmana comença el Cicle: “Despertant la Divinitat” que es realitza a la població de Cardedeu (Barcelona). Fent-vos una mica de memòria, us diré que teniu dues opcions:

- Durant els tres primers dijous del mes de febrer a les 20h., o

- Tot el Cicle sencer, el dissabte 18 de febrer a partir de les 9’30h.

Els tallers a realitzar són:

1. Viure conscientment

2. Domesticar la ment

3. Taller d’auto sanació

L’aportació a tot el Cicle (els 3 tallers) és de 50€

Aquells que vulgueu assistir només a un o dos, l’aportació serà de 20€ cadascun.

Per a més informació i inscripcions trucar al telèfon 938455556 (Centre LA FONT).

Una forta abraçada

Més enllà

La senda del cor ens porta més enllà d’on els nostres ulls poden veure i la nostra ment imaginar.

Sentir l’amor en un mateix t’enllaça amb el sentit de la teva existència. L’horitzó sembla proper en relació a on pots arribar. Més enllà del desitjat, la llum que il•lumina el teu camí et permet veure la teva vida com alguna cosa meravellosa i conjuntada amb una intencionalitat més enllà dels nostres sentits.

El nostre cor mai ens menteix ni ens deixa a mitges; senzillament ens col•loca en el lloc que hem d’estar a cada instant per a arribar allà on el nostre motiu en aquesta vida ha estat creat. Aconseguir arribar al nostre objectiu de l’ànima és el més gran que a un li pot succeir. Perquè així sigui, l’Amor ens acompanya en tot moment, sent els nostres passos i actuant Un amb ell. D’aquesta manera, tot flueix i dóna sentit a la nostra vida.

Som molt més que una forma, un mitjà físic interactuant en aquest món de la forma. Som alguna cosa més, alguna cosa superior que dóna sentit a la forma en la qual vivim.

Els nostres anhels, els nostres desitjos del passat encara avui en el present, estan relacionats amb el que hem vingut a fer, i la nostra ànima això ho sap, per això les nostres tendències vers alguna cosa en concret, potser molt diferent a la resta dels nostres familiars, veïns o amistats.

Quelcom poderós hi ha en el nostre interior que ens empeny a prendre certes decisions, sovint sense pensar-les. Alguna cosa més enllà de la nostra condició humana ens crida i ens sentim atrets, com algú que ens atrau vers ell a través d’una corda lligada a la nostra cintura.

El nostre camí es dirigeix cap a una Llum intensa que es troba, per a la majoria, més endavant d’on ens trobem en aquests moments. A mesura que anem avançant, prenem consciència del que veiem i sentim. L’aprenentatge es fa cada vegada més fàcil, entenent el per què del què ens succeeix i el que s’està preparant en el nostre planeta i els seus habitants. És llavors quan el nostre cor surt del seu arrecerament i discreció, dient-nos:

- Va, a què esperes!

Sense quasi tenir temps de qüestionar-nos la seva presència, donem el primer pas cap el que sentim. No és racional, ni lògic moltes vegades, però es crea una satisfacció i una sensació de benestar conforme tu i el teu veritable ser estan d’acord i coincideixen una vegada més.

Quan la nostra vida es torna intuïtiva, trenquem els lligams amb el nostre passat, allunyant-lo sense pena ni tristesa.

Quan ens veiem abocats a una determinació sortida del nostre interior estem obrint la porta de la Llum en nosaltres i de l’Amor incondicional vers el nostre ser. És llavors quan els somnis es fan realitat.

Res hi ha a l’atzar. Com una salsa ben lligada (permeteu-me aquesta expressió), tot s’unifica i la nostra vida agafa el gust que li correspon, sent una exquisidesa pel nostre ser, el ser que ha decidit viure aquesta experiència en la densitat,…..en la forma.

Llavors, les portes de la realització s’obren i sents l’alegria i el goig de viure. Llavors, és quan la vida comença a tenir sentit. L’atzar desapareix, així com les casualitats, i el potencial de cadascú comença a manifestar-se amb tot el seu empoderament.

Els grans mestres i genis de la nostra història han seguit la veu dels seus cors. Així han arribat on han arribat.

Cadascú de vosaltres és un mestre i un geni en potència. Alguns comenceu a manifestar els vostres dons i capacitats. El vostre camí comença a aclarir-se i vosaltres aneu veient d’una manera clara la direcció a seguir.

Escolteu el vostre cor perquè us portarà a la vostra magnificència en aquest món on viviu!

Sou tan grans! Tan majestuosos i omnipotents, que la vostra divinitat demana pas en aquests temps perquè tot sigui!

Pensaves que això era cosa dels altres i no erets un privilegiat o elegit per a ser feliç o tenir aquestes capacitats que sempre has vist en els altres, en algú dels que t’envolten, però no en tu.

Bé, els temps passen, i les teves pregàries, les teves peticions, els teus somnis i pensaments que tenies per a escapar-te d’aquest món i la situació que vius o vivies, ara han estat escoltades.

Quan el nostre cor ens parla, la ment calla. Després, aquesta intenta subornar-te per a continuar amb el passat, però a mesura que vagis sentint en el teu interior una nova vida i millor per a tu, i t’endinses vers aquesta direcció, la teva ment deixarà d’insistir perquè es donarà compte que tu ets un ser perfecte, complert i sencer. Tu ets un ser íntegre, i com a tal, els teus desitjos podran fer-se realitat.

La nostra força interior és aquesta: viure des del cor i sentir a Déu en tu, perquè el teu ser reclama que la teva veritable naturalesa sigui manifestada als quatre vents pel major bé de tots.

Sento pau, molta pau en mi, després de seguir aquest procés a la meva vida.

Sento l’Amor que sóc i al qual pertany.

Sóc qui sóc, vivint aquí i sent de la veritable Llar més enllà de tota matèria.

La meva vida va començà a alleugerar-se i a obrir les portes que fins llavors es mantenien bloquejades, quan vaig començar a recordar qui era jo i a escoltar aquesta veu que hi ha en mi que em guia vers la meva essència i intencionalitat amoroses procedents d’un Gran Pla Superior al qual tots pertanyem.

Em sento agraït i en pau amb mi mateix.

Continuo vivint en un entorn de dualitat, però vaig veient, a mesura que jo vaig sent cada vegada més jo, com la humanitat va responent segons el meu procés. Sóc part de la creació humana. Sóc part de cadascú de vosaltres, amb l’esperança de veure un nou món en els temps d’avui. Malgrat tot el que succeeix, ara jo, ja veig aquesta existència en mi i fins on els meus ulls i sentits poden arribar a divisar.

Tot està en ordre, en harmonia i vosaltres sou part d’ella.

Hem travessat les portes del cor, encara que hi ha qui s’ha quedat en els seus umbrals contemplant el nostre avançar en el nou món. Ens miren i continuen preguntant-se si aquesta nova vida és de fiar pel que ells han viscut fins el present.

Giro el cap. Els miro i sento el meu amor en ells, plens de por per el nou i sentint-se limitats per l’adquirit en els seus inicis en aquesta vida. Sento l’Amor en aquesta escena, sabedor que en algun moment també la creuaran, molts d’ells, amb una altra forma de la que tenen actualment.

Que l’Amor, la Pau i l‘assossegament siguin en tots vosaltres.

La Llum de les Paraules (55)

Avui m'agradaria mostrar-vos unes paraules que reflexen la saviesa d'haver viscut. Han estat extretes de la web: http://www.asiesmiuniverso.com/ .

Gràcies Nuria per l'expressió del teu cor a través del teu blog:

"La malaltia és com una Mestra que ens permet alliberar-nos del que ens sobra, ens dóna valor per a canviar el que fins ara no ens havíem atrevit a canviar, ens millora la vida i ens connecta amb el que realment som. Tot a la via té un sentit, la malaltia també."

Que l'Amor i la Pau siguin en tots vosaltres

Sento una veu

Deuré tenir a algú dins meu perquè sento una veu que surt del meu interior. És una veu silenciosa que m’empeny a prendre decisions, seguir una direcció i trobar respostes sense saber d’on venen.

Hi ha una veu que em parla en la serenor i l’amor. És una guia pel meu caminar. Cada vegada m’aconsella més portar a terme el que em diu sense témer el que pugui ser. Em dóna confiança, tranquil•litat, coratge i molta seguretat.

Quan la noto en mi, tot el meu cos vibra a l’uníson com si una mena d’onada amorosa recorregués tot el meu cos. Sento la veracitat del que transmet aquesta veu silenciosa i, alhora, tan clara pel meu ser. Encara que els meus oïdes, no sempre són partíceps del què rebo, la meva consciència és sensible a la seva aparició.

Sempre ho fa quan més ho necessito o em trobo davant d’una situació que requereix una intervenció per part meva. Llavors,..... és quan es manifesta majestuosament per a mi, donant-me a conèixer què fer i com fer-ho. És una gran aliada per tot el meu ser.

Quan més l’escolto i la porto a terme, més la noto. Res haig de témer, perquè allò que necessito saber m’és rebel•lat. Avanço per la vida actual sabent que, passi el que em passi, ella em farà saber de la seva presència, dient-me el què fer pel major bé de tots. Té aquesta característica, i és que no només el que rebo és per a mi, sinó que tots surten beneficiats.

Aquesta és la meva amiga més fiable i íntima quan em trobo davant d’un nou pas en el meu procés. Res haig d’amoïnar-me perquè sabré què fer quan arribi el moment.

Hi ha algú superior a mi que sap just allò que necessito en tot moment, aconsellant-me, guiant-me i enviant-me l’amor més pur i incondicional que pot arribar a existir, procedent de més enllà d’aquest pla terrenal.

La meva estimada veu interior és Una amb mi.

Apreciada amiga i mimada pel meu ser!

Vaig haver de treure-li la pols en els seus inicis, i ara, ja d’adult, som Un en aquesta dimensió. Allà on no hi arribo jo, es presenta ella indicant-me la direcció adequada a cada situació. A l’igual que la nit no tindria sentit sense el dia, així ella i jo som Un en el pacte acordat entre lo invisible i el visible del meu procés.

Em sento segur, sabent que en tot moment sabré què fer quan aquest arribi.

Aquesta certesa em dóna la sensació de ser protegit per alguna cosa superior als nostres sentits físics.

Camino amb fermesa davant el que la vida em dóna a cada instant.

Avanço entre els matolls del sender que segueixo, veient com a cada passa donada, els obstacles van desapareixent de davant meu. Continuo avançant perquè la meva veu interior m’empeny que ho continuï fent-ho.

El meu cor em parla i em parla constantment, i quan més materialitzo la seva voluntat, més pau, benestar, harmonia i amor sento dins meu. És com obrir una porta que em trasllada a l’obtenció dels nostres somnis anhelats al llarg dels anys. Ara, aquests, s’estan fent realitat, després de no veure per moments el camí, només sentint el que se’m deia des del meu interior. Era la força, l’esperança i el coratge per a continuar malgrat no sempre veia el final a on arribar. Confiança. Només confiança havia en mi. La veu em portava, i quan més em deixava anar per ella, més aviat hi arribava.

Amb els anys, aquesta veu interior m’ha anat portant a reptes més grans, perquè la meva confiança amb ella era cada vegada més plena i absoluta.

Ara, passat un temps, o potser hauria de dir, molt de temps, em trobo davant d’una nova porta que obrir. Aquí estic jo, davant aquest llindar per a ser traspassat. Escolto la meva veu i sento amb claredat, nitidesa i d’una manera forta, el què fer i quan començar a donar el pas per a deixar una nova porta i així continuar el meu camí, deixant enrere el meu passat i posar els decorats del meu present i futur, malgrat aquest no hi és des d’on sóc amb la meva estimada veu, sorgida del meu cor amorós.

Vetlla per mi, i no sabeu quant!

Cadascú de vosaltres també teniu aquesta veu, aquest ser interior que sap el que més us convé i vol el millor per a vosaltres. El vostre veritable ser us està trucant a la porta des de fa temps perquè està reclamant el seu lloc en la vostra nova vida.

No temeu. No tingueu por, encara que sigui nou allò que sentiu que heu de fer. Confieu plenament amb el que sentiu provinent del vostre cor. Ell sap el millor per a vosaltres i els que us envolten.

Viure des del cor m’ha permès perdonar a persones properes, sentir el veritable amor de l’univers, de la Llar, del Pare, i veure com la meva vida ha deixat tot allò que ja no li convenia per a materialitzar el pacte realitzat abans d’aquesta encarnació, i així portar a terme el que he vingut a fer pel major bé de la meva ànima.

Viure des del cor obrim les portes de la nostra divinitat.

Viure des del cor ens fa sentir la nostra veritable naturalesa, i llavors,.....totes les pors s’esvaeixen. Només queda l’Amor.

Som Llum i Amor.

Som divinitat en aquesta dimensió.

La nostra condició humana ens confon, però tenim la clau per a recuperar l’oblidat: la veu del nostre cor.

El veritable sentit de la nostra vida es troba en el que ens ha de transmetre el nostre cor, aquesta anomenada ”veu interior”.

Tots la tenim i tots podem sentir-la. Tu ja la sents?

Busca una estona per a estar amb tu. Envolta’t del silenci i la quietud, i llavors, quan aquests siguin dins teu, deixa que el teu interior et parli. Podrà fer-ho a través d’un impuls cap a alguna cosa, una imatge que et donarà la referència del teu estat o proper pas a donar, o fins i tot, potser podràs a arribar a veure una o unes llums que, sense parlar, et semblarà rebre una informació que trobaràs adequada al teu moment actual.

Sigui com sigui la manera que la teva veu interior et parli, tingues-la present, perquè el moment tan esperat a la teva vida, ja és aquí.

Una forta abraçada i que l’Amor i la Pau siguin en tu, estimada ànima.

Ha arribat l’hora.

Cicle: "Despertant la Divinitat"

 CICLE:   "DESPERTANT

  LA DIVINITAT"

Aquests són tallers de curta durada per a endinsar-nos en el contingut de cada tema presentat,relacionat amb l’espiritualitat, el nostre recordar qui som i el connectar amb part del nostre potencial per a poder portar a terme el què hem vingut a fer.

L’assistència a ells permetrà obtenir un coneixement i enteniment sobre els temaris respectius, així com un espai per a poder practicar de cara el procés del nostre ser en el dia a dia.

Aquest cicle està composat de 3 xerrades - tallers amb les pràctiques respectives, dirigides per en Jordi Morella, Mestre espiritual i sanador, creador del Seminari “Connexió Divina”.

La durada de cada taller serà d’unes dues hores.

L’aportació a tot el cicle (els 3 tallers) és de 50€.

Si només voleu venir a un o dos tallers, llavors serà de 20€ cadascú.

Es realitzarà en dues opcions:

- En un mateix dia: el 18 de febrer a partir de les 9’30h. del matí.

- Taller setmanal durant tres setmanes: els dijous a partir de febrer:

• Primer taller: Viure Conscientment, el 2 de febrer a les 20h.

• Segon taller: Domesticar la ment, el 9 de febrer a les 20h.

• Tercer taller:Pràctiques d’auto sanació, el 16 de febrer a les 20h.

Per a més informació, podeu trucar al Centre La Font, o enviar un mail a emaeljordimorella@hotmail.com  

Es recomana fer les inscripcions dies abans al seu inici com a reserva de plaça.

Els tallers d’aquest cicle es realitzaran a la població de Cardedeu (Barcelona), a l’espai “El Pla de la Calma”.

Centre La Font

c/ Hospital 4 – 08440 – Cardedeu

T. 938455556

Web: http://www.centrelafont.com/

Por? No temis estimat ser

No importa les pors que puguis arribar a tenir. No importa quines pors tens i les seves intensitats. Tota por és fruit de la no comprensió i el no coneixement del desconegut, o del resultat a obtenir. La por només és fruit d’un passat, pertanyent a la nostra ment, no al present.

El cor protegeix el teu ser a l’escoltar-lo i sentir-lo. Quan posem l’atenció en la veu del nostre interior, cor, res hem de témer, perquè el que pots arribar a percebre, “veure” o sentir, pertany al present, i aquest no anticipa les possibles “irregularitats o anomalies possibles” que poden arribar a esdevenir. La teva ment sí.

Les pors pertanyen a un passat viscut des de la manca d’aplicació del teu empoderament. Quan arribes al present, tens amb tu el pes del teu passat, i aquest, et pronostica el que “segurament” et succeirà, tenint en compte el viscut en el seu temps. Tu erets d’una manera i les circumstàncies unes altres. La teva ment vol fer-te veure que sempre és el mateix i així serà, sense tenir en compte que l’individu va canviant i les circumstàncies, com el planeta, també. Ara no és l’ahir. L’ahir no serà el futur. Tu ets present, i el que va ser temps enrere ja no té cabuda a l’ara.

Les pors adquirides van ser fruit d’un no coneixement com a ser.

La por desapareix amb la comprensió espiritual.

El no conèixer-se implica una actitud de víctima degut que l’aprenentatge de generacions sobre “les limitacions” del ser humà va deixar petjada en el nostre ADN. Realment érem sers limitats en el moment d’adquirir la por? Hagués servit d’alguna cosa el tenir el coneixement sobre un mateix al trobar-nos amb la situació? Hagués servit d’alguna cosa?

El ser humà està canviant degut a la presa de consciència espiritual que va adquirint part de la humanitat. Aquest canvi de consciència fa canviar (enlairar) les energies de cadascú i el planeta. És com un bàlsam d’empoderament per a tot aquell que es predisposi a obrir el seu cor i endinsar-se al seu interior per a connectar amb la seva veritable essència i el veritable món al qual pertany.

En el present, totes les pors són fictícies, il•lusòries, degut a la aprehensió sobre un possible resultat a obtenir. És aquesta la millor actitud a mostrar pel nostre ser? On es troba l’Amor davant una predisposició d’aquesta índole? Senzillament, no existeix. Quan deixem que la fictícia por en el nostre present es manifesti, estem delegant la nostra essència amorosa al cubell de la brossa. Quan hi ha temor a la nostra vida, no hi ha Amor, i si deixem que l’Amor es manifesti, llavors no hi ha temor.

Les pors són una manca d’amor en nosaltres. A més pors, més desconeixement hi ha del nostre ser. El nostre potencial espiritual està enterrat per decisió pròpia amb els ciments d’un passat inexistent en el present, insistint que prevalgui. És una actitud coneguda, encara dolorosa, i per tant, familiar. El familiar ho acceptem encara que no sempre sigui el correcte i amorós.

On es troba la teva responsabilitat davant la teva vida en situacions com aquestes? Senzillament, amagades en algun armari del passat.

El no saber ens confon a vegades.

El no saber ens limita.

Quan sabem, llavors ve la comprensió i l’empoderament.

Les pors desapareixen amb la comprensió espiritual.

Sabent qui ets tu, obriràs les portes de la teva realització i la manifestació del Déu que hi ha en tu.

La teva divinitat truca a la teva porta per a ser mostrada i expressada a la teva vida.

Ha arribat l’hora que els deus humans compleixin amb el Gran Pla Superior establert per a aquest racó de l’univers anomenat Terra (Gaia).

L’alliberament de les pors permetrà enlairar a les ànimes dels sers humans que estan vivint una experiència en la matèria.

Desperta la teva consciència i deixa que el Déu que ets es manifesti majestuosament al món.

Res hem de témer, perquè res pot amb la nostra divinitat. Som Déu en la forma.

A major comprensió espiritual major grau d’evolució de la nostra ànima. Allò que va ser, ja no té perquè ser, perquè la teva capacitat de decisió en el present pot obrir el teu cor, escoltar-lo i donar-te compte que res has de témer.

Només existeix l’Amor. Només existeixes tu amb la teva divinitat.

Deixa que es manifesti i obre’t a la vida, a tot, a tots, a la Llar a la qual pertanys i sempre ha estat al teu costat, encara que l’hagis oblidada i no escoltar la seva guia.

El teu veritable ser espera el moment per a tornar-se a manifestar com quan encara no et trobaves a la forma.

L’Amor permet que la Llum s’imposi i la foscor desaparegui per sempre del ser humà. La por és la foscor de la ignorància.

Tu ets Amor i Llum.

Deixa que et teu cor et guiï.

Tot va bé. Tot està bé.

Et beneeixo amb el meu Amor, estimada divinitat.

La Llum de les Paraules (54)

"Qui estima, no jutja ni critica, acceptant a cadascú tal com és, perquè sap l’important que és per a la seva ànima, els moments que viu."

Que l'Amor i la Pau siguin en tots vosaltres



La placidesa del lliurament

A vegades la placidesa del lliurament absolut crea certs plantejaments en la nostra condició humana si hem de donar nous passos o continuar amb la situació del nostre present.

A vegades aquesta sensació de benestar i convenciment que en el fons està sent l’adequat en el lloc adequat et porta a anhelar el que el cor sent segons serà a la teva vida.

A vegades els moments de fluir et semblen moments d’espera d’alguna cosa que saps que serà i que en aquests moments semblen haver desaparegut. Tot i així, tens la plena certesa, i així ho sents, conforme serà.

Envoltat d’un entorn fortament arrelat a una dualitat, l’estar connectat amb el teu cor i la veritable naturalesa que ets, et permet anar més enllà del que el teu entorn t’està mostrant, i on allò que s’està veient en relació a la teva situació a la vida, no té res a veure amb el veritable sentit de la teva presència ara i aquí. Només tu saps el veritable sentit del què estàs vivint i com ho estàs vivint. Saps del per què i et deixes anar, fluint amb la Voluntat Divina.

Deixar-te anar, segons les directrius del teu cor és el millor pel major bé de tots.

Vius una situació plena del convenciment de la forma, per part de tots els que t’envolten, malgrat sàpigues el fons de tot el que es produeix. Veure més enllà del que els nostres ulls físics poden arribar a divisar, et permet mantenir la calma i la serenitat conforme els passos donats fins ara portaran a la millor resolució per a totes les ànimes involucrades en l’afer que s’estigui vivint.

Tot és calma enmig del no-res.

Tot és harmonia en el moviment que t’envolta.

Et trobes en el centre d’una situació on aquells que estan a prop teu veuen com desarmonia. Tu veus la perfecció i l’amor de Déu en tot el que s’està vivint. Tota decisió presa des del meu cor em porta a l’apropament entre els sers existents, encara que no siguem compresos en el moment que decidim.

Sento la pau de la Llar en mi.

Em sento part d’aquesta Llar, de la qual tots pertanyem.

Sento la Unicitat amb el Tot i tots.

Els dies van passant i el meu cos es va adaptant a les noves energies, enlairant la meva ànima i tot el meu ser.

A vegades, quan algú es deixa anar del tot al flux de la vida segons ha de ser, es converteix en un observador de la seva pròpia vida. Perquè aquest ser contemplatiu de tot el que viu es converteixi en un ser lliurat al Pare, ha de sentir plenament el convenciment i la certesa que tot serà. Llavors és quan realment, encara que la seva ment vulgui intervenir dient-li que ha de ser actiu, es reafirma en la seva saviesa interior, sentint el seu cor i tots els dubtes, llavors, desapareixen. Sí! Aquest és el veritable ser centrat i connectat amb la seva divinitat. El seu cor el guia i sap que la direcció presa i el moment actual que està vivint és el que ha de ser i t’obrirà noves portes per a arribar a manifestar encara més, el Déu que és.

Qui ens guia? D’on surt aquesta certesa d’estar fent el correcte? Prové del saber qui és ell (el ser humà), de recordar qui és, d’on ve, què fa aquí i cap a on va. Recordar qui som ens obra les portes de la nostra plena realització. Llavors, vivim en la placidesa interior passi el que ens passi. Llavors, no ets tu sol, ets tu i la Llar. Tens la sensació de ser Tots en Un, de ser tu amb tots ells, els sers que t’acompanyen i pertanyen al món de la Llum. És una sensació de no ser només tu.

Et sents acompanyat en tot moment.

Et sents protegit, alhora, per ningú en concret i per Tot.

És una sensació plena de pertànyer a un món que no és aquest i, tanmateix, vivint en aquest però estant tota la família amb tu. No tems. No penses. No estructures ni organitzes, senzillament sents i fas. Saps que és l’idoni, i en canvi moltes vegades no saps perquè saps, ni d’on ve aquesta informació. Sents que així ha de ser i tens el convenciment que és el millor a fer.

La teva actitud és d’alliberament de tot control que pugui haver en tu. És com deixar-se emportar per una nau on el timoner és el millor capità que pugui haver, entenent-te i sabent què és el que necessites en tot moment. Tu et deixes emportar i gaudeixes del paisatge. Allà on s’aturi serà la teva parada adequada per a tu en aquell moment. Confies plenament.

Així és com un nadó a les mans del seu pare o mare, en contacte amb l’escalfor del seu pit. Té la sensació de ser abraçat i protegit pels braços del seu progenitor. Confia i es deixa anar, relaxant-se sabent que res li passarà. D’alguna manera, el mateix succeeix quan ens deixem anar a les mans de la Font Creadora de tota Vida. La teva ànima reposa i sap que està en el lloc adequat. Així em sento en aquests moments de servei a la Voluntat Divina.

La barca navega i el meu interior vessa d’alegria i joia per poder portar a terme el què he vingut a fer. Sento la força de la magnificència de la creació. Veig la Llum que desprèn la nova terra i el nou ser humà despertant de la seva somnolència espiritual. Veig i sento l’amor manifestat dels qui són els pilars en els nostres temps actuals. Tot va bé. Tot està bé. Res hem de témer perquè allò pel qual vàrem ser creats i existeix està seguint el seu curs segons l’establert.

Sí! sento la pau i l’amor del firmament en mi. Sento la guia, l’ordre i l’harmonia de l’univers en el meu ser. Sóc part d’ell. Sóc Un amb tu. Sóc Un amb tot i tots.

A tots, gràcies!

El meu Amor és amb vosaltres.

En relació al proper any

Primerament us vull desitjar un any 2012 ple de realització i amor.

Cadascú seguirà el seu camí, i molts de vosaltres el començareu a fer des del cor i amb una consciència desperta. Passi el que passi en el procés de cadascú, manteniu-vos centrats en el vostre cor on trobareu la calma i la serenitat necessàries per a continuar irradiant la vostra Llum i la vostra naturalesa amorosa.
Per a tots, us ofereixo la següent reflexió:

“Ningú és qui es pensa que és, i res del que veieu amb els vostres ulls correspon a la realitat.

La teva ànima sap del camí a seguir i és el teu cor qui te’l fa saber.

Escolta’l i deixa que tot allò que facis o decideixis surti de la teva saviesa interior a través d’ell”.

Una forta abraçada i pensa que et trobes just davant el primer dia de la teva nova vida. Gaudeix-la i fes allò que sentis que has de fer en tot moment. Només així sabràs del camí correcte a seguir.

Que l’Amor i la Pau siguin en tu.

Avui és Nit de Nadal

D’aquí poques hores serà la nit de Nadal. Ploro. Sí, ploro. Veig el món però no des de la dimensió terrenal, sinó més enllà de tota matèria. Ploro d’alegria, sentint un gran amor dins meu. Els meus ulls no aconsegueixen veure la ignorància manifestada del ser humà, que encara que sabent-ho, no és com jo ho sento dins meu. Ploro per la naturalesa innata sentida en els cors de cadascú, malgrat molts d’ells estiguin tancats i dolguts. Ploro per l’amor existent en cadascú, en la voluntat, a vegades no expressada, de voler pau i unió entre els homes.

Des del meu cor sento com la humanitat es va apropant, confiant i obrint els seus interiors per a poder aconseguir el tant anhelat: la perfecte pau i amor dins de cadascú.

Tot i l’existent en el nostre planeta actualment, el camí es va definint, apropant als homes de cor obert. Els cors ressonen davant l’amor incondicional de la nostra essència. Com dues cordes de guitarres, que al fer vibrar la nota d’una, la de l’altre també vibra, així les persones que es van trobant pel carrer, per la feina, en el nostre dia a dia, senten la vibració en el seu interior quan es creuen o es troben amb algú que mostra el veritable ser que és.

Tot està vibrant en aquests moments, per això el desconcert i els moviments interiors, degut que la consciència col•lectiva està ressonant uns tons més alts a temps enrere. Quan més s’ignori aquesta ressonància, més malestar crearem.

Veig i sento tot això i més des del meu cor obert i lliurat a la meva divinitat. Sento com a poques hores del Nadal del 2011, el cor del món està content i la de les ànimes expectants al procés que estan vivint, perquè es dirigeixen allà on totes han pactat abans de reencarnar. Totes estan vibrant, encara que no totes amb consciència, però vibren per aquests temps gloriosos on estan creant una nova vida i un nou ser humà a punt de ser manifestat cada vegada amb més notorietat.

Són temps de deixar enrere el que vàrem ser i on el dolor, anirà quedant apartat de les nostres vides, com la crisàlide abandonada per a anunciar, com la papallona, la nostra bellesa i unicitat al món.

Sento la joia de la creació en mi. Les meves llàgrimes estan plenes de vida i amor pel ser humà que pateix, perquè té els dies comptats. Tot i que hi haurà qui voldrà mantenir el dolor, aquest anirà sent cada vegada més insuportable. Les nostres emocions hauran de ser alliberades i els records del que no estem sent, donarà peu a la predisposició d’un canvi en tots nosaltres. Per això ploro, per aquesta emoció del despertar de tots aquells adolorits pel seu passat, per la seva ment. Arribarà el dia que no podran aguantar el ressentiment i l’odi que portaran a dins i decidiran, ja no exterioritzar-lo i sanar-los, sinó fer les paus amb ells mateixos, reconeixent les seves pors, permetent l’abandonament i la deixadesa a les mans del què ha de ser.

Enteneu ara per què ploro?

El ser humà està avesat a obrir-se i unir-se, a obrir el seu cor i ser Un amb i en el cor de l’altre i permetre que aquesta unió es vegin com a part d’un Tot, i com a sers divins, perquè tots, en el fons, volem que l’amor i la pau siguin en tots nosaltres.

Només sentiments purs portaran a la unió entre els homes. Sento aquest amor dins meu que apropa les ànimes unes a les altres per a confeccionar el gran trencaclosques de l’existència.

Veig com les cadenes es van trencant i com el ser humà es va alliberant de les seves limitacions.

Veig i sento la felicitat en mi i en tots aquells que són amb mi. Em sento feliç, llavors, de ser font de Llum i Amor per a les ànimes d’aquest món. La meva font és divina i són ells, els germans de la Llum qui són amb mi i m’alimenten al ser jo Un amb ells.

Tots desitgem el millor per a cadascú. També desitjarem, fins i tot, el major bé per a nosaltres mateixos.

Sentir l’Amor espiritual és el sentiment més pur i incondicional que pot abatre tot mur i resistència que puguem arribar a tenir. Per a deixar que Déu, la divinitat en nosaltres es manifesti, hem d’aprendre a sentir l’Amor en el nostre cor, en cadascuna de les nostres cèl•lules.

L’Amor ens portarà a la Pau, l’Harmonia, la absoluta Calma, Confiança i ple Benestar conforme tot va bé i Jo Sóc Un amb la Llum, amb la Llar.

Aquest any nostre és veritablement, el naixement del ser que som. Molts notareu com el vostre interior es va expandint. Notareu com sentiu molta més pau, serenitat i alegria. Sí, alegria i joia per a viure. En molts la vostra vida canviarà, on s’aconseguiran obrir les portes que fins ara restaren tancades i no podien obrir-se, doncs ara, aquestes s’obriran per sí soles.

El que sento va més enllà de la paraula perquè és Déu en mi qui es manifesta i em fa sentir.

No temeu. Deixeu-vos anar i les expectatives no seran com us pensàveu (les que siguin). Confieu i sentiu l’Amor en vosaltres. Estimeu i estimeu. Perdoneu, alliberant el vostre dolor i deixeu que el vostre cor us guiï. Estimeu, germans, estimeu! Quan l’Amor és qui guia el vostre caminar, res heu de témer. Allò que necessiteu us serà donat i les portes de la vostra vida us seran obertes.

Només hi ha un camí: el camí de l’Amor; tot l’altre només serà fruit d’aquest sentiment creat des del vostre despertar.

En aquests moments sento unes nadales de fons i el meu entorn es prepara per a celebrar l’inici d’unes dates marcades en el calendari com el naixement d’aquell que va sacsejar el món perquè el ser humà pugui ser ell.

No t’adones que aquest nadó ets tu?

Gràcies per ser i estar. Deixa que la teva Llum il•lumini el camí a seguir i a tots aquells que es troben a la penombra i la foscor.

Gràcies.

Benvinguts al primer dia de la resta de la vostra vida!

Que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.

Bon Any Nou!

La Llum de les Paraules (53)

“…. he entès que al donar generes abundància, ajudes a d’altres, vius el present, t’alliberes y et permets mostrar-te tal com ets"

(Extret del blog: http://asiesmiuniverso.blogspot.com . Gràcies Núria). 

Que l'Amor i la Pau siguin en vosaltres.  

Bon Nadal i Any Nou

Bon Nadal i Any Nou!

Ens trobem en dates on les energies existents fan que les emocions surtin a flor de pell.
Que l’essència del Nadal entri per cada por del vostre cos fins arribar al cor que tots tenim en l’arrecerament del nostre interior.
Que la Llum que hi ha en ell il•lumini el nostre caminar i a tots aquells que es creuen amb nosaltres en la penombra i el desencís per a regar la llavor de l’Amor i així veure l’anunciació d’una nova vida plena d’il•lusions i sentit.
Que l’esperit del Nadal abraci a cadascú de vosaltres i la vostra família i fer que totes les flames escampades al llarg del planeta es reuneixin en una sola en el nostre cor i poder veure la divinitat de l’altre quan els nostres passos avancin pels nostres carrers, el nostre lloc de feina, fent un somrís a tots aquells que ens mirin. Per més pobres que siguem, sempre podem tenir-ne un per a algú necessitat.
Que l’Amor i la Pau sigui en tots vosaltres i el vostre cor vessi comprensió i tolerància en el vostre caminar.
Els meus braços són tan llargs que em permeten abraçar-te i desitjar-te de tot cor:

Bon Nadal i que l’any 2012 sigui quan la porta tancada d’aquells aspectes de la teva vida, s’obri per a donar un pas més cap a la teva divinitat, sentint el major benestar i plenitud de saber que Déu en tu et guia i t’estima.

BONES FESTES !!!     

En la Meditació pel 2012

Avui m'agradaria mostrar-vos l'escrit que es va llegir en la meditació que es va fer ahir diumenge a Cardedeu (Barcelona), segons el que va ser l'any 2011 de cara al procés evolutiu de la Terra i el ser humà. Per a tots vosaltres, des del cor:

Avui ens trobem aquí per a fer la nostra aportació, posar el nostre gra d’esperança, llum i amor a tot un planeta i humanitat que es troba als inicis d’un gran canvi que ja va començar a produir-se fa pocs anys.

Hi ha un gran moviment, tant intern de les persones, com extern. Només cal mirar al nostre entorn o veure i llegir les notícies.

Per a entendre cap a on anem, m’agradaria fer un petit recordatori d’aquest any que aviat deixarem enrere. Res és el que sembla o ens ha semblat. Darrera de les imatges que ens han pogut mostrar o hàgim escoltat hi ha un fons que transcendeix tota actitud de pessimisme.

Estem en temps del Despertar de les Consciències, i aquest deixar la somnolència de les nostres consciències per a ser conscients de les nostres vides, han fet activar el nostre planeta y el món interior de cadascú. Tota reforma, en un principi, comporta cert malestar fins que el nostre ser, cadascú de nosaltres, no assimilem la nova situació a la qual hem arribat. Vulguem o no vulguem, el sol apareix cada dia. Ens podem amagar, però el sol continua sent-hi. Així està passant en el nostre món. Les conseqüències mostrades, només és fruit d’aquest Despertar. Negar l’evidència, no treu l’existència de la veritat que vivim. Tot va més enllà de la visió terrenal que es pot arribar a tenir.

Aquest any han succeït fets que mostren la direcció dels nous temps:

Àfrica i els països àrabs, entre d’altres, han estat un gran exemple de deixar enrere una manca de llibertats i de la igualtat dels drets humans:

- La rebel•lia àrab, començant per Tunísia; després Egipte, Líbia i Iemen, de moment. Altres països estan seguint la mateixa tònica com Síria,....perquè aquesta cadena, aquest efecte dominó, encara no ha acabat.

- Dictadors de diferents països han estat trets dels seus llocs de poder.

- Un canvi climàtic ja és evident en els nostres dies, i aquest no és produït exclusivament per la falta de respecte del ser humà vers la Terra, sinó a un canvi d’energies produït en el nostre estimat planeta per aquest Despertar del ser humà vers la manifestació de la seva consciència. No és perquè sí el fet que avui estiguem aquí. La vostra presència és mostra de la nova consciència que s’està establint en cadascú. Aquest canvi climàtic ha comportat:

o La gran sequera a zones del nostre planeta, com l’anomenat “El Corn d’Àfrica”, amb el que això representa pels països afectats com Somàlia, Etiòpia, Yibuti i Kenia (implicades més de 10 milions de persones).

o Inundacions a Tailàndia, del riu Mississipi, o aquí a Catalunya el mes passat (novembre) com feia molts anys que no es produïa. També a Sudamèrica (Costa Rica, El Salvador, Guatemala, Honduras, Nicaragua i Panamà).

- Nous moviments físics degut a les noves energies en el planeta:

o Erupcions de volcans: Nabro y Mallahle (entre Eritrea i Etiòpia)o com a la illa de “Hierro” (pel novembre a les Illes Canàries); Etna (pel mes de gener a Sicilia); Volcán Puyehue (cordillera dels Andes a Xile pel juny); i d’altres erupcions a Hawaii, Rússia, Indonèsia, Guatemala, i més.

o Terratrèmols constants com el de Japó pel març o el tsunami que va venir a continuació de l’escala 8’9 de Richter.

- La lliçó donada per Japó amb les aigües contaminades de Fukusima, ens han donat un gran exemple de com actuar davant les suposades adversitats (calma, serenitat, esperança que se’n sortiran i posar-se a treballar sense queixes i acceptant la responsabilitat dels fets). Tot un exemple d’acceptació i apropament d’uns als altres, veient-se, fins i tot, abraçades entre dirigents i persones que han hagut de marxar de les seves llars.

- El moviment d’”Indignats” per tot el món, començant per Europa i seguint per Estats Units.

- La finalització de l’activitat armada d’ETA.

- Retallades en àmbits econòmics de sanitat i educació, importants com a pas previ per a establir un nou ordre just més equitatiu, quan tot això acabi. Sempre que ha hagut un desordre d’aquest tipus, ha hagut un impuls cap el despertar de la consciència en el ser humà. (Així va ser amb el crack del 29 a Estats Units).

- Inquietuds espirituals per part d’una gran massa, disposant-se al seu despertar espiritual. Com a exemple d’aquest fet, podem adonar-nos de la realització d’activitats des de l’Amor com el Congrés “VIVIR EN LA LUZ Y EL AMOR” realitzat a Barcelona el dia 1 de novembre.

- L’11-11-11 : trobades a arrel del món per a rebre l’activació dels codis del nostre ADN. Meditacions d’arreu del món per a disposar-se a despertar la consciència i poder manifestar la nostra divinitat, sentint i potenciant la Unicitat que hi ha entre tots i tot.

- La Confederació CELAC (Comunidad de Estados Latino Americanos) – de llatinoamèrica i el carib - per a potenciar tots els països pertanyents a ella i recolzar-se i enfortir els seus llaços d’unió i ajudar-se mútuament. La intenció és buscar una aliança entre tots els països llatinoamericans, igual com està sent amb la Unitat Europea.

Tots aquests fets i d’altres ens han mostrat el camí cap on ens dirigim: la col•laboració, un despertar de la consciència, deixar enrere una manera de viure basat en la dominància i les limitacions, el camí cap a l’harmonia i la pau, entre altres aspectes del procés del ser humà, la humanitat. Hem de saber mirar amb els ulls del cor.

Res és el que sembla, i el flux de la vida ens porta a ser nosaltres mateixos, per això, les actituds de reclamar el que ens pertoca, o el voler que els dirigents siguin gent tolerant, honesta i respectuosa amb les persones i el medi ambient.

Ens trobem al llindar de deixar una manera de viure per a endinsar-nos a una nova vida sentint-nos bé amb nosaltres. En el fons, tot el que el món ens diu, és un reflex de l’interior del ser humà, i les desavinences i lluites del nostre entorn acabarien quan nosaltres acabéssim amb les nostres lluites interiors.

Ha estat, en el fons, un any esperançador, ple d’encoratjament, on per a poder construir un món millor, primer s’ha de fer fora tot allò que no ens deixa ser nosaltres. El planeta ens parla i sobre tot, el nostre cor, el cor de cadascú que avui esteu aquí. Escolteu-lo i seguiu la seva veu, perquè aquesta prové de la part més amorosa de cadascú de vosaltres. Deixem que l’amor ens guiï.

Cadascú de nosaltres és la font de la qual pot beure el nostre planeta i els seus habitants.

Som sers perfectes, complerts. Som sers amb un potencial immens que, probablement, no ens van ensenyar de petits. Per això, i ara em dirigeixo al ser amorós que hi ha dins de cadascú de vosaltres:

- “Sent tu, actuant des del cor, alliberaràs les pors que has anat arrossegant al llarg de tots aquests anys de la teva vida. Sigues tu! I estaràs ajudant a la resta de la nostra estimada Terra i a tots els que en ella vivim.”

Per a acabar voldria recordar unes paraules d’en Martin Luther King en el seu conegut discurs “He tingut un somni”:

• “Hem d’ascendir a les majestuoses altures on es fa front a la força física amb la força espiritual.”

Que l’Amor y la Pau siguin en tots vosaltres.