Sobre l'estimar-se

Avui, dijous 2 de febrer, neva. Avui és un dia per a gaudir de la bellesa nevada que m’envolta. Avui el paisatge i la climatologia m’han fet un regal: Avui neva!

Obert als imprevistos que la jornada et pugui aportar et permet gaudir de la vida. És una manera d’estimar-te!

Fa poc algú em va preguntar si tenia algun escrit sobre “l’estimar-se” (un mateix).

No hi ha un medicament, una pastilla que prenent-la ja ens estiméssim, i de sobte, sentíssim l’amor en nosaltres. Molts ho voldrien, però en qüestions de sentir i manifestar l’amor en nosaltres, és una responsabilitat nostre que necessita un procés (aquest depèn de cadascú) per a integrar una nova manera de sentir, veure i viure la vida.

Sabeu què? L’acceptació ens apropa a l’autoestima. Quan acceptem allò que el dia a dia ens aporta, és un primer pas per a començar a desengreixar el nostre ser i permetre manifestar la nostra integritat. Les llavors necessiten de la terra i la humitat. Quan les reguem, accepten l’aigua que se’ls hi dóna i la integren en elles, llavors comencen a créixer. Necessiten anar absorbint i fer-se seva, l’aigua del moment de regar-les. Una vegada accepten, llavors s’inicia el procés del seu creixement. No per més aigua, més creixen. No per més que vulguin, més ràpid creixeran. Cadascuna, segons l’espècie, en necessita més o menys i un temps per a deixar que tot broti. No volen córrer. Absorbeixen la benedicció de la pluja, i llavors tot comença. No tenen pressa. S’adapten i són pacients, perquè saben que tot serà. Cada dia prenen la seva dosi, la necessària per arribar a mostrar els seus fruits. Són pacients i es posen a les mans del seu benefactor perquè sap que les regarà amb l’aliment adequat. No pensen. No protesten. Senzillament són,estan, accepten.

D’alguna manera, el ser humà per a estimar-se necessita l’aliment que ja té incorporat en ell al néixer.

Si haguéssim de definir què és estimar-se, diríem: “SIGUES TU!”.

Quan ets tu, estàs mostrant el millor de tu.

Quan mostrem el millor de nosaltres, vol dir que ens sentim bé interiorment.

Quan així és, llavors és que estem amb pau amb nosaltres mateixos.

Quan estem amb pau amb nosaltres, és un reflex que ens sentim bé amb nosaltres i tots els que ens envolten.

Quan així és, és que sentim plenament l’Amor en nosaltres.

Finalment, aquest amor comporta una gran sensació de benestar, de ser protegit, estimat, veient la vida com una aliada nostra, així com tot el que ens envolta. Ens sentim units a tots, i com que volem alhora, el millor per a nosaltres i els altres, ens mostrem radiants, positius i sabent que tot el que ens succeeix és pel nostre major bé. Sent així, doncs no hi ha cap motiu de preocupació. Tot és. Tot flueix. Llavors, tu ets qui regeix i dirigeix plenament la teva vida, escoltant el teu cor i tenint el control de la teva ment.

Per a ser un mateix, hem de recordar qui som, i aquest és el pas que es troba gran part de la humanitat en aquests moments. Uns es trobem en un punt del camí, i d’altres en altres punts. Tots avancem, cadascú al seu ritme, com el creixement de la planta. Ens pensem que ens falta molt. Bé, jo et dic que et trobes en el moment adequat per a donar el següent pas. Enhorabona!

Ser un mateix és haver-se alliberat del seu passat. Si treièssim del nostre interior tot allò que ja no ens serveix i ens limita per a arribar a mostrar-nos veritablement qui som, què quedaria? La nostra veritable essència. NOSALTRES!! Per tant, per a estimar-nos, hem de fer neteja de tot allò que fem que no correspon amb qui som realment. L’alliberament del nostre passat és fonamental.

Portem anys fent el mateix, en el mateix ambient, pensant segons ens han ensenyat, i avançant vers una direcció proposada per qui són o eren amb nosaltres en el seu moment. Hem seguit aquesta directriu, tot i així, sentim un malestar en el nostre cor. Bé, què et sembla si a partir d’ara escoltes el teu cor i portes a terme allò que et diu? Aquest és el camí a seguir. Potser et representarà deixar relacions, amistats, feina, activitats, allunyar-te de la família i obrir noves portes que fins ara no t’atrevies a obrir-les pel què diran. Doncs ha arribat l’hora que la planta creixi i mostri els seus fruits. Hem d’alliberar les nostres pors (el nostre passat) i seguir les directrius que el nostre cor ens indica, procedents de la nostra veritable essència, del veritable ser que som,..... de la nostra Divinitat.

Som sers perfectes i complerts! Ser nosaltres ens permetrà mostrar el nostre potencial espiritual que tenim. Quan així sigui, llavors sentirem l’Amor en nosaltres i desprendre’m Amor. Llavors l’Amor guiarà les nostres vides. Amor atrau Amor. Insatisfacció, més insatisfacció.

Perquè un globus s’enlairi, necessita aire i deslligar-se del lloc que el priva enlairar-se. En el ser humà, quan més recordi qui és, més amorós es convertirà. Quan així sigui, se sentirà millor davant la vida i quan......en fi, ja coneixeu com continua el cercle de l’autoestima i la felicitat.

Estimar-se és ser, senzillament, un mateix en aquesta vida. És sentir l’Amor a cada racó del seu interior. És confiar en el Pla Diví al qual pertany i lliurar-se plenament a ell, acceptant, amb l’aprenentatge inclòs, tot el que des de les altes esferes de la Llum li ofrenen com a aliment de la seva ànima.

Deixar les pors és bàsic, com la poda que es fa anualment als arbres perquè creixin més forts i millor.

“Allà on hi ha Amor, no hi ha temor. Allà on hi ha temor, no hi ha Amor.”

El silenci, la meditació, tenir pensaments positius, amorosos, sentir els sentiments més enlairats en un mateix i actuar, viure, respirar i crear des del cor són, com es diria, “els remeis de l’àvia”, que tot ho curen.

Llavors, et sents acollit, protegit, vetllat, acompanyat i estimat. Llavors et lliures plenament a les mans de Déu.

L’autoestima és el benestar de l’esperit, la connexió amb la nostra veritable essència. Tot és Amor. Només existeix l’Amor i aquest resideix dins teu i en cada ser i objecte que els teus sentits poden captar. Tot el que veus és Amor. Ha estat creat des de l’Amor, perquè la creació que mostra la seva bellesa i ens esponja el cor, té una finalitat divina, i tu ets part d’ella.

Miro per la finestra i continuo veient les volves de neu balancejant-se en la caiguda fins el lloc indicat. Tot està cobert. La lluentor del blanc ha impulsat la meva voluntat a fotografiar amb el mòbil el que els meus ulls contemplen en el silenci, sentint la bellesa dins meu.

Agraeixo aquesta postal, davant dels meus ulls, creada per a recordar qui sóc, i poder sentir la unicitat amb la Llar.

Gràcies. Per què m’estimo, ......ho accepto i prenc consciència del què està despertant en mi.