Esperem el nostre moment, segons cadascú, en un aspecte concret de la nostra vida.
Esperem i somniem l’instant on els nostres somnis es facin realitat.
Busquem i busquem a la persona adequada per a poder arribar allà on volem arribar.
Busquem a la parella ideal per a poder ser nosaltres i poder tenir la relació de parella que tant desitgem.
En el lloc on ens trobem, no perdem l’esperança de poder aconseguir una millor qualitat de vida en aquella vessant concreta de nosaltres. Esperem que aparegui la nostra oportunitat i poder dir:
- Veus? Ara sí que he trobat el que volia. Gràcies a tal persona o situació, he pogut aconseguir els meus anhels.
- Veus? Ara sí que he trobat el que volia. Gràcies a tal persona o situació, he pogut aconseguir els meus anhels.
Ens pensem que existeix algú o alguna (situació) que ens permeti arribar allà on volem, però en els contes algú ha creat el final adequat per a convertir la realitat en metàfora i poder donar ànims, coratge i esperances a aquells que ho necessitin, és a dir, als nens, al veritable ser que som.
La nostra vida no depèn d’un fil, de la sort de poder trobar a algú o estar en el lloc adequat per a aconseguir “allò”. No! no és això la veritat de la nostra situació o realització.
Nosaltres, a la nostra vida, no depenem de qui trobem o ens ve, o de quina situació afortunada se’ns presenta per a enlairar-nos. No!, no és alguna cosa externa a nosaltres que ens trobem en el lloc adequat. El veritable secret de la nostra realització es troba en el “quan”.
Quan nosaltres estem preparats, llavors, atraiem i vivim el nostre alliberament i voluntat realitzada.
Quan sentim el que sentim des del cor. Quan pensem el que pensem des de l’Amor, llavors, és quan atraiem i manifestem els nostres somnis tan desitjats.
Quan nosaltres estem a punt, llavors atraiem la nostra “plena” realització. De res serveix tenir sinó podem gaudir-la. De res serveix aconseguir sinó ho valorem tal qual. De res serveix obtenir sinó estem preparats per a poder-ho gaudir. Hi ha tantes coses que es desitgen sense estar preparats!
Enteneu ara perquè no és important el qui o el què, sinó el quan?
Pocs s’adonen quan és el moment adequat. Normalment, quan s’exigeix a l’univers que materialitzi la nostra Voluntat, s’obté una negativa per part d’ell en el moment i l’hora que el ser humà dicta. No funciona així el nostre procés. No depèn del què volem, i sí de fins a quin punt estem preparats per a rebre-ho.
L’important és el quan, no el qui ni el què o quina. No! Això només és fruit de la ignorància humana davant la realització del ser humà. Això és tenir present, només, la vessant racional per a aconseguir el que volem. L’univers mai ens donaria alguna cosa que no ens servís en aquell moment. Seria absurd tenir sense saber fer ús del major regal que se’ns hagi pogut regalar en aquells moments, els que siguin.
El nostre avanç no procedeix d’una sort de conèixer a algú en concret, sinó tot el contrari; és a dir, el fet d’estar preparats coneixem a la persona adequada. No és qüestió de tenir sort i estar en el lloc adequat per a viure la situació idònia, sinó tot al contrari; quan estem preparats, creem nosaltres mateixos la situació per a donar un nou pas de cara el nostre procés d’evolució, d’aprenentatge, per a deixar de cantó, una part del nostre passat i alliberar-nos, així, part del llastra que hem anat arrossegant al llarg de la nostra vida.
Quan estem preparats obrim les portes d’un potencial concret que ens permetrà atraure allò just que necessitem. Ens agrada? Perfecte! Gaudim-lo! No ens satisfà o no és ben bé com volíem? Perfecte! Aprenem d’allò i veiem quina sincronicitat hi ha amb nosaltres per haver ressonat dins nostre de la manera que ho ha fet.
El nostre camí està ple d’oportunitats segons el nostre grau de preparació dins del nostre procés. Atraiem segons estem preparats. Ara faltaria observar i preguntar-nos:
- Què estic atraient? Què estic obtenint a la meva vida?
Us adoneu del què vull dir? L’important no és el qui coneixes o el què vius, sinó el quan estàs preparat per a rebre tot el bo que la vida et té preparat.
No és qüestió de culpabilitzar o de crear el concepte d’un atzar per a donar explicació al que vivim o el moment que ens trobem. És qüestió d’adonar-nos com sentim, i saber fins a quin grau de recordar sobre mi mateix, per a entendre qui sóc jo i el sentit de l’existència.
Quan som plenament conscients de la importància del quan, llavors només ens dedicarem a ser nosaltres perquè arribi el moment esperat segons sentim que ha de ser. Normalment acostuma a ser molt més gran de l’imaginat, perquè els sentiments de l’aconsecució s’activen produint la sensació amorosa de la teva divinitat, en un grau superior, i aquest cop, acceptant-lo d’una manera natural i amb humilitat.
El qui és fruit del teu estat.
El què o quina és el resultat de la teva capacitat d’atracció que tens segons les teves energies actuals. Segons ets, així atraus. Ets segons vibres.
T’adones que tot depèn de en quin moment et trobes a cada instant?
Quan s’està preparat, l’univers es sincronitza amb tu per a beneir-te amb les benediccions que més necessites a cada pas del teu camí. Tot és, perquè puguis enlairar a nivells superiors la teva ànima.
Quan estem preparats, obtenim.
Quan encara no està sent així, vivim i atraiem situacions i altres sers que ens ajuden a preparar-nos per quan arribi el moment. Tot està sincronitzat i al nostre favor. Tot es mou perquè nosaltres puguem ser nosaltres i poder connectar i manifestar, així, la nostra divinitat.
Tot és Amor.
Quan segons nosaltres no obtenim, és quan més se’ns està donant per a donar un pas important vers el nostre camí d’Ascensió. Els Mestres saben de la importància de la mancança!
Tot és Amor. La nostra vida és Amor. Allò d’ella que no ens sembli que és així, estem perdent el temps ignorant la nostra essència i el no voler-nos responsabilitzar de la nostra vida.
Tot té un sentit, i aquest està abraçat per la intencionalitat divina per la qual hem estat creats.
Quan més recordem qui som, més ens prepararem per a rebre el quan i així poder gaudir d’allò que sentim que hem vingut a fer. Quan aconseguim materialitzar la nostra voluntat, llavors ho rebem amb naturalitat, sense grans expressions d’eufòria, perquè sabrem que tenim aquesta capacitat divina de crear vida i benestar, tant a la nostra vida com a la dels altres.
En tot moment tenim allò que necessitem.
L’important no és el qui o què, sinó el quan.
I tu, ja estàs preparat/da pel què vols?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada