Una
vegada una sàvia àvia sioux es va apropar on es trobaven jugant els seus néts.
Quan els petits la van veure van anar directes cap a ella, i envoltant-la, li
van dir:
-
Àvia, parla’ns dels homes. Explica’ns una història dels nostres ancestres.
L’àvia
es va seure a la dreta d’un tipi, alhora que els altres se situaren en
semicercle davant d’ella. Tots callaren per a poder escoltar la saviesa de la
seva “gran mare”.
Tots
els ulls es fixaren en la profunditat dels d’aquella dona disposada a
transmetre les històries que ella va anar rebent i vivint al llarg de la seva
vida. Finalment, els seus llavis es van separa per a iniciar el relat:
Quan jo era petita, els meus pares, que ara es
troben amb l’avi Sol i l’àvia Lluna, em van portar al bosc. Quan vàrem arribar
vaig veure que havien d’altres nens i nenes amb els seus pares. Tots estaven
asseguts a prop del rierol que tots coneixeu. Al costat del Gran Arbre estava
el Gran Cabdill “Ull de linx” esperant-nos per a parlar-nos de la vida, de tots
els germans.
Quan
ja estàvem tots asseguts es va produir un gran silenci de respecte pel
venerable “Ull de Linx”, cap del vostre poble. Llavors va dir: Us transmetré
allò que els esperits m’han dit. Se’m va aparèixer, entre ells, la meva àvia
Osa Menor, qui es va avançar i em va dir:
-
Per a viure a la terra que us
trobeu, vosaltres i els vostres fills heu de seguir i viure seguint els passos
que ara et diré. Quan ho feu, estareu venerant a tot el Consell Superior que
vetllem per vosaltres, i obrireu el camí pels vostres fills i els fills dels
vostres fills perquè puguin ser lliures per sempre i sentir el món dels
esperits blancs de la Llum. El
Creador així m’ha parlat:
1.
Agraeix les benediccions de
la terra i el Cel. Beneeix els aliments i agraeix la presència dels teus
germans perquè ells et portaran a tu.
2.
Sigueu honestos amb tot el
que feu. Quan vinguin temps de mancança, sigueu honestos. Nosaltres, qui ens
trobem a l’altre costat del vel, us protegirem.
3.
Estimeu a cadascú de la
vostra família i a la gran família de la Terra.
4.
Tots sou Un. Cada ser que
viu a la Mare Terra
és part de vosaltres. Quan el cor d’algú és ferit, repercuteix a tota la
humanitat.
5.
No jutgeu ni critiqueu a
aquells que siguin diferents a vosaltres, perquè representen la part de
vosaltres que us permetran unir-vos als altres i al Gran Esperit.
6.
Quan algú vulgui trencar
els llaços d’unió amb el vostre poble, penseu que té por a la foscor de la
ignorància.
7.
Quan us trobeu perduts, connecteu amb la Mare Naturalesa. Ella us
indicarà el camí a seguir per a retrobar-vos amb la vostra ànima.
8.
No hi ha major regal que
podeu arribar a fer, que lliurar l’Amor que hi ha en vosaltres a qui ho
necessiti. Aquest Amor procedeix de les generacions de tots els que en algun
moment vàrem viure en un cos.
9.
Quan un germà s’enfadi, no
el rebutgeu. Compreneu-lo des del cor perquè torni a sentir la unió amb
vosaltres.
10. L’Avi Sol m’ha dit, també, que respecteu els vostres cossos, perquè
ells us portaran a les victòries.
11. Dediqueu cada dia, uns instants per a recordar qui sou i d’on procediu.
Això us farà forts. El vostre esperit s’enlairarà com les flames d’una
foguera.
12. I dotze:Obriu el vostre cor perquè ell us portarà vers el camí de la
saviesa i el liderat. Un poble ha d’estar dirigit pel Cor del seu Cap. Tots els
nostres cors estan units, sent UN amb el Gran Esperit.
Així és i serà.
Finalment, jo, “Ull de linx” vull recordar-vos a tots, nens, joves i
pares presents, ara i aquí, que no hi ha major honor i orgull pel vostre poble
que veure la germanor i la valoració de cadascú amb qui us envolten. Així, el
nostre poble serà fort davant els moments que la història ens farà viure.
En aquell moment es va produir un llarg silenci, mentre “Ull de Linx”
s’assegué a prop de l’arbre i tancà els ulls davant el rierol.
Els altres ens vàrem aixecar en silenci, tenint present el que acabàvem
de sentir.
- Àvia! – digué un dels seus
nets- Jo també he tingut somnis que m’han parlat.
- I què t’han dit, Iuca (nom del petit)? – preguntà l’anciana sioux.
- T’he vist, àvia, com una gran llum, i de sobte t’he vist volant com
una àliga molt alt i somrient.
- Cadascú de nosaltres, arribarà
el dia que volarà com l’àliga, més alt que les muntanyes i els nostres germans
els núvols.
Aquella nit es vàrem anar a dormir, i al dia següent, l’anciana índia
sioux va deixar el seu cos perquè el seu esperit volés com l’àliga i reposés
junt al Consell dels Esperits Ancians
Estimeu des del Cor.
Algun dia, vosaltres també enlairareu la vostra ànima vers el més alt,
on les àligues reposen del seu vol, junt als estels del firmament.
Mitakuye Oyasin
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada