Sento una veu

Deuré tenir a algú dins meu perquè sento una veu que surt del meu interior. És una veu silenciosa que m’empeny a prendre decisions, seguir una direcció i trobar respostes sense saber d’on venen.

Hi ha una veu que em parla en la serenor i l’amor. És una guia pel meu caminar. Cada vegada m’aconsella més portar a terme el que em diu sense témer el que pugui ser. Em dóna confiança, tranquil•litat, coratge i molta seguretat.

Quan la noto en mi, tot el meu cos vibra a l’uníson com si una mena d’onada amorosa recorregués tot el meu cos. Sento la veracitat del que transmet aquesta veu silenciosa i, alhora, tan clara pel meu ser. Encara que els meus oïdes, no sempre són partíceps del què rebo, la meva consciència és sensible a la seva aparició.

Sempre ho fa quan més ho necessito o em trobo davant d’una situació que requereix una intervenció per part meva. Llavors,..... és quan es manifesta majestuosament per a mi, donant-me a conèixer què fer i com fer-ho. És una gran aliada per tot el meu ser.

Quan més l’escolto i la porto a terme, més la noto. Res haig de témer, perquè allò que necessito saber m’és rebel•lat. Avanço per la vida actual sabent que, passi el que em passi, ella em farà saber de la seva presència, dient-me el què fer pel major bé de tots. Té aquesta característica, i és que no només el que rebo és per a mi, sinó que tots surten beneficiats.

Aquesta és la meva amiga més fiable i íntima quan em trobo davant d’un nou pas en el meu procés. Res haig d’amoïnar-me perquè sabré què fer quan arribi el moment.

Hi ha algú superior a mi que sap just allò que necessito en tot moment, aconsellant-me, guiant-me i enviant-me l’amor més pur i incondicional que pot arribar a existir, procedent de més enllà d’aquest pla terrenal.

La meva estimada veu interior és Una amb mi.

Apreciada amiga i mimada pel meu ser!

Vaig haver de treure-li la pols en els seus inicis, i ara, ja d’adult, som Un en aquesta dimensió. Allà on no hi arribo jo, es presenta ella indicant-me la direcció adequada a cada situació. A l’igual que la nit no tindria sentit sense el dia, així ella i jo som Un en el pacte acordat entre lo invisible i el visible del meu procés.

Em sento segur, sabent que en tot moment sabré què fer quan aquest arribi.

Aquesta certesa em dóna la sensació de ser protegit per alguna cosa superior als nostres sentits físics.

Camino amb fermesa davant el que la vida em dóna a cada instant.

Avanço entre els matolls del sender que segueixo, veient com a cada passa donada, els obstacles van desapareixent de davant meu. Continuo avançant perquè la meva veu interior m’empeny que ho continuï fent-ho.

El meu cor em parla i em parla constantment, i quan més materialitzo la seva voluntat, més pau, benestar, harmonia i amor sento dins meu. És com obrir una porta que em trasllada a l’obtenció dels nostres somnis anhelats al llarg dels anys. Ara, aquests, s’estan fent realitat, després de no veure per moments el camí, només sentint el que se’m deia des del meu interior. Era la força, l’esperança i el coratge per a continuar malgrat no sempre veia el final a on arribar. Confiança. Només confiança havia en mi. La veu em portava, i quan més em deixava anar per ella, més aviat hi arribava.

Amb els anys, aquesta veu interior m’ha anat portant a reptes més grans, perquè la meva confiança amb ella era cada vegada més plena i absoluta.

Ara, passat un temps, o potser hauria de dir, molt de temps, em trobo davant d’una nova porta que obrir. Aquí estic jo, davant aquest llindar per a ser traspassat. Escolto la meva veu i sento amb claredat, nitidesa i d’una manera forta, el què fer i quan començar a donar el pas per a deixar una nova porta i així continuar el meu camí, deixant enrere el meu passat i posar els decorats del meu present i futur, malgrat aquest no hi és des d’on sóc amb la meva estimada veu, sorgida del meu cor amorós.

Vetlla per mi, i no sabeu quant!

Cadascú de vosaltres també teniu aquesta veu, aquest ser interior que sap el que més us convé i vol el millor per a vosaltres. El vostre veritable ser us està trucant a la porta des de fa temps perquè està reclamant el seu lloc en la vostra nova vida.

No temeu. No tingueu por, encara que sigui nou allò que sentiu que heu de fer. Confieu plenament amb el que sentiu provinent del vostre cor. Ell sap el millor per a vosaltres i els que us envolten.

Viure des del cor m’ha permès perdonar a persones properes, sentir el veritable amor de l’univers, de la Llar, del Pare, i veure com la meva vida ha deixat tot allò que ja no li convenia per a materialitzar el pacte realitzat abans d’aquesta encarnació, i així portar a terme el que he vingut a fer pel major bé de la meva ànima.

Viure des del cor obrim les portes de la nostra divinitat.

Viure des del cor ens fa sentir la nostra veritable naturalesa, i llavors,.....totes les pors s’esvaeixen. Només queda l’Amor.

Som Llum i Amor.

Som divinitat en aquesta dimensió.

La nostra condició humana ens confon, però tenim la clau per a recuperar l’oblidat: la veu del nostre cor.

El veritable sentit de la nostra vida es troba en el que ens ha de transmetre el nostre cor, aquesta anomenada ”veu interior”.

Tots la tenim i tots podem sentir-la. Tu ja la sents?

Busca una estona per a estar amb tu. Envolta’t del silenci i la quietud, i llavors, quan aquests siguin dins teu, deixa que el teu interior et parli. Podrà fer-ho a través d’un impuls cap a alguna cosa, una imatge que et donarà la referència del teu estat o proper pas a donar, o fins i tot, potser podràs a arribar a veure una o unes llums que, sense parlar, et semblarà rebre una informació que trobaràs adequada al teu moment actual.

Sigui com sigui la manera que la teva veu interior et parli, tingues-la present, perquè el moment tan esperat a la teva vida, ja és aquí.

Una forta abraçada i que l’Amor i la Pau siguin en tu, estimada ànima.

Ha arribat l’hora.