Més enllà

La senda del cor ens porta més enllà d’on els nostres ulls poden veure i la nostra ment imaginar.

Sentir l’amor en un mateix t’enllaça amb el sentit de la teva existència. L’horitzó sembla proper en relació a on pots arribar. Més enllà del desitjat, la llum que il•lumina el teu camí et permet veure la teva vida com alguna cosa meravellosa i conjuntada amb una intencionalitat més enllà dels nostres sentits.

El nostre cor mai ens menteix ni ens deixa a mitges; senzillament ens col•loca en el lloc que hem d’estar a cada instant per a arribar allà on el nostre motiu en aquesta vida ha estat creat. Aconseguir arribar al nostre objectiu de l’ànima és el més gran que a un li pot succeir. Perquè així sigui, l’Amor ens acompanya en tot moment, sent els nostres passos i actuant Un amb ell. D’aquesta manera, tot flueix i dóna sentit a la nostra vida.

Som molt més que una forma, un mitjà físic interactuant en aquest món de la forma. Som alguna cosa més, alguna cosa superior que dóna sentit a la forma en la qual vivim.

Els nostres anhels, els nostres desitjos del passat encara avui en el present, estan relacionats amb el que hem vingut a fer, i la nostra ànima això ho sap, per això les nostres tendències vers alguna cosa en concret, potser molt diferent a la resta dels nostres familiars, veïns o amistats.

Quelcom poderós hi ha en el nostre interior que ens empeny a prendre certes decisions, sovint sense pensar-les. Alguna cosa més enllà de la nostra condició humana ens crida i ens sentim atrets, com algú que ens atrau vers ell a través d’una corda lligada a la nostra cintura.

El nostre camí es dirigeix cap a una Llum intensa que es troba, per a la majoria, més endavant d’on ens trobem en aquests moments. A mesura que anem avançant, prenem consciència del que veiem i sentim. L’aprenentatge es fa cada vegada més fàcil, entenent el per què del què ens succeeix i el que s’està preparant en el nostre planeta i els seus habitants. És llavors quan el nostre cor surt del seu arrecerament i discreció, dient-nos:

- Va, a què esperes!

Sense quasi tenir temps de qüestionar-nos la seva presència, donem el primer pas cap el que sentim. No és racional, ni lògic moltes vegades, però es crea una satisfacció i una sensació de benestar conforme tu i el teu veritable ser estan d’acord i coincideixen una vegada més.

Quan la nostra vida es torna intuïtiva, trenquem els lligams amb el nostre passat, allunyant-lo sense pena ni tristesa.

Quan ens veiem abocats a una determinació sortida del nostre interior estem obrint la porta de la Llum en nosaltres i de l’Amor incondicional vers el nostre ser. És llavors quan els somnis es fan realitat.

Res hi ha a l’atzar. Com una salsa ben lligada (permeteu-me aquesta expressió), tot s’unifica i la nostra vida agafa el gust que li correspon, sent una exquisidesa pel nostre ser, el ser que ha decidit viure aquesta experiència en la densitat,…..en la forma.

Llavors, les portes de la realització s’obren i sents l’alegria i el goig de viure. Llavors, és quan la vida comença a tenir sentit. L’atzar desapareix, així com les casualitats, i el potencial de cadascú comença a manifestar-se amb tot el seu empoderament.

Els grans mestres i genis de la nostra història han seguit la veu dels seus cors. Així han arribat on han arribat.

Cadascú de vosaltres és un mestre i un geni en potència. Alguns comenceu a manifestar els vostres dons i capacitats. El vostre camí comença a aclarir-se i vosaltres aneu veient d’una manera clara la direcció a seguir.

Escolteu el vostre cor perquè us portarà a la vostra magnificència en aquest món on viviu!

Sou tan grans! Tan majestuosos i omnipotents, que la vostra divinitat demana pas en aquests temps perquè tot sigui!

Pensaves que això era cosa dels altres i no erets un privilegiat o elegit per a ser feliç o tenir aquestes capacitats que sempre has vist en els altres, en algú dels que t’envolten, però no en tu.

Bé, els temps passen, i les teves pregàries, les teves peticions, els teus somnis i pensaments que tenies per a escapar-te d’aquest món i la situació que vius o vivies, ara han estat escoltades.

Quan el nostre cor ens parla, la ment calla. Després, aquesta intenta subornar-te per a continuar amb el passat, però a mesura que vagis sentint en el teu interior una nova vida i millor per a tu, i t’endinses vers aquesta direcció, la teva ment deixarà d’insistir perquè es donarà compte que tu ets un ser perfecte, complert i sencer. Tu ets un ser íntegre, i com a tal, els teus desitjos podran fer-se realitat.

La nostra força interior és aquesta: viure des del cor i sentir a Déu en tu, perquè el teu ser reclama que la teva veritable naturalesa sigui manifestada als quatre vents pel major bé de tots.

Sento pau, molta pau en mi, després de seguir aquest procés a la meva vida.

Sento l’Amor que sóc i al qual pertany.

Sóc qui sóc, vivint aquí i sent de la veritable Llar més enllà de tota matèria.

La meva vida va començà a alleugerar-se i a obrir les portes que fins llavors es mantenien bloquejades, quan vaig començar a recordar qui era jo i a escoltar aquesta veu que hi ha en mi que em guia vers la meva essència i intencionalitat amoroses procedents d’un Gran Pla Superior al qual tots pertanyem.

Em sento agraït i en pau amb mi mateix.

Continuo vivint en un entorn de dualitat, però vaig veient, a mesura que jo vaig sent cada vegada més jo, com la humanitat va responent segons el meu procés. Sóc part de la creació humana. Sóc part de cadascú de vosaltres, amb l’esperança de veure un nou món en els temps d’avui. Malgrat tot el que succeeix, ara jo, ja veig aquesta existència en mi i fins on els meus ulls i sentits poden arribar a divisar.

Tot està en ordre, en harmonia i vosaltres sou part d’ella.

Hem travessat les portes del cor, encara que hi ha qui s’ha quedat en els seus umbrals contemplant el nostre avançar en el nou món. Ens miren i continuen preguntant-se si aquesta nova vida és de fiar pel que ells han viscut fins el present.

Giro el cap. Els miro i sento el meu amor en ells, plens de por per el nou i sentint-se limitats per l’adquirit en els seus inicis en aquesta vida. Sento l’Amor en aquesta escena, sabedor que en algun moment també la creuaran, molts d’ells, amb una altra forma de la que tenen actualment.

Que l’Amor, la Pau i l‘assossegament siguin en tots vosaltres.