A vegades la placidesa del lliurament absolut crea certs plantejaments en la nostra condició humana si hem de donar nous passos o continuar amb la situació del nostre present.
A vegades aquesta sensació de benestar i convenciment que en el fons està sent l’adequat en el lloc adequat et porta a anhelar el que el cor sent segons serà a la teva vida.
A vegades els moments de fluir et semblen moments d’espera d’alguna cosa que saps que serà i que en aquests moments semblen haver desaparegut. Tot i així, tens la plena certesa, i així ho sents, conforme serà.
Envoltat d’un entorn fortament arrelat a una dualitat, l’estar connectat amb el teu cor i la veritable naturalesa que ets, et permet anar més enllà del que el teu entorn t’està mostrant, i on allò que s’està veient en relació a la teva situació a la vida, no té res a veure amb el veritable sentit de la teva presència ara i aquí. Només tu saps el veritable sentit del què estàs vivint i com ho estàs vivint. Saps del per què i et deixes anar, fluint amb la Voluntat Divina.
Deixar-te anar, segons les directrius del teu cor és el millor pel major bé de tots.
Vius una situació plena del convenciment de la forma, per part de tots els que t’envolten, malgrat sàpigues el fons de tot el que es produeix. Veure més enllà del que els nostres ulls físics poden arribar a divisar, et permet mantenir la calma i la serenitat conforme els passos donats fins ara portaran a la millor resolució per a totes les ànimes involucrades en l’afer que s’estigui vivint.
Tot és calma enmig del no-res.
Tot és harmonia en el moviment que t’envolta.
Et trobes en el centre d’una situació on aquells que estan a prop teu veuen com desarmonia. Tu veus la perfecció i l’amor de Déu en tot el que s’està vivint. Tota decisió presa des del meu cor em porta a l’apropament entre els sers existents, encara que no siguem compresos en el moment que decidim.
Sento la pau de la Llar en mi.
Em sento part d’aquesta Llar, de la qual tots pertanyem.
Sento la Unicitat amb el Tot i tots.
Els dies van passant i el meu cos es va adaptant a les noves energies, enlairant la meva ànima i tot el meu ser.
A vegades, quan algú es deixa anar del tot al flux de la vida segons ha de ser, es converteix en un observador de la seva pròpia vida. Perquè aquest ser contemplatiu de tot el que viu es converteixi en un ser lliurat al Pare, ha de sentir plenament el convenciment i la certesa que tot serà. Llavors és quan realment, encara que la seva ment vulgui intervenir dient-li que ha de ser actiu, es reafirma en la seva saviesa interior, sentint el seu cor i tots els dubtes, llavors, desapareixen. Sí! Aquest és el veritable ser centrat i connectat amb la seva divinitat. El seu cor el guia i sap que la direcció presa i el moment actual que està vivint és el que ha de ser i t’obrirà noves portes per a arribar a manifestar encara més, el Déu que és.
Qui ens guia? D’on surt aquesta certesa d’estar fent el correcte? Prové del saber qui és ell (el ser humà), de recordar qui és, d’on ve, què fa aquí i cap a on va. Recordar qui som ens obra les portes de la nostra plena realització. Llavors, vivim en la placidesa interior passi el que ens passi. Llavors, no ets tu sol, ets tu i la Llar. Tens la sensació de ser Tots en Un, de ser tu amb tots ells, els sers que t’acompanyen i pertanyen al món de la Llum. És una sensació de no ser només tu.
Et sents acompanyat en tot moment.
Et sents protegit, alhora, per ningú en concret i per Tot.
És una sensació plena de pertànyer a un món que no és aquest i, tanmateix, vivint en aquest però estant tota la família amb tu. No tems. No penses. No estructures ni organitzes, senzillament sents i fas. Saps que és l’idoni, i en canvi moltes vegades no saps perquè saps, ni d’on ve aquesta informació. Sents que així ha de ser i tens el convenciment que és el millor a fer.
La teva actitud és d’alliberament de tot control que pugui haver en tu. És com deixar-se emportar per una nau on el timoner és el millor capità que pugui haver, entenent-te i sabent què és el que necessites en tot moment. Tu et deixes emportar i gaudeixes del paisatge. Allà on s’aturi serà la teva parada adequada per a tu en aquell moment. Confies plenament.
Així és com un nadó a les mans del seu pare o mare, en contacte amb l’escalfor del seu pit. Té la sensació de ser abraçat i protegit pels braços del seu progenitor. Confia i es deixa anar, relaxant-se sabent que res li passarà. D’alguna manera, el mateix succeeix quan ens deixem anar a les mans de la Font Creadora de tota Vida. La teva ànima reposa i sap que està en el lloc adequat. Així em sento en aquests moments de servei a la Voluntat Divina.
La barca navega i el meu interior vessa d’alegria i joia per poder portar a terme el què he vingut a fer. Sento la força de la magnificència de la creació. Veig la Llum que desprèn la nova terra i el nou ser humà despertant de la seva somnolència espiritual. Veig i sento l’amor manifestat dels qui són els pilars en els nostres temps actuals. Tot va bé. Tot està bé. Res hem de témer perquè allò pel qual vàrem ser creats i existeix està seguint el seu curs segons l’establert.
Sí! sento la pau i l’amor del firmament en mi. Sento la guia, l’ordre i l’harmonia de l’univers en el meu ser. Sóc part d’ell. Sóc Un amb tu. Sóc Un amb tot i tots.
A tots, gràcies!
El meu Amor és amb vosaltres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada