dilluns, 17 d’agost del 2020

Trobada del deixeble amb el mestre

 

           

             Una vegada, un deixeble que ja portava temps amb el seu mestre, li va dir:

-         Mestre, tinc por.

-         De què tens por, fill?

-         De continuar avançant.

-         Per què?

-         Perquè no sé què passarà.

-         Per això tens por?

-         Sí, mestre. No sé amb qui em convertiré. Ara em sento desconcertat i no em fa sentir bé.

El mestre mirant-se’l compassivament li va respondre:

-         Creus que el que has viscut ha valgut la pena?

-         Sí, mestre.

-         Per què ho has viscut?

-         Per què creia que era el millor per a mi.

-         Vols continuar el camí que vas començat?

-         Sí, mestre.

-         Doncs, de què tens por?

-         No ser com acabarà tot això. En aquests moments no tinc res clar.

-         Ara ets tu?

-         No del tot.

-         Et sents millor amb tu?

-         Sí, mestre.

-         Doncs no tinguis por de continuar seguint allò que el teu cor et dicta, perquè encara et portarà més a la teva  essència.

-         Però no sé que em passarà a partir d’ara. Veig que unes portes se m’estan obrint i no sé si travessar-les. Dubto si realment és el meu cor qui em parla o les meves pors.

-         Amb qui creus que et pots convertir?

El deixeble, després de rumiar-s’ho una estona digué:

-         En algú millor.

-         I per això tens por?

-         No d’això, mestre, sinó en no saber si és el camí correcte.

-         Què és el que t’ha impulsat fins a aquí?

-         El pensar que podia aconseguir allò que volia  i els moments de benestar que he anat sentint en el procés.

-         Què creus que has de fer a partir d’ara?

-         Suposo que continuï, però no ho tinc del tot clar.

-         Doncs no tinguis por perquè ets una Llum en el lloc on vius i un bàlsam per a tots aquells que es troben distrets i desconcertats del teu entorn. Quan deixis que la teva divinitat es manifesti dins teu a través del teu cor podràs sentir la saviesa de la plenitud.

Després d’un silenci, continuà dient:

-         Creus que has de tenir por?

-         No mestre, perquè en el fons, hi ha alguna cosa dins meu que em diu que no tingui por.

-         I des del cor què hi veus?

-         Llum, molta Llum i Amor.

-         D’això tens por?

-         No.

El mestre donà mitja volta i s’anà amb una expressió serena i bondadosa.