- Mare, tu no ets com les altres mares – digué un nen estant a casa amb els seus pares.
- Què vols dir, fill? – li preguntà la mare.
- Tu no ets igual.
La mare es va apropar més al nen i s’assegué al terra, al seu costat, mentre aquest jugava a la moqueta del menjador.
- En què sóc diferent? – li preguntà.
- No parles igual que elles. Sempre m’estimes.
- Sí, t’estimo, i els altres pares també estimen als seus fills.
- Però tu ets diferent. Estimes diferent.
- T’agrada com t’estimo? – preguntà la mare.
El nen la mirà i fent un somrís amb una expressió d’alegria, assentí amb el cap mentre deia:
- Sí!
- Què fan elles que jo no faci, o què faig jo que, segons tu, elles no fan?
- Tu no crides i això m’agrada. (Després d’una petita pausa, continuà): A vegades estàs callada i sento que estàs molt bé i jo, llavors, també em sento molt bé. I m’agrada.
- …
- Tu no t’enfades i m’expliques les coses bé. Jo les entenc. I més coses – diu mentre continua jugant.
- M’alegro fill. Sempre vull el millor per a tu. Tots els pares i les mares volen el millor pels seus fills.
- Sí, però els tracten com a nens petits.
- Clar, i ara tens 4 anys!
El nen mirà a la seva mare i assentí amb el cap. Llavors la mare precisà:
- Quatre anys i mig!
- Tu saps el que vull dir – respongué el nen.
- Per a mi – continuà la mare – el més important és el respecte i l’estimar-te.
El nen la mirà i es quedà quiet escoltant-la.
- Estimo y valoro la teva ànima. Tots tenim una aquí a dins – assenyalant el pit - ....i vol volar. Jo vull que la teva estengui les seves ales tant com puguis i volis molt alt i m’agradaria que ho féssim junts.
- I a mi també. M’agrada volar. I em sento bé.
- Amb mi?
- Si! – respongué el nen. I amb el pare!
La mare continuà estant al seu costat i el nen mirant-la, escoltant les següents paraules:
- El més important per mi és sentir-te feliç, content, i veure la teva cara cada dia. M’agrada quan et veig,....i em poso contenta. Em fas sentir bé i m’ho passo molt bé amb tu. Sí!, m’agrada jugar amb tu a l’amagatall i fer els trencaclosques i sortir junts amb la bicicleta. Estic molt contenta – continuà dient la mare – que hagis nascut a la nostra família. Ets un àngel.
- El meu altre Pare em diu que tu també ho ets.
Mirà al seu fill i somrigué, entenent el que li deia. A continuació digué:
- T’estimo fill. Vine! – digué apropant-se més a ell i donant-li una abraçada.
- Jo també t’estimo mare.
Després de l’abraçada i sentir la calidesa de l’altre, el nen preguntà:
- Mare, els altres pares també diuen que els estimen (als seus fills)?
- Suposo que a la seva manera – respongué.
- Veus?, això és el que volia dir abans.
- Abans?
- Sí!, que tu ets diferent.
- I el pare, que és diferent també?
- Ell és com tu.
- T’estimem fill.
- I jo també.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada