La Bifurcació del camí

 

Una vegada, un deixeble estava amb el seu mestre i aquest li va explicar una història:

            Hi havia un ser humà que va decidir començar a caminar pel camí de la Llum. Quan va ser dins d’ell i portava un temps avançant, es va trobar amb una bifurcació. El camí es dividia en dues direccions. En una hi havia un cartell que indicava: “Camí de la Riquesa”, i en l’altre indicava un rètol el següent: “Camí de l’Autoconeixement”.

El ser humà que sempre havia tingut dificultats per a sobreviure i veient les dues opcions, va triar el camí  de la riquesa. Una vegada endinsat en ell, va adonar-se com la seva vida anava omplint-se del benestar material que mai hagués pogut imaginar-se: joies, diners, oportunitats de treball amb grans ingressos, èxit en els seus projectes, en fi, la vida va començar a somriure-li.

L’humà va veure com la seva família va deixar de passar gana i van poder-se comprar una nova casa, gran, just en el lloc on ell volia. Allò que tocava es convertia en èxit. Tots anaven a ell a consultar-li com fer prosperar les seves empreses i botigues.

Vivia en la més absoluta riquesa material. L’home es va sentir content i satisfet. Cada vegada tenia més coses a fer i menys temps per a dedicar-lo a la seva família. Invertia part dels seus diners i aquests es multiplicaven. Va posar oficines per arreu per a orientar a tots aquells que volien ser com el nostre home, perquè tot el que tocava es convertia en guanys. Els preus per a aconsellar no eren gens econòmics, de manera que el seu patrimoni anava en augment cada vegada més.

Va arribar un dia que es va adonar que en feia dos que no passava per casa seva i que no sabia quan ho podria fer. Estava tan ocupat amb els seus negocis que es va començar a oblidar-se d’ell i dels sers que en un temps eren el més important per a ell. Aquell ser humà es va anar consumint en la roda de l’ambició, l’oblit de qui era i les preocupacions, fins que va arribar el dia que caigué malalt. La seva família van  anar a buscar-lo per a portar-lo a casa i guarir-lo. La seva dona li va costà saber en quin despatx es trobava per la quantitat que en tenia. Després de molta assistència per part de la seva família i una bona alimentació, el nostre home va llevar-se un bon dia i va tornar a desaparèixer.

Mentre, socis d’ell van emportar-se part del capital que tenia en alguna empresa i van desaparèixer del país. El nostre humà va tenir dificultats per a sortir-se’n d’aquella situació. Amb el temps va poder recuperar aquelles empreses, alhora que va començar a haver persones que li tenien enveja pel seu capital i a crear-se enemistats per no poder atendre i solucionar situacions de amics i gent estimada fins fa poc; o bé, haver treballadors d’alguna de les seves fàbriques o botigues que volien fer vaga perquè creien que havien de cobrar més.

La situació va crear dolor en el cos d’aquell ser humà, i va haver d’agafar una baixa temporal fins que acabés de recuperar-se del tot. En aquells moments, en la seva vida només hi havia dolor i abatiment.

Aquell ser humà va continuar caminant pel camí de la riquesa fins que va arribar a un punt del seu camí que s’ajuntava amb l’altre camí que no va agafar.

Va aprendre de la experiència del dolor i el malestar. Continuà caminant, i més endavant va tornar a trobar-se amb una nova bifurcació. Hi havia, novament, dues direccions. En una hi havia un rètol que posava: “Camí de la Riquesa” i en l’altre un cartell indicava: “Camí de l’Autoconeixement”. Després de la experiència viscuda va decidir no patir com havia patit i s’endinsà en el “Camí de l’Autoconeixement.”

Una vegada estigué en ell es va adonar què havia estat la seva vida fins a aquell moment i va sentir tanta pena i dolor interior que es va posar a plorar. Es va adonar que ell no era com es pensava que era i que podia fer moltes més coses de les que creia que podia fer i va aprendre a estimar-se, adonant-se que quan més ho feia, més estimava als altres i aquests li corresponien amb escreix.

El nostre ser humà va començar a perdonar, a acceptar les coses com venien i a aprendre de tot el que li passava. Amb el temps, es va adonar que fins llavors, sempre tenia que menjar i allò que necessitava ho aconseguia per “obra de màgia”. L’home va aprendre a deixar-se anar a la vida, sabent que no estava sol i que era guiat i protegit per una essència poderosa no visible.

Va sentir, també, dolor al no fer allò que li deia el cor i sobre tot, quan es deixava emportar per les seves pors. Amb el temps va aprendre a  controlar la seva ment i a posar pau en el seu interior.

Arribà un moment, després de bastant caminar, que sentia l’amor pur i creador de tota vida en el seu endins permanentment, adonant-se que allò que volia  ho podia aconseguir. Es va adonar quin era el seu veritable poder i va començar a utilitzar-lo pel major bé de tots, incloent-s’hi.

Caminant, caminant, va veure que el camí que ara seguia s’ajuntava amb l’altre que no havia triat.

-      Però mestre, - li va preguntar el deixeble – en els dos camins ha sentit dolor, no ha pogut estalviar-lo, i a més a més, si en la primera vegada hagués triat el camí de l’autoconeixement, què hagués passat després en la nova bifurcació que hagués trobat?

-      Qui diu que hagués trobat una nova bifurcació? – Li respongué el mestre.