Una vegada, Déu va escoltar com trucaven a la seva porta d’una manera reiterada. Es dirigí vers ella mentre els tocs a la seva porta continuaven insistentment.
A l’arribar, l’obrí y va veure a un dels seus col·laboradors que li digué com sorprès i nerviós:
- Senyor, els humans estan volent saber de tu, i ens criden perquè els hi parlem de tu i la teva Llar. No podem més. No podem fer-nos càrrec de tots ells. Necessitem més ajuda o fer alguna cosa diferent perquè tots puguin saber d’ells mateixos. ¡És inaudit, Déu! Ens estan trucant a dojo perquè els fem saber qui ets tu. Cada vegada són més els interessats en voler saber de la teva existència. Què podem fer?- preguntà l’arcàngel.
Amb tota tranquil·litat, Déu el va fer passar a la seva morada i el convidà que es tranquil·litzés mentre sentia la presència del seu creador. En moments pogué asserenar el seu esperit, i junts, s’assegueren un al cossat de l’altre.
- Estimat Jophiel, no has de témer la inquietud que tenen tots els humans per saber d’ells. Aquest dia havia d’arribar. Saps, que en el fons, totes les teves legions angelicals podeu arribar a cada una de les ànimes encarnades que ja lis haurà arribat la seva hora. Ha estat de sobte, cert, però aquesta hora havia d’arribar, y ha arribat. El vostre servei anirà en augment. Noves llums de saviesa t’acompanyaran per complir la Voluntat Major.
- Y tots nosaltres així ho volem, estimat Déu – intervingué dicent l’arcàngel Jophiel.
- Tranquil·litzat, perquè quan més predisposats estiguin els d’aquest món, més absorbiran tot el que els arribeu a fer sentir. Aquest és el camí del seu procés evolutiu. Ja no és qüestió de saber, sinó de SENTIR, perquè sentint els permetrà saber, i al saber per sentir, sabran d’ells mateixos y de mi. Feu que obrin les seves portes interiors per a connectar amb aquell qui són, perquè només així sabran de mi. Més enllà del coneixement estan ells, els quals crearan la seva nova vida al manifestar el seu veritable ser. Ells sabran de mi al saber d’ells, i per això, hauran d’obrir els seus cors i sentir qui són ells mateixos. Al fer-ho, sentiran la meva presència i la meva veu.
- Fins ara – intervingué Jophiel, estàvem amb ells i aquell que volia donar un pas li ajudàvem, però ara, gran part de les ànimes d’aquest món volen donar nous passos, i tots alhora! Necessitem una ajuda per a poder donar una mà tots.
- Ensenyeu-los a obrir el seu cor i a escoltar-lo. Que aprenguin a Sentir, i des d’aquest Sentir, arribaran a ells. (Pausa).
Estant com pensatiu, l’arcàngel apartà els ulls de Déu com si estigués concentrat en alguna cosa que havia dit el seu Creador.
- Estimat Déu, cóm portar a terme la teva Voluntat?
- Fent que cadascú sigui ell mateix. Aquest és el camí a seguir. Quan sentin qui són, llavors, començaran a sentir-me a mi. Quan així sigui, començaran a acceptar-me i a ells mateixos, alliberant les pors i sentint la meva presència a l’interior de cadascú. (Pausa). La Puresa i la Integritat els hi obriran les portes de la seva plena manifestació a les seves vides. Llavors Jo i vosaltres estarem amb ells, activant les seves llavors interiors perquè brotin i floreixin segons l’acordat en el seu pacte inicial amb mi.
- .
- …
- Ara ves-te’n, estimat, perquè l’energia del meu ser us està esperant per a materialitzar el sentit d’aquesta terra d’una sola lluna. Jo estaré amb tots vosaltres, estimat Jophiel.
I l’arcàngel creuà la porta de la morada Divina, desapareixent per a continuar amb l’obra celestial, on tot l’univers sortirà beneficiat.
Déu, llavors, va fer una gran inspiració, i amb els seus braços abraçà el planeta Terra transmetent-li tot el seu Amor i la seva Llum en l’expiració.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada