Alegria

Hi ha una gran alegria en mi. Hi ha una sensació de joia immensa abraçant tot el meu ser, i sobre tot, quan puc portar a terme allò que sento, servint al Pare. Sento una sensació de plenitud i de fer allò que el meu cor em dicta, seguint les directrius del què he vingut a fer. Per això, gràcies!

Hi ha una serenitat en mi, sentint la Llar en mi i la presència de la Divinitat a cada por de la meva pell i totes les cèl·lules del meu cos, activades i radiant l’amor de Déu en mi. Jo Sóc Déu. Jo Sóc divinitat manifestada. Jo Sóc part de la Divinitat Universal. Així ho sento dins meu, des de la humilitat de saber que sense ella, jo no seria res.

Jo Sóc tot el que Jo Sóc, ara i aquí!

Hi ha una mena de contenció, o millor seria dir, una acceptació natural i serena del què em passa, visc i sento.

Estic en el vaixell que durant molt de temps he somniat ser-hi. Estic sent portat vers allò que sento que haig de fer, i, en mig de la meva consciència adquirida m’adono que em trobo en paratges molt llunyans als meus inicis. El trajecte ha estat llarg, havent arribat fins aquí, on el meu ser s’ha anat enfortint al llarg de les tempestes viscudes i sortint-me tal com ho he fet. Les meves actituds davant d’elles, els meus pensaments, paraules i sentiments creats i sentits, malgrat tot, han enfortit el meu ser, mantenint la calma del vendaval que vaig haver de passar.

Ara navego entre les aigües serenes i tranquil·les del meu procés, després d’haver-me encarat amb totes les meves pors i el meu passat. La meva ment ara m’obeeix. L’ego de la meva condició humana ha hagut de fer retirada degut a la fortalesa, fermesa i humilitat de l’obertura del meu cor. Ara estic en mig del vaixell veient com va lliscant, obrint-se pas entre les aigües del meu camí. Hi ha sers de Llum en el meu vaixell. Hi ha entitats celestials que vetllen per mi, guiant-me i protegint-me al llarg de tot el trajecte. Al timó veig a Jesús com a part de mi, com si fos, alhora, Déu qui em portés.

Visc moments de sentir la saviesa en mi pel fet d’haver viscut. Sento la plenitud, l’expansió interior del meu ser i la plena Unicitat amb la Llar, el lloc d’on procedeixo.

Sento pau i amor, tant en mi com aquí on sóc, en tot el meu vaixell i allà on sigui, sempre, en tot  moment, envoltat per aquestes lluminositats que m’han anat acompanyant tot aquest temps. Ara ja som Un. Allà on sigui, elles hi seran.

Accepto, observo y gaudeixo d’aquests instants de saber de mi i recordar qui sóc.

Accepto els moments actuals d’espera conforme allò que se m’ha estat informat, així serà.

Com gaudeixo de cada oportunitat! Sento l’alegria en mi vessant per tot el meu cos. Sento la joia de servir a la Font i les presències de tota la Llar amb mi. Em sento enlairat per moments, assegut aquí on sóc.

Veig, cada vegada amb més claredat les energies del meu entorn i d’aquells que són a prop meu. Veig els estancaments, la decisió presa de no voler adaptar-se als nous temps, així, com la d’aquells que han decidit dir un SÍ! ben fort per a deixar que la nova energia abraci els seus sers. Veig la degradació de la negació en un mateix i l’esperança en aquells que es responsabilitzen de les seves vides. 

Em sap greu el dolor creat per un mateix, perquè tots som divinitats, necessitant ser activada per la nostra intencionalitat, malgrat alguns no ho vulguin fer.

Em sap greu el dolor manifestat per alguns, sabent que aquest no és necessari i que si hom volgués, aquest podria arribar a desaparèixer. Em dol veure com sers estimats decideixen patir i debilitar-se, tant física com espiritualment per no voler ser ells.  Ells m’ensenyen a estimar, a acceptar-los amb les seves decisions, perquè així ho han decidit.

Acceptar el dolor dels altres, el patiment i el desconcert de la ignorància és una de les proves més dures de la Mestria.

He arribat a un punt on el meu amor és en ells, malgrat les diferències vibracionals, estant allà per quan necessitin una mà on agafar-se, malgrat a vegades me l’han demanada, i quan les he donada, no han volgut fer res per a canviar qui són. Ells m’han ensenyat a estimar incondicionalment, sense voler intervenir per a canviar-los ni convèncer-los. Ells m’han ensenyat a no intervenir sense ells estar preparats. El meu cor sent compassió per tots ells i fan que la tendresa floreixi en mi acceptant les seves situacions malgrat no em veuen com qui sóc en veritat. Els filtres dels seus sers han distorsionat qualsevol visió de qualsevol persona que els envolta. Els seus cors s’han tancat de tal manera, pel dolor viscut, que han triat un camí d’autisme voluntari, allunyant-se de la realitat d’aquesta dimensió on som, mantenint-se fortament arrelats, alhora, a una energia de dualitat enfortida.

He après a acceptar des de la confiança, l’amor, la serenitat i la saviesa del veritable sentit de la nostra existència.

Per aquells que em van criar i han compartit la meva vida d’infant en el sí de la mateixa llar, han ignorat el veritable ser que sóc, rebutjant tota declinació de part meva amb una mà amiga que els podia enlairar més enllà d’on arribat. El dolor els envaeix. Les seves vides semblen estar en una rutina i carrers sense sortida plens de foscor, desconcert i sense sentit.

He après a viure en aquest ambient sentint la pau i l’amor del meu ser dins meu i respectant a tots aquells que han negat la vida des del cor. No pretenc convèncer-los, senzillament ser jo i, si ha de ser, em trobaran per a obrir les portes del camí cap a l’amor.

He après a estimar-los en la distància, això, com ja he dit abans, és una de les proves més dures per a un Mestre, veient com pateixen i no volen fer res per a canviar la direcció dels seus passos. Sé que algun dia les seves divinitats també despertaran, i llavors, allà tots ens trobarem. Ells seguiran el seu camí, i des del meu cor, jo seré amb ells. El meu Amor els abraçarà, com ara, en la discreció i el respecte.

Sí! sento la joia i l’alegria de servir a Déu en mi. Sento com cada vegada més, ell es manifesta a través meu, sent jo, alhora, Un amb ell i ell, jo.

El vaixell continua seguint el cabdal d’aigües plàcides del meu interior, trobant més oportunitats per a servir qui m’ha portat fins aquí. Només la Llum, l’Amor de la nostra essència pot materialitzar el món i l’obra per la qual hem vingut en aquest cos fins aquests moments de la història del nostre procés.

Confio i em deixo anar a les mans de qui m’ha creat.

La meva fe enlaira el meu ser.

Sento, sento i sento el que sento, sent aquest sentir d’altres dimensions a la que ens trobem. La intensitat no es pot descriure, sí el que se sent, i el que sento és AMOR, UNICITAT, JOIA I ALEGRIA.

Per a tot això, Gràcies!