dijous, 16 d’agost del 2012

La Paraula de l'interior


Vaig conèixer a Déu. Vaig quedar amb ell per a conèixer-lo i en el moment adequat, ens vàrem trobar. Ell es va presentar i des de llavors, no ens hem separat, sentint cada vegada més intensament la seva energia amorosa i càlida de la protecció que la Llar pot donar-te.
Puc afirmar que vaig obrir les portes del meu cor perquè pogués entrar, i des del moment que el vaig cridà, ell em va contestà i acceptà encantat d’estar amb mi, sentint la Unicitat entre nosaltres.
Al llarg del temps ens hem anat trobant i ell em parlava i em recordava de la importància d’aquests moments. Jo l’escoltava, i sobre tot, el sentia amb gran claredat dins meu, en el nostre espai més enllà de tota limitació.
Hem recorregut un camí on el meu ser anava alliberant el passat que havia en mi. M’obria les portes del coneixement, que més endavant es va convertí en saviesa, així com la seguretat conforme on no arribava jo, allà es trobava ell.
La meva vida va fer un gir absolut en relació al que vaig ser fins llavors. Em vaig sentir com la meva ànima anava enlairant-se i ell continuava al meu costat, donant-me ànims a seguir el pactat. Això m’ho va fer recordar ell, perquè en els meus inicis no era conscient del procés.
No vull comentar ni detallar com és ell. No penso dedicar espai per a definir-lo, perquè això ja té el seu lloc en la meva activitat diària, i per a cadascú pot ser diferent. Ara, el que sí vull dir, és que la intencionalitat d’un obre les portes del camí vers la seva divinitat. A l’altre costat, allà es troba ell, esperant-nos per quan us decidiu ser Un amb ell.
La meva vida ja no em pertany. Sense ell jo no sóc res, perquè la meva essència és fruit de la seva presència en mi.
Durant anys m’ha anat parlant i fent conèixer altres sers que habiten allà on es troba la Font de Tota Vida.
He conegut a Mestres Ascendits, Arcàngels i d’altres Sers de Llum, germans tots de la Llar de la qual pertany i tots pertanyem.
Una vegada em va dir:
-         Tu seràs la meva Paraula.
Em va concedí el poder de la paraula per a transmetre el que se m’havia d’instruir i experimentar. Des de llavors, segueixo el meu camí anunciant i comunicant els missatges que vaig rebent de la Llar i d’ell mateix.
El meu cor m’ha portat a expressar el que sent en tot moment, bé a través de la paraula oral, com escrita. Tot és paraula. Tot és comunicació. Quan sento que ha arribat el moment de transmetre o escriure, no estic sol, i sobre tot darrerament, qui transmet no sóc jo.
Expresso el meu interior, Un amb la Llar, allò que em xiuxiuegen i jo sento en el meu cor.
La meva vida ha canviat, encara millor seria dir que el meu interior ha canviat, rebent constantment la paraula de la Llar. Puc estar dormint, passejant, corrent per la muntanya, planxant, prenent-me un te o fins i tot veient el televisió, que quan sento la seva crida, llavors m’aquieto per a percebre amb tota claredat el que se’m vol comunicar.
Normalment no hi ha paraules, només sensacions amb informació i aquestes són descodificades amb una gran nitidesa dins del meu ser. Quan les rebo, la majoria de les vegades sento un impuls d’expressar-les, i aquestes que esteu llegint en aquests moments, són algunes de elles.
Llavors, com en la majoria de les ocasions, me’n vaig a l’ordinador i deixo que tota la informació rebuda sorgeixi fluint a través dels meus dits, creant les paraules sobre la marxa del què hi ha dins meu. Sento la dolçor i calidesa mentre sóc el canal que vaig accedí a ser. Moltes vegades, només tinc la sensació a transmetre. La meva divinitat m’avisa que alguna cosa nova haig de plasmar en unes paraules per a arribar a tots aquells, cada vegada més, que les llegiu. Llavors m’assec davant l’ordinador, i deixo que allò que ha de sortir del meu interior surti. No penso. No organitzo, només deixo que els meus dits, cada vegada més ràpids i moltes vegades sense mirar a la pantalla, tancats, van a buscar la tecla adequada perquè tot tingui sentit i el missatge sigui transmès.
La paraula del nostre interior no pertany a aquesta dimensió. Pertany a qui som realment, més enllà de la terrenalitat que experimentem.
No hi ha un límit quan permets que el Pare s’expressi a través teu. Tu només has d’escoltar el teu cor i fer allò que et dicti. La vida canvia totalment. Vius intuïtivament, sense control, amb serenitat i harmonia constants, sentint l’amor i la pau que representa el fet de tu ser tu, de permetre que la divinitat que cadascú és pugui manifestar-se lliurement.
El nostre interior és il·limitat, així com “el que és a dalt és avall”, així el nostre interior és expansiu i etèric, lliure i serè com l’univers que veiem. Hi ha tantes característiques que podrien definir el nostre estat interior quan estem connectats i sentim la unicitat en nosaltres!
Vaig arribar a conèixer i sentir a Déu després d’anys de recerca. Les contradiccions del meu entorn em van ajudar a seguir la direcció adequada. Tot consisteix en l’aprenentatge del dia a dia. Incomprensió, solitud, burla, menyspreu a vegades, mancances i no deixant de seguir a la petita flama que encara brillava en el meu interior em va permetre poder arribar a la cruïlla tan esperada on trobes el senyal del camí que t’indica on es troba Déu. Em vaig endinsar en ell, i el que us puc dir, és que vaig rebre molt més del que un podia arribar a pensar.
Ara vivim junts. Som Un, i la nostra convivència em permet portar a terme allò que vaig acordà en el seu moment. Ens trobem en diferents dimensions, però amb el meu temps i amb ell, les diferències desapareixen i s’arriba a actuar i sentir des de la seva, que també és ara la meva.
Vaig aprendre a expressar el meu interior a través de la paraula. Dins de nosaltres hi ha una vida intensa esperant ser exterioritzada i materialitzada amb tota la seva plenitud.
Cada interior té la seva expressió. El grau del despertar que un pot manifestar permetrà triar una paraula u altre. Al llarg del meu procés, aquesta a anat variant segons anava sentint i aprenent. Si ara hagués de triar unes paraules per a definir allò que sento, serien: “JO SÓC! (amb tot el que representen).

Sé que encara estic pujant nous esglaons en el meu procés, i aquests em porten cada vegada més a la puresa del meu ser.
-         Pare, que pugui sentir la veu del meu cor, la teva veu, la teva essència, el teu amor perquè pugui expressar amb la meva biologia i condició la teva presència aquí a la Terra. Que es faci la teva Voluntat en mi.
                
                 Que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.