Entrevista (III)

Avui està amb nosaltres en Jordi Morella, que per cert, com et definiries?

-         Sóc un equilibrador. Ajudo a les persones a recordar qui són i a saber del potencial que hi ha dins d’elles perquè després puguin fer-lo servir segons el què han vingut a fer. Hi ha qui em diu Mestre Espiritual.

-         Parla’ns d’aquest potencial.

-         Tots som molt més del què ens pensem. Sovint la imatge que veiem de nosaltres ens confon. Ens identifiquem amb ella, i una vegada ho fem, deixem a un costat el més important de nosaltres mateixos: la nostra essència espiritual. Sense ella, res del que veiem seria possible.

-         Hi ha qui no hi creu amb aquesta altra part que has anomenat.

-         Bé, no perquè un no hi cregui, no vol dir que no existeixi. L’amor no es veu, en canvi, la majoria creu en ell.

-         Home!, sí que es veu.

-         El que es veu és el resultat d’allà on hi ha amor, però el sentiment no és visible als ulls de la gent. El vent no es veu, però sí el resultat al contemplar unes fulles moure’s. El vent existeix.

-         ...

-         Una vegada, una mare irlandesa li va dir a la seva filla: “filla, pensa que allò que és important, el veritablement important a la vida, no es veu amb els ulls físics”.

-         Parla’ns més d’aquest potencial que tots tenim.

-         Quan connectem amb aquesta part que dóna sentit a la nostra vida, i ens endinsem a ella, ens adonem que hi ha una divinitat en nosaltres trucant a la porta demanant ser manifestada.

-         I què és el que ho impedeix?

-         L’identificar-nos amb la nostra ment, amb tot allò que ens han inculcat de petits. Al creure’ns i acceptar la visió social, cultural i religiosa en la qual hem crescut, ens limita com a sers, i per tant, ens sentim limitats i incapaços de ser nosaltres mateixos.

-         Però la ment és important!

-         Té la seva funció en el nostre procés, però no és el motor de la nostra vida, i la majoria dels nostres entorns encara es pensen que així és.

-         Quina funció té, doncs, la nostra ment?

-         El portar a terme allò que ens dicta el cor.

-         A vegades hem de pensar les coses abans de fer-les, no creus? No podem deixar-ho tot al cor!

-         Quan nosaltres comencem a escoltar el nostre cor, ens adonem que no sempre el que sentim, coincideix amb el què hem de fer. Una actitud és dependre d’unes pautes socials i convencionalismes establerts, i l’altre fer allò que sentim que hem de fer. Quan no fem allò que sentim, ens bloquegem.

-         Però seria una disbauxa si tothom fes allò que volgués fer. Seria un caos.

-         No si ho féssim des del cor. La situació que estem vivint actualment, no creus que és un caos? Imagina’t que hi hagués un lloc on tot es posés al lloc quan alguna cosa es torcés, i tornés l’harmonia i l’equilibri, amb la claredat necessària de saber què fer novament per a sentir-se bé i pel major bé de tots. Hi aniries?

-         On és? On està aquest lloc tan desitjat?

-         No has d’anar molt lluny, perquè el que estàs buscant es troba dins teu: el teu cor.

-         Però no és el mateix.

-         Cadascú té la capacitat de decidir el camí que vol triar a la seva vida. Se la coneix com lliure albir. Podem decidir lliurement. Després, els resultats, com tots ells, depenen de la decisió que hem pres.

-         ...

-         La humanitat, igual. Quan els cors s’obrin i cadascú escolti les seves veus, llavors, el món canviarà. Quan obrim la porta del cor, la vida canvia.

-         I després?

-         Una vegada ens endinsem al nostre interior, no conec a ningú que ho hagi deixat i hagi volgut tornar a enrere. Tots en volen més, perquè es van coneixent i van recordant qui són. Ells se senten millor. Una vegada ho van fent, el veritable potencial de cadascú es va presentant i hom aprèn, si vol, a fer-lo servir.

-         I això, un sol pot fer-ho?

-         A l’igual que un nadó necessita inicialment una imatge per a imitar, encara que té l’empenta dins d’ell. S’aixeca quan cau, sabent que pot la propera vegada. L’home, fins ara, quan ha caigut es pensava que no podia aixecar-se sol i que necessitava que alguna cosa externa a ell l’ajudés (metges, feina, parella, psicòlegs, amistats,....). Sí que moltes vegades necessitem un cop de mà, però no tant com ens pensem. Una vegada comencem a despertar, llavors, el camí ja el podem fer sols, encarar-nos amb la mestria del nostre entorn, a la vida.

-         Què vols dir?

-         Sabent que tu pots i no ets qui et pensaves qui erets, ja estàs començant a edificar els pilars de la teva nova vida, i aquesta s’encarregarà d’aportar-te allò que necessitis per a continuar el camí. A més consciència espiritual, més possibilitats tenim de manifestar la divinitat que tots som.

-         Jo també?

-         Tots! Allò que hi ha en tu no és diferent al que hi ha en mi. Els cors són un, units tots, per l’essència que som: l’Amor.

-         En els teus escrits parles molt de la divinitat. Explica’ns alguna cosa més al respecte.

-         Una llavor si la plantes en terra fèrtil i la vas regant, amb el temps, surt un brot, i més endavant un arbre amb els seus fruits. On són els fruits en una llavor? Així igual amb nosaltres, que amb l’actitud i predisposició adequades, podem manifestar el potencial que hi ha dins nostre.

-         ....

-         Tots som aquesta llavor, malgrat ens sembli que siguem petits. No som sers limitats, som divinitat en espera que li donem pas a través del recordar i el despertar.

-         Hi ha gent que té una gran conciència. Els polítics són concients del què està passant, els economistes, les organitzacions altruístiques. Segons tu, com és que hem anat a parar fins aquí, on sembla que res s’aguanta per enlloc?

-         Acceptem que el filtre és sempre del color que ens han ensenyat. No estic parlant d’una conciència racional, perquè aquesta ens ha portat fins on hem arribat actualment. La conciència racional es basa en la ment, i aquesta actua des de la por, la subjectivitat. La justícia terrenal està regida per la ment, així com la política, l’economia, fins i tot, la majoria de les religions. L’espiritualitat no té a veure amb el raciocini, sinó amb el cor, la porta a la nostra veritable essència. Una cosa és la conciència terrenal, i l’altre la consciència espiritual, que és la que dóna sentit a la resta de la nostra vida, a les coses quotidianes que vivim, com tots els aspectes relacionats amb la ment. No hem de confondre qui som, amb com ens han fet. Aquest segon aspecte té a veure amb la ment, mentre que el primer amb el cor, la nostra veritable essència.

-         Què és el més important per a tu?

-         L’Amor.

-         ...

-         El món s’ha desviat tant del veritable sentit, que ha traslladat tot el poder a la matèria, allunyant-se de la font principal de la nostra existència. Ha posat en un pedestal la ment, fins arribar als temps actuals, on, cada vegada més, hi ha qui s’adona que la direcció seguida fins ara ha estat equivocada, tornant als seus orígens: el camí del cor, de viure el present segons sentim el nostre interior. Per això està passant tot el que està passant. Hi ha un enfonsament de les velles creences basades en els interessos personals per a tornar a connectar amb el ser que sempre hem estat, i alhora reprimit per a la majoria. La sortida a la situació actual és tornar al cor, recordant qui som i deixant que l’amor guiï les nostres vides.

-         Què representa viure des del cor?

-         Tornar als nostres orígens. Viure el present, l’ara i aquí en tot moment i obrant segons ens dicti la veu del nostre interior. D’aquesta manera, arribarem a portar a terme allò que hem vingut a fer, i a realitzar-nos com a sers complerts i perfectes que som.

-         Em sembla que hi ha molt a fer!

-         Només cal començar per un mateix. No vulguem canviar als altres i el món. Canvia tu, i el món canviarà. Obra la teva consciència, i el món canviarà. Sent l’Amor en tu, i el món despertarà i sanarà per si sol. És un treball individual que repercuteix al col·lectiu.  

-         Per on podem començar?

-         Per a sentir la calma i la pau en un mateix. Sent-les, així com l’amor amb tu i la maquinària del teu potencial començarà a moure’s. Expressa la teva voluntat, i deixa que tot sigui. Busca el benestar en tu i ajudaràs als altres que també el puguin trobar. Som com vasos comunicants. Allà on arribis tu, ajudaràs als altres que també hi arribin. No hem de voler canviar el món extern. Comencem amb nosaltres mateixos. Hi ha una llei espiritual que diu que el que és a dins és a fora. Què tal si comencem a conèixer-nos i a sentir allò que volem sentir a la nostra vida, i llavors permetrem que el nostre entorn també ho senti?

-         Bé, i ara, per ja anar acabant, digue’ns unes darreres paraules.

-         Sigues tu! La resta, tot et vindrà. No temis, perquè allò que necessitaràs t’arribarà. Només des de l’amor podem arribar a la nostra veritable plenitud i a fer desaparèixer la misèria, la fam, la pobresa, les desigualtats, les tensions i les guerres.

-         ...

-         Des del cor ens unirem.

-         Gràcies per aquestes paraules de saviesa i esperança. Gràcies.

-         A tu.