El sistema més
comú de comunicació del ser humà amb els de la mateixa espècie, és la paraula.
Algú s’ha arribat a plantejar el per què de la paraula?
Cada individu
té una història, un passat amb l’experiència respectiva segons el seu estat de
consciència. El nostre interior és un reflex del nostre estat actual dins del
nostre procés d’evolució. Depèn de cada interior, el ser es manifestarà d’una
manera en concret o una altra. Per a entendre exactament aquestes paraules només
dir que quan estem enfadats les nostres paraules són d’enfadament; quan estem
pletòrics, les nostres expressions són d’alegria i entusiasme. Quan el nostre
interior es troba bloquejat i dolgut, la nostra comunicació reflexa el
ressentiment, creant mals entesos o situacions tenses. En canvi, quan estem
equilibrats, surten de la nostra boca les paraules justes i adequades, d’una
manera amorosa i positiva. Tot això és fruit que la paraula i el nostre estat
interior van units.
Torno a formular la pregunta: Per què
l’existència de la paraula? En el seu moment es va dir: “I el Verb es va fer carn”. La resposta a la pregunta és: per a
crear, per a portar harmonia i sanació. Com a sers de lliure albir, i havent
vingut de la no-consciència, el ser humà ha anat distorsionant la seva realitat
i creant una il·lusió en la interpretació de l’existència. Igual com un ganivet
pot ajudar-nos per a poder taller l’aliment, també pot crear dolor. Així va
succeir amb tot el potencial del ser que s’arrecera en el seu interior. Depèn
del seu grau de consciència ho aplicarà d’una manera o altre, o, senzillament,
ignorar que té aquest potencial o part d’ell.
La paraula és
un do que se li ha atorgat al ser humà per a equilibrar-se, dins de les seves
capacitats innates d’auto equilibri i sanació.
La paraula pot
enlairar, donar coratge, ànims, fortalesa, comprensió, reafirmació personal, i
fins i tot, obrir les portes de la manifestació de la divinitat en cadascú. La
no-consciència fa que la paraula sigui un mitjà d’imposició, dominació,
distracció i enfortiment amb els llaços de la ignorància i el bloqueig del
propi ser. Aquesta és la força de la paraula.
El nostre
estat interior té molt a veure en aquest sentit. Podem escoltar a algú parlar i
saber al moment com es troba interiorment.
La paraula i
el nostre interior són Un. Els nostres sentiments van de la mà amb la manera
que ens expressem. No podem separar un de l’altre. Podem, també, adonar-nos de
les falsedats anunciades a través de la paraula per alguns dels dirigents del
nostre entorn.
A major
despertar espiritual, més percebrem el missatge subliminal de la comunicació
oral. La paraula no menteix, mentre sapiguem veure què hi ha darrera de la
forma.
A cada paraula
li correspon un estat emocional i unes creences que la recolzen perquè hagi
estat triada al ser expressada per qui l’emet.
El nostre
interior és la causa de totes les nostres expressions, i la paraula és una
d’elles, com hi ha d’altres.
La nostra
paraula té poder, força i la energia necessària per a poder transmutar el
nostre entorn i alliberar tots els bloquejos existents a la nostra vida, així
com en la dels altres.
La paraula,
actitud i sentiment són claus per a la nostra capacitat de creació. Aquesta pot
ser amorosa o bloquejadora pel nostre camí vers l’evolució de la nostra ànima.
De nosaltres
depèn el netejar el camí i enfortir-nos, o anar posant i deixant plantes
espinoses, claus i troncs abatuts en mig del nostre sender per a anar-los
sortejant i amb por de no ser danyats per ells, no adonant-nos que el fet de no
ser nosaltres mateixos ja ens estem danyant.
La paraula,
aquí pot ser un bàlsam pel nostre estat d’ànim. Tu mateix pots crear una
situació a la teva vida i una sensació d’empoderament basat des del cor.
La paraula pot
activar la teva divinitat o enterrar-la encara més. Quan més així sigui, més
perdut et trobaràs. Recorda que llavors, les teves paraules seran emeses des de
la ment i no des del teu cor, allunyant-te encara més de la teva veritable
essència i estat interior.
És important
recordar qui som per a poder fer un ús correcte pel nostre major bé de tot el
nostre potencial innat des del nostre naixement.
Paraules
positives, amoroses o que us facin sentir bé enlairarà el vostre esperit.
En moments de
desconcert o desesperació, busca les paraules adequades per a sentir-te bé.
Quan més
parlem, quan ho fem, des del cor, més força tindran els nostres sons articulats
per a crear benestar.
Allò que
expressem està directament relacionat amb el nostre estat emocional i interior.
Que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada