Ombres?

Les ombres valoren la nostra presència. Saben que sense nosaltres no existirien. Pots veure la teva ombra en una paret, al terra, i segons et mous, així es manifesta ella. sense nosaltres no són res.

Durant molts anys s’ha parlat de les ombres, dels resultats obtinguts al llarg de les nostres decisions estant amb elles i dins del procés de la nostra ànima. Parlar de les ombres (o foscor) és veure’ns des de l’exterior. Una ombra no és dins nostre, sempre a fora, com a prolongació de nosaltres.

Els temps han canviat i ha arribat l’hora de no parlar més de les ombres que podem irradiar. Ja no és el temps de veure i remarcar els resultats que obtenim no sent nosaltres. Insistir sobre aquest fet és continuar amb una energia de limitació i de poca valoració del ser que som. No és això el que volem!

Veiem les ombres, però no és l’important. El que realment cal valorar i endinsar-nos és dins de nosaltres mateixos per a recordar aquell qui som i la llum que hi ha en nosaltres.

No som foscor, som essència lluminosa i amorosa.

Molts encara van al símptoma (com els estaments mèdics) per a arribar a ells. Només insistint i valorant les ombres engrandeixen la nostra suposada incapacitat i les creences de limitació per a arribar a sentir l’Amor, la Plenitud i la Felicitat.

No hem de basar-nos en el que no som, sinó amb el que sí som.

Per a poder alliberar qualsevol bloqueig o mancança innecessària a la nostra vida degut a com la veiem, no hem d’anar a l’exterior, al símptoma, sinó a l’interior de cadascú perquè és en tu on hi ha la sanació i l’alliberament de la teva ànima.

Una caiguda no és deguda a una pedra en el teu camí, amb la qual has ensopegat, sinó en la teva actitud i atenció davant la vida.

Centrar-nos en el que no és, ens allunyarà encara més de nosaltres mateixos i de la possibilitat de manifestar la Divinitat que som.

No som ombres, som llum.

No som malestars i desamor, sinó puresa i amor.

Som Divinitat esperant que cadascú recordi i s’adoni de qui és. Quan així sigui, les ombres desapareixeran, veient la llum i sentint l’amor de la nostra veritable essència, allà on estiguem.

La teva ombra no existiria sense tu. Per elles soles no existeixen. La no-consciència pot distorsionar i mantenir un passat obsolet, creant un malestar en el nostre interior.

Ets un ser amorós, i aquest amor il·lumina el teu camí per a fer-te veure que, com has actuat o viscut fins ara no és el camí a seguir. Aquesta mena de discussió interior és el senyal conforme el teu cor t’està parlant i indicant que hi ha un nou camí davant teu a seguir, alliberat de la densitat i les ombres irreals del teu passat.

Ja no tenen sentit actualment. Ja no ens hem de centrar en elles.

La proposta divina per a la humanitat d’aquest món ens porta a un alliberament de la nostra ànima i un apropament entre tots els sers de vida existents.

La teva terrenalitat ha caducat, havent arribat als temps on la majestuositat del resplendor amorós de cadascú té un lloc, ja previst, en aquesta vida teva actual.

No són els temps de les foscors, de les ombres, sinó de la Llum i l’Amor establert aquí a la Terra.

Sent!, i obriràs el camí, no tan sols teu, sinó també d’aquells que ho necessitin. Sent aquell qui ets!

No som sers limitats que hem de lluitar, amb grans esforços per a aconseguir una estabilitat. No! No permeteu que la vostra ment us traeixi i us enganyi. Ja no cal tenir una espassa per a lluitar, perquè ara, tota la nostra força pot ser manifestada des del nostre interior, la nostra Voluntat. És ara quan donant al nostre cor el paper que li correspon podrem sentir el veritable ser que som i quan sentim el Déu que som, llavors, tot és possible,....ara i aquí!

L’important és recordar i sentir qui som. Llavors, només podem esperar el millor que la vida ens depara.

Allà on hi ha Amor, les ombres, les foscors i les pors no existeixen. Desapareixen. Només si dubtem de nosaltres, obrirem les portes del que no és.

Des del meu cor, que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres. 

L'Alquimista

Pocs sers són els que mostren la seva veritable llum, no només il·luminant el camí i la vida dels altres, sinó fent possible amb la seva sola presència, que el canvi esperat sigui materialitzat.

Hi ha sers amb una puresa i que, només amb la seva presència, sense més, siguin capaces de transmutar tota energia existent en una situació o bloqueig. Són Fonts activades al servei de la humanitat i aquest planeta. Van anar arribant, com tots nosaltres, amb un fi superior, on degut a la seva predisposició, obertura i disposició incondicional a les mans de l’amor, les seves presències en aquest món de matèria fan que siguin una clau universal que pugui obrir i desbloquejar qualsevol situació que pugui estar bloquejada o de desamor, per a convertir-la en una situació harmonitzada i sentir l’alegria i la joia de viure. Poder sentir l’Amor és una de les grans fites que tot ser encarnat en el seu procés d’evolució pot arribar a aconseguir. 

Són ànimes despertes i conscients, sabedores de la seva missió en aquesta vida i del seu paper en el procés.

Avui voldria parlar-vos dels alquimistes que es troben al llarg dels diferents continents, fent-se càrrec de les energies d’aquest planeta i encarregats, junt amb els seus altres germans, l’enlairar aquestes energies i fer que la vibració planetària s’enlairi i tota la humanitat pugui sentir l’eclosió del gran despertar i col·laborar en la seva aportació al mateix pel major bé de tots.

ALQUIMISTA és una paraula més que podeu arribar a trobar en un diccionari, però no entesa ni compresa en tota la seva magnitud per molts degut que l’humà, fins fa poc, i encara avui en menor grau, no està molt disposat als canvis per a sortir del seu acomodament, tant físic, emocional o mental.

Els alquimistes espirituals no destaquen, i sempre han estat en un segon pla per a poder realitzar la seva obra. Si el veieu pel carrer, sembla algú com un qualsevol, però a mesura que us aneu apropant a ell, aneu percebent alguna cosa diferent en relació als altres. Us pot arribar a ser familiar i sentir-vos bé al seu costat. És un ser amable, discret però segur de sí mateix. Sap el que fa.

Un alquimista és algú de servei constant vers la humanitat.

És una ànima conscient de la seva vinguda en aquest planeta i la seva missió en ell.

Normalment no parlen massa en el seu dia a dia, però quan realitzen algun servei de la seva divinitat, llavors, saben quines paraules fer servir i com expressar-les. No és ell qui parla, sinó la divinitat a través d’ell. Són una font de Llum, Consciència i Amor per a les ànimes encarnades i altres sers vius. Els animals saben d’ell. Perceben la seva energia i l’accepten. Pot comunicar-se amb els animals i la seva presència és tranquil·la, calmada i serena. Està en harmonia estigui on estigui, perquè està connectat amb el seu centre interior, amb el seu veritable ser, la seva essència innata, procedent de la seva essència espiritual. Més d’un cop, ha tingut alguna comunicació amb animals, o aquests li han indicat el camí a seguir, quan en plena naturalesa necessitava dirigir-se a un lloc concret on trobar alguna cosa que necessitava. Sempre ha tingut una relació amb els altres sers de vida. Li agraden les plantes i els animals. Sap de la importància de la naturalesa, dels boscos per a reequilibrar les ànimes. Sempre han estat el seu aliat.

Un alquimista no viu segons els convencionalismes socials establerts. Sembla viure fora de la norma, perquè la seva guia és el seu cor, no unes pautes establertes per a “tots igual” sense respecte vers els individualismes ni la creativitat.

Semblen viure en un món apart dins d’aquest món. Han après a viure en ell sense ser influenciats per les constants limitacions imposades des d’un règim ple de normatives i lleis a benefici d’uns quants, perquè fins i tot, la justícia humana és injusta al no tractar a tots per un igual i des del cor., no des de la ment com ve sent des de la imposició d’un reglament judicial de comportament per interessos d’un domini de la humanitat.

L’alquimista “no és d’aquest món”. Sap de la importància de viure en un cos, però comprèn que té un sentit superior i només és un vehicle per a arribar a nosaltres mateixos. No és un ser convencional, sinó un esperit lliure, creatiu i espontani, mostrant aquesta part oculta que tots hem de connectar amb ella i mostrar-la: la nostra part femenina i el nostre nen interior.

Si algú té l’oportunitat d’estar al costat d’un ser com el que us estic comentant ara, podrà adonar-se que no es queixen mai ni protesten. Senzillament acceptant. Saben que tot el que vivim té un sentit per a la nostra ànima, per tant, accepten les situacions que poden estar vivint i la dels altres perquè saben que els portarà a un aprenentatge i un recordar a un nivell més enlairat de qui és cadascú.

No esperen res, només fan allò que senten en el seu cor. Aquest és el seu guia. No estan temps pensant, perquè un alquimista no pensa, SENT. Tenen el seu cor obert i poden percebre totes les energies que els envolten, sabent què fer amb cada una d’elles en cas que hagi d’apropar-se a elles i donar els passos adequats al respecte en relació a elles. Hem de pensar que un alquimista té el seu potencial espiritual activat, és a dir, el seu ADN activat en un major grau que els altres. Això no implica que sigui més que els altres o superior. No!, res d’això és, senzillament, que ha arribat a un grau d’alta vibració en el seu procés que li ha permès activar les diferents capes del seu ADN com els grans mestres espirituals de la nostra història així també ho van fer: Buda, Jesús, Saint Germain, Sai Baba,.....Tots ells eren conscients de la seva Divinitat i el potencial de la seva essència. Tots ells sentien l’Amor en ells i transmetien aquest Amor, cadascú en la seva faceta segons el lloc on es trobava.

Són sers lliures que els permet sentir la felicitat i gaudir de la existència. Tots ells van estar en els seus inicis, en famílies don la majoria dels seus membres, sinó tots, no els van arribar a comprendre tal com eren. Se sentien diferents però iguals als altres i no entenien del dolor que els humans se produïen a si mateixos i als altres. Ja de petits el seu interior estava “sent protegit” perquè es cultivés i brotés la llavor de la Germanor, l’Amor, el Servei als altres i la Saviesa a transmetre. Tots ells van viure en un lloc on no varen trobar el seu lloc o els va costar molt fer-ho. Va ser amb el temps que varen aprendre a viure en aquesta dimensió i, amb la instrucció rebuda, tant per mestres encarnats com del món de la Llum, és a dir, la Llar, van poder arribar a mostrar la seva obra al món, i ajudar que aquest arribés al dia que veiés una escletxa de llum on salvar-se i no autodestruir-se i desaparèixer.

Un alquimista té una visió de la vida basada des del sentit de la nostra existència, no del que succeeix en el món terrenal. La seva visió és enlairada, no enganxada a un arbre que no et permet veure el bosc.

Degut a la seva puresa i lliurament total del seu ser a la seva divinitat, són creadors de miracles, sanacions, transmutant la densitat en alta vibració i convertir el desamor en amor, el bloqueig en fluïdesa i harmonia. Les seves obres no sempre són compreses pels altres, i fins i tot, per qui els envolten. El mestre i germà Jesús tampoc va ser entès pels seus apòstols, degut que aquests es pensaven que era ell qui feia els miracles, quan Jesús va haver de dir-los que no era ell qui els feia, sinó el Pare:

 “Tot miracle és fruit d’una intervenció divina”

No era Jesús, l’home, sinó la Divinitat que havia en ell.

Parlar d’ells pot portar-me molt de temps fer-ho, però quan se sent, quan s’ha après a obrir el cor i a sentir, llavors, sobren les paraules perquè només pensar en ells pots rebre tota la informació respecte a les seves presències. Pots rebre la seva energia i adonar-te del ser amorós que són.

Un alquimista respecte a tots, sense voler convèncer a ningú del que ell sap o sent. No vol convèncer a ningú, perquè a tots els arribarà el seu moment. Quan arribi, llavors el ser en procés d’evolució, donarà els passos adequats per a endinsar-se en el seu interior i poder veure i sentir d’una manera clara i nítida aquell qui és i el que necessita saber, tant d’ell mateix com de la seva existència i vida actual.

Hi ha també, un apartat que vull comentar-vos sobre els alquimistes, aquests sers plens de llum irradiant a cada instant, abraçant amb el seu pur amor les energies amb les que es va creuant a cada pas, a cada moment de la seva vida, enlairant les seves vibracions. Vull fer èmfasi en un aspecte important del seu potencial per a portar a terme la seva missió. És el fet de poder sentir el dolor dels altres i els seus estats interiors. Ells senten aquest dolor, podent saber què els passa per a poder-los ajudar. Aquest és un dels aspectes que hem d’acceptar. No només el que es considera com a bo, sinó també poder sentir el dolor, el malestar de qui viu allunyat de si mateix. Aquest sentir els permet conèixer la situació que viu aquest ser en fase d’evolució i despertar.

Puc arribar a dir, que a vegades, aquest dolor és intens, però puc també expressar que l’alquimista pot transmutar aquest dolor en amor i benestar, en alliberament de la densitat de l’ànima implicada. La seva presència pot arribar a alleugerar i transmutar el seu estat interior de abatiment i desànim en coratge i fermesa per a continuar el camí vers un mateix.

Un alquimista no és un terapeuta, ni un sanador, ni un psicòleg, ni cap etiqueta que se li pugui associar. Un alquimista és un ser que pots arribar a comptar amb ell pel que necessitis estabilitzar. Vivim en temps d’etiquetatge. Per a conèixer a algú se li demana un títol: I tu què ets, a què et dediques? Si no li dones cap etiqueta els sembla que no ets ningú. Ells estan aquí amb nosaltres per allò que puguem necessitar, sigui emocional, mental o físic. Ells no són experts en res, només en sentir l’energia i permetre que la Divinitat que és estabilitzi el ser humà.

Un alquimista és un activador y creador de canvis sense actuar, només fent presència o posant la seva voluntat vers una fi en concret. No necessita, fins i tot, estar present. Viu en el no-temps/no-espai. Només sabent que així és, la seva energia ja estarà amb tu i crearà les conseqüències que cadascú estigui disposat a acceptar.

Hi ha tantes coses a parlar sobre un alquimista!

Un alquimista és la manifestació de Déu, de la Divinitat que cadascú és en aquest pla dimensional on l’ànima es troba dins de la forma per a una fi superior.

Escolteu el vostre cor, com ells ho fan. Escolteu-lo i sabreu la veritat. Parlar d’un ser de Llum i Amor és parlar del potencial de cadascú de vosaltres, però per a poder arribar a connectar amb qui soms, l’univers ens ha ofert sers instruïts i evolucionats com a miralls de nosaltres mateixos, indicant-nos el camí a seguir amb el seu exemple.

Serà en al senzillesa, la puresa, la humilitat i la simplicitat com podreu arribar a conèixer-los. també en la capacitat de sentir-se bé sols, amb ells mateixos, així com d’altres aspectes com la discreció, el respecte i l’absència de crítica i judici vers el seu entorn. Ells accepten i senten l’amor en tot l’existent.

Torno a repetir, hi ha tantes coses que dir sobre ells, que podríem resumir-les en una de sola: AMOR!

Com anteriorment ja he dit, són font de Llum, Amor i Consciència.

Gràcies per ser i estar.

Que l’Amor i la Pau siguin en cada un de vosaltres.

Trobades pel proper mes d'octubre

Comencem una nova temporada amb alguna novetat en relació a fins ara.
A continuació us presento les trobades previstes a realitzar en el proper mes d'octubre. Totes elles, excepte les col·laboracions radiofòniques, es faran a Cardedeu.
Si voleu que alguna d'elles es facin a la vostra població o centre, només cal que envieu un e-mail a l'adreça dels documents adjunts.

A tots, una abraçada.

Per què no em vas dir qui era?

-         Pare, per què no em vas dir qui sóc jo? Per què no em vas dir en un principi qui era jo?

-         Perquè havies de conèixer al Pare, i això només cadascú té la voluntat perquè així sigui.

-         Però ja saps que jo sí ho vull i he volgut.

-         Però no eres conscient.

-         I per això has permès que visqués tot el que he viscut fins fa poc?

-         Per això he deixat que tu decideixis el creuar el llindar que porta al Pare. Tu l’has trobat i has volgut creuar-lo. Ara saps del Pare.

-         Si hagués sabut qui era jo, vols dir que no hagués arribat a conèixer-te?

-         En el moment que vas néixer i en la família convinguda, aquell qui ara ets no ho series, i la consciència del teu present no s’hagués manifestat.

-         Si no sabem qui som, com vols que arribem a tu?

-         L’eruga no sap que podrà volar, però continua el seu procés fins que s’adona que anant a seu interior i convertint-se en crisàlide li permetrà volar en el seu moment. (Pausa). El fet d’avançar pel vostre camí us portarà a les bifurcacions adequades perquè us decidiu a triar des del Cor. El dia que us adoneu que des del Cor arribeu a sentir la vostra essència, llavors esteu permetent que pugueu arribar a sentir qui Jo Sóc.

-         Però ha calgut viure tot el que he viscut?

-         Cada vivència ha estat un esglaó per a arribar a tu mateix i a aquell qui ets. Va arribar el moment que vas trobar unes “escales mecàniques” que et portaven i t’enlairaven, deixant que tot fos. Quan més t’has deixat, més t’has apropat al Pare i ha pogut guiar-te.

-         ...

-         Jo, el Pare, no sóc “exterior”. Jo Sóc aquell qui tu ets. T’has alliberat de la teva humanitat cada vegada més per a manifestar al Déu, com anomeneu, que tu ets. La teva essència és Divina, i haver arribat a saber qui eres, ha enlairat la teva ànima i et permetrà d’una manera més plena portar a terme allò que has vingut a fer.

-         Pare, per què no ens vas dir qui érem?

-         Fill, obtenir la saviesa sense estar preparats us hagués allunyat del camí vers qui sou. 

Gràcies!

                                     

Vull donar les gràcies a tots els que heu sol·licitat i adquirit el meu nou llibre “LA LUZ DE UN ALMA ATRAPADA”, basada en una visió espiritual i emocional sobre el que es coneix com a alzheimer. No es centra en les cures vers la persona, sinó en l’aprenentatge que ella ens aporta a tots els que ens trobem al seu entorn i tenim cura d’ella.

Gràcies també pels comentaris que m’heu fet arribar després de llegir-lo, alegrant-me al saber que l’essència del llibre ha arribat als vostres cors.

Gràcies a tots els que ja heu llegit aquesta història des de diferents països llunyans, així com els que us trobeu aquí a Espanya. Gràcies a tots.

Pels que poguéssiu estar interessats i encara no el teniu, podeu entrar a la web del llibre on consta alguna paraula sobre el mateix i la possibilitat d’adquirir-lo: 

www.laluzdeunalmaatrapada.com

Gràcies, novament, a tots. 

Final de l'estiu 2016

Amb setembre acabarà un període d’activació important del nostre ADN. Una activació del nostre potencial espiritual, de la nostra part “femenina”, de la nostra consciència i una claredat i lucidesa per a expressar la nostra saviesa i redreçar-nos per a portar a terme el nostre Pla Diví, allò que hem vingut a fer.

Tot l’univers ens està observant per a veure la nostra evolució, com anem ascendint degut a l’ús de les nostres emocions i decisions.

Estem sent protegits, recolzats i encoratjats per tota la Llar de la qual procedim.  

Agost/setembre és l’activació de la fi, de l’alliberament del passat i una porta oberta a la realització del nostre ser. Tots han rebut aquest moviment energètic amb una sola missió: fer que tot ser encarnat despert pugui realitzar-se portant a terme la Intencionalitat Superior, accedint a veure els fruits pels quals vàrem accedir a viure aquesta experiència en la matèria.

Sigueu pacients perquè a finals d’aquest mes molts de vosaltres notareu un alleugeriment del vostre interior, sentint la vostra essència que us permetrà avançar vers la nova etapa que se us presentarà.

Tot el transmès al llarg d’aquests darrers anys, ara s’està tot recol·locant perquè així sigui, sent el nostre cor qui ens guiï cap el sentit de la nostra existència.

Sentiu!, i sabreu del nou camí a prendre i avançar. No espereu, senzillament deixeu-vos emportar pel vostre cor que us dirigirà vers la manifestació de la vostra Divinitat.

La Terra s’il·lumina i la humanitat s’està seleccionant per a poder crear una nova vida, un nou ser en harmonia amb els altres sers de vida d’aquest planeta, obrint les portes perquè el Cel sigui a la Terra.

Estem arribant a la fi d’un període esperat per a molts. L’Amor es fa sentir dins de cada una de les ànimes ja despertes, per això alguns de vosaltres percebeu tot allò que no sintonitza amb l’Amor, i d’una manera molt més clara i intensa, no volent ja, formar part d’aquesta vibració.

2016, on numèricament es representat pel 9 (2+0+1+6), és la fi d’una etapa i la mestria per a molts, portant-vos allà on tants anys heu estat insistint per a aconseguir-ho.

Allò que sentíeu, a partir d’aquesta tardor, es predisposarà per a fer-se realitat.

Que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres. 

Inici d'aquesta nova etapa

Hola a tots/es:

Aquí us presento l'obertura de les portes d'aquesta nova etapa, començant a donar un pas més per a viure conscientment.
La primera trobada que farem, serà aquest mes, el diumenge 25 pel matí sobre "ELS SENYALS DE LA VIDA".

Serà l'inici d'un nou període amb alguna novetat ja exposada.

Si sentiu que qualsevol de les trobades que veieu que es van proposant han de realitzar-se a la vostra població o centre, encantat estaré de ser amb tots vosaltres, enviant un e-mail a l'adreça del document adjunt.

A tots, una abraçada i benvinguts a aquesta nova etapa.

Nova trobada

A vegades, un recés fa que el teu interior pugui parlar-te i guiar-te vers una nova Llum més intensa i una claredat sobre què fer a partir d’ara en relació a algun aspecte de la teva vida.

Aquest mes d’agost m’he pres uns dies per a estar amb mi i la Llar, sols, en el silenci i la serenitat de saber que les nostres energies són UNA, procedents de la Font de la qual tots procedim. Poder estar amb la teva veritable Llar, fa que tot tu et renovis i puguis veure amb major claredat els canvis a realitzar en la teva missió a partir d’ara. Els temps estan canviant a un nivell accelerat, i es necessita un canvi d’actitud i consciència en tot aquell ser encarnat compartint aquest planeta per a una fi major.

Amb això vull dir-vos que a partir d’aquest proper mes d’octubre s’iniciarà un nou projecte, una nova trobada amb “L’ALQUIMISTA”. Així ho he anat sentint durant aquest mes d’agost, xiuxiuejant-me el meu cor amb una visió més àmplia i relacionada amb la nostra missió aquí a la Terra. Per això, vull transmetre-us el rebut a través d’ells i la consciència activada en mi per a continuar amb el meu procés, i poder-vos expressar el camí de les Llums que estan portant aquest món, sostenint l’energia i equilibrant-la per a poder anar més enllà del nostra ara actual, i enlairar les seves vibracions.

Vull anunciar-vos la primera trobada que tindrà lloc amb “EL ALQUIMISTA”: el diumenge 23 d’octubre, pel matí de 10h a les 14’15h a Cardedeu.

Si algú de vosaltres sentiu que hauria de realitzar-se a la vostra població o centre, així com per a tots aquells que ressoni en el vostre cor i vulgueu assistir o vulgueu més informació al respecte, podeu enviar un e-mail a:   emaeljordimm@gmail.com   Encantat de poder estar amb vosaltres.

Que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.

Comunicació d'Àliga Blanca

En una comunicació amb Àliga Blanca, hi ha un moment que li comento:

-         Són grans temps pels que vivim dins d’un cos. 

Ell em respon:

“És l’hora de l’Esperit.

Necessita enlairar-se i volar ben alt, als designis del Gran Pare. Deixar tot lligam per a seguir el camí del Cor. No podeu arribar a vosaltres i viure des del Cor si no us allibereu de tot i tots els que us envolten.

El Gran Vol demana pas a la plena llibertat, sense cap lligam, estant dins d’un cos. (Pausa). Són temps que truquen a la porta de les vostres ànimes per a deixar anar el qui vareu ser per a mostrar-vos aquell qui en veritat sou. El vell ja no te cabuda en els temps que hem entrat.

                                                    (………)

El nou caminar demana que us despulleu de tot el terrenal per a l’enlairar el vostre esperit i la vostra ànima pugui sentir-se lliure de tot el que representa matèria. No podeu volar si la vostra ment està aferrada a la terra. Heu de desprendre-us de tot el que no us permet sentir la lleugeresa de la Llar i la serenor del vostre Cor al seguir el que us xiuxiueja.”

De la màgia a l'alquimia

La humanitat està seguint un procés d’ascensió, sense un límit pel seu enlairament. Les consciències individuals estan, ja no despertant pera gran part de les ànimes, sinó trobant la claredat de les seves existències, obrint les portes del seu interior per a connectar amb la saviesa que en cadascú hi ha.

Tot el viscut fins ara he tingut un motiu per a activar el nostre ADN, permetent que el nostre potencial innat pugui ser manifestat fins a arribar a la seva plenitud. Aquesta porta la connotació de la puresa i la senzillesa, de la simplesa abraçada amb una pau interior, i una serenitat procedent de la nostra veritable essència: l’Amor.

La humanitat ha seguit un procés per a anar trucant a les portes d’aquells sers ja preparats i disposats a recordar la seva existència i acceptar el veritable ser que és.

Venim d’un fort arrelament a la dualitat, on parlar de la Veritat de l’existència podia arribar-se a perdre aquesta vida encarnada. Els que sentien en el seu interior la crida, van haver d’allunyar-se de les multituds i grans poblacions per a poder viure i transmetre la saviesa de l’univers en comptagotes a ànimes triades, sent a través d’associacions i grups secrets. Ells van ser els que anaven irradiant l’energia adequada perquè la humanitat anés avançant sense ser extingida en la seva totalitat. La Veritat y l’Amor ens mantenien.

Van ser èpoques on el xaman tenia un sentit per a recordar a totes les altres ànimes que la connexió amb la mare Terra i el pare Cel era possible, i que el “ser humà” podia arribar a tenir un potencial per a sortir-se’n de totes les situacions suposadament adverses. Eren temps on existia la màgia, aplicada no sempre, amb una consciència adequada.

El xamanisme va tenir lloc en temps passats. L’esotèric va servir per a començar a plantejar-se més enllà del terrenal. Van tenir el seu sentit degut al punt que es trobaven els habitants de Gaia de cara a obrir les capses del prohibit en relació “al més enllà”, aquí en aquest món encarnat.

Els temps van seguir el seu curs amb totes aquelles ànimes que començaven a parlar cada vegada més, amb naturalitat, del veritable sentit de la nostra existència en aquest món i mostrant el camí del recordar de qui érem en veritat.

Es començava a viure des del cor, relegant la ment a una subordinació de la guia primordial del nostre cor. Tot va seguir el seu ritme.

Va canviar el mil·lenni i l’energia, fet que permetria la presència d’un nou ser en aquest estimat planeta en fase d’experimentació, amb uns resultats notables per a la consecució de la realització i manifestació plena de la veritable essència de cada ser encarnat.

La era del xaman, amb tota la pràctica que amb ell va associada està sent obsoleta en aquests temps. Actualment pertany ja, a la vella energia. Estem donant el pas del xamànic al diví.

Estem en temps on passem de la màgia a l’alquímia. El mag està desapareixent per a donar pas a l’alquimista. Seguim un procés on els recolzaments conforme nosaltres sols no podem estan quedant-se enrere, com una visió d’una energia limitada.

Recordeu i coneixereu la Veritat. Sou sers complerts, amb un potencial espiritual que us permet, si així ho accepteu i decidiu, mostrar-vos amb tot el vostre resplendor.

Ja no hi ha mags en vosaltres, sinó divinitats en fase d’expansió. És el temps on el Déu que ets pot arribar a manifestar-se en aquesta fase d’evolució de les consciències en la matèria.

Ens trobem en una vibració superior on cada ànima pot ser enlairada amb l’Amor manifestat de cadascú. La humanitat s’està dividint, i no queda molt de temps per a decidir-se perquè el Gran Sentit de la nostra existència en la forma ha de ser portada a terme. L’Amor que s’està creant dins de cada ser ha de ser irradiat transmutant tota densitat en alta vibració, i aquells que no vulguin seguir el curs de la Unicitat, l’Harmonia i l’Amor Diví en cadascú, deixarà el seu lloc en aquest planeta en ascensió perquè tot sigui segons el Gran Pla Superior.

Ha arribat l’hora de decidir, per això aquests estats interiors que molts de vosaltres arribeu a sentir. No tingueu por, estimades ànimes, perquè són els símptomes de tot procés per a arribar-vos a manifestar amb plena integritat i majestuositat. Només sent vosaltres us podeu arribar a realitzar.

Ha arribat l’hora, els temps d’alliberar-nos del nostre passat per a arribar a connectar amb nosaltres mateixos, amb el Déu que cadascú és. Estem creuant el llindar de:

La màgia, vers l’alquímia.

El mag, el xaman, vers Déu, la Divinitat.

No us espanteu pel que esteu vivint i sentin perquè l’univers i la Llar de la qual tots procediu estan donant-vos el suport que necessiteu.

Obriu el vostre cor i sentireu la força de la vostra essència. Sentiu la melodia del vostre interior i sentireu la divinitat esperant a ser manifestada a través vostre.

Sou sers estimats, font de Llum i Amor pel nostre estimat món i tota la germanor humana. Per què creieu, sinó, que esteu on esteu?

Alegreu-vos per viure aquesta gran transformació planetària, sent vosaltres, part important del procés.

Ets llavor per a la nova Terra i la nova raça de sers que cohabitin amb ella.

Gràcies per ser i estar estimada ànima.

Que l’Amor i la Pau siguin en cadascuna de vosaltres.

Anhels de Connexió

Les paraules d’avui estan relacionades amb algunes de les preguntes que m’aneu fent arribar. La triada avui té a veure amb:

“¿Com puc connectar amb el meu Jo Superior?”

Pot una eruga volar? La resposta és no. Quan estem en una fase d’activar la nostra consciència per a recordar qui som i la nostra essència innata, hem de dedicar temps a nosaltres mateixos. Les respostes que volem aconseguir i experimentar en el nostre dia a dia, no precedeixen d’un ritual, un exercici en concret, sinó en anar-nos apropant cada vegada més a nosaltres mateixos.

La humanitat es troba en una fase d’eruga, ja molts sortint d’ella, on dins d’aquesta fase s’està transformant i creant un nou ser viu que, en el seu moment, enlairarà la seva essència i mostrarà les seves pròpies ales per a començar a experimentar el vol tan desitjat.

Aquesta eruga que s’està prenent el seu temps, important perquè tot pugui ser, no té pressa, i només es dedica a ella, deixant-se anar perquè cada pas de la seva transformació pugui realitzar-se per a convertir-se en la bellesa que és, i poder entrar a formar part del cicle de tota papallona que és. Després d’experimentar la dualitat, l’essència més terrenal, més densa (eruga), ha arribat l’hora d’estendre les seves precioses ales i enlairar-se vers el més alt a voluntat. Ja no haurà d’esperar més, sinó quan ella vulgui, s’enlairarà i es desplaçarà irradiant la seva lluminositat i bellesa, la seva gratitud davant la vida i el seu amor vers ella mateixa i el que l’envolta. Un amor existencial que sempre ha estat, però amb cada enlairament va percebent més el seu estat natural i entenent la necessitat de la seva fase d’eruga per a poder arribar al dia que ella ja no és ella, sinó un ser alat ple de tendresa, fermesa, serenitat i amor.

Així sou cadascú de vosaltres. Hem necessitat tot el viscut i el que ara estem experimentant per a poder donar un salt quàntic, al buit per a alliberar-nos de tot el nostre passat i poder viure segons el que sentim.

Hem estat alletargats a la fase mental (d’eruga), per a arribar fins aquí, on sentim que hem de donar un salt qualitatiu a la nostra vida i deixar tot allò que no es corresponia amb nosaltres.

Ha arribat l’hora de viure des del cor, des de l’estat de “papallona”, poder que la nostra consciència ens pot arribar a portar amb la nostra actitud al que hem vingut a fer en aquesta vida.

Com puc connectar amb el meu Jo Superior? : Sent tu!

Com? : Sent tu!

Però com s’aconsegueix això? : Sent tu!

“Pots ajudar-me?” és una de les paraules que rebo des de diferents països al llarg del nostre estimat món. 

Abans he respost que per a arribar a connectar amb el nostre potencial innat, la nostra veritable essència, el nostre Jo Superior, els nostres guies espirituals, amb els nostres germans els àngels, amb......, en fi, amb aquells aspectes i sers de llum pertanyents a la nostra veritable identitat i Llar, hem de començar a ser nosaltres mateixos.

Quan sentis que has de dir alguna cosa, digues-ho!

Quan sentis que has de fer alguna cosa, fes-ho!

Quan creguis que no has de fer alguna cosa, no ho facis!

Quan hagis de dir “NO”, digues-ho!

Per a començar a ser nosaltres mateixos, hem d’escoltar el nostre cor i mirar de portar a terme allò que ens xiuxiueja, allò que sentim en el nostre interior.

Cada vegada que deixeu de fer allò que sentiu, us allunyeu de vosaltres mateixos i de la porta a creuar per a arribar a la vostra veritable Llar, d’on procedim tots els encarnats amb una ànima en procés d’evolució. L’encarnació ja comporta aquesta estat d’ascensió amb l’aprenentatge al llarg de la nostra vida, en aquest cas, la actual.

Tots podem arribar a nosaltres mateixos, a SENTIR aquell qui som, i llavors, sentirem i connectarem amb el nostre “Jo Superior”, com alguns diuen entre d’altres noms.

Tu ets Divinitat, i per a arribar a sentir i connectar amb el Déu que ets, has de començar a anar al teu interior i sentir l’Amor, el Benestar en tu.

Al llarg d’uns anys cap a aquí he anat mostrant-vos missatges i escrits sobre el Sentir i la necessitat d’anar al nostre interior, escoltar el nostre cor i sentir l’essència amorosa que tots som. A partir d’aquí, la roda començarà a girar fins a portar-te allà on hagis d’arribar. Ja no hi haurà marxa enrere, perquè hauràs començar a viure i a actuar des del cor. Ell et portarà a la teva realització i despertar.

A tots aquells que podeu estar interessats, entre les trobades que estic realitzant, el seminari “DE TORNADA A LA LLAR”, ens porta a creuar aquesta porta per a sentir i arribar a la Llar de la qual tots procedim.

Que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.

Don Quixot

           Avui us presento un escrit que vaig escriure fa anys però que encara no ha estat publicat. Us el presento perquè d'alguna manera, ha arribat l'hora de deixar enrere l'actitud de Quixot, el passat, per a mostrar-nos tal com som cadascú en veritat. Deixar una ment alterada per les pautes i creences adquirides per a donar pas a un vida basada des del cor. Tot vostre:  

                Don Quixot de la Mancha vivia en una il·lusió constant, acceptant un món on ell era l’heroi i únic ser que veia clar el què fer a cada instant segons el seu entorn ple de perills ficticis creats  per la seva ment.

            Don Quixot encara cavalca entre les avingudes de les grans capitals i pobles petits de la geografia planetària. S’endinsa en els grans magatzems, en les places, els cinemes, teatres i sales de ball i per arreu on va troba perills que necessiten la seva presència. Ell és el valent lluitador que sap què fer davant aquests casos : lluitar i vèncer-lo. Ell amb les seves idees medievals de la força, de l’excusa i del “perquè sí!” gaudeix de la tensió d’estar alerta i defendre’s del seu entorn.

            Don Quixot viu en la seva quimera particular, distant de la majoria. Se sent fort i s’aferra al que creo que és la vida. Per allà on va mostra la seva còmica valentia i les seves argumentacions no es sostenen per enlloc, si és que es pot dir aquesta expressió, perquè en el fons, el seu afany d’honor, ambició i vanitat emboiren la seva visió produint una notable presència del seu ego i una ignorància de la seva veritable naturalesa.

            Vagi on vagi veig a il·lusoris Quixots conduint, caminant, fent esport; com a familiars meus, coneguts i veïns. Tots naixem serens i amb una visió clara del què som, però a mesura que ens deixem “educar i civilitzar” perdem la noció de la nostra essència fins a convertir-nos en més o menys grau en un Quixot contemporani.

            Recordant podem fer front a aquesta falsa vida i a la nostra tensa i poruga actitud davant la vida. Mentre ens creguem els salvadors i els únics que podem canviar les vides dels altres viurem en la quimera del dolor i el patiment.

            Relaxem-nos i deixem que el que hagi de ser, sigui, i no vulguem lluitar constantment contra allò que no mereix una baralla sinó un reconeixement per part nostre per la seva presència alliçonadora i podent-nos donar la clau de l’autoconeixement i el benestar i calma interiors. Estem tan acostumats a lluitar i a protegir-nos que passem per alt els regals que la vida ens dóna per estar atents, constantment, que no ens danyin, degut que el nostre entorn és un contrincant en potencia i no hem d’obrir-nos a ell. Som possessius i territorials. Davant aquestes circumstàncies reforcem la nostra incapacitat de ser nosaltres i de donar peu que la desconfiança, l’odi i la culpa apareguin per poder justificar una actitud davant la vida i deixar que la roda de les limitacions i la por continuï rodant enfonsant-nos en el precipici de la foscor i arrelar-nos al món medieval, lluny de tota realitat actual i de la nostra essència.

            Deixem de ser Don Quixot i passem pàgina a la història explicada fins ara i disposem-nos a viure la veritable comprensió de la nostra existència. No tinguem por d’experimentar per nosaltres mateixos els reptes que la vida ens ofereix i traiem el cadenat que lliga les cadenes que oprimeixen el nostre cor. Traiem – nos la armadura de vells temps i mostrem-nos tal com som, amb tot el nostre potencial. Deixem de lluitar i fem Presència, amb tot el nostre resplendor, alliberant tot dubte que pugui haver en nosaltres, fruit d’un passat d’esquena a la realitat .

            Traiem – nos la disfressa del nostre passat i vestim-nos segons els temps actuals, plens de llum, joia i felicitat.  Enterrem al Quixot que portem dins i deixem que la nostra ànima gaudeixi de l’aprenentatge del present, l’únic moment existent i clau de la nostra qualitat de vida..

            Don Quixot, vas ser llegenda de llibre i així has de quedar, no materialitzant-te en el món del ser humà perquè la nostra existència prové del cor, de l’Amor, no de la ment.

            Deixeu el Quixot en el qual encara voleu creure i mostrar i endinseu-vos en el camí del veritable autoconeixement  adonant-vos que el temps de la il·lusió ja ha passat i que tot ja és present i real quan el cor ens guia, arribant a un benestar interior inimaginat fins ara per nosaltres.

            Val la pena perdre la por per a arribar a ser nosaltres mateixos i conèixer el nostre il·limitat potencial i les nostres capacitats amoroses per fer de la nostra vida el paradís anhelat en els somnis. Tot és ara si vivim en el present, i no amb els ideals de Don Quixot. 

              Tu decideixes. 

Èxode

Quan comencem a sentir en el més profund del nostre interior i notem la sensació de solitud, d’estar en un lloc que no és el nostre, en sentir-te sol i incomprès, sentint alhora pau en el nostre interior quan estem amb nosaltres mateixos, gaudint de la nostra relació amb nosaltres mateixos en la pau, l’assossegament i conforme alguna cosa millor està esperant-nos,....llavors, i només llavors, és que ha arribat la nostra hora.

Quan hem donat els passos vers el nostre interior, el nostre ser i hem obert la manifestació del nostre ser actual, pot succeir que, al tenir el nostre cor obert a l’entorn que ens trobem, procedent del nostre passat, ens activi la sensació de sentir-nos sols en mig, potser, de multituds, de sentir-nos diferents als altres i de preguntar-se probablement, ¿què faig jo aquí en aquest lloc?

No us espanteu, ànimes germanes, perquè el vostre procés de despertar la consciència us ha portat a un punt on ens adonem del nostre trajecte fins aquí, del què vàrem ser nosaltres en un passat i el que vivim. Ara, la nostra vibració ha variat. Decidírem enlairar-la, i tot el que vibri a un nivell més baix que la nostra energia actual, ho notem amb més intensitat i ja no volem conviure amb ella (energia del passat).

No temeu, perquè sentir aquesta sensació anomenada anteriorment us indica que ha arribat l’hora de deixar la vida que portaveu i permetre que el vostre passat s’alliberi de la vostra càrrega emocional, del vostre ser.

Sentir amb la serenitat del vostre cor i poder estimar a tot el que us fa sentir d’aquesta manera, és un indici que heu donat passos importants en la vostra ascensió, i que la nostra estimada Terra flueix amb vosaltres.

Hi ha molts de vosaltres que sentiu aquesta sensació d’estar sols o soles en ambients on abans els acceptàveu, potser. El vostre interior ha canviat, i la vostra consciència i cor us fan veure que ha arribat el moment de dirigir-vos vers allò que heu vingut a fer. No us preocupeu, perquè el passat en el vostre present, s’està allunyant del vostre camí perquè vosaltres sols pugueu prosseguir la direcció del vostre cor indicat per la Divinitat que cadascú és.  

Sí, l’hora  ha arribat perquè les ànimes deixin l’adquirit per a dirigir-se vers el que senten. Més enllà del viscut existeix la vostra essència i la vostra majestuosa realització. No tingueu por ni us preocupeu, perquè esteu sent dirigides i estimades pels nostres germans de la Llum que vetllen per cadascú de vosaltres i així poder renéixer entre les cendres del que vareu ser per a donar la benvinguda al que heu sentit en el vostre interior durant anys segons els vostres somnis més profunds i íntims que us permetien sentir la plena felicitat i alegria en aquest estimat món on ens trobem amb aquesta nova encarnació.

Tot ha estat necessari  per a arribar a aquest punt del camí on us trobeu. Sé que sou molts els que sentiu aquesta sensació d’estar sols en mig d’un ambient o lloc que no és el vostre. Us animo a continuar vivint des de l’amor aquí on ara us trobeu, perquè aquest present vostre us portarà allà on sereu valorat, compresos, acceptats i pel poder parlar lliurement del que sentiu i els temes que us motiven, més enllà de tota terrenalitat.

Estimades ànimes, viviu aquests instants que us enlairen més enllà de tota limitació. Viviu des del cor, amb l’amor irradiat a tots aquells que us envolten que ho el puguin necessitar. Viviu amb la plena confiança i convenciment que aquest pas que esteu donant “us traurà del vostra present”.

No hi ha res sense un sentit superior, i el vostre ara procedeix del vostre acord diví quan us trobàveu a la Llar, just abans de tornar a la matèria.

Aneu al vostre interior i trobeu la pau i la serenitat, així com l’amor vers tot el vostre entorn. Quedeu-vos allà per a sentir la transmutació de distanciament en apropament, en motivació per  a continuar. Ells, els que us fan sentir com hem comentat, han estat la base perquè vosaltres hagueu arribat fins aquí, junt amb d’altres que ara, potser, ja no recordeu, incloent-los tots en la dualitat, però aquesta vivència terrenal ha permès enlairar la vostra ànima, degut que heu après a superar tot repte terrenal per a enlairar-lo vers l’espiritualitat. 

Hem viscut moltes situacions de densitat, però totes elles ens han servit, a algun nivell per a enlairar la nostra ànima i aprendre de la matèria i endinsar-nos en la forma, en l’essència per la qual estem vivint aquesta vida de transició de la humanitat i el planeta. Les teves vivències i la teva superació han fet que la vibració planetària hagi donat un pas important, com molts denominen, quàntic, per a enlairar-nos a una nova dimensió i poder donar pas a la manifestació del Gran Pla Diví i la Intencionalitat Superior procedent de la nostra Llar.

Sents que estàs sol o sola?

Gràcies per haver arribat fins aquí i fer que la teva vida sigui una font de Llum per a tots aquells que ho puguin necessitar del teu entorn. Gràcies estimada ànima, perquè tots no podem estar en tots els llocs. Tu estàs en el teu, aquell en el seu i jo en el meu. Tots ens estem unint per a celebrar el naixement d’una nou període existencial en aquest planeta d’una sola lluna.

Sentir ens permet anar més enllà de l’obvi i obrir la porta de la Veritat del camí qeu estem seguint. Sentir el que estem sentint es produeix pel fet d’estar alliberant tot el nostre passat, tota la nostra manera de ser innat que no hem manifestar al llarg de la nostra vida. Aquest alliberament fa que sentim i ens adonem de la solitud de la nostra ànima i ser al no fer-los cas i vàrem adaptar-nos a l’establert des del nostre exterior.

Tot això està dirigint-se vers a la seva fi. Per a molts ja així és.

El que sentiu està unit a la Font d’Amor de la vostra essència. Us esteu dirigint vers la connexió de la vostra Divinitat, per això recordeu el sols o soles que heu estat, adaptant-vos al que us inculcaven.

Aquests són temps de deixar anar, d’alliberar aquestes càrregues que no eren nostres, com pensaments, creences, emocions expressades, relacions, canvis en àmbits de la nostra vida,.......en fi, tota una sèrie de situacions que ens permeten avançar amb més llibertat i coratge per a poder arribar a materialitzar allò que cadascú ha vingut a fer. Ara és aquest gran moment.

2016 és un any, ja no de purificació, i canvis en alguns aspectes de la nostra vida, sinó de deixar que el nostre passat s’allunyi de nosaltres, i la passarel·la que creua l’abisme del passat al nostre present sigui retirada per a no tornar ja més al que vàrem ser.

2017 és l’any de començar a veure la realització a la nostra vida, per això les sensacions tingudes, perquè és un indici de “el que va ser, ja no serà”. La nostra ànima mereix el millor, així com nosaltres, i la manera que així sigui es desprendre’ns de tot el pes que hem anant acumulant i arrastrant per a arribar a nosaltres. Per això sentim el que sentim. Quan hem alliberat aquesta càrrega pertanyent a l’inculcat, ens quedem com buits i ens adonem que nosaltres no som així, i per això ens sentim sols/soles en el nostre ara actual.

No hi ha res perquè si. Sent la pau, l’amor en tu i tingues el ple convenciment conforme el que estàs vivint és el pas tan desitjat per a tu. No esperis res. Accepta el que vius i t’arribi i continua tenint el ple convenciment que t’estàs dirigint vers el teu major bé i el de tots els que t’envolten i arribaran a tu.

Gràcies per ser i estar estimada ànima.

Gràcies.

Ha arribat l’hora de l’èxode existencial.

Que l’Amor, la Pau i el Coratge siguin en cadascú de vosaltres.

Júlia

Júlia era una noia que no creia en la religió. Ja fa anys es va allunyar d’ella degut a la continua insistència de la seva família perquè segueixi la normativa que regien les seves creences religioses.

Al final del dia, després d’estar amb unes amigues, passada la mitjanit, i dirigint-se cap a casa seva, la va sorprendre veure una ermita amb les portes obertes amb un cartell que deia:

“Passa i entra. Déu t’espera.

Wifi directe amb Déu.

Ara també en el mòbil.

Entra i connecta.”

Júlia va somriure al llegir aquesta nota. No havia ningú en aquella part del carrer. Va mirar a un costat i l’altre, i per curiositat de saber amb qui es comunicaria va creuar les portes d’aquella ermita oberta a aquelles hores de la nit.

El lloc era petit. Havia unes nou fileres de bancs, no més. Va anar avançant, i a la seva dreta, en un extrem d’un dels bancs va veure a un jove que semblava que acabava de plorar. Els seus ulls estaven llagrimosos i se’l veia tranquil. Ens vàrem mirar i vaig continuà vers els primers bancs.

A l’entrada d’aquests, a ambdós costats, havia una enganxina que ens recordava les senyes per a comunicar-nos amb Déu.

Em vaig asseure en el segon banc. Vaig mirar novament a aquell xicot, semblant ara més tranquil, veient-lo a continuació mirar el seu mòbil i posant-se a riure.

Vaig mirar l’altar donant un últim cop d’ull a aquell lloc estrany per a mi. Em sentia rara i a l’expectativa del que succeiria si posés la contrasenya a la xarxa que, segurament ja deuria d’indicar-me el meu mòbil.

Tranquil·lament el vaig treure de la meva petita bossa, i tenint-lo entre les meves mans el vaig obrir. Vaig anar a la secció d’ajustaments, i concretament de Wifi. Efectivament, allà m’indicava d’una manera predominant, la xarxa X_1333. La vaig marcar i em va sortir la casella per a posar la contrasenya. Vaig mirar l’adhesiu que tenia davant meu i vaig anar posant cada lletra i nombre que en ella constava: “JoSoc933”. Al marcar el darrer “3” va aparèixer una finestra en el meu mòbil com si fos un whatsapp i immediatament, com si algú m’escrigués:

Hola Júlia, cóm estàs?

Em vaig quedar sorpresa, i per uns breus instants vaig desconfià del possible interlocutor que preguntava per mi. Vaig tornar a mirar a un cantó i l’altre de l’ermita, i per la part alta també, per si hi hagués algú que controlés el meu mòbil,...però res.

Allà només havia un silenci sepulcral, aquell noi i jo sorpresa per aquesta connexió.

De sobte van aparèixer noves paraules a la pantalla:

No tinguis por.

Qui ets? – li vaig preguntà.  

No ho saps?

No

Per què estàs sentada aquí amb el mòbil?

Després d’una petita pausa vaig escriure:

Ets Déu?

Bé, tu mateixa ho has dit.

Déu no existeix. Qui ets?

Qui creus que sóc?

Un impostor?

Ha ha ha, podria ser però el teu cor sap que no és així.

D’on ets? On estàs?

Més a prop del que et pots arribar a pensar.

Estàs aquí en aquesta ermita?

Sí

Per què no et deixes veure?

Te’n recordes quan eres petita i anaves a jugar en aquell parc del tobogan?

Qui t’ha dit això? Com ho saps?

Sóc Déu. Quan jugaves amb les altres nenes i reies, ja estava amb tu. Quan venia la teva mare i t’agafava en braços per a tornar a casa i tu li feies un petit i li deies que l’estimaves, ja estava amb vosaltres. Estaba amb la teva mare i aquell amor que rebies d’ella, era el meu.  

Puc preguntar-te una cosa?

Fins ara no has parat de fer-ho.

Per què permets que a vegades em senti malament i que hi hagi dolor i abusos en el món?  

Qui diu que sóc jo qui ho permet?

Si existissis no hi hauria injustícies en el món. No hi hauria guerres ni malalties.     

No sóc jo qui crea el dolor a les vostres vides, ni els conflictes i desigualtats, sinó el vostre afany per allunyar-vos de vosaltres mateixos.    

Què vols dir amb “allunyar-nos de nosaltres mateixos”?   

Quan deixeu d’estimar, el camí es torna complexe. Quan us estimeu, jo puc manifestar-me i vosaltres sentir-me.     

Però jo ja estimo!

Per què estàs asseguda aquí, ara?  

Per curiositat  

És un principi. I ara, què estàs pensant?          

Demostra’m que ets Déu

Fes una respiració i sent el teu cor. 

De sobte, Júlia va tancar els ulls. Va fer una respiració i abans de finalitzar l’expiració corresponent va començar a plorar sense poder-se contenir. Als pocs segons va mirà d’eixugar-se els ulls, sentint un gran alliberament en el seu interior.

Quan va haver finalitzat aquests moments, en el mòbil van aparèixer noves paraules:

Com et sents?  

Molt tranquil·la amb una sensació de molta pau en mi.    

Encara tens dubtes de la meva presència? 

Has estat tu qui m’ha fet plorar i sentir?   

D’alguna manera sí.

Cóm que d’alguna manera?

Recorda la contrasenya.

Estàs en mi? – vaig continuar dient

Mai m’he anat. Sempre he estat amb tu.   

Així que el que he sentit eres tu en mi. 

Tu ets a qui sempre has cercat i volgut estimar. 

De sobte es produeix una pausa prolongada. Júlia fa una nova respiració i es posa a plorar novament. Amb aquest nou estat interior i amb desitjos de plorar va escriure:

Gràcies. Gràcies. Gràcies.   

Per què estàs asseguda en aquest banc?

Per què feia temps que volia trobar-me i sembla que ara ho he fet.  

Recorda qui ets i deixa que el teu cor et guiï  

I tu?

Estic en tu. Sent el que ara has sentit, i em sentiràs.   

Després d’una nova pausa sense escriure cap dels dos, Déu continuà:

Per a saber de mi, has de sentir. quan em sentis, sabràs de mi i dels altres.   

Per tant, quan arribem a sentir-te, et manifestes en nosaltres?  

Correcte!

Sentint arribarem a tu.  

Això és, estimada Júlia. Per cert, per què has entrat i t’has assegut en aquest banc?  

Per a sentir-te! – respongué fermament.

Per fi!

Es va produir una pausa entre els dos, i a continuació va tornar a aparèixer en el mòbil de la Júlia: 

Quan em sentis, et sentiràs

En aquell instant la comunicació es va interrompre i Júlia es va quedar quieta, en silenci, sentint la pau i la serenitat en el seu interior. Per primer cop havia sentit i conegut a Déu.

De sobte va escoltar uns passos darrera d’ella. va girar el cap i va veure a un jove que entrava en aquella ermita, avançant pel passadís cercant un lloc on asseure’s d’una manera precavida.

Júlia es va aixecar amb un somrís mirant a aquell nou ser, que com ella li havia arribat la seva hora. Es va dirigir vers la porta i continuà el seu camí direcció a la seva casa, on a partir d’aquell moment iniciaria una nova etapa a la seva vida.

Va arribar. Es va allitar i els somnis l’acompanyaren al llarg de tota la nit.

Havia arribat la seva hora.