Ombres?

Les ombres valoren la nostra presència. Saben que sense nosaltres no existirien. Pots veure la teva ombra en una paret, al terra, i segons et mous, així es manifesta ella. sense nosaltres no són res.

Durant molts anys s’ha parlat de les ombres, dels resultats obtinguts al llarg de les nostres decisions estant amb elles i dins del procés de la nostra ànima. Parlar de les ombres (o foscor) és veure’ns des de l’exterior. Una ombra no és dins nostre, sempre a fora, com a prolongació de nosaltres.

Els temps han canviat i ha arribat l’hora de no parlar més de les ombres que podem irradiar. Ja no és el temps de veure i remarcar els resultats que obtenim no sent nosaltres. Insistir sobre aquest fet és continuar amb una energia de limitació i de poca valoració del ser que som. No és això el que volem!

Veiem les ombres, però no és l’important. El que realment cal valorar i endinsar-nos és dins de nosaltres mateixos per a recordar aquell qui som i la llum que hi ha en nosaltres.

No som foscor, som essència lluminosa i amorosa.

Molts encara van al símptoma (com els estaments mèdics) per a arribar a ells. Només insistint i valorant les ombres engrandeixen la nostra suposada incapacitat i les creences de limitació per a arribar a sentir l’Amor, la Plenitud i la Felicitat.

No hem de basar-nos en el que no som, sinó amb el que sí som.

Per a poder alliberar qualsevol bloqueig o mancança innecessària a la nostra vida degut a com la veiem, no hem d’anar a l’exterior, al símptoma, sinó a l’interior de cadascú perquè és en tu on hi ha la sanació i l’alliberament de la teva ànima.

Una caiguda no és deguda a una pedra en el teu camí, amb la qual has ensopegat, sinó en la teva actitud i atenció davant la vida.

Centrar-nos en el que no és, ens allunyarà encara més de nosaltres mateixos i de la possibilitat de manifestar la Divinitat que som.

No som ombres, som llum.

No som malestars i desamor, sinó puresa i amor.

Som Divinitat esperant que cadascú recordi i s’adoni de qui és. Quan així sigui, les ombres desapareixeran, veient la llum i sentint l’amor de la nostra veritable essència, allà on estiguem.

La teva ombra no existiria sense tu. Per elles soles no existeixen. La no-consciència pot distorsionar i mantenir un passat obsolet, creant un malestar en el nostre interior.

Ets un ser amorós, i aquest amor il·lumina el teu camí per a fer-te veure que, com has actuat o viscut fins ara no és el camí a seguir. Aquesta mena de discussió interior és el senyal conforme el teu cor t’està parlant i indicant que hi ha un nou camí davant teu a seguir, alliberat de la densitat i les ombres irreals del teu passat.

Ja no tenen sentit actualment. Ja no ens hem de centrar en elles.

La proposta divina per a la humanitat d’aquest món ens porta a un alliberament de la nostra ànima i un apropament entre tots els sers de vida existents.

La teva terrenalitat ha caducat, havent arribat als temps on la majestuositat del resplendor amorós de cadascú té un lloc, ja previst, en aquesta vida teva actual.

No són els temps de les foscors, de les ombres, sinó de la Llum i l’Amor establert aquí a la Terra.

Sent!, i obriràs el camí, no tan sols teu, sinó també d’aquells que ho necessitin. Sent aquell qui ets!

No som sers limitats que hem de lluitar, amb grans esforços per a aconseguir una estabilitat. No! No permeteu que la vostra ment us traeixi i us enganyi. Ja no cal tenir una espassa per a lluitar, perquè ara, tota la nostra força pot ser manifestada des del nostre interior, la nostra Voluntat. És ara quan donant al nostre cor el paper que li correspon podrem sentir el veritable ser que som i quan sentim el Déu que som, llavors, tot és possible,....ara i aquí!

L’important és recordar i sentir qui som. Llavors, només podem esperar el millor que la vida ens depara.

Allà on hi ha Amor, les ombres, les foscors i les pors no existeixen. Desapareixen. Només si dubtem de nosaltres, obrirem les portes del que no és.

Des del meu cor, que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.