-
Pare,
per què no em vas dir qui sóc jo? Per què no em vas dir en un principi qui era
jo?
-
Perquè
havies de conèixer al Pare, i això només cadascú té la voluntat perquè així
sigui.
-
Però
ja saps que jo sí ho vull i he volgut.
-
Però
no eres conscient.
-
I per
això has permès que visqués tot el que he viscut fins fa poc?
-
Per
això he deixat que tu decideixis el creuar el llindar que porta al Pare. Tu
l’has trobat i has volgut creuar-lo. Ara saps del Pare.
-
Si
hagués sabut qui era jo, vols dir que no hagués arribat a conèixer-te?
-
En el
moment que vas néixer i en la família convinguda, aquell qui ara ets no ho
series, i la consciència del teu present no s’hagués manifestat.
-
Si no
sabem qui som, com vols que arribem a tu?
-
L’eruga
no sap que podrà volar, però continua el seu procés fins que s’adona que anant
a seu interior i convertint-se en crisàlide li permetrà volar en el seu moment.
(Pausa). El fet d’avançar pel vostre camí us portarà a les bifurcacions
adequades perquè us decidiu a triar des del Cor. El dia que us adoneu que des
del Cor arribeu a sentir la vostra essència, llavors esteu permetent que pugueu
arribar a sentir qui Jo Sóc.
-
Però
ha calgut viure tot el que he viscut?
-
Cada
vivència ha estat un esglaó per a arribar a tu mateix i a aquell qui ets. Va
arribar el moment que vas trobar unes “escales
mecàniques” que et portaven i t’enlairaven, deixant que tot fos. Quan més
t’has deixat, més t’has apropat al Pare i ha pogut guiar-te.
-
...
-
Jo,
el Pare, no sóc “exterior”. Jo Sóc aquell qui tu ets. T’has alliberat de la
teva humanitat cada vegada més per a manifestar al Déu, com anomeneu, que tu
ets. La teva essència és Divina, i haver arribat a saber qui eres, ha enlairat
la teva ànima i et permetrà d’una manera més plena portar a terme allò que has
vingut a fer.
-
Pare,
per què no ens vas dir qui érem?
-
Fill,
obtenir la saviesa sense estar preparats us hagués allunyat del camí vers qui
sou.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada