On la solitud es coverteix en saviesa

Em trobo a l’espai on la solitud em permet escoltar la veu de la saviesa emmagatzemada al llarg de la meva existència. Tot en perfecte ordre.

Com sempre, m’agrada escoltar les notes d’una melodia suau, angelical. Les tecles del piano sonen lenta i acompassadament fins a portar-me al moment just on habita la meva essència no humana. Semblo viure sense viure en mí, més enllà de tota connotació racional.

El camí ha estat llarg, encara que mentre l’anava fent no m’adonava del què representava cada pas donat. Des d’aquí on em trobo en aquests instants, no crec que hagi estat llarg ni pesat. Ara el veig des de les altures de la meva consciència, donant-me compte de l’encertat de tot el viscut i l’adequat en relació a la distribució seqüencial dels fets que vaig haver de viure.

Sembla com si no haguessin existit en l’ara i aquí.

La sensació del meu interior em parla de l’alliberament de tot el que vaig ser i el desprendre’m dels records distorsionats de la meva condició humana. Com si després de viure una lluita intensa, i serena durant molt de temps, ara em trobés en el cim serè, harmoniós i calmat del meu ser, contemplant, com si d’un observador es tractés, el meu procés fins el present. Veig el camí pel qual he arribat a aquí. Segueix allà. No crec que si m’endinsés en ell tornaria el que vaig ser. Només és una icona de la sanació de la meva ànima.

Em trobo vivint una vida que no es correspon amb la del meu entorn. La paradoxa d’aquesta situació és que sento la unicitat amb cada ser, paisatge i situació que es creuen i produeixen davant meu. Sento la densitat d’on visc, el patiment, les negacions i resistències d’aquells sers que m’envolten, mantenint-se ben aferrats a la seva essència com si d’un valuós regal vital es tractés.

La meva sensibilitat i percepció actuals, em permeten veure també, el potencial adormit per part de qui amb mi conviuen en aquest món ple d’intencionalitat divina. Percebo els dons activats i les pors alhora, d’aquells que els posseeixen i no s’atreveixen a manifestar-los.

Hi ha un acomodament establert en els sers que habiten aquest espai on em trobo des de la humanitat. Hi ha tanta llum en ells! Hi ha tant d’amor! que si poguessin veure des del cor, el desbloqueig inicial s’esvairia.

Per sort, la força del cor està obrint-se pas, cada vegada amb més celeritat, per a poder obrir i alliberar l’esclavitud voluntària de tot ser. Hi ha una veu que reclama ser escoltada, i encara que sembli que s’escolta molt lluny, aquesta prové de l’interior de cadascú demanant pas per a guiar a la nostra ànima i la nostra quotidianitat en aquesta dimensió.

Sembla que em trobi en un entorn adormit. Els ulls dels sers que m’envolten encara estan a mig obrir, i fins i tot alguns, amb totes les seves forces, volen continuar mantenint-los tancats. Només a la seva ment racional escolten, distorsionant cada decisió, visió i interpretació de la realitat de la nostra presència en aquest planeta. 

Em trobo en aquest espai on la solitud es converteix en saviesa. Tot jo deixo de ser jo per a convertir-me en el ser multidimensional que realment sóc, obrint totes les portes del meu ser, deixant que la divinitat que hi ha en mi em parli.  L’escolto. La sento i deixem de ser dos per a convertir-nos en un de sol. Jo Sóc la meva divinitat.

Quan anul·lem el soroll de la nostra ment, assosseguem el nostre cor i deixem fluir les nostres emocions, equilibrant-les amb aquest estat, llavors, aquelles més sublims apareixen, fent-nos sentir la puresa de qualsevol sentiment amorós o relacionat amb el nostre veritable ser, fent-los florir com bàlsam pel nostre esperit.  

Calma. Només hi ha calma en aquest cim on em trobo. Veig a d’altres sers com jo, lluny, en el més alt d’altres cims semblants al meu.

És el lloc exacte perquè tots els sers de Llum coincideixin amb la meva presència en aquest estat. La confluència de la meva intencionalitat i la seva disposició a servir a la Font de la qual tots procedim, per la seva part, el nostre encontre és una irradiació de Llum i Amor per tot el planeta i l’univers. Veig les altres llums irradiar-se amb intensitat i estendre’s més enllà d’on els nostres ulls del cor poden arribar a divisar. Tots junts formem una gran foguera en aquest planeta enviant aquestes vibracions a d’altres llocs del firmament. Tots es beneficien.

Com jo, les altres ànimes lluminoses saben dels nous temps, i per això, han alliberat les seves vides i les han lliurat a la Voluntat Divina de la qual tots estem units.

M’hagués agradat veure moltes més ànimes, però les que ara estan en el seu procés d’aposentar als altres milions de sers del nostre estimat món, són les suficients per a despertar a tots aquells que es troben en la somnolència del seu Gran Despertar.

La melodia de les divinitats comencen a sentir-se en els cors. Aquesta ressonància, per a molts, inquieta a qui la sent. Tot es remou. La gent ja no parla igual. No pensa igual. No vesteix igual ni actua igual. No entén el per què i davant aquests canvis, es tanquen en si mateixos encara més, aferrant-se a les seves densitats internes, desfasant-se més dels nous temps i allunyant-se de la connexió amb el veritable ser que són.

Aquí tot és pau i harmonia. Tot està en ordre i tot és Un.

Vaig seguir camins, coneixent a persones que em van fer trontollar, i fins i tot, que em van fer reflexionar. Totes elles em van portar a sentir els més diversos sentiments i emocions que un ser pot arribar a experimentar dins d’ell. Va haver alguna cosa en mi que em va fer reflexionar i activar l’aprenentatge del viscut. Ara sé que eren els meus germans de la Llum els que m’impulsaven a buscar moments d’interiorització, provocant la solitud en mi.

Tot això ja és passat. Tot el viscut va tenir el seu moment àlgid per a activar l’enlairament de la meva ànima. Ara sé que tot va ser pel meu major bé.

Assegut i envoltat dels meus germans estimats de la Llum. Em deixo emportar per l’èxtasi de la puresa de l’amor que hi ha en mi, obrint la porta perquè la meva divinitat pugui manifestar-se. Sento cada vegada com els moments que ella es manifesta són més constants. Hi ha dies que sento que jo no sóc jo, sent jo alhora. Tot és equilibri.

A vegades sembla que estigui vivint una vida dintre meu, diferent a la forma.

Ara sé que jo sóc jo.

Ara sé que tu i jo som un i que la teva divinitat truca a la porta del teu cor.

El procés continua i sé que el que és, no serà, i el que va ser, només va ser Amor.

 

Paraules d'Àliga Blanca

La meva presencia no és fruit de l’atzar. Els temps que viviu comporten un gran despertar més enllà de la vostra dimensió. La repercussió que està tenint i tindrà influenciarà a tot el firmament.

Cada membre de la Família té el seu moment amb vosaltres. Els temps que esteu experimentant i sovint distorsionat segons el que es viu, representa que aquells que hagin obert els cors puguin sentir la unió entre ells, entre nosaltres. Les portes de la Llar han estat obertes per a vosaltres. En el fons sempre han estat, però és ara, en el vostre temps, que les aneu percebent.

Jo, Àliga Blanca i altres germans de la Llum, ens apropem a vosaltres perquè recordeu qui sou i el camí a seguir. Ara molts de vosaltres esteu el suficientment oberts per a adonar-vos de les nostres presències, per això, alguns de vosaltres ens presenten davant vostre, degut a la seva obertura. Els seus cors són un amb el nostre.

La Família es reuneix, i és així com ha de ser.

Ha arribat el moment de ser Un. No són paraules les que esteu llegint o escoltant, sinó la veu del vostre cor emanant des de la Llar. No són simples paraules, perquè allò que us transmetem és part del missatge sagrat per aquells que com vosaltres, experimenteu altres dimensions a la nostra.

Quan el vostre interior ha integrat l’aprenentatge actual, llavors és quan obriu les vostres ales per a emprendre el vol. L’àliga que hi ha en vosaltres planeja sobre el firmament del vostre interior i flueix pels corrents existents degut a la vostra ment. Manté la calma, fent dels suposats contratemps, un aliat pel seu vol, i així, poder enlairar-se fins arribar al Creador.

Les meves paraules són transmeses des del Cor de qui us ha creat.

Cadascú de vosaltres és part d’ell. Per això estic a la vostra dimensió, per a recordar-vos que no sou qui us penseu qui sou. Aquell que hi ha dins vostre esperant sortir, pertany a aquí d’on jo us parlo.

Escolteu, parleu i actueu des del vostre cor, perquè és part del veritable ser que sou.

Així jo ho constato, Àliga Blanca, germà i guia de les vostres ànimes, enviat per qui ens ha creat.

Metakuye Oyasin.                                                                

Què ha canviat?

Poder arribar a donar una resposta, a vegades és suficient per a notar que ha hagut un aprenentatge. Què ha canviat en mi?

En mig de l’espessor religiosa que vaig néixer i empès vers la integració majoritària del meu entorn, vaig quedar submergit en una nebulosa mental i espiritual, creant a un ser tímid, amb un gran sentit del ridícul i amb un complex d’inferioritat, incapaç de valorar-se segons el seu interior clamava. 

Han passat els anys d’aquells temps on el meu ser es balancejava entre el voler desaparèixer de l’entorn on em trobava i l’integrar-me segons les creences establertes, volent ajudar, sempre, als altres.

Dirigent de dinàmiques de grup, preocupació pel món infantil, comprenent-lo i sabent exactament què necessitava cadascú per a mostrar la rebel·lia i rebequeria manifestada cada dos per tres, creador de moviments juvenils, mestre d’escola, professor en diferents àrees artístiques, etc., van ser algunes de les meves experiències en relació als altres. 

Què ha canviat a la meva vida?

Vaig anar perdent les fulles del meu passat, com un arbre s’allibera de les seves a cada estació per a rebrotar amb més força la propera vegada.

Vaig perdre els fruits basats en el que va ser de mí, reafirmant allò que sentia. En tot moment vaig estar protegit per Rafael i els àngels de la sanació. Mai he estat malalt, encara que d’ossos trencats, algú he tingut, però no ha passat d’aquí. Es van restablir i vaig continuar amb el meu camí.

Ara miro enrere i veig la nuesa del meu present. Tota disfressa, màscares, lligams, resistències, ego i pors, han anat caient-se pel camí. Vaig aprendre a no témer i a confiar. La vida em portava d’aquí cap a allà i a cada nova vivenda que anava habitant, part de mi es desprenia.

Vaig arribar a aquesta vida amb una sèrie de capacitats i motivacions, entenent ara el per què d’elles, degut que les meves curiositats personals em van portar a connectar i expressar part del meu passat, buidant part dels llastres acumulats en altres temps. 

Quan mires enrere i et preguntes quins canvis han hagut, sabent del teu moment actual, observant el que va ser des del cim d’un penya-segat, t’adones que s’ha produït un Alliberament. El que va ser ja no existeix. El que sóc és tot un potencial al servei del cor i l’alliberament de les ànimes.

Pel camí he tingut que anar tallant llaços que em lligaven a una limitació del ser. L’obertura al desconegut en mi va propiciar el desencadenant de començar a moure la roda del canvi. Quan em vaig adonar que alguna cosa en mi reclamava ser indagada, em vaig endinsar en el vòrtex d’iniciar a fondre totes les capes de la meva infantesa i adolescència, alliberant part del ser que ara manifesto. Les cuirasses van començar a desaparèixer, i a través del dolor de la solitud i la incomprensió del meu entorn, va anar forjant-se  la Llum que ara hi ha en mi. Van ser moments on les meves emocions i sentiments estaven desbocats en el silenci, i la meva vida, excepte en moments concrets, va anar traient-me tot allò que tenia com a possessió material, lentament, com una exquisidesa del camí per a arribar a una possible plenitud.

No havia manera de tenir una parella estable, ni un domicili per sempre. Res d’això era possible en el que va ser el meu passat. Com algú que viu situacio0ns d’aquest tipus, no ha de canviar alguna cosa de la seva essència? Tot comportava un aprenentatge. Sí! un aprenentatge que em vaig adonar que era tal, amb el temps, i sobre tot, ara que sóc conscient que ho miro des d’una nova perspectiva.

Vaig aprendre lliçons amb els millors mestres que la vida em podia oferir. Vaig ser un afortunat, al no poder tenir una relació de parella amb la persona que volia. La següent sempre era la que volia. Bé! No creieu que havia alguna cosa que no estava funcionant? Clar que si! Va arribar un dia que vaig començar a donar-me compte que cada una d’elles m’aportava alguna cosa nova.

Vaig tenir molts daltabaixos en el meu sender laboral. Benvinguts siguin! No hi ha res millor que moments de mancança per a arribar a la mestria. De l’abundància a la pobresa, de l’acomodament a la incertesa de saber què serà de tu a partir d’ara. Quanta lliçó i amor havia a la meva vida! Malgrat tot, continuava llevant-me cada dia, atraient a aquells sers que potenciaven els meus dons per a arribar a ser qui ara sóc.

Relaxat des del cim on em trobo veig com un nou dia s’alça davant els meus ulls, donant-me la benvinguda a ell i sentint els regals que té preparats per a mi.

La meva vida ha canviat. Ja ho crec que ha canviat! Com es diria: qui m’ha vist i qui em veu! Quan ens mostrem amb la nuesa de l’amor abraçant-nos i irradiant la Llum del nostre interior com a far en les tenebres, llavors, és que algú ja no és qui era. El ser de la dualitat ha obert les portes de la seva integritat. Al despullar-nos, poc a poc, com la serp fa amb la seva muda, sobresurt un nou ser, més amorós, enlairant les seves vibracions per a permetre que la papallona pugui mostrar-se amb tot el seu resplendor al seu entorn.

No queda res d’aquell noi tímid, insegur i infravalorat per ell mateix, sentint en el seu interior alguna cosa diferent en relació al seu ambient familiar i social.

Recordar va ser el seu amulet. Recordar qui era en veritat i tenir la confiança plena que tot podia canviar d’un moment a altre, no deixant-se influenciar més pel que sentia al seu entorn. Recordar qui era, i més endavant d’on procedia, va ser primordial per a alliberar la seva ànima i connectar amb la seva divinitat.

Sóc feliç. Entenc la vida i aquesta m’ofereix els fruits de la meva intencionalitat. Allò que necessito m’és donat. Les portes de la meva voluntat van presentant-se davant meu i obrint-se, alhora, a mesura que m’aproximo a elles, i quan les traspasso i m’endinso, tot sembla canviar com si la meva presència fos el detonador perquè així sigui. Estigui on estigui veig el meu potencial amorós manifestant-se.

Veig la  vida i escolto les paraules de dolor i limitació d’aquells que ignoren les oportunitats ofertes pel seu cor. He après a acceptar i respectar. He après a no intervenir sinó m’ho demanen. He après a ser jo encara que en el meu entorn hi hagi una tempesta.

Ara hi ha calma i serenitat en el meu interior. A vegades em trobo amb la Llar, amb mi mateix, i sento la puresa de qui som i la veritat es presenta com la divinitat abraçant-me i donant-me la calidesa d’una Mare i la protecció d’un Pare. Pare i Mare en un sol instant. Un amb la meva essència, com a part del ser que ara sóc. Tot en mi i a través de mi. Un amb tot i tots.

Què ha canviat? La meva actitud davant la vida, basada en uns nous pilars d’amor, confiança, fe i sentint la divinitat en mi. 

Recordar ha estat la clau per a obrir les portes del cor que permet arribar a la veritable essència que cadascú és. Quan així és, sents a Déu en tu i res tems. Saps que no estàs sol, i que tot et serà donat en el moment i lloc adequats.

L’aprenentatge et porta a la saviesa, i quan aquesta comença a aparèixer en tu, el Cel comença a manifestar-se a la Terra.

Sento agraïment per tot el viscut i el que se m’ha donat a cada instant, perquè ara, des d’aquí, m’adono que era el millor per a la meva ànima.

Vaig aprendre a estar sol i a sentir-me bé amb mi mateix.

Vaig aprendre a escoltar el silenci, a no jutjar  ni criticar, a fluir i a acceptar allò que m’era donat a cada instant.

Vaig aprendre a no preguntar i, sobre tot, a sentir.

Vaig aprendre a …… responsabilitzar-me de la meva vida i a saber que era jo qui ho creava.

Tot això vaig aprendre, i més sobre el meu ser i les conseqüències que això comportava. Vaig experimentar sense preses, i la paciència i la confiança em van portar a la mestria del meu present.

El camí continua i els meus passos em porten a nous llocs. Noto els canvis en mi, també, com a ànima encarnada. Els sento però aquest cop, sóc jo qui sap del procés i el per què. Ara és la meva consciència qui els obra les portes i els accepta perquè veig cap on es dirigeixen. Ara, des d’aquí on em trobo, no estic sol i els que m’acompanyen de la Llar, ens somriem al donar un cop d’ull al que vaig ser. Ells s’alegren i jo em sento un afortunat.

Passi el que us passi a la vostra vida, no defalliu. Continueu endavant mentre el vostre cor us animi a fer-ho!

No hi ha res que visqueu que no pugueu superar. Accepteu i apreneu sobre vosaltres perquè sou vosaltres qui heu cridat a aquesta situació, aquesta persona o aquests moments. No temeu! No esteu sols encara que així us sembli! Res més lluny de la realitat. Una cosa és la realitat, i una altre la Veritat. No us deixeu portar per la realitat que us envolta, perquè aquesta està infundada per la por de la limitació humana. Aneu al vostre interior i escolteu al vostre cor perquè ell us portarà a la Veritat.

La sensació de llibertat és immensa.

La sensació de desaferrament, absoluta.

Em sento a Casa, en mi, ara i aquí.

Jo Sóc la Llar aquí a la Terra!

 

Des del cim on em trobo veig les ànimes enlairant-se. Unint-se i despertant de la seva somnolència. Les diferències uneixen, i la Llum en els cors enlluernen, cada vegada més amb la seva intensitat, irradiant-la per arreu, estiguin on estiguin.

Des de la Llar, només hi ha Amor pel ser humà en procés d’Ascensió. Res és el que sembla perquè tot porta la intencionalitat divina de la creació.

Davant d’això, m’acomiado per avui, abraçant-vos a tots, desitjant des del meu cor, que l’Amor i la Pau siguin en cada un de vosaltres.

Properes activitats

Hola a tots/es!

Esperant que us hagi anat bé aquest estiu, em poso en contacte amb tots vosaltres per a anunciar-vos les properes activitats a realitzar.

Més endavant hi ha previstes d’altres però ja us les aniré anunciant en el seu moment .

Les primeres programades són a Cardedeu pel mes d’octubre, organitzades pel Centre LA FONT. Seran setmanals, tots els dijous de 20h. a 21’15h., de cara el nostre benestar i creixement personal.

                        Les previstes per a aquest primer mes són:

·       Dia 4: Prou! Vull canviar!

·       Dia 11: Posa el Cel a treballar

·       Dia 18: Per què vaig com una moto?

·       Dia 25: Els senyals de l’Univers

               A cada trobada hi haurà una xerrada i a la part final un exercici pràctic de relaxament,  meditació, o d’algun altre tipus, per a posar calma i pau al nostre interior.        

  Per raons d’espai, les places són limitades.

              Tots els interessats podeu posar-vos en contacte amb el propi centre, o bé passar per ell, que de bon grat us informarem.

Ens trobem al c/ Hospital 4, de Cardedeu. T. 938455556

Comencem aquesta nova etapa, en la qual haurem de recordar cada vegada més qui som. Obrir els nostres cors i les portes del nostre interior ens permetrà veure el veritable ser que som, connectant amb aquelles parts innates del nostre ser.

Ser nosaltres activarà el procés de portar a terme el que hem vingut a fer amb tota la seva plenitud, Amor i  Felicitat. 

Una abraçada a tots, i que l’Amor i la Pau siguin en vosaltres.

Si voleu que aquestes activitats o les altres ja anunciades fins ara es realitzin a la vostra població, centre, espai o associació, podeu escriure un e-mail a emaeljordimorella@hotmail.com , o bé trucar al 606098752 (Jordi).   El mateix per a demanar hora concertada per a les sessions individuals. 

El procés de morir per a ressuscitar

En els orígens terrenals, des de l’aparició de la consciència, va començar a ressorgir aquell ser que connectava amb la natura i podia arribar a sentir la pau i la bellesa de tot l’existent. Sabia de la importància del univers conforme tenia a veure amb el seu procés, encara que potser no era prou conscient fins a quin punt. Tot això va ser com els primers pilars del ser humà que hem arribat fins el dia d’avui.

Posteriorment, degut a la connexió amb la natura, aquestes ànimes es van adonar que aquesta ens podia ajudar en el nostre procés diari. Podia crear estats de consciència alterats, així com guarir tot el nostre cos a traves de les herbes, o fins i tot, equilibrar-nos amb la presència de les pedres que els envoltaven. Així va anar pujant esglaons en el procés evolutiu de la seva ànima, on amb el temps, es va conèixer com el “curander”, fins a dominar els elements del seu entorn, donant vida al xaman.

L’època xamànica va durar molts anys, algun que altre segle, basant-se amb la natura i tot allò que ella li oferia. Per arribar a xaman, un va haver de passar, en segons quins indrets, per diferents fases o proves per a poder alliberar-se de les pors i poder purificar-se, fins al punt, que es varen crear unes iniciacions per a pertànyer a tal grup o altre, com a xaman. El que tots coincidien era que s’havia de fer morir el ser que s’havia manifestat fins el present fins arribar al nou ser que havia en cadascú que permetia alliberar-se de tot el terrenal per a entrar en les sendes de l’espiritualitat.

El temps va anar passant, deixant enrere els mags, bruixes i bruixots, “curanders”, fins i tot als xamans.

Ens trobem en un punt del procés de la humanitat, del ser que vol transmutar la dimensió que ens trobem per a aconseguir viure en la quarta i fins i tot, la cinquena en aquesta biologia. Necessita donar nous passos per a enlairar-nos segons les energies que vivim actualment i que se’ns facilita més enllà d’on vivim. Hem arribat a una fase del desenvolupament del ser en la seva condició humana que se’ns està convidant a donar nous passos per a pujar els esglaons superiors al xamanisme, com aquests van ser en el seu moment pels bruixots, mags o guaridors. Les energies així ens diuen.

Què vol dir això? Doncs que hem de tornar a morir per a ressuscitar, i aquest cop a una vibració superior a com vibràvem fins ara. No podem alimentar-nos del què va sobrar ahir i vàrem llençar a la brossa. Cada dia hi ha un nou aliment que hem d’acceptar i cuinar-lo. La despesa interior sempre està plena, no aprofitant les engrunes del dia anterior o els aliments caducats, o fins i tot, com a l’edat mitja, amb una olor de putrefacció, que amb unes herbes aromàtiques ho arreglaven en el moment de cuinar i presentar-ho a la taula dels comensals. Ja no cal que ens alimentem del què va sobrar abans d’ahir. Els temps actuals ens alimenten diàriament i en abundància, tot i així, sembla que hi hagi algú que vulgui comptar, exclusivament,  amb el que va alimentar-se temps enrere. Ara hi ha molt més que iuca, arròs, patata, blat o gallina. El nostre aliment, a nivell físic, és molt més variat. Bé, exactament igual a nivell espiritual.

Hem arribat a un punt que hem de tornar a morir, per a renéixer i ressuscitar al veritable ser que som. Aquell ser que la nostra ànima sap, i en el fons, també nosaltres, però degut als aferraments del què vàrem ser, no ens ha permès actualitzar-nos degut a les pors del nou, molt millor per a nosaltres,  que ens ofereix la vida.

Les èpoques del “curander”, del bruixot i el xaman, ja han caducat. Han quedat obsolets. Necessitem una nova iniciació per a poder morir del tot, i mostrar aquell qui som, sortint de la crisàl·lida de la nostra essència. Vàrem crear un ser que estava connectat amb la terra i l’univers. Va ser un pas important, però només era part de la casa, no tota ella. Ara la llar que necessitem acabar requereix que finalitzem les obres que vàrem iniciar molt temps enrere. Molts es van pensar que les primeres obres ja eren la casa en sí, però falta concloure l’obra que vàrem iniciar. Bé, l’hora esperada és aquesta. Ara tenim l’oportunitat de dir en veu alta: Sí! aquest sóc jo! Mentre, tot ha estat esglaons del procés de la nostra consciència, de la història del ser humà. Agraïm aquells que van ser els sers que van despertar i deixem que el veritable nou ser, sencer, es manifesti amb tota la seva plenitud. Ja no és l’hora dels mags, bruixes, ni xamans. Tots han tingut el seu temps gloriós i àlgid, però només van servir per a posar nous pilons en el procés de l’avanç de la humanitat i ajudar al planeta Terra.

Hem de tornar a morir per a ressuscitar. Ho he dit algun cop, i a consciència, perquè us quedi ben gravat al vostre interior. Ja no cal ser un ser d’eruga o tancat a la crisàl·lida. Ara toca mostrar-nos tal com som, segons la divinitat de cadascú. Ara ha arribat el moment de mostrar la divinitat que sempre ha estat en nosaltres i ha esperat el seu torn per quan les energies fossin les adequades per a poder manifestar-se amb el màxim resplendor, per a tots aquells que així ho decideixin. Ara se t’està dient que ja no cal patir, ser infeliç, sentir la desgràcia i la mancança del viure. Ara ja no cal sentir-te limitat, impotent i adolorit per la presència de certs sentiments no compresos, o d’un cos que no respon tal com tu vols. JA NO! El que se us està dient és que vosaltres, ja no heu de ser vosaltres tal com éreu. Vosaltres teniu un tresor dins vostre, que sempre ha estat i preparat per quan poséssiu la clau i l’obríssiu. Molts us dieu que el que heu fet fins ara ja us està bé. D’acord! se us respecte. Alguns dieu que el que heu estat fent encara és vàlid. Una cosa és el que heu fet fins ara, i l’altre el potencial esperant a ser manifestat. Quan dieu que el que esteu fent és el correcte, esteu dient: “vivint així ja m’està bé”. Segur que no vols sentir la intensitat de l’amor, la pau i l’alegria de viure en tu, sabent que tot t’és donat i res et falta? Bé, si així és, se’t respecte. Quan la humanitat s’hagi dividit en dos grups: els que han decidit dir un SI! Rotund a la crida de la voluntat divina en cadascú i els que s’han aferrat a un passat obsolet, sentint-se empesos a donar nous passos i es resisteixen a fer-los, les diferències entre la Llum i la foscor quedaran ben paleses, creant-se cada vegada, més un abisme entre les dues maneres de sentir i viure. Quan la Llum del ser conscient i despert a la seva divinitat, els que fins ara s’han negat, començaran a clamar una nova oportunitat, perquè hauran necessitat veure per a creure. Tot i així, hi haurà que s’aferrarà al vell ser en ell. Aquests no els tocarà més remei que despertar a un altre nivell diferent a la Terra. Quan transcendeixin, tornaran a un altre indret a anys llum d’on som, on les energies seran les adequades a ells, no en aquesta nova terra de més alta vibració.

Ens trobem en aquests temps on el ser necessita passar per un nou procés de transmutació, diguem-li iniciació. Necessitem tornar a morir, per a renéixer. No tinguem por a donar aquest pas, perquè no estarem sols, i la nostra ànima ens truca a la porta constantment dient-nos: Encara no t’has decidit? Quan més ho anem deixant, més sentirem els moviments interiors. Deixa que les obres de la teva llar interna finalitzin. Després notarem la buidor de la fugida de la densitat haguda en nosaltres i la sensació d’expansió i alliberament absolut del nostre ser. La llibertat que sentirem dins nostre ens permetrà sentir i experimentar sensacions preparades exclusivament per a nosaltres. Les teves habilitats canviaran i algunes es potenciaran a nivells imaginaris. Els sentiments més sublims es manifestaran sense provocar-los. Sentiràs diferent. Veuràs la vida diferent i sabràs el què és gaudir i expressar la divinitat que hi ha en tu. Llavors, tu seràs tu, quan així sigui. Llavors, sentiràs la divinitat que ets. La intencionalitat per la qual vas ser creat, començarà a mostrar-se plenament, escoltant el teu cor i fent en tot moment allò que ell et dicti.

Ha arribat l’hora d’enterrar al vell ser que hi ha en nosaltres d’una vegada per totes, per a obrir la porta a la Llum del nou ser que hi ha en tu.

Els temps han canviat i allò que va ser ja no té cabuda. Allò que està sent dins de cadascú portarà a obrir els canals de la humanitat perquè transcendeixi i alliberem la foscor, la densitat en la qual ha estat atrapada durant segles.

I tot, perquè així havia de ser. L’aliment d’ara és un altre.

La divinitat que hi ha en tu està trucant a la teva porta. A què esperes obrir-la?

Fem d’aquest planeta, un lloc on el CEL es manifesti a la TERRA.

Només existeix l’amor, i només des de l’amor podem crear vida divina, on totes les divinitats siguin Una aquí a la Terra.

Des del meu cor, una abraçada de coratge i que l’amor i la pau siguin en tots vosaltres. 

La Llum de les Paraules (66)

"No es veu el vent, però l’àliga puja i puja. S’enlaira més enllà dels núvols, i sembla que no faci res, però ella està allà, amb les ales obertes i atenta a tot flux d’aire. Així està sent amb tu. Vius moments de deixar anar i renéixer. Es necessita la fortalesa de voler viure la quietud, el silenci i la solitud, sovint. Llavors, la mestria obra les seves portes. Així està sent amb tu."

 (Àliga Blanca)

Que l'Amor i la Pau siguin en tots vosaltres

Conscient del meu camí

Cada vegada m’adono més que m’estic allunyant del tipus de vida que s’està experimentant aquí a la Terra. Segueixo el meu procés endinsant-me en un paradís no manifestat al meu entorn. Veig les llums que m’acompanyen i les de cada ànima que m’envolta. Sento el desitjar de tots aquells que comparteixen l’experiència en aquesta tercera dimensió. Les seves ments i els seus cors no sempre coincideixen, alterant la seva quotidianitat.

Em dóna la sensació d’estar vivint una vida dins de la meva vida aparent. El que sento no es correspon amb l’existent. El que veig difereix del creat i es mostra davant meu.

Tinc la sensació d’estar vivint una vida més enllà de l’actual, en aquesta biologia agraïda per permetre’m arribar allà on el meu cor assenyala.

Per moments sento no ser d’aquest món. Moltes vegades he tingut aquesta sensació, continuant-la tenint mentre escric aquestes paraules. La meva Llar no pertany a aquest planeta. Cada vegada se’m reafirma amb més intensitat. Fa anys vaig començar a tenir aquesta sensació, i avui, sé que la meva procedència no és d’aquest món en el qual he encarnat per un acord amb els meus germans de la Llum i la Voluntat Divina.

No sóc més que vosaltres. El meu ser, com la vostra ànima sap de les seves vivències. Els vostres registres akàshics esperen ser oberts i trobats per la vostra consciència per a mostrar-vos la saviesa i l’enteniment del vostre ara actual per a l’enlairament de la vostra ànima i el planeta on us trobeu.

La meva ànima és una amb la vostra, on la meva consciència m’ha obert les finestres del meu ADN, podent veure i sentir la meva veritable essència i el camí a seguir. El meu cor és l’altaveu del meu interior, la veu dels meus registres akàshics, permetent-me caminar amb fermesa, humilitat i seguretat al saber qui sóc jo i la meva presència en aquests instants en aquesta dimensió.

Trobo la bellesa per arreu malgrat la situació mundial. Sento i veig la Voluntat de Déu manifestant-se a cada succés que s’anuncia. Els meus passos segueixen la voluntat expressada del meu ser, Una amb la del Pare.

Segueixo el camí per a sentir la Veritat en el meu interior i poder saber més de mi mateix i la Llar d’on procedim. Sentint l’AMOR en mi, m’obre les portes de la divinitat.

Expresso des del meu cor, el sentiment d’algú que va seguir el seu curs i va haver de viure l’experiència de les vivències adequades per a arribar a conèixer a Déu. A la meva vida he buscat allò que sentia i creia fermament que existia: Déu en mi.

No sóc més que tu, ni menys que d’altres. Els meus sentiments em porten a experimentar allò que ni la religió que vaig professà  durant anys va poder ensenyar-me. No hi ha un dogma únic per a trobar el camí. Vaig haver d’apartar-me de qualsevol normativa establerta per a trobar el veritable ser que hi ha en mi i sóc, podent així, expressar qui sóc en veritat i la divinitat que hi ha en mi. Estic en això. No penseu que per haver arribar fins aquí el meu camí ha finalitzat. No! sé que aquest continua i encara per molts anys dels nostres.

A mesura que vaig avançant per la vida que visc dins de la meva vida, les portes es van obrint i la meva experiència va arribant a més racons del meu estimat món. El jardiner s’encarrega de preparar la terra, adobar-la, plantar i regar-la, perquè en el seu moment doni el fruit segons la intencionalitat inicial. Quan la terra està preparada i ben alimentada, els brots comencen a emergir de l’interior per a convertir-se en el resultat segons cadascú. En el seu moment vaig pensar que era un brot amb una intencionalitat concreta. Vaig haver d’experimentar moments de deixadesa i gran solitud, i les meves arrels m’empenyeren a enlairar-me per sobre la pols. Sé que algú de vosaltres també vau haver de viure moments suposadament adversos. Jo els vaig viure. Els meus, perquè necessitava just aquells que em fessin anar més enllà de tot estancament. Vaig saber del meu cor en aquesta experiència terrenal i enfortir el veritable ser que ara sóc, lliure de tot aferrament, perquè res em pertany, i en canvi, la vida tot m’ho dóna en el seu moment.

Sento gratitud per tot el viscut, i encara que senti el vostre ser Un amb el meu, no puc deixar de sentir-me aliè, alhora, de tot el terrenal.

Veig el meu camí eixamplant-se davant meu. Accepto allò que, des de les més altes esferes de la Llum em permeten experimentar. Vaig lliurar la meva ànima i el meu ser al Pare fa temps, i des de llavors, la meva vida sap en tot moment què oferir-me. He canviat moltes vegades de domicili, i en cadascú d’ells em creava un nou trampolí per a nous salts de consciència i sanació del meu ser. Ara em trobo en un nou poble, a prop de la meva família, perquè és això el que haig de fer ara. Sé de la meva funció en aquesta etapa, encara que també presento que aviat es produirà un nou canvi a la meva vida. Accepto el que el Pare m’ofereix. Sé que la seva Voluntat s’està realitzant en mi. No penso, programo ni organitzo. Només actuo quan sento que el meu cor em dirigeix vers una direcció concreta no manifestada encara.

Visc una vida intuïtiva. La meva ment m’ha ajudat, havent-la domesticada per arribar a aquest punt. Quan li ensenyes a obeir-te, llavors, tot és possible. Va ser part del meu procés. Per a servir al Pare vaig haver de saber controlar les parts que hi ha en mi per a sentir-lo. Vaig haver de domesticar-les. Una vegada va ser així, la meva vida va fluir més, perquè ja no era jo qui la dirigia, sinó Ell. Encara estic en això, com es diu. Accepto i sento l’amor en mi quan el meu cor batega vers una direcció concreta. Llavors sé que és el Pare qui em xiuxiueja dient-me els nous passos a donar.

La meva vida no és com la de la majoria. La meva visió sembla haver-se enlairat més enllà de tot raciocini, veient amb claredat el procés i vers on ens dirigim.

Només pretenc expressar el que hi ha en el meu interior i mostrar-vos el que sento en aquest procés que anomenem “el Gran Despertar de la Consciència”.

El camí de l’Ascensió no és per a tots igual. Cada ànima necessita el seu procés, les seves vivències, les seves sensacions concretes per a alertar el seu interior conforme quin és el camí a seguir per a la seva evolució.

Tots venim d’una història, i no sempre agradable.

Aprengueu i no jutgeu ni critiqueu, perquè allò que un experimenta i viu és l’adequat pel seu ser. Permeteu que cada ànima segueixi el seu camí, i si amb alguna compartiu part d’aquest camí, respecteu-la, i sobre tot, estimeu-la perquè sereu un bàlsam pel seu esperit inquiet.

Estimeu i accepteu perquè és des de la compassió i l’acceptació que deixareu que cadascú segueixi el camí que li pertoca, i alhora, se senti respectat i recolzat per la vostra presència.

Cadascú té un paper en aquesta vida. A vegades el jardiner ha estat planta, d’altres males herbes, i algun cop el jardiner, que tot ho veu i afavoreix el terreny perquè cadascú de vosaltres doni el fruit tan esperat i estimat. Tots tenen o han tingut sempre, el millor paper pel major bé de tots.

Una abraçada i que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.

Les paraules emeses pel ser

El sistema més comú de comunicació del ser humà amb els de la mateixa espècie, és la paraula. Algú s’ha arribat a plantejar el per què de la paraula?

Cada individu té una història, un passat amb l’experiència respectiva segons el seu estat de consciència. El nostre interior és un reflex del nostre estat actual dins del nostre procés d’evolució. Depèn de cada interior, el ser es manifestarà d’una manera en concret o una altra. Per a entendre exactament aquestes paraules només dir que quan estem enfadats les nostres paraules són d’enfadament; quan estem pletòrics, les nostres expressions són d’alegria i entusiasme. Quan el nostre interior es troba bloquejat i dolgut, la nostra comunicació reflexa el ressentiment, creant mals entesos o situacions tenses. En canvi, quan estem equilibrats, surten de la nostra boca les paraules justes i adequades, d’una manera amorosa i positiva. Tot això és fruit que la paraula i el nostre estat interior van units.

 Torno a formular la pregunta: Per què l’existència de la paraula? En el seu moment es va dir: “I el Verb es va fer carn”. La resposta a la pregunta és: per a crear, per a portar harmonia i sanació. Com a sers de lliure albir, i havent vingut de la no-consciència, el ser humà ha anat distorsionant la seva realitat i creant una il·lusió en la interpretació de l’existència. Igual com un ganivet pot ajudar-nos per a poder taller l’aliment, també pot crear dolor. Així va succeir amb tot el potencial del ser que s’arrecera en el seu interior. Depèn del seu grau de consciència ho aplicarà d’una manera o altre, o, senzillament, ignorar que té aquest potencial o part d’ell.

La paraula és un do que se li ha atorgat al ser humà per a equilibrar-se, dins de les seves capacitats innates d’auto equilibri i sanació.

La paraula pot enlairar, donar coratge, ànims, fortalesa, comprensió, reafirmació personal, i fins i tot, obrir les portes de la manifestació de la divinitat en cadascú. La no-consciència fa que la paraula sigui un mitjà d’imposició, dominació, distracció i enfortiment amb els llaços de la ignorància i el bloqueig del propi ser. Aquesta és la força de la paraula.

El nostre estat interior té molt a veure en aquest sentit. Podem escoltar a algú parlar i saber al moment com es troba interiorment.

La paraula i el nostre interior són Un. Els nostres sentiments van de la mà amb la manera que ens expressem. No podem separar un de l’altre. Podem, també, adonar-nos de les falsedats anunciades a través de la paraula per alguns dels dirigents del nostre entorn. 

A major despertar espiritual, més percebrem el missatge subliminal de la comunicació oral. La paraula no menteix, mentre sapiguem veure què hi ha darrera de la forma.

A cada paraula li correspon un estat emocional i unes creences que la recolzen perquè hagi estat triada al ser expressada per qui l’emet.

El nostre interior és la causa de totes les nostres expressions, i la paraula és una d’elles, com hi ha d’altres.

La nostra paraula té poder, força i la energia necessària per a poder transmutar el nostre entorn i alliberar tots els bloquejos existents a la nostra vida, així com en la dels altres.

La paraula, actitud i sentiment són claus per a la nostra capacitat de creació. Aquesta pot ser amorosa o bloquejadora pel nostre camí vers l’evolució de la nostra ànima.

De nosaltres depèn el netejar el camí i enfortir-nos, o anar posant i deixant plantes espinoses, claus i troncs abatuts en mig del nostre sender per a anar-los sortejant i amb por de no ser danyats per ells, no adonant-nos que el fet de no ser nosaltres mateixos ja ens estem danyant.

La paraula, aquí pot ser un bàlsam pel nostre estat d’ànim. Tu mateix pots crear una situació a la teva vida i una sensació d’empoderament basat des del cor.

La paraula pot activar la teva divinitat o enterrar-la encara més. Quan més així sigui, més perdut et trobaràs. Recorda que llavors, les teves paraules seran emeses des de la ment i no des del teu cor, allunyant-te encara més de la teva veritable essència i estat interior.

És important recordar qui som per a poder fer un ús correcte pel nostre major bé de tot el nostre potencial innat des del nostre naixement.

Paraules positives, amoroses o que us facin sentir bé enlairarà el vostre esperit.

En moments de desconcert o desesperació, busca les paraules adequades per a sentir-te bé.

Quan més parlem, quan ho fem, des del cor, més força tindran els nostres sons articulats per a crear benestar.

Allò que expressem està directament relacionat amb el nostre estat emocional i interior.

Que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.

Emoció a la Llar

Hi ha una gran emoció a la Llar per aquests propers mesos de la recta final d’aquest nou cicle planetari. Hi ha una energia emotiva, alegre, de joia i amorosa pel període que les ànimes que ens trobem en aquest espai anomenat Gaia, degut als canvis que s’han de produir arrel de les decisions que tots els que ens trobem a la condició humana hem decidit o les prendran.

Per a uns serà de recolliment, replantejament conscient. Per a d’altres, d’alegria màxima al sentir el per què de tot el succeït i haver pujat al tren d’aquesta transformació haguda en el nostre planeta. Hi haurà d’altres que se sentiran empesos a actuar d’una manera en concret, sent els que sempre han anat a remolc del dictat a nivell social, polític i religiós. Encara hi hauran alguns, també, que veuran com la seva vida comença a materialitzar-se la seva voluntat degut al treball realitzat al llarg d’aquests anys. La qüestió és que a partir d’ara, en aquest segon semestre del 2012, les coses no seran com fa temps, i fins i tot, com fa poc, perquè els ciments de la nova Terra i la nova raça humana han de començar a despuntar a partir del Gran Despertar d’aquests nous temps.

2012 és l’any de naixements i desaferraments. És un període on allò que no ressoni amb el nostre cor ha de ser desprès i permetre que el semblant a les nostres noves energies sigui atret pel nostre major bé i evolució. Per a molts semblarà que tot segueix igual. Respectem als adormits perquè, en el seu moment, ens tornarem a trobar, i aquest cop, sabent del paper exacte de cadascú i en relació a la humanitat.

Molts us trobareu en el millor moment de la vostra vida, i no em refereixo a nivell econòmic, sinó a nivell personal, a nivell interior. Precisament, és a aquest aspecte al que em refereixo. Hi haurà molt que us sentireu lliures, sense grans o cap possessió material, en canvi, sentireu el ressorgir de la vostra veritable essència. Sentireu l’amor en el vostre interior, amb desitjos de compartir-lo. Sentireu la presència dels nostres germans de la Llum amb vosaltres, com no els havíeu sentit fins ara. Els sentiments més sublims que tenim en nosaltres, emanen a flor de pell des de les nostres entranyes humanes. La nostra divinitat demana pas per a portar a terme allò que heu vingut a fer. És una gran eclosió la que se està manifestant en aquests moments del vostre procés. Tot es confabula per a reestructurar les energies del nostre estimat planeta Terra.

Tot té un fi, un sentit més enllà del terrenal, i els moments que ens trobem ens empenyen a materialitzar aquesta finalitat divina en cadascú de nosaltres per allò que vàrem acordar per a l’univers.

Les inquietants ànimes de la Terra senten els moviments energètics que es produeixen a l’interior de cada ser. Des de l’exterior ens van arribant energies que ens porten a prendre actituds o reflexionar sobre nosaltres mateixos i el que ens està succeint. Les portes dels cors comencen a obrir-se com no ho havien fet fins el present. Són molts els que han escoltat la crida. Són molts els que senten la necessitat de fer canvis a les seves vides. Són moltíssims els que es qüestionen fer aquests canvis, i aquest cop, portar-los a terme, activant unes forces interiors ignorades fins fa poc. 

La gran activació del cor clama la presència de la nostra divinitat en aquesta dimensió per a complir amb la crida divina a l’interior de cadascú.

Grans moments s’apropen a partir d’ara, per a molts de, d’alegria, per a d’altres de desastres, incomprensió i desolació, depèn del grau de consciència adquirida. Hi haurà qui voldran fer cas omís als nous temps. Respecteu-los perquè ells també són part de nosaltres. Gran part d’ells continuaran el seu procés més enllà de la nostra Terra. Hi haurà un espai per a ells, perquè aquí, a Gaia, els sers que l’habitin i el propi planeta en si, viuran amb una elevació energètica més alta a l’actual.

La Terra es regenerarà i els divins humans conviurem harmoniosament amb els nostres sers germans de la naturalesa. Cada vegada serem més Un, i sentirem la necessitat del respecte, canviant la nostra alimentació tal com ha estat fins ara, per a la majoria de vosaltres. La terra donarà els fruits necessaris  per a induir-vos a una alimentació vegetariana o vegana. Ja de petits s’inclinaran a la presa d’aliments d’aquest tipus. Vull recordar ara, que grans Mestres de la Terra, o no menjaven carn, sent vegetarians, com els essenis, el Mestre Jesús, Buda,….per exemple, o no ingerien aliments físics como per exemple St. Germain.

Tot està canviant vers una nova vida més des de la nostra essència espiritual. hi ha molt a fer, encara. És cert! I per això, des del sol i el centre de la nostra galàxia ens estan donant la mà perquè tot sigui segons l’establert. Molts ja sabeu a què em refereixo.

Alguna que altre vegada ja he comentat alguna cosa al respecte sobre els propers mesos. Depèn del nostre estat de consciència, la vida ens semblarà somriure o que tot es remogui sense saber on posar els peus en terra ferma. El foc encara farà més presència, com a símbol de purificació. Les aigües ha temps que ens estan netejant, i la terra no para d’avisar-nos amb els seus tremolors, que l’hora de la reestructuració anunciada ja està aquí. Estem en mig d’un gran moviment energètic, on tot necessita posar-se al seu lloc. Aquells que ens deixen, així ha de ser per a deixar lloc a noves energies per l’avanç del Despertar. tot es sincronitza amb la Voluntat Divina de la nostra existència.

Naturalitat. Sí, naturalitat és l’actitud a mantenir davant els fets que vivim i s’apropen. La vida segueix segons l’acordat per a cadascú. Vau decidir estar on esteu i viure el que esteu vivint. Així ho vau acordar. Així, doncs, aquí esteu! Res és el que sembla i el que veieu no és. La interpretació del viscut no ha de ser des de lament, sinó des del cor. Llavors, tot té sentit. 

Ens dirigim vers un una gran pujada fins el mes de desembre, però no veieu-la com un obstacle per a ser vosaltres, sinó com l’interruptor que us permetrà arribar a vosaltres encara més. Aprofiteu l’impuls i les forces d’aquestes energies que ens arriben i ens envolten per a atrevir-nos a donar els passos necessaris per a ser nosaltres, reafirmar-nos i obrir les portes que ens conduiran a la nostra divinitat manifestada. Aquest procés no és un impediment per a ser feliços quan ens trobem, o ja us trobeu en ell, sinó una ajuda, un manantial on poder saciar la nostra set de benestar, d’integritat. Això succeirà ja entrat a la tardor, o primavera per a alguns.

La veritable felicitat resideix en ser un mateix, i sentir la pau, la calma i l’harmonia que som en el nostre interior, escoltant en tot moment la veu del nostre cor. El Pare sap el que es fa. No dubteu. Confieu i no temeu en fer allò que el vostre cor us dicta, perquè el millor de la vostra vida, encara està per arribar: Ser vosaltres mateixos! Aquest amor us atraurà la realització a la vostra vid. , l’expressió majestuosa de la vostra essència davant el món, l’amor compartit i la vostra Voluntat manifestada. Vosaltres sou part de Déu. Sou Déu mateix en una biologia aparentment física. Això us pot confondre, encara que per sort, cada vegada sou més els que esteu despertant a la nova Consciència que us permetrà arribar a la vostra divinitat.

Ens trobem a la recta final del gran canvi, on les ànimes s’estan definint què volen fer a partir d’ara. La polaritat s’està extremant cada vegada més. El lliure albir fa que cadascú decideixi sobre el seu destí. Els extrems estan cada vegada més lluny entre si i la balança s’està decantant més cap a un costat que l’altre.

A tu també se t’ha preguntat què és el que vols fer: adaptar-te als nous temps, a aquesta nova era, o continuar com sempre has actuat i pensant.

Fa uns dos anys, més o menys, se’ns va permetre donar nous passos sense esperar a les altres ànimes, degut que no evolucionàvem com havíem de fer-ho aquells que estàvem preparats. Wuauuu‼ Immens! Va ser com si haguéssim fet un gran aprenentatge però comprimit per a aquests moments de la història de la humanitat.

La selecció s’està fent lliurement. Així ha de ser per a la humanitat i la Nova Jerusalem.

La Nova Terra ens espera, així com els nostres germans de la Llar esperant aquests moments per a fer-se present entre nosaltres d’una manera visible.

Ves al teu interior i reafirma el teu ser, definint la vida que vols portar. Tots els canvis que s’estan produint en aquests moments en tu són fruits de la teva intencionalitat manifestada en el seu moment. Ara és temps de reafirmació i manifestació.

No temis. No estàs sol/a. La Llar i tu, estan amb tu.

Que l’Amor i la Pau siguin en tu, i recorda que passi el que passi, no és el que sembla. Dins d’aquest procés es troba la decisió de la teva Voluntat. Tu vas decidir.

Tot va bé.

La Llum de les Paraules (65)

"Fes allò que sentis en el teu cor. No esperis a tenir un motiu"

Desitjant que passeu una bona setmana, que l'Amor i la Pau siguin en tots vosaltres. 

La Paraula de l'interior

Vaig conèixer a Déu. Vaig quedar amb ell per a conèixer-lo i en el moment adequat, ens vàrem trobar. Ell es va presentar i des de llavors, no ens hem separat, sentint cada vegada més intensament la seva energia amorosa i càlida de la protecció que la Llar pot donar-te.

Puc afirmar que vaig obrir les portes del meu cor perquè pogués entrar, i des del moment que el vaig cridà, ell em va contestà i acceptà encantat d’estar amb mi, sentint la Unicitat entre nosaltres.

Al llarg del temps ens hem anat trobant i ell em parlava i em recordava de la importància d’aquests moments. Jo l’escoltava, i sobre tot, el sentia amb gran claredat dins meu, en el nostre espai més enllà de tota limitació.

Hem recorregut un camí on el meu ser anava alliberant el passat que havia en mi. M’obria les portes del coneixement, que més endavant es va convertí en saviesa, així com la seguretat conforme on no arribava jo, allà es trobava ell.

La meva vida va fer un gir absolut en relació al que vaig ser fins llavors. Em vaig sentir com la meva ànima anava enlairant-se i ell continuava al meu costat, donant-me ànims a seguir el pactat. Això m’ho va fer recordar ell, perquè en els meus inicis no era conscient del procés.

No vull comentar ni detallar com és ell. No penso dedicar espai per a definir-lo, perquè això ja té el seu lloc en la meva activitat diària, i per a cadascú pot ser diferent. Ara, el que sí vull dir, és que la intencionalitat d’un obre les portes del camí vers la seva divinitat. A l’altre costat, allà es troba ell, esperant-nos per quan us decidiu ser Un amb ell.

La meva vida ja no em pertany. Sense ell jo no sóc res, perquè la meva essència és fruit de la seva presència en mi.

Durant anys m’ha anat parlant i fent conèixer altres sers que habiten allà on es troba la Font de Tota Vida.

He conegut a Mestres Ascendits, Arcàngels i d’altres Sers de Llum, germans tots de la Llar de la qual pertany i tots pertanyem.

Una vegada em va dir:

-         Tu seràs la meva Paraula.

Em va concedí el poder de la paraula per a transmetre el que se m’havia d’instruir i experimentar. Des de llavors, segueixo el meu camí anunciant i comunicant els missatges que vaig rebent de la Llar i d’ell mateix.

El meu cor m’ha portat a expressar el que sent en tot moment, bé a través de la paraula oral, com escrita. Tot és paraula. Tot és comunicació. Quan sento que ha arribat el moment de transmetre o escriure, no estic sol, i sobre tot darrerament, qui transmet no sóc jo.

Expresso el meu interior, Un amb la Llar, allò que em xiuxiuegen i jo sento en el meu cor.

La meva vida ha canviat, encara millor seria dir que el meu interior ha canviat, rebent constantment la paraula de la Llar. Puc estar dormint, passejant, corrent per la muntanya, planxant, prenent-me un te o fins i tot veient el televisió, que quan sento la seva crida, llavors m’aquieto per a percebre amb tota claredat el que se’m vol comunicar.

Normalment no hi ha paraules, només sensacions amb informació i aquestes són descodificades amb una gran nitidesa dins del meu ser. Quan les rebo, la majoria de les vegades sento un impuls d’expressar-les, i aquestes que esteu llegint en aquests moments, són algunes de elles.

Llavors, com en la majoria de les ocasions, me’n vaig a l’ordinador i deixo que tota la informació rebuda sorgeixi fluint a través dels meus dits, creant les paraules sobre la marxa del què hi ha dins meu. Sento la dolçor i calidesa mentre sóc el canal que vaig accedí a ser. Moltes vegades, només tinc la sensació a transmetre. La meva divinitat m’avisa que alguna cosa nova haig de plasmar en unes paraules per a arribar a tots aquells, cada vegada més, que les llegiu. Llavors m’assec davant l’ordinador, i deixo que allò que ha de sortir del meu interior surti. No penso. No organitzo, només deixo que els meus dits, cada vegada més ràpids i moltes vegades sense mirar a la pantalla, tancats, van a buscar la tecla adequada perquè tot tingui sentit i el missatge sigui transmès.

La paraula del nostre interior no pertany a aquesta dimensió. Pertany a qui som realment, més enllà de la terrenalitat que experimentem.

No hi ha un límit quan permets que el Pare s’expressi a través teu. Tu només has d’escoltar el teu cor i fer allò que et dicti. La vida canvia totalment. Vius intuïtivament, sense control, amb serenitat i harmonia constants, sentint l’amor i la pau que representa el fet de tu ser tu, de permetre que la divinitat que cadascú és pugui manifestar-se lliurement.

El nostre interior és il·limitat, així com “el que és a dalt és avall”, així el nostre interior és expansiu i etèric, lliure i serè com l’univers que veiem. Hi ha tantes característiques que podrien definir el nostre estat interior quan estem connectats i sentim la unicitat en nosaltres!

Vaig arribar a conèixer i sentir a Déu després d’anys de recerca. Les contradiccions del meu entorn em van ajudar a seguir la direcció adequada. Tot consisteix en l’aprenentatge del dia a dia. Incomprensió, solitud, burla, menyspreu a vegades, mancances i no deixant de seguir a la petita flama que encara brillava en el meu interior em va permetre poder arribar a la cruïlla tan esperada on trobes el senyal del camí que t’indica on es troba Déu. Em vaig endinsar en ell, i el que us puc dir, és que vaig rebre molt més del que un podia arribar a pensar.

Ara vivim junts. Som Un, i la nostra convivència em permet portar a terme allò que vaig acordà en el seu moment. Ens trobem en diferents dimensions, però amb el meu temps i amb ell, les diferències desapareixen i s’arriba a actuar i sentir des de la seva, que també és ara la meva.

Vaig aprendre a expressar el meu interior a través de la paraula. Dins de nosaltres hi ha una vida intensa esperant ser exterioritzada i materialitzada amb tota la seva plenitud.

Cada interior té la seva expressió. El grau del despertar que un pot manifestar permetrà triar una paraula u altre. Al llarg del meu procés, aquesta a anat variant segons anava sentint i aprenent. Si ara hagués de triar unes paraules per a definir allò que sento, serien: “JO SÓC!” (amb tot el que representen).

Sé que encara estic pujant nous esglaons en el meu procés, i aquests em porten cada vegada més a la puresa del meu ser.

-         Pare, que pugui sentir la veu del meu cor, la teva veu, la teva essència, el teu amor perquè pugui expressar amb la meva biologia i condició la teva presència aquí a la Terra. Que es faci la teva Voluntat en mi.

                

                 Que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.