-
Per més que ho intento no hi ha manera
d’aconseguir-ho – digué un dia un deixeble al seu mestre.
-
Quan ho vas fer per primer cop, ja vas donar el
consentiment perquè tot pugui ser.
-
A qui, mestre? A qui vaig donar el consentiment?
-
Al teu ser per a ser mereixedor del que demanaves, i
a l’univers, perquè t’ajudi en el teu camí cap el teu objectiu.
-
Però porto molt de temps fent-ho i no acabo
d’arribar-hi. A vegades sembla que ja hi sóc, però tot sembla aturar-se i no
anar més allà d’on he arribat.
-
Són passos per a abatre la resistència que hi ha en
el teu ser.
-
Però jo sí que ho vull!! – digué el deixeble amb
èmfasi.
-
Cada intent és un pas més donat perquè al final
puguis alliberar-te del què hi ha en tu que no et permet aconseguir el que
vols.
-
No entenc per què no ho aconsegueixo perquè jo sí
que ho vull, a més a més, m’estic treballant, meditant i sentint la meva
essència perquè tot sigui, en canvi, no ho aconsegueixo.
-
Què sents en aquests moments en relació al que vols?
– li preguntà el tutor.
-
Impotència – respongué el noi.
-
Quan sentis la certesa que tot serà, llavors
arribaràs a apropar-te tant al teu objectiu, que aquest no li quedarà més remei
que cedir a la teva petició i arribar a tu.
-
Però per més que ho intento no hi ha manera –
continuà el noi
-
No pensis que no pots. Pensa, i sobre tot sent, que
ja ho tens. Allò que vols t’arribarà en el seu moment, i aquest no es troba en
la impotència, sinó en la certesa i la serenitat que tot està sent.
-
.....
-
Sigues pacient i confia amb el que t’has proposat –
continuà dient el mestre. El procés que estàs seguint, ajuda a la teva ànima a
alliberar-te del que et subjecte a la negació. Quan més confiïs i siguis
constant les portes de la materialització es presentaran davant teu. Només
caldrà obrir-les i passar a l’altre costat.
-
(El noi escoltava atentament al seu tutor)
-
No hi ha res que el teu cor no pugui aconseguir.
Escolta’l i sabràs què fer en tot moment. Ell et donarà la direcció correcta a
seguir i la calma i serenitat necessàries per a continuar-la.
El deixeble va fer una
salutació d’agraïment al seu mestre i donà mitja volta allunyant-se per a
continuar el seu camí, però aquest cop amb una ensenyança més, sabent que la
paciència enlaira a tots aquells que l’empren.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada