Una vegada havia un ser humà jugant al dòmino amb Déu.
Aquest comença la partida traient el sis doble.
El nostre personatge, després de mirar el joc que tenia, decideix
descartar el sis/quatre.
Va arribar un moment, amb la partida
avançada que no va poder tirar fitxa. Llavors Déu, fa tres jugades seguides, i
a continuació li diu:
-
Ara et toca a tu.
El nostre ser humà se sentia del tot
perdut pensant que s’hauria de menjar les fitxes que tenia entre les mans, quan
es va adonar que la jugada que havia realitzat el seu company de joc li va
permetre posar-les totes, una darrera de l’altre.
A
continuació, content i una mica estranyat, diu:
-
Com és que sempre
guanyo jo?
-
Et senties perdut per
moments, oi?
-
Sí.
-
Encara que estiguis
temps sense moure fitxa ni veure resultats, pensa que les jugades que jo estic
realitzant et permetrà guanyar al final.
-
......... (Silenci)
-
Què has après?
-
A confiar i a saber
que tot el que estic veient i sentint, és pel meu major bé.
-
Dóna gust jugar amb tu
- li respongué Déu. Sempre m’alegra veure a un fill meu estar
content.......... i “guanyar”.
A la vida succeeix el mateix. Et penses
que estàs sol/a, però res més lluny de la realitat. Allò que et pot semblar una
“aturada” en el camí, només és un repòs per a “l’escac i mat” final i guanyar.
Aprèn a acceptar aquests moments perquè
el major bé s’està preparant per a tu. Aprèn dels moments i deixa que “els de
dalt” també facin la seva feina, després d’haver tu, mogut fitxa.
Confia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada