I la nau es balanceja entre els designis de la
seva ànima. Pactes anterior es manifesten entre els suaus vaivens, gronxant la
nau en la qual es troba el meu ser. Claredat i expansió, recolzament i
tendresa, deixadesa a les mans del flux que va inicià la meva nova etapa en
aquesta existència eterna, sentint la calidesa del meu protector celestial.
Una vida més enllà de la matèria es divisa a cada
instant d’avanç en aquest oceà còsmic. Sóc part d’aquesta immensitat no
terrenal. Sento com es gronxa el bressol on es troba el meu ser. Aquí no sóc la
imatge que els ulls físics poden divisar des de la dimensió de la forma.
Avanço amb les veles esteses. Tot segueix. Tot
flueix davant l’incert del que pot succeir. En el meu vaixell tot és present.
Només existeix aquest instant omnipotent i amorós. És ara que el meu ser pot sentir i apreciar
la bellesa de la nostra creació. Només ara, només el present pot crear els
meravellosos tresors plens de felicitat, tendresa saviesa i amor a la meva
vida. Aquesta existeix a l’ara. No hi ha un altre moment més enllà del meu
present a la nau on em trobo. Només sóc ara. No existeixo més enllà del meu
present.
Sento la brisa dels canvis en el meu interior i la
mà que empeny i acompanya el meu viatge vers la manifestació de la Llum, la
Realització i l’Amor en mi.
Les aigües del meu camí estan tranquil·les,
sabedores que la meva ànima les ha acceptat. Temps de tempestat queden enrere,
quan les resistències imposaven la seva voluntat. Tot ha canviat. El control ha
deixat pas a la plena confiança i Fe en el meu camí. El voler portar la meva
vida ha donat pas al voler que la Voluntat Superior pel major bé de tots, sigui
a través de mi. El conducte que vaig ser, ja no sóc.
Les meves paraules i missatges rebuts de l’Oceà
Universal han arribat a confins del meu estimat món, creuant fronteres i
escorçant distàncies entre els uns i els altres, entre tots i el meu ser,
unint-me a tots ells.
El grumet s’ha convertit en capità de vaixell,
dirigint el rumb de la seva existència vers la plena realització de la seva
presència en aquest mar. La seva voluntat i la seva predisposició fan que la
nau segueixi el seu curs sense necessitat d’estar amb les mans al timó en tot
moment. Ja no.
Moments plàcids de navegació, malgrat tota la
densitat mundanal, on els nous aires han empès a tota la humanitat a canviar el
seu rumb vers els designis del cor. Moltes ànimes s’han revoltat, però no poden
prevaldre durant molt de temps amb la negació del seu ser. Aviat deixaran
d’escoltar-se els seus crits de protesta i lamentació per no poder continuar
creant injustícies celestials. L’empoderament de cada ser, degut a la
il·luminació de les noves energies condueixen a la fi de cóm s’ha anat
gestionant fins ara aquest món, per a obrir la porta de la manifestació de cada
ser per a donar Llum a la seva Divinitat. Els pilars del que va ser trontollen
i nous aires es manifesten per a sentir la serenitat i l’amor en cadascú.
Allò que pertany a la vella energia s’està
debilitant d’una manera accelerada. Cada vegada han de “cridar més”, fer-se notar amb més notorietat perquè se’ls faci cas.
Aquests temps ja han finalitzat, i la veu de la imposició està caient en una
agonia per a ressorgir entre les cendres, com l’au Fènix de la Integritat, i
endinsar-se en el camí, el veritable camí a seguir: el de l’Amor. El planeta i
la humanitat viuen temps gloriosos.
La meva nau es desllisa entre les aigües,
acaronant-les i omplint els meus rebosts amb l’alè diví que saciarà la nostra
set i gana per sempre.
I la nau va.
Observo a babord i estribord, veient altres naus,
que com la meva en el seu moment, s’han allunyat dels convencionalismes de la
dualitat per a endinsar-se en el sender interior i començar a SENTIR aquell qui
cadascú és. Les veig ben lluny, amb una gran calma i serenitat com ara estic
sentint. No tenim en compte les naus que podem veure, perquè sabem que cadascú
farà que d’altres s’endinsin en aquesta mar de la il·luminació i
l’assossegament amorós de saber de la nostra procedència. Encara que pugui
divisar alguna més a la llunyania, no prestem atenció a elles, perquè totes
tenen el seu espai, com jo el meu.
Tots els seus tripulants senten aquell qui són, i
això permet que d’altres ànimes també puguin alliberar-se dels seus llaços
terrenals i, amb la seva nau, entrar a formar part de la tripulació Celestial.
En aquestes aigües només hi ha harmonia melodia
angelical i una immensa pau en el te interior. Sents la protecció del no
visible i et sents totalment respectat i estimat.
I la nau va.
Continua amb la seva presència entre els mars de
la Calma i l’Amor. La meva vida és aquesta nau que vaig anar construint al
llarg del temps que vivia a la dualitat i vaig anar despertant fins el meu
present.
El meu cor guia la meva existència i posa rumb a
la meva realització segons el que he vingut a fer. El meu esperit es relaxa,
sentint la guia de la Divinitat en mi.
Navego en la serenitat del temps i la paciència de
saber que el meu present té un sentit, al servei de la Voluntat Divina
Superior. em satisfà tant que així estigui sent! Una gran sensació d’agraïment
envaeix cada racó del meu interior.
La meva vida ja no és la meva vida. Ja no em
pertany. Aquell qui vaig ser, ja no existeix. El present viscut ja no és el meu
present, sinó la manifestació d’aquell
qui ens va creà.
Gràcies. Gràcies. Gràcies.
Tot és harmonia. Tot està en perfecte ordre.
Res sobra. Res falta. Tot està.
Tot és.
Jo Sóc. Jo Sóc. Jo Sóc.
Gràcies.
Enlairo la mirada i observo el firmament
cobrint-me per a sentit l’essència d’aquell qui Jo Sóc.
Em somriu i, llavors sé, que tot va bé.
La meva vida està en bones mans.
Deixeu que la vostra nau interior us porti allà on
el vostre cor us dicti.
A tots, una abraçada i que l’Amor i la Pau siguin
en tots vosaltres.
Gràcies per ser i estar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada