I jo, qui sóc? què faig?

Visc en un lloc on totes les referències estan basades en la classificació del ser i el poder denominar cada situació cada persona, cada objecte o ser amb una etiqueta per a poder assimilar-ho des del raciocini, i poder així, sentir-se segur i saber a què ens encarem, qui tenim davant.  Classificar a algú pel que fa segons el barem social o cultural permet, a vegades, donar un sentir de seguretat i de controlar la nostra vida.

Més d’una vegada, en aquest lloc on visc, en aquesta cultura i societat on em trobo, m’han demanat que em defineixi, explicant qui sóc jo? Què faig?, bé sigui en una entrevista amb algú, una intervenció en una ràdio, o en presentacions de diferents índoles. Per a donar el primer pas i obrir la xerrada, una de les primeres preguntes sinó la primera, és: Qui és en Jordi Morella? Quina és la seva tasca?

Bones preguntes, però són d’aquelles que, sabent la resposta, no sempre tens la sensació d’haver-ho dit tot exactament tal com tu ho sents. En aquests casos, per més que digui, sempre em deixo alguna cosa per a comentar, perquè qui jo sóc no és una etiqueta. A vegades pot preguntar-se a algú: i tu què ets?, a què et dediques? Jo sóc metge, es pot dir. Llavors, tots assenteixen, com volent dir que t’entenen i saben el que fas encara que no sigui així, perquè dins d ela medicina hi ha moltes especialitats. Dins d’aquestes, i a la pregunta, què fas exactament?, respondre: “Sóc cirurgià”. Ara saben d’aquella persona: és metge, i concretament, cirurgià. Ara ja està catalogada i se senten a gust perquè controlen qui és la persona que tenen davant encara que en el fons no la coneixen, però els sona familiar la seva dedicació. El primer pas l’accepten perquè coneixen el que fa un metge i un cirurgià.

Ara bé, les etiquetes no sempre responen a qui és l’individu. Per a conèixer a algú, una de les primeres preguntes que se li fa es: I tu, què fas? A què et dediques? Si la resposta és entesa per qui fa la pregunta, hi ha una porta oberta per a anar acceptant més a l’altre i sentir-se bé al seu costat, perquè coneixes el terme de la seva dedicació.

Tot i així, no sempre és fàcil transmetre el que un fa en la seva dedicació a la vida. Pot semblar senzill definir la teva activitat o dedicació. Mentre estiguis integrat en unes pautes convencionals o socials, un nom pot servir per a tenir una idea del que fa l’altre, però quan la teva missió a la vida no transcórrer pels camins convencionals i estàndards, llavors, definir què fas a la vida no hi ha etiquetes que defineixin la teva presència en aquest món. 

Quan em pregunten qui sóc i què faig?, la resposta pot ser molt senzilla o molt llarga i gens clara després de donar-la, perquè el pensament racional, quan fas moltes coses és com no fer res. L’especialització és bàsica per a tenir a tots arxivats i controlats. Quan no hi ha una sola cosa, o dos, l’oient de la meva resposta pot perdre’s en l’explicació i no acabar de situar-me a la seva ment degut a les diferents actuacions a través de la meva presència.

Al llarg dels anys he rebut i he estat associat a una gran quantitat d’etiquetes per a poder arribar als necessitats de la meva aportació i propostes el món mental necessita etiquetes concretes per a poder entendre. Tot i així, quan et trobes o poses una que a tu et sembla que engloba tota la teva missió en aquesta vida, llavors, quan la llegeixen, recelen de tu i poses distància per no creure’m com a tal, segons l’etiqueta, per això, el meu camí al llarg dels anys han estat plens de nombraments, bé sortits dels que en algun moment han estat a prop de mi en els cursos, tallers, xerrades o sessions individuals, o bé m’ha posat o jo he tingut que adjuntar perquè puguin saber qui dirigia les trobades programades. Sigui per la qüestió, a la meva vida de dedicació conscient he rebut moltes etiquetes, algunes d’elles m’he sentit més afins que amb d’altres.

La relació podia ser llarga: terapeuta holístic, psicoterapeuta, equilibrador energètic, terapeuta energètic, tarotista, hipnòleg, terapeuta, mestre, especialista en control mental i interpretació de somnis. Mestre de Reiki, angeòleg, mestre espiritual, harmonitzador espiritual, sanador, escriptor, vident,....en fi, la relació seria llarga.

Totes elles tenien relació amb el que en el seu moment feia o estic fent actualment, però a la vegada, quasi totes elles només són part de qui jo sóc o faig. Els sers humans necessiten respostes, i a poder ser, curtes per a tenir-te classificat a les seves ments i saber qui ets o què fas segons ells.

Una etiqueta limita al ser. És cert que es pot identificar a un pel tipus de funció concreta, però aquest ser, com és en el meu cas, és molt més del que puguin arribar a dir de mi, degut a una relació concreta que s’hagi pogut tenir amb mi. Hi ha qui sap de mi, i ja no em reconeix per una etiqueta, sinó pel fet que pot comptar amb mi en segons quins aspectes. No hi ha etiquetes, només saber de les teves energies conforme pot venir a tu per a arribar a ell. Gran part de les etiquetes estan en funció de poder eliminar uns símptomes o d’altres: dolor de queixals – dentista, dolor d’estómac – metge estomatòleg, migranyes constants – psicòleg, psiquiatre o metge de família; pantalons trencats o botons de la camisa caiguts – costurera, per exemple. I així, amb una gran varietat de símptomes. Cada un d’ells, una etiqueta. Tens un símptoma, llavors vas a una etiqueta concreta.

 (Pausa llarga). Definir qui sóc és senzill i podria expressar-ho d’una manera clara i curta, però s’entendrà? Les meves paraules, depèn quin context et trobis poden no ser enteses o compreses del tot. Però és el que sóc i sento.

Fa relativament poc, em van convidar a una ràdio per a xerrar una estona en directe amb ells, sobre aspectes de la meva missió. Recordo que a la pregunta:   Qui és en Jordi Morella?, la resposta que vaig donar va ser: Sóc una ànima desperta, conscient, al servei de la Divinitat. Això és el que sóc, encara que podria haver respost d’una altra manera, i també hagués estat correcte, perquè nosaltres som LLUM i AMOR.

En relació al que faig, aquí vaig exposar la funció del meu camí, encara que sense detallar exactament tot el que inclou aquest camí.

Haig de dir que no em trobo còmode quan volen que m’identifiqui amb etiquetes. Tot i així, hi ha paraules que defineixen bastant bé la meva obra: harmonitzador energètic, harmonitzador d’ànimes, ajudo a recordar qui som amb tot el que això representa. Allibero a les ànimes i ajudo a obrir el cor per a poder sentir l’amor i aquell qui som. Poso Llum en el camí perquè cadascú triï quin seguir segons el que ha vingut a fer,.... Depèn del que necessiti cadascú, rebrà de mi l’ajuda adequada a la seva situació, sempre tenint present, la responsabilitat que cadascú ha de tenir vers la seva pròpia vida i el seu procés de sanació i benestar. No tinc una definició per a comentar la meva missió. Connecto amb mi, amb la meva divinitat, amb la Llar en mi, i després, deixo que tot sigui. Segons la persona o grup que pugui tenir davant, serà d’una manera o altre, però sempre fluïda i l’adequada.

Què qui sóc jo? Sóc Llum i Amor. Sóc una ànima desperta, conscient, al servei de la Divinitat. Tinc una missió concreta a la meva vida. L’estic portant a terme, i el cóm em denominen, sincerament, per a mi no és important. Sé el que faig i com ho faig. Sé qui sóc i el meu sentit en aquesta encarnació. Estic en contacte amb la Llar i em comunico amb ells. Sóc Un amb ells, i ells Un amb mi. Sóc part de l’existència i no m’agrada parlar per parlar. Reconec que sóc discret i m’agrada estar amb mi mateix, perquè en el fons, no estic sol, sinó amb tota la meva Família Celestial.

Sóc conscient del nostre camí i el que he vingut a fer. Conec el camí a seguir, encara que no tots els detalls. Tinc Fe i sento l’Amor en mi, en cada una de les meves cèl·lules. M’agrada estar a la natura i escriure. M’agrada sentir i jugar amb l’energia. Tinc el cor obert i he après a plorar.

Ara transmeto les comunicacions de la Llar i la instrucció rebuda per part seva, a través de cursos, tallers, xerrades i el Seminari ¡SENTIR!, sense oblidar-me dels meus escrits i llibres creats, no tots publicats.

Davant tot el comentat, a la pregunta: Qui és en Jordi Morella? la resposta seria:

 “Aquell pel motiu que el vas conèixer o vas anar a ell.

Què fa? Servir a l’Amor, a la Divinitat Superior.”

Des del meu cor, que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.