L'eruga i el falcó

Quan sentim, a vegades sembla contradir-nos amb el que hem fet o la decisió presa.

Quan ens sentim sembla que ens allunyem del quotidià i obrir una porta a lo nou.

No és més l’eruga que es desplaça arran de la superfície que el falcó que ens divisa des de dalt. Eruga i falcó estan units per la Intencionalitat Divina Universal. La importància de l’eruga és la incubació de la vida del teu veritable ser, i el falcó, la capacitat d’enlairar-nos segons la nostra voluntat. Lentitud i rapidesa, dos mostres del nostre procés segons en quin moment ens trobem.

Quan sentim, sembla que ens enlairem o que ens aferrem més al viscut fins ara. Tot depèn del que sentis i el grau d’intervenció del teu passat.

No sempre guanya el falcó. Aquest, des de l’albada, cerca el seu aliment d’una manera instintiva, sabedor que en algun lloc el trobarà. No ho pensa. Senzillament obre els ulls, batega les seves ales i s’enlaira mirant fins a l’horitzó, atent a qualsevol moviment o silueta semblant que el fa accelerar a més de 200kms per hora per a saciar la seva fam. L’aliment ha aparegut davant d’ell.

L’eruga senzillament va desplaçant-se i alimentant-se, com instint natural, fins que sent la necessitat d’estar amb ella mateixa i crear la crisàlide per a donar una nova vida impensable per a ella en els moments d’eruga. No busca, només avança i avança fins a trobar el seu aliment. 

Falcó i eruga són aspectes que reflexen moments que un pot arribar a viure.

La sensació d’arrastrar-se, quan aquest arrastrar-se no és el que sembla. No sempre anirà pel terra. Algun dia s’enlairarà mostrant la bellesa que hi ha gestionant-se en el seu interior. La papallona sortirà i llavors, ....una nova vida apareixerà, més curta, perquè l’objectiu no era la papallona, sinó el procés per a arribar a ella. La papallona només és el resultat d’un procés aparentment terrenal i limitat, quan en el fons, el potencial que havia a l’eruga era el de volar.

La sensació de volar i anar a la major velocitat que una au pot arribar a agafar és única, però només és una part del que som. No per més ràpids que siguem aconseguirem el que volem. Hem de saber utilitzar les eines que hi ha en nosaltres i el nostre potencial. El falcó compte amb la seva alçada i velocitat, l’eruga amb la seva lentitud i paciència. Les característiques no poden barrejar-se o intercanviar-se perquè cadascú té l’adequat per a arribar a ser ell. Us imagineu l’au sent lenta i pacient? Us imagineu una eruga súper lleugera, arrastrant-se a una velocitat molt ràpida caçant fulles a l’aire? No, clar que no!

Cadascú té activades les característiques que més necessita pel seu procés segons el seu sentit d’existir.

Saps què? No vull posar el meu gra d’aportació innecessària. Manifestar sense dir res de nou,poc sentit té. És infravalorar la paraula.

No m’agrada repetir l’existent. Sento la creativitat en mi, i quan ja porto un temps fent alguna cosa, vull canviar per a fer alguna cosa nova. Curiós és que quan ho sento, allò que faig ja va a menys, encara que continuï tenint certa assistència com acte organitzat.

Aquests moments fan que revisi el meu present, en tots els seus aspectes, i escoltar el meu cor per a saber quin és el següent pas.

Alguns no han entès la meva activitat proposada, de la manera que ha estat presentada. Més d’un han deixat de saber de mi perquè la meva actuació no coincidia amb la seva. La seva visió de la vida no concordava amb la meva. Cadascú decideix i tria el camí a seguir segons el seu procés. A vegades se m’apropa algú i després s’allunya. Bé, m’alegro que, encara que hagi estat per uns moments, hagi pogut sentir-se millor estant amb mi. M’alegro, no per mi, sinó per ell.

Tots seguin el pactat. Cadascú avança pel sender de l’enlairament de la seva ànima.

Ara, el meu camí s’està polint i això fa que la visió d’alguns vers el meu ser no sigui la de temps enrere. Ho respecto i d’alguna manera, m’alegro sincerament. M’alegro per ells, al percebre que “jo no sóc qui es pensaven”, potser, i desitgin buscar a algú més afí a ells. Tot està bé. Perfecte! Cadascú ha de sintonitzar amb la seva energia i Amb els anys he arribat a viure alguna situació d’aquest tipus.   

Porto anys transmetent un missatge concret. Aquest, no prevé de mi, com a ser humà. Fa anys que les meves paraules, tant escrites com orals, transmeten l’apropament i calidesa de la nostra Llar i la nostra veritable essència. Unes paraules en mig del desert, poca ressonància tindran. Aquestes mateixes paraules en mig d’una multitud, podran arribar a més cors oberts. Quan ets conscient d’això i el teu entorn no sempre és el que “t’agradaria”, accepto i sento la plenitud allà on em trobo. Percebo el sentit de la meva presència allà i em deixo portar per aquesta intencionalitat superior, i no per la meva voluntat segons “jo vull”. “Deixa’t anar, deixa’t anar” és el missatge constant per a portar a terme la meva missió ja prevista i acordada per la meva ànima des de les altres esferes.

A vegades, necessitem estar allunyats per a no rebre cap interferència en el nostre camí.  És en la solitud interior que ens enlairem per a materialitzar la plenitud de la nostra vinguda a aquesta dimensió.

Més enllà del meu present, res existeix, perquè jo sóc present. Jo sóc el camí a seguir i l’arquitecte del meu sender. Constructor de camins i aparellador són els oficis del meu present. Depèn del creat, així serà.

Sóc conscient de la meva situació, dels moments d’eruga i, no de falcó, sinó d’àliga celestial.

En moments d’una, o de l’altra, sempre he estat acompanyat, protegit i nodrit per “les seves presències amoroses”.

Sento en el meu interior el no expressar, sinó irradiar la meva essència. És relegar la paraula a un segon terme i deixar que la llum i l’amor que sóc actuï abraçant el meu entorn, des del respecte i la no intervenció voluntària. Sento l’empenta de transmetre la importància i el mecanisme per a deixar que el teu potencial diví, les teves energies amorosos irradiïn i beneficiïn a tots els que ens envolten, a tota la humanitat.

Ensenyar en el silenci i obrar des de la quietud i la sola intencionalitat emanada des del cor.

 

Estimar i transmetre des del SENTIR.

 

Que l’Amor, la Pau i el Sentir la teva essència siguin i es produeixin en tu.