24 hores

 

El mestre va forjant-se, superant totes les proves que l’univers posa al seu pas. Ell confia, manté la serenitat, sent la pau, l’amor i la Llar en ell. Fa pregària, decreta i és conscient de les seves visions, somnis i la bellesa que l’envolta. Té el millor decorat que pugui arribar a tenir. Sap que es troba en el lloc adequat per a la seva ànima i el seu procés.

El mestre sap dels seus moments presents i el camí a recórrer. Viu obert de cor, sentint la naturalesa de tot el que l’envolta. Percep, sent i s’adona de la realitat, més enllà del físic.

Viu en el seu interior, amb la porta oberta del seu ser per a rebre a la Llar en tot moment. Sap de la seva situació, i els seus acompanyants de la Llum li van donant coratge i guia en el seu camí. El nodreixen i l’abasteixen de l’amor que es i irradia.

Vivint en una realitat que no és la seva, el mestre ha de fer front, en moments del seu procés, a saber estar amb ell mateix, sense més; i això representa “sense res més que ell mateix”. Sap del camí a seguir, dels moments que arribarà a viure, tot i així, no se li va anuncià el viure moments de no fer res. Tenir la plena disponibilitat de les 24 hores que el nostre dia té.

Viure moments que, al llevar-te agraeixes aquest nou dia, pots decretar, treballar-te per a sentir benestar, i al posar els peus al terra obrir-se a l’inesperat, sabent alhora, que aquest dia també tindrà el seu sentit, encara que la seva voluntat no sigui materialitzada tal com voldria.

El mestre es lleva davant un nou dia i agraeix poder endinsar-se en ell i obrir-se al que el seu cor li dicta.

A vegades passen els dies i e mestre continua sense haver rebut noves propostes segons la seva voluntat o oportunitats segons la seva preparació.

Aquí és on es mostra la mestria del ser, al viure dia darrera dia, el buit d’activitat pel que ha estat instruït i preparat. Tenir tot el temps per a tu. Familiaritzar-te amb ell i saber què fer sent bressolat per la seva presència, fa que vagi al seu interior i aprengui a acceptar aquests instants, aquest període on el més important no és fer, sinó aprendre a estar amb tu i els que t’envolten mantenint la fortalesa i la serenitat en tu, sabent que estàs vivint moments importants a la teva vida.

Els temps d’alliberament de tota activitat anhelada fan que el mestre vagi al seu interior i visqui un món paral·lel al del seu entorn. Necessita sentir la fortalesa i el coratge de la seva essència, i és quan aquests períodes es converteixen en importants pel el procés. No és que no estigui preparat per a viure de la seva abundància, perquè és conscient que viu en ella i se li va donant tot el que pugui anar necessitant al llarg de la seva vida actual.   

El mestre veu, sent, percep, escolta i veu la llum en el seu camí d’aparent inactivitat segons la seva voluntat. Aquest període fa que es reestructurin aspectes que puguin arribar a estar pendents de finalitzar, de tallar llaços amb aspectes del seu entorn, i crear els pilars amb persones que ell pugui arribar a conviure o relacionar-se.

Quan sembla que siguis el caminant de les 24h, resulta que ets qui va asfaltant el camí, dins de l’aparent quietud, perquè els altres puguin continuar amb els seus processos. Està alimentant a les ànimes que l’envolten amb només la seva presència. La seva llum, en aquest estat d’aparent inactivitat, és quan més intensitat està reflectint i il·luminant el camí a seguir per a aquells que puguin trobar-se en el desconcerti les tenebres dels seus interiors.

El mestre mai està sol i “sense fer res”. La seva missió va més enllà d’un treball rutinari o uns ingressos constants i periòdics. La seva presència té un sentit superior al relacionat amb la matèria. La seva presència està relacionada amb les ànimes de cadascú.

El mestre sempre està de servei i no descansa mai, perquè el que ha vingut a fer no pertany al terrenal. Està per a alliberar les ànimes i la foscor del nostre estimat planeta i la humanitat. La seva missió està connectada amb la Voluntat Superior de l’Univers.

És un gran repte pel mestre estar amb ell mateix, dia darrera dia, per a conèixer-se i aprofundir en la seva missió. En moments com aquests és on es manifesta la mestria de cadascú.

Ell no rondina, no es queixa. Accepta i viu cada present sentint la seva essència i el sentit de tot el que fa. Necessita de la solitud, d’instants on es trobi cara a cara i pugui dir-se:

-         I ara què? Em lliuro als teus braços, Pare, perquè es faci la teva Voluntat en mi. Fes que senti l’amor en mi, i que pugui adonar-me del què fer en aquests moments que em trobo. He arribat fins aquí per un motiu concret segons la teva Voluntat. Que així sigui en mi.  

Quin gran repte! Però, sabeu què? Ell sap que no està sol perquè va veient com tot el que pugui arribar a necessitar en aquest període que pot viure, li va arribant i ho té al seu abast. Encara que res li pertany, tot ho té. L’univers el va abastint  amb cada una de les seves necessitats per a continuar el seu camí fers la plena manifestació de la seva divinitat.

Tot té un sentit! No hi ha res a l’atzar o que sigui arbitrari. Tot té una finalitat segons la nostra ànima. Pot representar un aprenentatge, una sanació, o una preparació per a la seva manifestació al món.

Una de les grans proves pels mestres és tenir períodes prolongats d’aparent inactivitat, on ha de ser ell qui ompli i visqui el seu dia segons el seu cor.

Quan s’accepta aquestes situacions, el mestre se sent ple de prosperitat, creativitat, consciència y activació del seu potencial diví. Són moments com aquests que enlairen l’ànima d’aquell al servei de la humanitat, el planeta i l’univers. Activen l’essència del seu ser, i amb aquestes trobades interiors amb la Llum i la Llar, donen un sentit nou al seu sender a partir d’aquests instants.

Ja res és igual. La vida deixa de ser el que era, sent ja diferent per a ell, creant-se una major unió amb els germans de la Llum i la seva Divinitat.

És en el silenci i la quietud quan més s’està servint a la humanitat i a l’univers. Quan les vostres vides semblen que s’han estancat, és quan més productives estan. Són moments àlgids per a la vostra ànima i la seva evolució. Aprofiteu aquests instants perquè tenen la seva finalitat. Tot té un sentit a les nostres vides.

Viure tot el dia amb tu mateix i sentir la felicitat, l’amor i mostrar l’alegria als altres, és senya que ens trobem davant d’un dels mestres del nostre temps. Quan us trobeu amb algú que no té, quasi, possessions, però tot ho té alhora; que no sembla molt actiu però sents el seu cor obert, el seu amor i la seva serenitat, llavors, no dubtis en donar-li una abraçada perquè estaràs abraçant a un enviat de l’univers a la Terra.

Els Mestres han de passat certes proves aparentment molt dures. Sabries estar amb tu sense defallir ni alterar el teu estat anímic, el fet d’estar amb tu les 24h del dia, així un darrera l’altre?

Quan aquest ser lluminós hagi creuat aquest desert d’inactivitat constant, llavors apareixerà l’oasi del seu camí que li obrirà les portes de la plena activitat i una vegada comenci, la Font no deixarà de brollar l’energia que alimentarà als sedents i famolencs d’ells mateixos. Haurà après a jugar, a crear, a obrir portes i a sentir a nivell més enllà del nostre univers.

Llavors, el món sabrà d’ells.

Deixem que passin per aquests moments perquè la seva Llum sigui reconeguda per tots els racons d’aquest món.

No hi ha major repte que trobar-se amb un mateix, i junts, estimar-se i recordar la nostra procedència i la nostra veritable naturalesa. El recordar intensificarà la seva Llum.

Hi ha Mestres a punt de la seva presentació. Tots l’esperem.

 

Gràcies per ser i estar.