La fi de la Sala dels Espills

“Això pot passar en qualsevol dia de la nostra vida. Un dia vas a un lloc, i ves per on, que alguna cosa desperta dins teu que et fa veure la vida d’una altra manera. “

Fa molts anys vaig anar a un parc d’atraccions que hi ha a Barcelona. Allà vaig anar a parar a una sala on havien uns miralls. Eren grans, i a mesura que anava passant per davant de cadascú, el que veia era grotesc, tot jo deformat, mostrant una imatge caricaturesca. La gent que passava per allà i s’hi mirava, es posava a riure i s’ho passava d’allò més bé. Jo també em mirava i qui veia, no era jo. No em reconeixia. La imatge que tenia de mi no es corresponia amb el que estava veient. Jo era això? – em preguntava. Era divertit, d’alguna manera, veure’m diferent a com em veia normalment. Tot estava distorsionat. La imatge que es veia no es corresponia amb la realitat. La gent s’ho passava d’allò més bé al veure les deformitats del seu cos, la seva imatge a mesura que anava passant per davant de cadascú dels miralls. Cadascú d’ells tenia el do de distorsionar-te i deformar-te d’una manera concreta. Per moments semblaves un nan, d’altres un ser espigat i alt, un altre amb un cap deformat i grooosss. Era la visió que teníem quan ens posàvem davant dels miralls d’aquella sala.

Era la Sala dels Miralls.

Hi havia qui sortia i tornava a entrar com per no oblidar i acabar de passar la bona estona que havien passat mentre estaven en ell.

Al final de tot, sortien i recordant com s’havien vist, reien i s’ho passaven d’allò més bé. Ai, quins records! – semblaven dir o pensar mentre es dirigien a altres atraccions.

No he pogut recordar i trobar millor metàfora del ser humà vivint en una sèrie d’encarnacions, i concretament, la vida actual.

La Sala dels Miralls és el planeta Terra i la nostra visió que tenim de nosaltres quan ens mirem amb els ulls físics. Distorsionem la realitat. Les nostres ànimes semblen passar-s’ho bé al viure el que vivim. Depèn de cadascú i del moment, ens veiem d’una manera o altre, però tot és fruit de la nostra ment, segons el filtre pel qual mirem.

Mentre estem dins de la sala, l’experiència terrenal, tot sembla una cosa, però el fons, només és fruit de la nostra ignorància. Quan més despertem de la somnolència espiritual, més ens adonem que allò que veiem només és fruit d’una interpretació basada en la nostra ment.

Hi ha molts que han entrat a la sala dels miralls sent conscients d’ells. Es miren en cada un d’ells i poden treure un somrís per sentir-se uns afortunats de saber que allò que es veu no és, i el que són els manté arrelats a la seva essència, per més que algú de fora (els miralls), els facin veure d’una altra manera. Hi ha qui es creu deformat, petit, prim o gros, però només és fruit de la nostra ment. Qui som realment no té res a veure amb el que ens volem fer veure.

Així ha estat amb el ser humà durant molts segles, i avui, en el nostre any 2012, hi ha molts que entren a la sala i pensen: “Tot plegat és divertit i et fa passar una bona estona, malgrat aquest que veig no sóc jo. Sé qui sóc i adonar-me de la distorsió que volen fer-me creure activa l’amor que hi ha en mi per abraçar a tot aquell que viu en el convenciment de la limitació, amb el meu amor i presència.

Sortim d’aquesta sala i tornem sovint, però cada vegada els espills que ens esperen tenen menys força i poder sobre nosaltres, encara que acceptem la seva visió sobre nosaltres, però ja no ens identifiquem amb ells.

Arribarà el dia que veure’ns deformats ja no ens farà cap gràcia. Llavors seran els miralls qui s’aniran retocant fins a mostrar-nos la imatge de qui som realment.

Quan, cada vegada, vagi entrant més gent en aquesta sala (planeta Terra), conscient de qui és, serem nosaltres que ens faran gracia els miralsl, no perquè ens mostraran qui no som, sinó perquè llavors, veurem al veritable ser que som, i ens agradarà el que veurem des del cor, adonant-nos de la grandesa i majestuositat de la nostra presència. Ens agradarà el que veurem i els miralls ens mostraran allò que realment som i no qui ells volen que nosaltres ens pensem qui som.

Viure adormits ens ha fet creure i veure la vida distorsionada. Ens hem cregut tot el que ens han dit.

Els temps han canviat. Les ànimes estan empenyent el mur de la limitació que no els permetia veure més enllà de la seva condició humana.

La Sala dels Espills té els dies comptats. El fi de la distorsió està arribant a la seva hora. Molts encara creuran el que veuran en ella, quedant atrapats en una il·lusió allunyada de la seva veritable naturalesa. Obriran els braços per a rebre més dolor del què han viscut fins ara. Arribarà el dia que no els tocarà més remei que abaixar-los i reconèixer l’inevitable: aquell qui realment són.

Quan el cor ocupi el lloc que li correspon en el ser de cadascú, llavors, el camí s’aplanarà i podrem gaudir molt més d’ell. A mesura que ho anem fent, el passat s’anirà allunyant de nosaltres, alliberant-nos d’un vell ser que ens hem anat identificant per a donar pas al veritable ser que som: ple de Llum i Amor.

Trobar-nos en aquella sala està bé per a adonar-nos qui no som. Ens distorsionen tant que ens fa riure, però en el fons, només és una mostra de com ens distorsionem nosaltres mateixos al voler fer predominar a la nostra vida la ment, oblidant allò que el nostre cor ens diu diàriament i nosaltres l’ignorem.

A vegades, per a adonar-nos ens han de ridiculitzar-nos i distorsionar-nos de tal manera per a dir: “Apa! Jo no sóc així!”. Bé, aquest dia ja va arribar. Des de llavors, la humanitat està despertant la seva consciència, fent que tot canviï. La Terra també segueix les pautes d’aquest canvi, i junts, enlairem la presència del Gran Pla Diví en el qual ens trobem.

La Sala dels Miralls ja quasi no va ningú, i quan de tan en tan algú s’atreveix a entrar-hi, no sap si riure o neguitejar-se. Aquí les limitacions es potencien.

Què tal si tanquem per sempre, aquests moments on ens sentim poca cosa, incapaços o inquiets preguntant-nos constantment: per què? Per què? Per què?....

Al final, aquest espai ja no tindrà sentit i desapareixerà.

Que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.