Comunicació d'Àliga Blanca

En una comunicació amb Àliga Blanca, hi ha un moment que li comento:

-         Són grans temps pels que vivim dins d’un cos. 

Ell em respon:

“És l’hora de l’Esperit.

Necessita enlairar-se i volar ben alt, als designis del Gran Pare. Deixar tot lligam per a seguir el camí del Cor. No podeu arribar a vosaltres i viure des del Cor si no us allibereu de tot i tots els que us envolten.

El Gran Vol demana pas a la plena llibertat, sense cap lligam, estant dins d’un cos. (Pausa). Són temps que truquen a la porta de les vostres ànimes per a deixar anar el qui vareu ser per a mostrar-vos aquell qui en veritat sou. El vell ja no te cabuda en els temps que hem entrat.

                                                    (………)

El nou caminar demana que us despulleu de tot el terrenal per a l’enlairar el vostre esperit i la vostra ànima pugui sentir-se lliure de tot el que representa matèria. No podeu volar si la vostra ment està aferrada a la terra. Heu de desprendre-us de tot el que no us permet sentir la lleugeresa de la Llar i la serenor del vostre Cor al seguir el que us xiuxiueja.”

De la màgia a l'alquimia

La humanitat està seguint un procés d’ascensió, sense un límit pel seu enlairament. Les consciències individuals estan, ja no despertant pera gran part de les ànimes, sinó trobant la claredat de les seves existències, obrint les portes del seu interior per a connectar amb la saviesa que en cadascú hi ha.

Tot el viscut fins ara he tingut un motiu per a activar el nostre ADN, permetent que el nostre potencial innat pugui ser manifestat fins a arribar a la seva plenitud. Aquesta porta la connotació de la puresa i la senzillesa, de la simplesa abraçada amb una pau interior, i una serenitat procedent de la nostra veritable essència: l’Amor.

La humanitat ha seguit un procés per a anar trucant a les portes d’aquells sers ja preparats i disposats a recordar la seva existència i acceptar el veritable ser que és.

Venim d’un fort arrelament a la dualitat, on parlar de la Veritat de l’existència podia arribar-se a perdre aquesta vida encarnada. Els que sentien en el seu interior la crida, van haver d’allunyar-se de les multituds i grans poblacions per a poder viure i transmetre la saviesa de l’univers en comptagotes a ànimes triades, sent a través d’associacions i grups secrets. Ells van ser els que anaven irradiant l’energia adequada perquè la humanitat anés avançant sense ser extingida en la seva totalitat. La Veritat y l’Amor ens mantenien.

Van ser èpoques on el xaman tenia un sentit per a recordar a totes les altres ànimes que la connexió amb la mare Terra i el pare Cel era possible, i que el “ser humà” podia arribar a tenir un potencial per a sortir-se’n de totes les situacions suposadament adverses. Eren temps on existia la màgia, aplicada no sempre, amb una consciència adequada.

El xamanisme va tenir lloc en temps passats. L’esotèric va servir per a començar a plantejar-se més enllà del terrenal. Van tenir el seu sentit degut al punt que es trobaven els habitants de Gaia de cara a obrir les capses del prohibit en relació “al més enllà”, aquí en aquest món encarnat.

Els temps van seguir el seu curs amb totes aquelles ànimes que començaven a parlar cada vegada més, amb naturalitat, del veritable sentit de la nostra existència en aquest món i mostrant el camí del recordar de qui érem en veritat.

Es començava a viure des del cor, relegant la ment a una subordinació de la guia primordial del nostre cor. Tot va seguir el seu ritme.

Va canviar el mil·lenni i l’energia, fet que permetria la presència d’un nou ser en aquest estimat planeta en fase d’experimentació, amb uns resultats notables per a la consecució de la realització i manifestació plena de la veritable essència de cada ser encarnat.

La era del xaman, amb tota la pràctica que amb ell va associada està sent obsoleta en aquests temps. Actualment pertany ja, a la vella energia. Estem donant el pas del xamànic al diví.

Estem en temps on passem de la màgia a l’alquímia. El mag està desapareixent per a donar pas a l’alquimista. Seguim un procés on els recolzaments conforme nosaltres sols no podem estan quedant-se enrere, com una visió d’una energia limitada.

Recordeu i coneixereu la Veritat. Sou sers complerts, amb un potencial espiritual que us permet, si així ho accepteu i decidiu, mostrar-vos amb tot el vostre resplendor.

Ja no hi ha mags en vosaltres, sinó divinitats en fase d’expansió. És el temps on el Déu que ets pot arribar a manifestar-se en aquesta fase d’evolució de les consciències en la matèria.

Ens trobem en una vibració superior on cada ànima pot ser enlairada amb l’Amor manifestat de cadascú. La humanitat s’està dividint, i no queda molt de temps per a decidir-se perquè el Gran Sentit de la nostra existència en la forma ha de ser portada a terme. L’Amor que s’està creant dins de cada ser ha de ser irradiat transmutant tota densitat en alta vibració, i aquells que no vulguin seguir el curs de la Unicitat, l’Harmonia i l’Amor Diví en cadascú, deixarà el seu lloc en aquest planeta en ascensió perquè tot sigui segons el Gran Pla Superior.

Ha arribat l’hora de decidir, per això aquests estats interiors que molts de vosaltres arribeu a sentir. No tingueu por, estimades ànimes, perquè són els símptomes de tot procés per a arribar-vos a manifestar amb plena integritat i majestuositat. Només sent vosaltres us podeu arribar a realitzar.

Ha arribat l’hora, els temps d’alliberar-nos del nostre passat per a arribar a connectar amb nosaltres mateixos, amb el Déu que cadascú és. Estem creuant el llindar de:

La màgia, vers l’alquímia.

El mag, el xaman, vers Déu, la Divinitat.

No us espanteu pel que esteu vivint i sentin perquè l’univers i la Llar de la qual tots procediu estan donant-vos el suport que necessiteu.

Obriu el vostre cor i sentireu la força de la vostra essència. Sentiu la melodia del vostre interior i sentireu la divinitat esperant a ser manifestada a través vostre.

Sou sers estimats, font de Llum i Amor pel nostre estimat món i tota la germanor humana. Per què creieu, sinó, que esteu on esteu?

Alegreu-vos per viure aquesta gran transformació planetària, sent vosaltres, part important del procés.

Ets llavor per a la nova Terra i la nova raça de sers que cohabitin amb ella.

Gràcies per ser i estar estimada ànima.

Que l’Amor i la Pau siguin en cadascuna de vosaltres.

Anhels de Connexió

Les paraules d’avui estan relacionades amb algunes de les preguntes que m’aneu fent arribar. La triada avui té a veure amb:

“¿Com puc connectar amb el meu Jo Superior?”

Pot una eruga volar? La resposta és no. Quan estem en una fase d’activar la nostra consciència per a recordar qui som i la nostra essència innata, hem de dedicar temps a nosaltres mateixos. Les respostes que volem aconseguir i experimentar en el nostre dia a dia, no precedeixen d’un ritual, un exercici en concret, sinó en anar-nos apropant cada vegada més a nosaltres mateixos.

La humanitat es troba en una fase d’eruga, ja molts sortint d’ella, on dins d’aquesta fase s’està transformant i creant un nou ser viu que, en el seu moment, enlairarà la seva essència i mostrarà les seves pròpies ales per a començar a experimentar el vol tan desitjat.

Aquesta eruga que s’està prenent el seu temps, important perquè tot pugui ser, no té pressa, i només es dedica a ella, deixant-se anar perquè cada pas de la seva transformació pugui realitzar-se per a convertir-se en la bellesa que és, i poder entrar a formar part del cicle de tota papallona que és. Després d’experimentar la dualitat, l’essència més terrenal, més densa (eruga), ha arribat l’hora d’estendre les seves precioses ales i enlairar-se vers el més alt a voluntat. Ja no haurà d’esperar més, sinó quan ella vulgui, s’enlairarà i es desplaçarà irradiant la seva lluminositat i bellesa, la seva gratitud davant la vida i el seu amor vers ella mateixa i el que l’envolta. Un amor existencial que sempre ha estat, però amb cada enlairament va percebent més el seu estat natural i entenent la necessitat de la seva fase d’eruga per a poder arribar al dia que ella ja no és ella, sinó un ser alat ple de tendresa, fermesa, serenitat i amor.

Així sou cadascú de vosaltres. Hem necessitat tot el viscut i el que ara estem experimentant per a poder donar un salt quàntic, al buit per a alliberar-nos de tot el nostre passat i poder viure segons el que sentim.

Hem estat alletargats a la fase mental (d’eruga), per a arribar fins aquí, on sentim que hem de donar un salt qualitatiu a la nostra vida i deixar tot allò que no es corresponia amb nosaltres.

Ha arribat l’hora de viure des del cor, des de l’estat de “papallona”, poder que la nostra consciència ens pot arribar a portar amb la nostra actitud al que hem vingut a fer en aquesta vida.

Com puc connectar amb el meu Jo Superior? : Sent tu!

Com? : Sent tu!

Però com s’aconsegueix això? : Sent tu!

“Pots ajudar-me?” és una de les paraules que rebo des de diferents països al llarg del nostre estimat món. 

Abans he respost que per a arribar a connectar amb el nostre potencial innat, la nostra veritable essència, el nostre Jo Superior, els nostres guies espirituals, amb els nostres germans els àngels, amb......, en fi, amb aquells aspectes i sers de llum pertanyents a la nostra veritable identitat i Llar, hem de començar a ser nosaltres mateixos.

Quan sentis que has de dir alguna cosa, digues-ho!

Quan sentis que has de fer alguna cosa, fes-ho!

Quan creguis que no has de fer alguna cosa, no ho facis!

Quan hagis de dir “NO”, digues-ho!

Per a començar a ser nosaltres mateixos, hem d’escoltar el nostre cor i mirar de portar a terme allò que ens xiuxiueja, allò que sentim en el nostre interior.

Cada vegada que deixeu de fer allò que sentiu, us allunyeu de vosaltres mateixos i de la porta a creuar per a arribar a la vostra veritable Llar, d’on procedim tots els encarnats amb una ànima en procés d’evolució. L’encarnació ja comporta aquesta estat d’ascensió amb l’aprenentatge al llarg de la nostra vida, en aquest cas, la actual.

Tots podem arribar a nosaltres mateixos, a SENTIR aquell qui som, i llavors, sentirem i connectarem amb el nostre “Jo Superior”, com alguns diuen entre d’altres noms.

Tu ets Divinitat, i per a arribar a sentir i connectar amb el Déu que ets, has de començar a anar al teu interior i sentir l’Amor, el Benestar en tu.

Al llarg d’uns anys cap a aquí he anat mostrant-vos missatges i escrits sobre el Sentir i la necessitat d’anar al nostre interior, escoltar el nostre cor i sentir l’essència amorosa que tots som. A partir d’aquí, la roda començarà a girar fins a portar-te allà on hagis d’arribar. Ja no hi haurà marxa enrere, perquè hauràs començar a viure i a actuar des del cor. Ell et portarà a la teva realització i despertar.

A tots aquells que podeu estar interessats, entre les trobades que estic realitzant, el seminari “DE TORNADA A LA LLAR”, ens porta a creuar aquesta porta per a sentir i arribar a la Llar de la qual tots procedim.

Que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.

Don Quixot

           Avui us presento un escrit que vaig escriure fa anys però que encara no ha estat publicat. Us el presento perquè d'alguna manera, ha arribat l'hora de deixar enrere l'actitud de Quixot, el passat, per a mostrar-nos tal com som cadascú en veritat. Deixar una ment alterada per les pautes i creences adquirides per a donar pas a un vida basada des del cor. Tot vostre:  

                Don Quixot de la Mancha vivia en una il·lusió constant, acceptant un món on ell era l’heroi i únic ser que veia clar el què fer a cada instant segons el seu entorn ple de perills ficticis creats  per la seva ment.

            Don Quixot encara cavalca entre les avingudes de les grans capitals i pobles petits de la geografia planetària. S’endinsa en els grans magatzems, en les places, els cinemes, teatres i sales de ball i per arreu on va troba perills que necessiten la seva presència. Ell és el valent lluitador que sap què fer davant aquests casos : lluitar i vèncer-lo. Ell amb les seves idees medievals de la força, de l’excusa i del “perquè sí!” gaudeix de la tensió d’estar alerta i defendre’s del seu entorn.

            Don Quixot viu en la seva quimera particular, distant de la majoria. Se sent fort i s’aferra al que creo que és la vida. Per allà on va mostra la seva còmica valentia i les seves argumentacions no es sostenen per enlloc, si és que es pot dir aquesta expressió, perquè en el fons, el seu afany d’honor, ambició i vanitat emboiren la seva visió produint una notable presència del seu ego i una ignorància de la seva veritable naturalesa.

            Vagi on vagi veig a il·lusoris Quixots conduint, caminant, fent esport; com a familiars meus, coneguts i veïns. Tots naixem serens i amb una visió clara del què som, però a mesura que ens deixem “educar i civilitzar” perdem la noció de la nostra essència fins a convertir-nos en més o menys grau en un Quixot contemporani.

            Recordant podem fer front a aquesta falsa vida i a la nostra tensa i poruga actitud davant la vida. Mentre ens creguem els salvadors i els únics que podem canviar les vides dels altres viurem en la quimera del dolor i el patiment.

            Relaxem-nos i deixem que el que hagi de ser, sigui, i no vulguem lluitar constantment contra allò que no mereix una baralla sinó un reconeixement per part nostre per la seva presència alliçonadora i podent-nos donar la clau de l’autoconeixement i el benestar i calma interiors. Estem tan acostumats a lluitar i a protegir-nos que passem per alt els regals que la vida ens dóna per estar atents, constantment, que no ens danyin, degut que el nostre entorn és un contrincant en potencia i no hem d’obrir-nos a ell. Som possessius i territorials. Davant aquestes circumstàncies reforcem la nostra incapacitat de ser nosaltres i de donar peu que la desconfiança, l’odi i la culpa apareguin per poder justificar una actitud davant la vida i deixar que la roda de les limitacions i la por continuï rodant enfonsant-nos en el precipici de la foscor i arrelar-nos al món medieval, lluny de tota realitat actual i de la nostra essència.

            Deixem de ser Don Quixot i passem pàgina a la història explicada fins ara i disposem-nos a viure la veritable comprensió de la nostra existència. No tinguem por d’experimentar per nosaltres mateixos els reptes que la vida ens ofereix i traiem el cadenat que lliga les cadenes que oprimeixen el nostre cor. Traiem – nos la armadura de vells temps i mostrem-nos tal com som, amb tot el nostre potencial. Deixem de lluitar i fem Presència, amb tot el nostre resplendor, alliberant tot dubte que pugui haver en nosaltres, fruit d’un passat d’esquena a la realitat .

            Traiem – nos la disfressa del nostre passat i vestim-nos segons els temps actuals, plens de llum, joia i felicitat.  Enterrem al Quixot que portem dins i deixem que la nostra ànima gaudeixi de l’aprenentatge del present, l’únic moment existent i clau de la nostra qualitat de vida..

            Don Quixot, vas ser llegenda de llibre i així has de quedar, no materialitzant-te en el món del ser humà perquè la nostra existència prové del cor, de l’Amor, no de la ment.

            Deixeu el Quixot en el qual encara voleu creure i mostrar i endinseu-vos en el camí del veritable autoconeixement  adonant-vos que el temps de la il·lusió ja ha passat i que tot ja és present i real quan el cor ens guia, arribant a un benestar interior inimaginat fins ara per nosaltres.

            Val la pena perdre la por per a arribar a ser nosaltres mateixos i conèixer el nostre il·limitat potencial i les nostres capacitats amoroses per fer de la nostra vida el paradís anhelat en els somnis. Tot és ara si vivim en el present, i no amb els ideals de Don Quixot. 

              Tu decideixes. 

Èxode

Quan comencem a sentir en el més profund del nostre interior i notem la sensació de solitud, d’estar en un lloc que no és el nostre, en sentir-te sol i incomprès, sentint alhora pau en el nostre interior quan estem amb nosaltres mateixos, gaudint de la nostra relació amb nosaltres mateixos en la pau, l’assossegament i conforme alguna cosa millor està esperant-nos,....llavors, i només llavors, és que ha arribat la nostra hora.

Quan hem donat els passos vers el nostre interior, el nostre ser i hem obert la manifestació del nostre ser actual, pot succeir que, al tenir el nostre cor obert a l’entorn que ens trobem, procedent del nostre passat, ens activi la sensació de sentir-nos sols en mig, potser, de multituds, de sentir-nos diferents als altres i de preguntar-se probablement, ¿què faig jo aquí en aquest lloc?

No us espanteu, ànimes germanes, perquè el vostre procés de despertar la consciència us ha portat a un punt on ens adonem del nostre trajecte fins aquí, del què vàrem ser nosaltres en un passat i el que vivim. Ara, la nostra vibració ha variat. Decidírem enlairar-la, i tot el que vibri a un nivell més baix que la nostra energia actual, ho notem amb més intensitat i ja no volem conviure amb ella (energia del passat).

No temeu, perquè sentir aquesta sensació anomenada anteriorment us indica que ha arribat l’hora de deixar la vida que portaveu i permetre que el vostre passat s’alliberi de la vostra càrrega emocional, del vostre ser.

Sentir amb la serenitat del vostre cor i poder estimar a tot el que us fa sentir d’aquesta manera, és un indici que heu donat passos importants en la vostra ascensió, i que la nostra estimada Terra flueix amb vosaltres.

Hi ha molts de vosaltres que sentiu aquesta sensació d’estar sols o soles en ambients on abans els acceptàveu, potser. El vostre interior ha canviat, i la vostra consciència i cor us fan veure que ha arribat el moment de dirigir-vos vers allò que heu vingut a fer. No us preocupeu, perquè el passat en el vostre present, s’està allunyant del vostre camí perquè vosaltres sols pugueu prosseguir la direcció del vostre cor indicat per la Divinitat que cadascú és.  

Sí, l’hora  ha arribat perquè les ànimes deixin l’adquirit per a dirigir-se vers el que senten. Més enllà del viscut existeix la vostra essència i la vostra majestuosa realització. No tingueu por ni us preocupeu, perquè esteu sent dirigides i estimades pels nostres germans de la Llum que vetllen per cadascú de vosaltres i així poder renéixer entre les cendres del que vareu ser per a donar la benvinguda al que heu sentit en el vostre interior durant anys segons els vostres somnis més profunds i íntims que us permetien sentir la plena felicitat i alegria en aquest estimat món on ens trobem amb aquesta nova encarnació.

Tot ha estat necessari  per a arribar a aquest punt del camí on us trobeu. Sé que sou molts els que sentiu aquesta sensació d’estar sols en mig d’un ambient o lloc que no és el vostre. Us animo a continuar vivint des de l’amor aquí on ara us trobeu, perquè aquest present vostre us portarà allà on sereu valorat, compresos, acceptats i pel poder parlar lliurement del que sentiu i els temes que us motiven, més enllà de tota terrenalitat.

Estimades ànimes, viviu aquests instants que us enlairen més enllà de tota limitació. Viviu des del cor, amb l’amor irradiat a tots aquells que us envolten que ho el puguin necessitar. Viviu amb la plena confiança i convenciment que aquest pas que esteu donant “us traurà del vostra present”.

No hi ha res sense un sentit superior, i el vostre ara procedeix del vostre acord diví quan us trobàveu a la Llar, just abans de tornar a la matèria.

Aneu al vostre interior i trobeu la pau i la serenitat, així com l’amor vers tot el vostre entorn. Quedeu-vos allà per a sentir la transmutació de distanciament en apropament, en motivació per  a continuar. Ells, els que us fan sentir com hem comentat, han estat la base perquè vosaltres hagueu arribat fins aquí, junt amb d’altres que ara, potser, ja no recordeu, incloent-los tots en la dualitat, però aquesta vivència terrenal ha permès enlairar la vostra ànima, degut que heu après a superar tot repte terrenal per a enlairar-lo vers l’espiritualitat. 

Hem viscut moltes situacions de densitat, però totes elles ens han servit, a algun nivell per a enlairar la nostra ànima i aprendre de la matèria i endinsar-nos en la forma, en l’essència per la qual estem vivint aquesta vida de transició de la humanitat i el planeta. Les teves vivències i la teva superació han fet que la vibració planetària hagi donat un pas important, com molts denominen, quàntic, per a enlairar-nos a una nova dimensió i poder donar pas a la manifestació del Gran Pla Diví i la Intencionalitat Superior procedent de la nostra Llar.

Sents que estàs sol o sola?

Gràcies per haver arribat fins aquí i fer que la teva vida sigui una font de Llum per a tots aquells que ho puguin necessitar del teu entorn. Gràcies estimada ànima, perquè tots no podem estar en tots els llocs. Tu estàs en el teu, aquell en el seu i jo en el meu. Tots ens estem unint per a celebrar el naixement d’una nou període existencial en aquest planeta d’una sola lluna.

Sentir ens permet anar més enllà de l’obvi i obrir la porta de la Veritat del camí qeu estem seguint. Sentir el que estem sentint es produeix pel fet d’estar alliberant tot el nostre passat, tota la nostra manera de ser innat que no hem manifestar al llarg de la nostra vida. Aquest alliberament fa que sentim i ens adonem de la solitud de la nostra ànima i ser al no fer-los cas i vàrem adaptar-nos a l’establert des del nostre exterior.

Tot això està dirigint-se vers a la seva fi. Per a molts ja així és.

El que sentiu està unit a la Font d’Amor de la vostra essència. Us esteu dirigint vers la connexió de la vostra Divinitat, per això recordeu el sols o soles que heu estat, adaptant-vos al que us inculcaven.

Aquests són temps de deixar anar, d’alliberar aquestes càrregues que no eren nostres, com pensaments, creences, emocions expressades, relacions, canvis en àmbits de la nostra vida,.......en fi, tota una sèrie de situacions que ens permeten avançar amb més llibertat i coratge per a poder arribar a materialitzar allò que cadascú ha vingut a fer. Ara és aquest gran moment.

2016 és un any, ja no de purificació, i canvis en alguns aspectes de la nostra vida, sinó de deixar que el nostre passat s’allunyi de nosaltres, i la passarel·la que creua l’abisme del passat al nostre present sigui retirada per a no tornar ja més al que vàrem ser.

2017 és l’any de començar a veure la realització a la nostra vida, per això les sensacions tingudes, perquè és un indici de “el que va ser, ja no serà”. La nostra ànima mereix el millor, així com nosaltres, i la manera que així sigui es desprendre’ns de tot el pes que hem anant acumulant i arrastrant per a arribar a nosaltres. Per això sentim el que sentim. Quan hem alliberat aquesta càrrega pertanyent a l’inculcat, ens quedem com buits i ens adonem que nosaltres no som així, i per això ens sentim sols/soles en el nostre ara actual.

No hi ha res perquè si. Sent la pau, l’amor en tu i tingues el ple convenciment conforme el que estàs vivint és el pas tan desitjat per a tu. No esperis res. Accepta el que vius i t’arribi i continua tenint el ple convenciment que t’estàs dirigint vers el teu major bé i el de tots els que t’envolten i arribaran a tu.

Gràcies per ser i estar estimada ànima.

Gràcies.

Ha arribat l’hora de l’èxode existencial.

Que l’Amor, la Pau i el Coratge siguin en cadascú de vosaltres.

Júlia

Júlia era una noia que no creia en la religió. Ja fa anys es va allunyar d’ella degut a la continua insistència de la seva família perquè segueixi la normativa que regien les seves creences religioses.

Al final del dia, després d’estar amb unes amigues, passada la mitjanit, i dirigint-se cap a casa seva, la va sorprendre veure una ermita amb les portes obertes amb un cartell que deia:

“Passa i entra. Déu t’espera.

Wifi directe amb Déu.

Ara també en el mòbil.

Entra i connecta.”

Júlia va somriure al llegir aquesta nota. No havia ningú en aquella part del carrer. Va mirar a un costat i l’altre, i per curiositat de saber amb qui es comunicaria va creuar les portes d’aquella ermita oberta a aquelles hores de la nit.

El lloc era petit. Havia unes nou fileres de bancs, no més. Va anar avançant, i a la seva dreta, en un extrem d’un dels bancs va veure a un jove que semblava que acabava de plorar. Els seus ulls estaven llagrimosos i se’l veia tranquil. Ens vàrem mirar i vaig continuà vers els primers bancs.

A l’entrada d’aquests, a ambdós costats, havia una enganxina que ens recordava les senyes per a comunicar-nos amb Déu.

Em vaig asseure en el segon banc. Vaig mirar novament a aquell xicot, semblant ara més tranquil, veient-lo a continuació mirar el seu mòbil i posant-se a riure.

Vaig mirar l’altar donant un últim cop d’ull a aquell lloc estrany per a mi. Em sentia rara i a l’expectativa del que succeiria si posés la contrasenya a la xarxa que, segurament ja deuria d’indicar-me el meu mòbil.

Tranquil·lament el vaig treure de la meva petita bossa, i tenint-lo entre les meves mans el vaig obrir. Vaig anar a la secció d’ajustaments, i concretament de Wifi. Efectivament, allà m’indicava d’una manera predominant, la xarxa X_1333. La vaig marcar i em va sortir la casella per a posar la contrasenya. Vaig mirar l’adhesiu que tenia davant meu i vaig anar posant cada lletra i nombre que en ella constava: “JoSoc933”. Al marcar el darrer “3” va aparèixer una finestra en el meu mòbil com si fos un whatsapp i immediatament, com si algú m’escrigués:

Hola Júlia, cóm estàs?

Em vaig quedar sorpresa, i per uns breus instants vaig desconfià del possible interlocutor que preguntava per mi. Vaig tornar a mirar a un cantó i l’altre de l’ermita, i per la part alta també, per si hi hagués algú que controlés el meu mòbil,...però res.

Allà només havia un silenci sepulcral, aquell noi i jo sorpresa per aquesta connexió.

De sobte van aparèixer noves paraules a la pantalla:

No tinguis por.

Qui ets? – li vaig preguntà.  

No ho saps?

No

Per què estàs sentada aquí amb el mòbil?

Després d’una petita pausa vaig escriure:

Ets Déu?

Bé, tu mateixa ho has dit.

Déu no existeix. Qui ets?

Qui creus que sóc?

Un impostor?

Ha ha ha, podria ser però el teu cor sap que no és així.

D’on ets? On estàs?

Més a prop del que et pots arribar a pensar.

Estàs aquí en aquesta ermita?

Sí

Per què no et deixes veure?

Te’n recordes quan eres petita i anaves a jugar en aquell parc del tobogan?

Qui t’ha dit això? Com ho saps?

Sóc Déu. Quan jugaves amb les altres nenes i reies, ja estava amb tu. Quan venia la teva mare i t’agafava en braços per a tornar a casa i tu li feies un petit i li deies que l’estimaves, ja estava amb vosaltres. Estaba amb la teva mare i aquell amor que rebies d’ella, era el meu.  

Puc preguntar-te una cosa?

Fins ara no has parat de fer-ho.

Per què permets que a vegades em senti malament i que hi hagi dolor i abusos en el món?  

Qui diu que sóc jo qui ho permet?

Si existissis no hi hauria injustícies en el món. No hi hauria guerres ni malalties.     

No sóc jo qui crea el dolor a les vostres vides, ni els conflictes i desigualtats, sinó el vostre afany per allunyar-vos de vosaltres mateixos.    

Què vols dir amb “allunyar-nos de nosaltres mateixos”?   

Quan deixeu d’estimar, el camí es torna complexe. Quan us estimeu, jo puc manifestar-me i vosaltres sentir-me.     

Però jo ja estimo!

Per què estàs asseguda aquí, ara?  

Per curiositat  

És un principi. I ara, què estàs pensant?          

Demostra’m que ets Déu

Fes una respiració i sent el teu cor. 

De sobte, Júlia va tancar els ulls. Va fer una respiració i abans de finalitzar l’expiració corresponent va començar a plorar sense poder-se contenir. Als pocs segons va mirà d’eixugar-se els ulls, sentint un gran alliberament en el seu interior.

Quan va haver finalitzat aquests moments, en el mòbil van aparèixer noves paraules:

Com et sents?  

Molt tranquil·la amb una sensació de molta pau en mi.    

Encara tens dubtes de la meva presència? 

Has estat tu qui m’ha fet plorar i sentir?   

D’alguna manera sí.

Cóm que d’alguna manera?

Recorda la contrasenya.

Estàs en mi? – vaig continuar dient

Mai m’he anat. Sempre he estat amb tu.   

Així que el que he sentit eres tu en mi. 

Tu ets a qui sempre has cercat i volgut estimar. 

De sobte es produeix una pausa prolongada. Júlia fa una nova respiració i es posa a plorar novament. Amb aquest nou estat interior i amb desitjos de plorar va escriure:

Gràcies. Gràcies. Gràcies.   

Per què estàs asseguda en aquest banc?

Per què feia temps que volia trobar-me i sembla que ara ho he fet.  

Recorda qui ets i deixa que el teu cor et guiï  

I tu?

Estic en tu. Sent el que ara has sentit, i em sentiràs.   

Després d’una nova pausa sense escriure cap dels dos, Déu continuà:

Per a saber de mi, has de sentir. quan em sentis, sabràs de mi i dels altres.   

Per tant, quan arribem a sentir-te, et manifestes en nosaltres?  

Correcte!

Sentint arribarem a tu.  

Això és, estimada Júlia. Per cert, per què has entrat i t’has assegut en aquest banc?  

Per a sentir-te! – respongué fermament.

Per fi!

Es va produir una pausa entre els dos, i a continuació va tornar a aparèixer en el mòbil de la Júlia: 

Quan em sentis, et sentiràs

En aquell instant la comunicació es va interrompre i Júlia es va quedar quieta, en silenci, sentint la pau i la serenitat en el seu interior. Per primer cop havia sentit i conegut a Déu.

De sobte va escoltar uns passos darrera d’ella. va girar el cap i va veure a un jove que entrava en aquella ermita, avançant pel passadís cercant un lloc on asseure’s d’una manera precavida.

Júlia es va aixecar amb un somrís mirant a aquell nou ser, que com ella li havia arribat la seva hora. Es va dirigir vers la porta i continuà el seu camí direcció a la seva casa, on a partir d’aquell moment iniciaria una nova etapa a la seva vida.

Va arribar. Es va allitar i els somnis l’acompanyaren al llarg de tota la nit.

Havia arribat la seva hora.

Les injustícies

Un deixeble es va apropar al seu mestre i li preguntà:

-         Mestre, haig de reconèixer que em costa acceptar les injustícies que veig al meu entorn. La majoria que veig són degudes a interessos personals i pors. Per altre cantó, sóc conscient del que pot representar per a la persona que las pateix. Però em costa acceptar-les.

-         Quan deixem de fixar-nos a la forma – va dir el tutor – i ens endinsem a l’essència de la situació, llavors veurem la llum per a l’ànima de qui les viu. Només aquells que necessiten “d’aquesta ajuda”, es trobaran immersos en la justa “injustícia”. És injust per qui encara no comprèn la presència del fet, però tot té un fi, un sentit que ens connecta amb l’ànima.

-         Però mestre, quan veu a algú que pateix per una imposició interessada d’un altre, ¿què sent?

-         El dolor no es volgut per ninguna de les ànimes en la matèria, però els seus sentiments, sovint, són de patiment i limitació. Quan es el nostre cor qui guia la nostra ànima, pots veure com el que atraiem a la nostra vida està en consonància amb la suposada “injustícia”.

-         (Silenci per part del deixeble)....

-         Interferir desitjant que ningú visqui el camí que ha de seguir, podem estar evitant el procés que ell ha de viure.

-         Y llavors, ¿què puc fer quan vegi una injustícia?

-         El que tu denomines injustícies són manifestacions en el sender dels que la viuen perquè puguin alliberar-se per a accelerar la seva il·luminació. (Pausa). No hi ha injustícies celestials, només terrenals, i aquesta terrenalitat està per a enlairar les ànimes que la viuen, per a despertar els seus cors i enlairar les seves ànimes.

-         …

-         Estimat aprenent i mestre – va dir el venerable ancià -, tot està basat en l’amor. Quan una ànima es tanca en ella mateixa o pren un camí que no és el seu, necessita reaccionar, i les “injustícies” són actes que et porten a una reacció, que si es basa des del cor et porta a un aprenentatge i a un desbloqueig del teu camí, però si s’observa i actua des de la ment pot portar-te a un estat de limitació i dolor. Tot el creat per al matèria té un sentit espiritual per a portar a cada ànima al lloc que ha d’estar i/o dirigir-se.

-         Així no haig d’intervenir? I si continua fent-me sentir malament? – va dir el noi. 

-         Entén el per què del que es viu per a poder enlairar la seva ànima, la persona implicada. Deixa que el teu cor senti l’amor del viscut, i llavors, el dolor que puguis arribar a sentir es convertirà en agraïment pel viscut. La consciència ens ajuda a conèixer la Veritat de l’existència. (Pausa). No hi ha res viscut que no doni de la mà a l’ànima i l’enlairi vers la seva màxima exaltació.

-         Així, ...tot és amor? – va dir el jove.

-         Així és – va respondre el mestre. Tot existeix per a un fi superior.

Després d’un silenci, el noi va finalitzà la trobada dient:

-         Gràcies mestre. Tindré present les seves paraules.

El mestre va assentí amb el cap fent un petit somrís al jove deixeble mentre veia que s’allunyava pensatiu amb sí mateix.

SENTIR, més enllá de la materializació

Va haver un temps on se’ns va transmetre que a través de la visualització podríem arribar a materialitzar a la nostra vida allò que volguéssim.

També se’ns va fer saber que fent servir la paraula podríem arribar a crear a la nostra vida els nostres desitjos per més grans que fossin.

Amb els anys no sempre així succeïa. Van ser inicis importants perquè tant la visualització com la paraula ens poden arribar a facilita les materialitzacions a la nostra vida, encara que no a tots podien veure els resultats anhelats.

És cert que aquests elements innats en nosaltres, la ment i la paraula, poden ser de gran ajuda per a aconseguir allò que podem arribar a necessitar. Amb el temps, els anys, vaig començar a adonar-me y a experimentar que no només amb la paraula y la visualització ja és suficient per a crear la nostra voluntat a la vida, sinó que ens faltava alguna cosa perquè així fos. Des de llavors, al tenir present aquesta “cosa”, vaig poder fer de la meva vida, alguna cosa més gratificant, donant una qualitat de vida al meu ser i al meu procés per a poder avançar per ell des d’una connexió més ferma amb mi mateix. Estic parlant del SENTIR.

Cert que d’un temps a ençà, està prenent més rellevància el SENTIR a voluntat amb tot un treball darrera d’ell. Sentir és la clau mestre de les nostres materialitzacions. Si volem, podem expressar-nos sense sentir, y tot es queda en això, en una simple expressió, amb certa actitud d’impotència pe no poder aconseguir a voluntat i aprenem a fer servir aquest sentir pel nostre major bé, en el sentit de poder conèixer-nos més, recordar qui som i donar-nos una qualitat de vida més amorosa, llavors, la nostra vida dóna un gir important portant-nos vers la pau, l’amor i la serenor. Quan aprens a utilitzar aquesta eina, aquest potencial que tots tenim en el nostre interior (més del que ens podem arribar a imaginar), llavors, la teva vida deixa de ser com era fins ara, per a endinsar-te en una de millor, i amb més possibilitats de realització personal i èxit.

Hem d’entendre i aprendre d’aquest potencial innat que ens pot arribar a obrir les portes de la nostra Divinitat. Així està sent per a tots aquells que a han après a aplicar la porta del Sentir a les seves vides. Hi ha un abans i un després.

Per a poder materialitzar a la nostra vida, hem de sentir el que necessitem. Els essenis ja ens ho van ensenyar en el seu moment, havent arribat fins a nosaltres el seu llegat, la importància de sentir, com a clau per a la creació i materialització del tipus que sigui: sanació física, atracció de persones concretes, objectius a les nostre vides,...

Quan obrim el nostre cor i sentim, anem més enllà d’una materialització. Quan més recordem qui som i apliquem el potencial innat que ja tenim tots des dels nostres naixements, llavors, podem arribar a sortir del “temps”, viure a l’ara i des del cor. Quant més amorosos siguem, és a dir, recordem qui som, haguem enlairat les nostres vibracions, més podrem sentir la nostra veritable essència i els resultats d’ella a la nostra vida.

Sentir ens porta a la Llar, ens porta a aquell qui som. No podrem conèixer-nos si no sentim la nostra essència, aquell qui en veritat som. És la clau que ens permetrà obrir i avançar més serenament a través del nostre procés. Hi ha d’altres aspectes relacionats amb el sentir, però és cadascú qui ha d’arribar a ells, perquè la plenitud que es pot arribar a percebre és immensa.   

Tots tenim tot el que podem arribar a necessitar en aquesta vida per a arribar a nosaltres. Tenim un potencial espiritual que ens pot portar a la manifestació de la nostra divinitat amb l’activació d’ell.

Sentir, sentir, sentir a voluntat ens pot portar al ple benestar a la nostra vida, al reequilibri i a la connexió amb els nostres germans de la Llar, aquests seres amorosos que ens acompanyen en el camí per quan ens adonem d’ells i els donem el “nostre consentiment” per a fer-los partíceps de la nostra vida, llavors, poder ser ajudats, guiats, estimats (que ja ho som) i donar-nos la mà per a portar a terme allò que hem vingut a fer.

Sentir és una de les majors eines que he arribat a conèixer dins meu, i que es troba en cadascú dels sers encarnats.

Sentir ens porta a la Veritat.

Sentir ens porta a la Sanació, la Creació i a la Connexió amb aquell qui en veritat som.

Quan incloem el sentir en un treball de creació, tot s’accelera perquè pugui ser.

No hi ha res perquè si.

No hi ha res que no puguem superar.

No hi ha res que tinguem en el nostre interior que no serveixi per a res. Tot, absolutament tot el que alberguem en el nostre interior té una finalitat superior per a les nostres ànimes: les sensacions, visions, sentiments, visualitzacions, pensaments, el plor, els somnis,... tot, absolutament tot té el seu sentit i el seu poder.

Som sers perfectes. Som Divinitat encarnada, i a vegades, aquesta matèria en la qual ens trobem ens confon. Tranquil·litzeu-vos perquè anant al vostre interior tornareu a connectar amb aquell qui sou. 

Totes les respostes de la nostra vida actual es troben en el nostre interior, no a l’exterior i quan sentim segons el que vivim, és una de les majors informacions sobre nosaltres mateixos en aquell moment. A l’igual que podem arribar a necessitar un estímul extern per a poder sentir alguna cosa: alegria, tristesa, pau, força, desolació,...jo us dic que ja no és necessari esperar de l’exterior per a sentir els sentiments més àlgids i purs que hom pot arribar a sentir. quan els sentim, aquests ens obren noves portes per a poder avançar en el nostre camí des del cor, l’Amor, i és des de l’amor, on el millor que la vida ens depara, ens arribarà sense esforços.

Sentiu el que voleu aconseguir o necessitar a la vostra vida. Sentiu allò que el vostre cor us dicta. Llavors, deixeu que tot sigui perquè ja haurà iniciat el camí vers vosaltres.

Sentir enlairarà la vostra ànima. Nosaltres som la Font de la nostra vida: Sentiu, Sentiu, Sentiu!

Que l’Amor i la Pau siguin en vosaltres.

            

Sensació

Tinc una sensació com si alguna cosa important hagués de succeir a la meva vida. Alguna cosa com esperada, anhelada i que m’activa l’emoció i l’alegria per arribar a allà. Sé que molts de vosaltres també teniu aquesta sensació.

Em sento com “ambigu”. Per un cantó tranquil, sentint la pau i l’assossegament en el meu interior, però alhora, com desitjant poder trobant-me en els moments que el meu interior em mostra i em va parlant des de fa temps.

Sé que encara no és el moment, però a vegades, sembla que estic més allà, amb els meus desitjos, que vivint el meu present, important per a donar els següents passos en el meu procés. És com una ambigüitat, però que preval l’’estat d’assossegament en el meu ser. Sé tranquil·litzar el meu interior i connectar, novament, amb el meu estat natural i sentir la unicitat amb els meus germans celestials.

Tot segueix. Dins meu és com una sensació de percebre les noves energies que es van creant i apropant cada vegada més, a la meva vida. Poder arribar a percebre el que el teu procés et depara, seguint el sender tal com està sent, et permet veure i sentir el que serà de tu en un temps proper. Hi ha tanta il·lusió en el meu ser! Hi ha tanta alegria a la meva ànima! El que sento, ho desitjo amb totes les meves forces, perquè veig el meu present, ja passat, estant en el lloc que des de fa temps sento en mi i desitjo amb totes les forces del meu cor.

Tot va canviant acceleradament. El camí et porta a part de les teves arrels ancestrals, on havia una unicitat, una sincronicitat amb tota la Terra i el Cel. (Pausa). De moment són somnis, havent de viure el meu present conscientment i amb tot el meu ser. És ara, en el meu present actual, on el servei realitzat està arribat a la seva fi, però encara no és el moment per a enlairar el vol esperat.

A vegades, el saber pot fer que no visquis el teu present i no estiguis del tot present amb tot el teu potencial, en el ara i aquí.

A vegades, saber uns passos més endavant del moment actual pot donar-te coratge i valentia per a continuar amb el teu procés.

Tot està unit, tenint present que quant més connectes amb al teva saviesa, més facilitat tens de discernir el que has de fer a l’ara, i el que hagi de ser, serà. Aprens a acceptar més aquests moments, on el teu ser ha d’obrar amb tot el seu resplendor. És ara el moment important per arribar “allà”. No hi ha allà sense l’ara. No hi ha demà sense el dia d’avui.

Acceptar i viure aquests moments de la teva vida, et permetran obrir la porta de l’oportunitat d’altres passos a donar. No hi ha avanç sense la teva aportació en el dia d’avui. És com si estiguessis pujant uns esglaons en el teu camí, i a cada esglaó que puges, s’afegeix un altre més alt per a arribar al cim de la teva realització. Si no dones el pas en l’ara, no hi haurà un demà, perquè cada esglaó permet que d’altres es vagin afegint perquè puguis arribar a tu, a la teva plenitud i al sentit de la teva existència.

Sento la immensa pau en el meu interior i l’assossegament i deixades, perquè allò pel qual he encarnat sigui realitzat i portat a terme amb tota la seva majestuositat. Només deixant-te anar, deixar de controlar i estructurar la teva vida podràs ser guiat, vetllat i estimat en el teu camí per a materialitzar allò que només tu pots realitzar de la manera que tu ho faràs.

No hi ha dues opcions en l’ara, només una que et portarà a uns resultats, potser imprevistos. Si la teva decisió procedeix del cor, sentiràs l’alegria i l’amor en tu. Si procedeix de la teva ment, només facilitarà que els teus interessos personals demorin el benestar i el resultat esperat, obtenint, no sempre, allò tal com ho vas programar. L’aigua d’un riu no programa, senzillament deixa que tot sigui, adaptant-se a la situació actual sense cap tipus de resistència. Així el ser humà, quan s’allibera del control mental de la seva vida és quan comença a florir la llum i l’expressió d’un somrís a la seva vida.

No hi ha necessitat de patir y sentir-se malament amb el que vivim, perquè la vida, per sí mateixa representa felicitat, benestar i amor. L’amor et portarà a la teva realització sense esforços. Només existeix l’amor en el nostre camí, i quan prenem un no adequat, l’amor ens porta a un altre per a tornar al camí principal de la nostra ànima. Acceptació i aprenentatge a cada pas i decisió. Les suposades demores depenen de l’actitud tinguda per cadascú en el seu present.

Més enllà del nostra ara i aquí, res hi ha, perquè ets tu amb la teva actitud a l’ara qui va creant i construint el nou camí vers a tu. Existeix tot un potencial, però de moment és això, un potencial, on les possibilitats poden prendre forma si vivim i actuem des del cor. Només des del cor podrem arribar a sentir i expressar la nostra divinitat. Programar ens allunya. Acceptar i obrir el nostre cor per a entendre el nostre present, ens portarà al sentit superior pel qual vàrem néixer novament.

Sento el procés en el meu interior, serè, ple d’harmonia i un gran assossegament que permet a la meva ànima avançar amb seguretat i fermesa pels moments de la meva vida. Tot està anant bé. A cadascú l’adequat, malgrat tot. Endinsant-nos al nostre cor ens adonarem de l’amor del viscut i el motiu pel qual estem vivint el que vivim aquests instants. En tot moment, l’univers ens acompanya i ens dóna la mà per a poder ascendir a nivells superior i viure la vida des de l’energia de més alta vibració: l’Amor.

El nostre món ha rebut grans mestres de la Llum i l’Amor. Ara ha arribat el temps que cadascú mostri el seu veritable ser, aquell qui en veritat és, i poder irradiar la seva Llum, com a ser celestial que és, i el seu Amor, la seva essència existencial. Ha arribat l’hora de deixar d’esperar que “arribin els mestres”, perquè cadascú porta en sí la mestria universal. Ha arribat l’hora de recordar i manifestar-nos segons cadascú és. Ara podeu. Ara és cadascú qui ha de trencar la closca del seu tancament, de la seva ignorància, i començar a viure la nova vida que a tots se’ns ha concedit.

Ara podem!

A partir d’ara, ja no vindran més mestres, sinó  miralls del nostre ser, on podrem admirar-nos de la bellesa i el gran ser que som. Rebrem ajuda de la Llum, però no espereu grans mestres, com ha estat fins fa poc. és l’hora de mostrar la mestria del nostre interior, el Déu que cadascú és.

A la Terra aniran arribant sers angelicals i de Llum per a ajudar-nos en el nostre procés, i cada vegada més, però perquè cadascú es responsabilitzi de sí mateix i s’endinsi al seu interior per a poder mostrar la plenitud de la seva expressió divina. Ajudaran als mestres encarnats, a cadascú de vosaltres.

Aquell qui espereu, sou vosaltres! No mireu al vostre entorn, al vostre exterior, perquè només trobareu sers com vosaltres que estan seguint el seu camí. Podreu trobar-vos amb sers que siguin un mirall per a vosaltres, perquè el seu gran Amor farà que us responsabilitzeu de vosaltres mateixos. Ells us poden donar de la mà, indicant-vos el sender a seguir, la direcció de la Llum i el Cor, però haureu de ser vosaltres qui us endinseu i doneu el pas que us portarà a un esglaó superior i al veritable ser que sou.

Vivim temps de grans canvis, i tots ells, gràcies a vosaltres. Teniu el vostre granet a la mà per a afegir a aquesta gran Unicitat Universal per a fer d’aquest món i el firmament, un lloc on només predomini l’Amor i l’Harmonia.

Tu ets part d’aquest Amor encarant. Sent-te’l i fes que arribi als qui t’envolten. Ets un far de Llum i Amor per a la humanitat que t’envolta.

Gràcies per ser i estar estimada ànima.

Gràcies. 

Que l’Amor i la Pau siguin en cadascú de vosaltres.

Trobades pel mes de juliol

Aquí us presento la relació de les trobades previstes de cara el proper mes de juliol.
A tots els que sentiu que heu d'assistir a alguna d'elles, allà ens veurem.
Una abraçada.

Moments d'enlairament

Sento el silenci en mi.

Sento la serenor en el meu interior acaronada por una suau melodia que acompanya el meu estat interior. Sóc. Senzillament sóc.

Veig l’àliga volar des del més alt, planejant pel cim de les muntanyes, deixant-se anar, sent acaronada per les brises ascendents que permeten enlairar-te, senzillament sent tu. El seu plomatge és pentinat per la subtilesa del fluir amb les ales obertes i delitant-se veient tot el paisatge que s’estén sota ella fins a perdre’s a l’horitzó.

Des d’aquí dalt sents la bellesa de la creació, la guia del silenci i la teva presència en mig de tot l’existent no penses, només mantens aquest estat d’unicitat amb tot l’existent i el que pots veure. Tens el teu espai. Tens un lloc, como cadascú té el seu. Tots es complementen i s’expandeixen alhora. Hi ha un gran respecte per el creat. Jo Sóc part d’aquesta Creació, i com a font de vida per a tots els que m’envolten.

La nostra àliga continua mantenint les seves ales esteses, sentint la guia del seu ara. Es gronxa i juga suaument amb els canvis d’aire produïts per la presència del sol. S’enlaira. Descendeix i planeja amb tota la seva majestuositat. Gaudeix amb el seu espai i la seva característica de poder volar.

Senzillament està.

Una sensació d’infinitat, d’expansió i ser part d’aquell lloc, la visió a través de l’àliga fa que pugui sentir la immensitat del meu interior, on la matèria desapareix i només sents l’essència que realment ets. Pura pau. Pura força, capaç de portar a terme allò que sents en el teu cor, sabent que això que sents procedeix de la Divinitat que ets, de l’univers en tu.

De tant en tant m’apropo a un abisme. Deixo que les meves plomes reposin i contemplo la bellesa de la Creació feta per a mi, i que els meus ulls poden percebre i sentir en el més profund de la meva essència, sentint l’agraïment per poder estar aquí on sóc i adonar-me de la unicitat que hi ha en tot el meu estimat planeta i més enllà d’ell.

Sento a presència de totes les energies d’on procedim i el meu ser s’emociona per poder sentir tant d’amor procedent de la Llar vers el meu ser. Contemplo l’alçada que em trobo a través de la visió de la meva germana (l’àliga). Tot el que puc arribar a necessitar ho tinc davant meu. L’aliment que se m’ofereix sempre és l’adequat segons necessita la meva ànima i poder seguir el curs del sentit pel qual estic aquí en aquest moment.

La placidesa del meu present m’impulsa a enlairar-me novament i continuar amb el vol sentint la connexió celestial. Des d’aquí, la visió és clara, més enllà de tota creença existent, pura, sense cap interferència, perquè és la teva veritable essència qui omple el teu espai interior i et guia vers les noves oportunitats perquè la Terra arribi a ser una nova morada del Cel.

Cel i Terra així ho van pactar, i l’àliga ens ho està transmetent constantment amb la seva presència. Ens adverteix de nous temps on el racional deixarà pas a l’intuïtiu, el Sentir. l’àliga viu sentint. No pensa, només actua segons sent en el seu cor.

Ànima de l’altura, dels cims de tot procés que ens convida als encarnats també a volar i a veure la terra des de les alçades del cor. Quan comencen a sentir la melodia del silenci i d’aquell qui som, llavors, les nostres ales comencen a desplegar-se perquè, després, poder donar-nos l’impuls i planejar per la immensitat del buit, sentint la plenitud de la nostra veritable Llar i despertar al Gran Ser que cadascú és.

Llavors, tot serà possible.

Que l’Amor i la Pau siguin en cadascú de vosaltres.