Les injustícies

Un deixeble es va apropar al seu mestre i li preguntà:

-         Mestre, haig de reconèixer que em costa acceptar les injustícies que veig al meu entorn. La majoria que veig són degudes a interessos personals i pors. Per altre cantó, sóc conscient del que pot representar per a la persona que las pateix. Però em costa acceptar-les.

-         Quan deixem de fixar-nos a la forma – va dir el tutor – i ens endinsem a l’essència de la situació, llavors veurem la llum per a l’ànima de qui les viu. Només aquells que necessiten “d’aquesta ajuda”, es trobaran immersos en la justa “injustícia”. És injust per qui encara no comprèn la presència del fet, però tot té un fi, un sentit que ens connecta amb l’ànima.

-         Però mestre, quan veu a algú que pateix per una imposició interessada d’un altre, ¿què sent?

-         El dolor no es volgut per ninguna de les ànimes en la matèria, però els seus sentiments, sovint, són de patiment i limitació. Quan es el nostre cor qui guia la nostra ànima, pots veure com el que atraiem a la nostra vida està en consonància amb la suposada “injustícia”.

-         (Silenci per part del deixeble)....

-         Interferir desitjant que ningú visqui el camí que ha de seguir, podem estar evitant el procés que ell ha de viure.

-         Y llavors, ¿què puc fer quan vegi una injustícia?

-         El que tu denomines injustícies són manifestacions en el sender dels que la viuen perquè puguin alliberar-se per a accelerar la seva il·luminació. (Pausa). No hi ha injustícies celestials, només terrenals, i aquesta terrenalitat està per a enlairar les ànimes que la viuen, per a despertar els seus cors i enlairar les seves ànimes.

-         …

-         Estimat aprenent i mestre – va dir el venerable ancià -, tot està basat en l’amor. Quan una ànima es tanca en ella mateixa o pren un camí que no és el seu, necessita reaccionar, i les “injustícies” són actes que et porten a una reacció, que si es basa des del cor et porta a un aprenentatge i a un desbloqueig del teu camí, però si s’observa i actua des de la ment pot portar-te a un estat de limitació i dolor. Tot el creat per al matèria té un sentit espiritual per a portar a cada ànima al lloc que ha d’estar i/o dirigir-se.

-         Així no haig d’intervenir? I si continua fent-me sentir malament? – va dir el noi. 

-         Entén el per què del que es viu per a poder enlairar la seva ànima, la persona implicada. Deixa que el teu cor senti l’amor del viscut, i llavors, el dolor que puguis arribar a sentir es convertirà en agraïment pel viscut. La consciència ens ajuda a conèixer la Veritat de l’existència. (Pausa). No hi ha res viscut que no doni de la mà a l’ànima i l’enlairi vers la seva màxima exaltació.

-         Així, ...tot és amor? – va dir el jove.

-         Així és – va respondre el mestre. Tot existeix per a un fi superior.

Després d’un silenci, el noi va finalitzà la trobada dient:

-         Gràcies mestre. Tindré present les seves paraules.

El mestre va assentí amb el cap fent un petit somrís al jove deixeble mentre veia que s’allunyava pensatiu amb sí mateix.