En algun moment
he tingut la sensació que hauria de deixar d’expressar el que sento, el que un
sent quan connecta amb la seva divinitat. Ja ho he exposat en altres paraules
escrites al llarg d’un temps cap a aquí. Per instants he tingut l’impuls de
deixar d’escriure sobre el que sent un ser quan es converteix en divinitat o s’unifica
amb ella. És una cosa personal, individual, el trajecte que ha de fer-se perquè
així sigui. Hi ha una porta a obrir, però és un mateix qui ha de donar els
passos, i davant d’ella, obrir-la per a sentir la majestuositat d’aquell qui
ets. El camí ja està indicat, així com els possibles símptomes que poden
manifestar-se a l’interior de cadascú.
Alguna vegada
m’he arribat a plantejar el fet de deixar d’expressar amb paraules el que sento
o se sent quan un es dirigeix al seu interior i deixa que la seva veritable
essència es manifesti i li faci saber de la seva naturalesa i les conseqüències
que un pot arribar a sentir i percebre a l’estar connectat amb ella,... amb un
mateix.
Tot i així,
alguna cosa m’impulsa a continuar fent-ho. Els meus acompanyants aproven la
meva insistència, amb diferents paraules, encara que sempre s’arriba als
mateixos símptomes perquè no podem deixar de sentir la nostra essència.
Ets Déu. Ets
Divinitat encarnada i quan el raciocini del ser que habita en el teu cos
comença a adonar-se que és molt més que matèria, llavors, el miracle comença a
manifestar-se al llarg de la resta de la seva vida.
El camí
continua. El flux existencial en el qual tots estem immersos ens porta a estats
més enllà del nostre present. Aquests estats interiors són els que ens
permetran veure la Llum i poder sentir l’Amor en el seu estat més pur i
incondicional. La teva Llum va irradiant-se més enllà d’on et trobes, perquè no
hi ha limitacions ni temporalitats al llarg del teu camí. (Pausa).
Per això, a
vegades, em ve una sensació conforme si haig de continuar transmetent tot el
que un pot arribar a sentir, percebre i veure des de la connexió amb qui som,
des de la nostra Divinitat, perquè només un mateix pot arribar a sentir la seva
pròpia essència.
No són paraules
boniques, ni dolces, sinó la Realitat des del cantó de la Divinitat, no des de
la nostra humanitat. Més enllà de lo dens i material, es troba la nostra ànima
amb un sentit superior, aliè a qualsevol creença terrenal.
El procés ha de
fer-ho un mateix per a apreciar i sentir el que en altres escrits i missatges
he pogut arribar a transmetre. El que heu llegit no és una utopia o una
irrealitat fruit de la meva imaginació o aïllament i no identificació amb les
cultures, religions, costums i tradicions que m’envolten. Tot això pertany a un
passat, i al ser humà, no a la vostra veritable essència. Quan ens identifiquem
amb alguna cosa del nostre entorn, procedent d’unes generacions anteriors,
ancestrals potser, comencem llavors, a etiquetar-nos i a identificar-nos amb
alguna cosa que la majoria de les vegades no pertany a la nostra essència i a
l’energia actual que vivim.
De diferents
maneres i situacions, fins ara, us he anat mostrant el que podem arribar a
sentir i trobar-nos, sent nosaltres. Aquest “ser nosaltres” és la connexió amb qui en veritat som,...amb DÉU.
El camí porta a
la humanitat vers la seva Divinitat. Tots els senders porten al camí principal
per a transmutar l’humà en diví. Aquest és el procés que està seguint la
humanitat en els temps actuals. Estem deixant enrere aquell qui vàrem ser per a
donar pas a qui realment som. No ets qui veus en el mirall, sinó el que
representa aquest ser encarnat. Aquest sentit no és racional, sinó espiritual,
i des de la consciència és quan el ser en evolució pot veure la Llum de qui és
i la capacitat de sentir amb intensitat i emoció aquesta energia d’alta
vibració que habita en ell.
És plenitud i
un amor sentit en el més profund d’un mateix el que t’obre les portes de tota
comprensió sobre l’hagut i per haver. La saviesa emergeix de tu mateix, però no
abans de sentir a voluntat, amb plena voluntat i emoció els més alts sentiments
més sublims que puguin arribar a existir a l’univers. Quan et fons amb ell,
llavors sents la unicitat en tu i t’adones, amb una gran claredat, del camí a
seguir a partir d’aquests moments a la teva vida, així com una visió superior
del nostre estimat planeta i tot el que està succeint en ell. Sents conforme
tot està anat bé i cadascú té un paper important què fer per a qui té al seu
costat. Aquesta funció no és humana, sinó divina.
Sents el teu
veritable potencial en tu, emanant de tu i en el teu interior, a cada una de
les teves cèl·lules. T’adones de la responsabilitat del teu ser a la teva
pròpia vida i en la dels altres. Sents una harmonia absoluta en la vida,
adonant-te del perfecte ordre que tot es troba. És la teva identificació amb
l’humà, amb lo terrenal que t’aïlla i et
distreu de la veritable direcció a seguir i de la Veritat Universal en tu, en
els altres i del nostre estimat planeta. Tot té sentit.
A mesura que
vaig escrivint, m’adono que torno a expressar aspectes que el ser pot sentir
quan està connectat, unificat amb la seva essència divina. El camí l’ha de fer
cadascú. És llavors quan, en el seu moment, podràs sentir el llegit, dit i
anhelat, no només per mi, sinó per d’altres sers que indiquen quina és la
nostra direcció. És cadascú que ha d’arribar a ell mateix.
Escolteu el
vostre cor! Ell us dirà què fer i el cóm.
Sé que algun
dia vosaltres també sentireu el que sento en aquests moments en el meu
interior. No és alguna cosa que només uns pocs poden sentir-lo. És part de tu,
de la teva essència, i per tant, tots, absolutament tots, podem sentir la
nostra divinitat si ens obrim a ella.
Sento tant
d’Amor en mi! Us parlo des del meu cor obert al vostre.
Som Amor, i
només existeix l’AMOR.
Aquesta
energia, la de més alta vibració existent en tot, no només en l’univers, sinó
en el firmament, és la que produeix l’alliberament de tot allò que no es
correspon amb la teva essència, la teva veritable essència. Al final, arribarem
a deixar, fins i tot, la matèria per a continuar el nostre camí des d’altres
dimensions etèries.
És l’Amor qui
us porta a vosaltres mateixos.
És l’Amor qui
obre les portes de la vostra realització.
És l’Amor qui
us concedeix la saviesa.
És des de
l’Amor que pots sentir qui ets amb tot el teu resplendor i emoció.
El que vius és
Amor, encara que sigui no desitjat.
El que t’ha
succeït a la teva vida, ha estat des de l’Amor.
L’Amor no t’ha
fet patir ni t’ha creat dolor. L’Amor t’ha permès aprendre del succeït perquè
puguis arribar a ser tu.
L’Amor t’ha
obert les portes perquè puguis veure clar. No ha creat les injustícies, però sí
el sentiment adequat per a tu per a adonar-te de la necessitat de la igualtat i
la tolerància.
El creat ha
estat fruit de la no connexió amb la teva veritable essència. Llavors, els teus
passos t’han portat al dolor, patiment, misèria o desgràcia segons les teves
paraules, però res d’això és, perquè tot tendeix a l’equilibri, i quan ens
allunyem de nosaltres mateixos, creem el desequilibri, però fins i tot
apartant-nos de nosaltres mateixos, l’Amor fa que vulguis tornar a trobar-te i
saber de tu.
Ets DÉU. No ho
recordes? Oh, sí!, ja ho crec que ets Déus. Potser no desitges el millor per a
tu i els sers estimats? Veus? Del teu interior emergeix la teva essència
demanant pas. Malgrat tot, has arribat fins aquí, amb tot el que has viscut i
cóm ho has viscut. Alguna cosa de dins teu t’empeny a continuar, donant-te alè
i forces, encara que no sàpigues d’on procedeixen, per a poder continuar el teu
camí. Escolta el teu cor! Escolta el teu interior! Sabràs llavors, el per què
de tot i què fer.
Nosaltres som
els creadors del viscut en cada A ra del nostre procés. Sent l’Amor en tu i
veuràs la sortida de la teva situació
i la Llum que t’acompanya en tot moment, que t’abraça i guia en el teu camí.
Escolta la veu del teu interior.
Quan sentim
l’Amor en nosaltres i som Un amb ell, la immensitat de la plenitud serà en
nosaltres. En ella, som transportats a la nostra veritable Llar, mostrant-nos
aquell qui som amb tota la nostra majestuositat.
SENTIU,
estimades ànimes! SENTIU aquell qui sou! Sent vosaltres, res haureu de témer,
perquè sereu portades vers la vostra màxima presentació al món amb tot el
vostre Resplandor, Llum, Serenitat, Harmonia, Calidesa, Tendresa, Comprensió,
Acceptació, Despreocupació, Pau, Calma, Assossegament absolut, Deixadesa a les mans
de la Font que et va crear, Visió clara,............i més connotacions,
sentiments i fins i tot emocions, que no poden ser expressades amb paraules
humanes. No hi ha lèxic suficient per a poder expressar el que un sent quan és
ell.
SENT estimada
ànima, i deixa que aquell qui ets et guiï en el camí vers a tu. Llavors sabràs,
comprendràs i veuràs la Realitat i la Veritat de la teva existència en aquests
instants de la teva evolució encarnada.
Que l’Amor i la
Pau siguin en tots vosaltres.
