Sentint la Divinitat

En algun moment he tingut la sensació que hauria de deixar d’expressar el que sento, el que un sent quan connecta amb la seva divinitat. Ja ho he exposat en altres paraules escrites al llarg d’un temps cap a aquí. Per instants he tingut l’impuls de deixar d’escriure sobre el que sent un ser quan es converteix en divinitat o s’unifica amb ella. És una cosa personal, individual, el trajecte que ha de fer-se perquè així sigui. Hi ha una porta a obrir, però és un mateix qui ha de donar els passos, i davant d’ella, obrir-la per a sentir la majestuositat d’aquell qui ets. El camí ja està indicat, així com els possibles símptomes que poden manifestar-se a l’interior de cadascú.

Alguna vegada m’he arribat a plantejar el fet de deixar d’expressar amb paraules el que sento o se sent quan un es dirigeix al seu interior i deixa que la seva veritable essència es manifesti i li faci saber de la seva naturalesa i les conseqüències que un pot arribar a sentir i percebre a l’estar connectat amb ella,... amb un mateix.

Tot i així, alguna cosa m’impulsa a continuar fent-ho. Els meus acompanyants aproven la meva insistència, amb diferents paraules, encara que sempre s’arriba als mateixos símptomes perquè no podem deixar de sentir la nostra essència.

Ets Déu. Ets Divinitat encarnada i quan el raciocini del ser que habita en el teu cos comença a adonar-se que és molt més que matèria, llavors, el miracle comença a manifestar-se al llarg de la resta de la seva vida.

El camí continua. El flux existencial en el qual tots estem immersos ens porta a estats més enllà del nostre present. Aquests estats interiors són els que ens permetran veure la Llum i poder sentir l’Amor en el seu estat més pur i incondicional. La teva Llum va irradiant-se més enllà d’on et trobes, perquè no hi ha limitacions ni temporalitats al llarg del teu camí. (Pausa).

Per això, a vegades, em ve una sensació conforme si haig de continuar transmetent tot el que un pot arribar a sentir, percebre i veure des de la connexió amb qui som, des de la nostra Divinitat, perquè només un mateix pot arribar a sentir la seva pròpia essència.

No són paraules boniques, ni dolces, sinó la Realitat des del cantó de la Divinitat, no des de la nostra humanitat. Més enllà de lo dens i material, es troba la nostra ànima amb un sentit superior, aliè a qualsevol creença terrenal.

El procés ha de fer-ho un mateix per a apreciar i sentir el que en altres escrits i missatges he pogut arribar a transmetre. El que heu llegit no és una utopia o una irrealitat fruit de la meva imaginació o aïllament i no identificació amb les cultures, religions, costums i tradicions que m’envolten. Tot això pertany a un passat, i al ser humà, no a la vostra veritable essència. Quan ens identifiquem amb alguna cosa del nostre entorn, procedent d’unes generacions anteriors, ancestrals potser, comencem llavors, a etiquetar-nos i a identificar-nos amb alguna cosa que la majoria de les vegades no pertany a la nostra essència i a l’energia actual que vivim.

De diferents maneres i situacions, fins ara, us he anat mostrant el que podem arribar a sentir i trobar-nos, sent nosaltres. Aquest “ser nosaltres” és la connexió amb qui en veritat som,...amb DÉU.

El camí porta a la humanitat vers la seva Divinitat. Tots els senders porten al camí principal per a transmutar l’humà en diví. Aquest és el procés que està seguint la humanitat en els temps actuals. Estem deixant enrere aquell qui vàrem ser per a donar pas a qui realment som. No ets qui veus en el mirall, sinó el que representa aquest ser encarnat. Aquest sentit no és racional, sinó espiritual, i des de la consciència és quan el ser en evolució pot veure la Llum de qui és i la capacitat de sentir amb intensitat i emoció aquesta energia d’alta vibració que habita en ell.

És plenitud i un amor sentit en el més profund d’un mateix el que t’obre les portes de tota comprensió sobre l’hagut i per haver. La saviesa emergeix de tu mateix, però no abans de sentir a voluntat, amb plena voluntat i emoció els més alts sentiments més sublims que puguin arribar a existir a l’univers. Quan et fons amb ell, llavors sents la unicitat en tu i t’adones, amb una gran claredat, del camí a seguir a partir d’aquests moments a la teva vida, així com una visió superior del nostre estimat planeta i tot el que està succeint en ell. Sents conforme tot està anat bé i cadascú té un paper important què fer per a qui té al seu costat. Aquesta funció no és humana, sinó divina.

Sents el teu veritable potencial en tu, emanant de tu i en el teu interior, a cada una de les teves cèl·lules. T’adones de la responsabilitat del teu ser a la teva pròpia vida i en la dels altres. Sents una harmonia absoluta en la vida, adonant-te del perfecte ordre que tot es troba. És la teva identificació amb l’humà, amb lo terrenal que t’aïlla  i et distreu de la veritable direcció a seguir i de la Veritat Universal en tu, en els altres i del nostre estimat planeta. Tot té sentit.

A mesura que vaig escrivint, m’adono que torno a expressar aspectes que el ser pot sentir quan està connectat, unificat amb la seva essència divina. El camí l’ha de fer cadascú. És llavors quan, en el seu moment, podràs sentir el llegit, dit i anhelat, no només per mi, sinó per d’altres sers que indiquen quina és la nostra direcció. És cadascú que ha d’arribar a ell mateix.

Escolteu el vostre cor! Ell us dirà què fer i el cóm.

Sé que algun dia vosaltres també sentireu el que sento en aquests moments en el meu interior. No és alguna cosa que només uns pocs poden sentir-lo. És part de tu, de la teva essència, i per tant, tots, absolutament tots, podem sentir la nostra divinitat si ens obrim a ella.

Sento tant d’Amor en mi! Us parlo des del meu cor obert al vostre.

Som Amor, i només existeix l’AMOR.

Aquesta energia, la de més alta vibració existent en tot, no només en l’univers, sinó en el firmament, és la que produeix l’alliberament de tot allò que no es correspon amb la teva essència, la teva veritable essència. Al final, arribarem a deixar, fins i tot, la matèria per a continuar el nostre camí des d’altres dimensions etèries.

És l’Amor qui us porta a vosaltres mateixos.

És l’Amor qui obre les portes de la vostra realització.

És l’Amor qui us concedeix la saviesa.

És des de l’Amor que pots sentir qui ets amb tot el teu resplendor i emoció.

El que vius és Amor, encara que sigui no desitjat.

El que t’ha succeït a la teva vida, ha estat des de l’Amor.

L’Amor no t’ha fet patir ni t’ha creat dolor. L’Amor t’ha permès aprendre del succeït perquè puguis arribar a ser tu.

L’Amor t’ha obert les portes perquè puguis veure clar. No ha creat les injustícies, però sí el sentiment adequat per a tu per a adonar-te de la necessitat de la igualtat i la tolerància.

El creat ha estat fruit de la no connexió amb la teva veritable essència. Llavors, els teus passos t’han portat al dolor, patiment, misèria o desgràcia segons les teves paraules, però res d’això és, perquè tot tendeix a l’equilibri, i quan ens allunyem de nosaltres mateixos, creem el desequilibri, però fins i tot apartant-nos de nosaltres mateixos, l’Amor fa que vulguis tornar a trobar-te i saber de tu.

Ets DÉU. No ho recordes? Oh, sí!, ja ho crec que ets Déus. Potser no desitges el millor per a tu i els sers estimats? Veus? Del teu interior emergeix la teva essència demanant pas. Malgrat tot, has arribat fins aquí, amb tot el que has viscut i cóm ho has viscut. Alguna cosa de dins teu t’empeny a continuar, donant-te alè i forces, encara que no sàpigues d’on procedeixen, per a poder continuar el teu camí. Escolta el teu cor! Escolta el teu interior! Sabràs llavors, el per què de tot i què fer.

Nosaltres som els creadors del viscut en cada A  ra del nostre procés. Sent l’Amor en tu i veuràs la sortida de la teva situació i la Llum que t’acompanya en tot moment, que t’abraça i guia en el teu camí. Escolta la veu del teu interior.

Quan sentim l’Amor en nosaltres i som Un amb ell, la immensitat de la plenitud serà en nosaltres. En ella, som transportats a la nostra veritable Llar, mostrant-nos aquell qui som amb tota la nostra majestuositat.

SENTIU, estimades ànimes! SENTIU aquell qui sou! Sent vosaltres, res haureu de témer, perquè sereu portades vers la vostra màxima presentació al món amb tot el vostre Resplandor, Llum, Serenitat, Harmonia, Calidesa, Tendresa, Comprensió, Acceptació, Despreocupació, Pau, Calma, Assossegament absolut, Deixadesa a les mans de la Font que et va crear, Visió clara,............i més connotacions, sentiments i fins i tot emocions, que no poden ser expressades amb paraules humanes. No hi ha lèxic suficient per a poder expressar el que un sent quan és ell.

SENT estimada ànima, i deixa que aquell qui ets et guiï en el camí vers a tu. Llavors sabràs, comprendràs i veuràs la Realitat i la Veritat de la teva existència en aquests instants de la teva evolució encarnada.

Que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.