La Força de la Paraula

La paraula desprèn una energia que ens envolta i ens fa manifestar una manera de ser. Quan aquest tipus d’energia ens ha envoltat una, dues, cent, vint mil vegades, es transforma en part de nosaltres, de manera que ens arrela i potencia l’energia inicial que hem manifestat.

Quan la nostra paraula es mostra i sona a l’aire a través nostre, crea uns pilars energètics en nosaltres que ens permet construir un camí concret, una manera de ser.

La nostra paraula té força. Té poder perquè ens representa i dóna peu a un reforçament de les nostres creences, a l’energia amb la qual estem vibrant en el moment de manifestar el contingut de la nostra veu.

 La paraula té poder, un poder segons la intencionalitat de qui l’expressi. És energia amb una vibració concreta. Algú pot necessitar aquesta energia. Ens podem apropar a ell i transmetre-li. A través d’ella, pot ressorgir del seu estat abatut o enfonsar-se més. Tot depèn, en part, de l’energia amb la qual tu t’expresses.

Quan el que surt dels teus llavis són sons i paraules de limitació, estancament, decaïment, víctima, incapacitat, insult o menyspreu, ens està indicant cóm ens trobem i quin tipus d’energia hi ha dins nostre, és a dir, quina energia som nosaltres ara. Tots aquests símptomes comentats és part d’un procés d’auto anul·lació com a ser. Ens anul·lem quan comencem a posar la nostra vida a les mans del nostre exterior. Comencem a acceptar situacions, coses, que no ens agraden o no estem d’acord, i així, la bola de neu es va fent més i més gran a mesura que va passant el temps, els anys. 

En les sessions individuals que vaig fent, em trobo amb situacions que tenen a veure en la recuperació del poder interior de cadascú. Durant anys l’han anat cedint a algú o alguna cosa que no es corresponia amb el que un sentia en veritat. Quan cedim el nostre poder interior, la nostra vida, a les mans d’algú o alguna cosa que no ens fa estar bé amb nosaltres mateixos, amb el temps es produeix un allunyament  de nosaltres mateixos amb la nostra ànima, i una incapacitat inicial de poder transformar tot el que s’ha creat fins llavors per a arribar a estar un bé amb sí mateix novament. La bola de neu és tan gran que, al contemplar-la ens sembla immensa, apareixent, a vegades, una sensació d’incapacitat per a tornar a ser nosaltres i sentir-nos bé.

Quan les nostres paraules comencen a mostrar símptomes d’auto anul·lació i menyspreu vers nosaltres, és que la nostra ànima està demanant ajuda en veu alta perquè algú, començant per nosaltres, l’ajudi,....l’ajudem. aquestes paraules deriven vers una actitud davant la vida, veient com nosaltres, ens anem apagant fins arribar a un punt de creadors de dolor per tot el relacionat amb el viscut.

Aquest dolor interior, emocional, i fins i tot físic, estan representats per la nostra expressió oral. Les nostres paraules demanen ajuda quan comencen a emetre expressions del tipus: “això és molt difícil, “a la meva edat ja no em faràs canviar”, “no es pot”, “Uff!, ja no puc més!”, “cada dia em trobo més cansat i desencantat de la vida”, “ja no sé què fer”, “a la vida, si no t’ho fas tu, no t’ho fa ningú”, “estic molt cansat de la vida, es molt dura”,....Us sonen aquestes paraules? Podríem afegir moltes d’altres, però només són un exemple, una mostra de com la nostra paraula ens parla de nosaltres mateixos, de com ens trobem i ens sentim.

Una paraula pot ser un alè d’energia per a restablir la nostra vida, una glop d’aire nou per a ressorgir de les cendres en les quals ens trobàvem.

Una paraula pot enlairar la nostra ànima i poder continuar el nostre camí.

Si sabéssim de la importància que representa cada una de les nostres expressions orals, els nostres llavis, sovint, es segellarien per a no manifestar la densitat que les nostres creences poguessin arribar a tenir!

Tot l’escoltat arriba al nostre interior, i des d’allà, ens apuntala per a continuar el camí, o ens abat per a frenar el nostre procés segons sentim en el nostre cor.

Tota paraula comporta una energia u s has arribat a un punt on et veus envoltat per una gran bola de neu, només es necessita calidesa per a desfer-la i poder veure el centre del teu interior demanant a crits poder-se manifestar i que l’escoltis d’una vegada per totes. És amb l’Amor que pots abatre tota suposada adversitat que creus tenir a la teva vida. Res d’això és, només les teves percepcions basades en la negació de qui ets. Quan t’empoderes i aconsegueixes alliberar-te de tot el superficial o distorsionat, llavors ho veus clar i notes la teva plena presència manifestant-se a través teu, desfent-se amb gran nitidesa el que va ser resistències i pors en un passat.

Només existeix l’AMOR. Quan aquest no se sent ni es manifesta, començant per tu mateix, és quan comencen a aparèixer les siluetes de la por i les resistències. La por no existeix com a tal, només és la identificació amb el que tu no ets, i la ignorància del veritable ser que ets. La por et fa distorsionar tota la realitat, creant una falsa veritat a la teva vida, que amb el temps la generalitzes amb tots perquè per a tu, és real. 

Només existeix l’AMOR. Quan, en algun moment del nostre procés no estem sent nosaltres, estem cedint el nostre ser a alguna cosa aliena a nosaltres. Quan ho fem, ens adaptem a alguna cosa que no ens correspon en el nostre camí com a sers únics que som.

Les paraules són manifestacions d’aquests estats interiors. Podem escoltar a algú i saber la seva sincronització amb la seva ànima i el seu veritable ser. També podem escoltar a algú i molestar-nos amb les seves expressions i maneres de parlar. Podem diferenciar l’harmonitza’t i l’inestable d’un amb només escoltar les seves paraules.

Quan encarnem ens van donar una eina valuosa, poderosa i creadora. L’ús que fem d’ella, ens permetrà morir, encara que sigui en vida, o gaudir de la benedicció de la nostra existència en aquests moments creant harmonia, assossegament, calma i irradiant l’Amor de la nostra naturalesa, allà per on anem.

Quan nosaltres repetim una i una altra vegada un tipus d’expressió o paraules, això està creant un tipus d’energia concreta, depèn de l’expressa’t. Enteneu ara, el per què repetir una frase de pensament positiu vàries vegades per a identificar-nos amb ella? Perquè al fer-ho, les nostres vibracions canviaran, perquè estarem regant la nostra terra fèrtil interior amb paraules positives amb energia d’alta vibració. Al crear unes bases d’aquest tipus, la nostra manera de ser canviarà, per tant, la nostra actitud davant la vida també. a partir d’ara serà més positiva i amorosa. 

Cada paraula emesa ens retrata davant els altres i ens crea més energia en nosaltres de la que expressem. És un cercle que ens alimenta i ens fa créixer alhora. Depèn del que emetis, així et trobaràs i t’endinsaràs més en aquest estat, segons les energies que et trobis.

Vigileu el que dieu, perquè serà el vostre propi aliment i el d’aquells que us envoltaran i estaran amb vosaltres.

SENTIU l’Amor en vosaltres!, i sentint-lo, només haureu de deixar-vos emportar per ell.

Sentiu la Pau en el vostre interior, i des de l’assossegament, sabreu què dir en tot moment.

La vostra paraula us fa avançar o retrocedir, tot depèn de qui l’expressi, si el cor o la vostra ment.

Deixeu que el vostre cor guiï els vostres passos i recordeu que, a vegades, val més un silenci que una paraula

Que les vostres ens facin saber a tots el veritable ser que sou, aquest ser amorós, omnipotent, majestuós i irradiant amb tot el seu resplendor, l’AMOR que sou.

Gràcies per ser i estar.

Que l’Amor i la Pau siguin en cadascú de vosaltres.