La serenitat i l'empoderament de la Senzillesa

Una de les revelacions que he anat adonant-me al llarg dels camins que he pres fins el meu present, és el de no anar a contracorrent de la meva guia interior. Cada contratemps viscut i sentit m’ha portat a donar un pas més en aquest procés en el qual em trobo. Poder viure en la senzillesa del sender vers a tu, et facilita l’avanç vers el teu ser. Tot és molt senzill i simple. Tot és fluir. No hi ha adversitats ni obstacles davant teu, només la teva energia manifestada en la forma d’algun dels teus aspectes com a ser en evolució. Quan aquesta energia interior es bloqueja davant teu, apareix la forma pera indicar-te que el teu caminar no procedeix segons la direcció a seguir.

Tot el viscut no procedeix d’un atzar, sinó del teu estat interior en el moment concret on sembla ser que la vida no et correspon com a tu t’agradaria.

Tot és senzillesa i simplicitat. Tot és molt més fàcil del que pot arribar-se a pensar. Darrera de cada una de les situacions viscudes, només existeix l’Amor, per a obrir els teus ulls i poder veure el fons d’aquesta forma no volguda, invitant-te a un aprenentatge per a la teva ànima.

La vida és la nostra aliada, perquè no existeix contrincant esperant-nos en una cantonada, només les nostres resistències i aferraments al que vàrem ser, a aspectes del nostre passat. Quan ens alliberem d’ells, podem percebre com la nostra existència comença a somriure’ns i a sentir-nos diferents interiorment. Aquest nou estat interior té a veure amb perdre les pors a ser nosaltres. El fluir està esperant-te per a donar-te de la mà i acompanyar-te vers l’acordat en els preludis d’aquesta vida actual.

Saps?, no existeix el problema ni les dificultats, només la nostra incapacitat de ser nosaltres. No és que no puguem ser!, sinó la presència dels nostres aferraments, degut a les creences i energies adquirides des del nostre exterior.

Vaig aprendre a viure confiant en el procés.

Vaig aprendre a sentir el convenciment ferm conforme sortiria de qualsevol situació que pogués viure i la meva voluntat no acceptava.

No hi ha complicacions a la nostra vida, només els aferraments a aquell qui ens van fer per pròpia voluntat. Vàrem poder dir que no acceptàvem l’imposat, però vàrem accedir per a poder arribar al nostre present actual.

Deixar que la senzillesa i la simplicitat en el teu camí siguin la guia del teu ser, et portarà a sentir el benestar tan enyorat al llarg dels anys. Fluir. Tot és senzill i simple. Tot és molt senzill, i aquells que sentiu Lemuria en el vostre interior, sentireu la puresa de la simplicitat de la vostra naturalesa. Senzillesa. Simplicitat. Cor. Acceptació i Humilitat.

Tot és senzill, fins i tot, el poder entendre el nostre procés i tot l’experimentat en el procés del recordar. No es necessiten grans paraules impressionants. Res d’això es requereix. Més enllà de tota situació hi ha una claredat i nitidesa de fons quan deixem que el nostre cor ens guiï.

Parlar amb la senzillesa del que és una situació, un concepte, arriba abans al cor d’aquell que pot estar escoltant aquelles paraules els noms o simbolismes poden crear una energia esotèrica i de misteri, donant peu a un període ja obsolet en els temps actuals, així com una vanitat inconscient, en alguns moments.

Tot és molt senzill. La vida és senzilla i ha de ser transmesa des d’aquesta senzillesa basada des del cor. Ens trobem en temps d’un gran enlairament de la vibració energètica en el planeta i la humanitat (salt quàntic). Per a transmetre el sentit dels temps actuals no es requereixen grans paraules, ni eloqüents expressions en forma de mantra, podent així, arribar a tots aquells que puguin estar escoltant aquestes paraules. Per a connectar amb tots els cors i unir-nos en una plena Unicitat Conscient i Sentida, hem de deixar que sigui el nostre cor el “sherpa” de la nostra ascensió, i quan així és, ell no fa servir tecnicismes, ni símbols idolatrats o paraules abstractes que necessiten una llarga explicació i retenir-la mentalment pels seu enteniment sense sentir-la en el nostre interior.

Tot és senzill, clar, simple i sense misteris.

Per a arribar a tu, arribaràs a través de la senzillesa. Llavors entendràs sense esforços. Llavors ho sentiràs i ressonarà en el teu interior. Sentiràs la serenitat dins de tu, en tot “tu”.

Quan alguna cosa ens reclama donar varis passos basats en l’exterior, penseu que us esteu allunyant de la vostra essència. Alguna cosa no està anant adequadament quan necessitem més i més del nostre exterior. “Alguna cosa no està funcionant”.

Quan més simples siguem en la nostra vida més arribarem als altres i més, amb el nostre exemple, permetrem que la nostra vida entri en una nova etapa de serenitat, claredat, tranquil·litat, pau, harmonia i amor. És la nostra actitud la que complica la vida i la bloqueja, no la vida en sí. No és l’atzar existencial que em senyala amb el dit, sinó el meu interior vibrant a un nivell baix per allunyar-nos del nostre veritable ser. No som complicats, sent la vida molt dura. Res d’això és. Podríem dir que “som molt durs i inflexibles amb nosaltres creant una vida molt complicada”.

Parlar amb senzillesa, segur que arribaràs a tots els presents, i tots t’entendran. Mostrant la teva senzillesa davant la vida, tots veuran la humilitat en tu i obriràs els seus cors, arribant-los el missatge que pots arribar a transmetre.

La teva actitud en el camí a seguir et portarà a la vanitat i a posar distàncies, o a la comprensió i acceptació de la teva presència allà on estiguis. La teva actitud t’aproparà o t’allunyarà d’aquell qui en veritat ets.

L’important a la nostra vida, així com la saviesa existencial, no es basa en grans titulars o paraules que desprenen “una gran impressió fent-te semblar un etern deixeble”, sinó en sentir l’empoderament en el teu interior i tenir una actitud de simplicitat i senzillesa davant la vida. En tu trobaràs l’enteniment que tant pots estar anhelant. El teu interior és senzill, clar, nítid i simple. Senzillament és; així doncs, deixem a un costat la transmissió i l’actitud de la vella energia i obrim-nos a la nova, on l’humà (racional) dóna pas a lo diví (crístic).

Per a conèixer-nos, no necessitem tenir present conceptes externs, sinó sentir en nosaltres mateixos l’essència de la nostra existència, la nostra veritable naturalesa.

Quan la vida es complica, és la nostra actitud i el nostre aferrament a aspectes d’un passat que es manifesten. Prenent unes decisions d’unes arrels obsoletes i bloquejadores.

La vida no és difícil. Som nosaltres que la pintem en blanc i negre en menys de colors diversos.

No hi ha res que procedeixi del nostre exterior que no haguem donat el consentiment per a arrecerar-ho en el nostre interior nosaltres som els únics responsables de la nostra vida i tot el que en ella ens succeeix. 

Ha arribat l’hora de la fi de l’exterior en nosaltres, perquè l’interior doni pas a la materialització del nostre exterior. És la fi del complex per a donar pas al senzill. La foscor dóna pas a la Llum.

No temis estimada ànima. Tot és. Ja no hi ha lluita. Tot flueix.

Des del meu cor, que l’Amor, la Pau i la Senzillesa siguin en cadascú de vosaltres.