Visc en un lloc on totes les referències estan
basades en la classificació del ser i el poder denominar cada situació cada
persona, cada objecte o ser amb una etiqueta per a poder assimilar-ho des del
raciocini, i poder així, sentir-se segur i saber a què ens encarem, qui tenim davant.
Classificar a algú pel que fa segons el barem social o cultural permet,
a vegades, donar un sentir de seguretat i de controlar la nostra vida.
Més d’una vegada, en aquest lloc on visc, en
aquesta cultura i societat on em trobo, m’han demanat que em defineixi,
explicant qui sóc jo? Què faig?, bé
sigui en una entrevista amb algú, una intervenció en una ràdio, o en
presentacions de diferents índoles. Per a donar el primer pas i obrir la
xerrada, una de les primeres preguntes sinó la primera, és: Qui és en Jordi Morella? Quina és la seva
tasca?
Bones preguntes, però són d’aquelles que, sabent
la resposta, no sempre tens la sensació d’haver-ho dit tot exactament tal com
tu ho sents. En aquests casos, per més que digui, sempre em deixo alguna cosa
per a comentar, perquè qui jo sóc no és una etiqueta. A vegades pot
preguntar-se a algú: i tu què ets?, a què et dediques? Jo sóc metge, es pot
dir. Llavors, tots assenteixen, com volent dir que t’entenen i saben el que fas
encara que no sigui així, perquè dins d ela medicina hi ha moltes
especialitats. Dins d’aquestes, i a la pregunta, què fas exactament?,
respondre: “Sóc cirurgià”. Ara saben d’aquella persona: és metge, i
concretament, cirurgià. Ara ja està catalogada i se senten a gust perquè
controlen qui és la persona que tenen davant encara que en el fons no la
coneixen, però els sona familiar la seva dedicació. El primer pas l’accepten
perquè coneixen el que fa un metge i un cirurgià.
Ara bé, les etiquetes no sempre responen a qui és
l’individu. Per a conèixer a algú, una de les primeres preguntes que se li fa
es: I tu, què fas? A què et dediques? Si la resposta és entesa per qui fa la
pregunta, hi ha una porta oberta per a anar acceptant més a l’altre i sentir-se
bé al seu costat, perquè coneixes el terme de la seva dedicació.
Tot i així, no sempre és fàcil transmetre el que
un fa en la seva dedicació a la vida. Pot semblar senzill definir la teva
activitat o dedicació. Mentre estiguis integrat en unes pautes convencionals o
socials, un nom pot servir per a tenir una idea del que fa l’altre, però quan
la teva missió a la vida no transcórrer pels camins convencionals i estàndards,
llavors, definir què fas a la vida no hi ha etiquetes que defineixin la teva
presència en aquest món.
Quan em pregunten qui sóc i què faig?, la resposta
pot ser molt senzilla o molt llarga i gens clara després de donar-la, perquè el
pensament racional, quan fas moltes coses és com no fer res. L’especialització
és bàsica per a tenir a tots arxivats i controlats. Quan no hi ha una sola
cosa, o dos, l’oient de la meva resposta pot perdre’s en l’explicació i no
acabar de situar-me a la seva ment degut a les diferents actuacions a través de
la meva presència.
Al llarg dels anys he rebut i he estat associat a
una gran quantitat d’etiquetes per a poder arribar als necessitats de la meva
aportació i propostes el món mental necessita etiquetes concretes per a poder
entendre. Tot i així, quan et trobes o poses una que a tu et sembla que engloba
tota la teva missió en aquesta vida, llavors, quan la llegeixen, recelen de tu
i poses distància per no creure’m com a tal, segons l’etiqueta, per això, el
meu camí al llarg dels anys han estat plens de nombraments, bé sortits dels que
en algun moment han estat a prop de mi en els cursos, tallers, xerrades o
sessions individuals, o bé m’ha posat o jo he tingut que adjuntar perquè puguin
saber qui dirigia les trobades programades. Sigui per la qüestió, a la meva
vida de dedicació conscient he rebut moltes etiquetes, algunes d’elles m’he
sentit més afins que amb d’altres.
La relació podia ser llarga: terapeuta holístic,
psicoterapeuta, equilibrador energètic, terapeuta energètic, tarotista, hipnòleg,
terapeuta, mestre, especialista en control mental i interpretació de somnis.
Mestre de Reiki, angeòleg, mestre espiritual, harmonitzador espiritual,
sanador, escriptor, vident,....en fi, la relació seria llarga.
Totes elles tenien relació amb el que en el seu
moment feia o estic fent actualment, però a la vegada, quasi totes elles només
són part de qui jo sóc o faig. Els sers humans necessiten respostes, i a poder
ser, curtes per a tenir-te classificat a les seves ments i saber qui ets o què
fas segons ells.
Una etiqueta limita al ser. És cert que es pot
identificar a un pel tipus de funció concreta, però aquest ser, com és en el
meu cas, és molt més del que puguin arribar a dir de mi, degut a una relació
concreta que s’hagi pogut tenir amb mi. Hi ha qui sap de mi, i ja no em
reconeix per una etiqueta, sinó pel fet que pot comptar amb mi en segons quins
aspectes. No hi ha etiquetes, només saber de les teves energies conforme pot
venir a tu per a arribar a ell. Gran part de les etiquetes estan en funció de
poder eliminar uns símptomes o d’altres: dolor de queixals – dentista, dolor d’estómac
– metge estomatòleg, migranyes constants – psicòleg, psiquiatre o metge de
família; pantalons trencats o botons de la camisa caiguts – costurera, per
exemple. I així, amb una gran varietat de símptomes. Cada un d’ells, una
etiqueta. Tens un símptoma, llavors vas a una etiqueta concreta.
(Pausa llarga).
Definir qui sóc és senzill i podria expressar-ho d’una manera clara i curta,
però s’entendrà? Les meves paraules, depèn quin context et trobis poden no ser
enteses o compreses del tot. Però és el que sóc i sento.
Fa relativament poc, em van convidar a una ràdio per
a xerrar una estona en directe amb ells, sobre aspectes de la meva missió.
Recordo que a la pregunta: Qui és en
Jordi Morella?, la resposta que vaig donar va ser: Sóc una ànima desperta, conscient, al servei de la Divinitat. Això
és el que sóc, encara que podria haver respost d’una altra manera, i també
hagués estat correcte, perquè nosaltres som LLUM
i AMOR.
En relació al que faig, aquí vaig exposar la
funció del meu camí, encara que sense detallar exactament tot el que inclou
aquest camí.
Haig de dir que no em trobo còmode quan volen que
m’identifiqui amb etiquetes. Tot i així, hi ha paraules que defineixen bastant
bé la meva obra: harmonitzador energètic, harmonitzador d’ànimes, ajudo a
recordar qui som amb tot el que això representa. Allibero a les ànimes i ajudo
a obrir el cor per a poder sentir l’amor i aquell qui som. Poso Llum en el camí
perquè cadascú triï quin seguir segons el que ha vingut a fer,.... Depèn del
que necessiti cadascú, rebrà de mi l’ajuda adequada a la seva situació, sempre
tenint present, la responsabilitat que cadascú ha de tenir vers la seva pròpia
vida i el seu procés de sanació i benestar. No tinc una definició per a
comentar la meva missió. Connecto amb mi, amb la meva divinitat, amb la Llar en
mi, i després, deixo que tot sigui. Segons la persona o grup que pugui tenir
davant, serà d’una manera o altre, però sempre fluïda i l’adequada.
Què qui sóc jo? Sóc Llum i Amor. Sóc una ànima desperta, conscient, al servei de la
Divinitat. Tinc una missió concreta a la meva vida. L’estic portant a
terme, i el cóm em denominen, sincerament, per a mi no és important. Sé el que
faig i com ho faig. Sé qui sóc i el meu sentit en aquesta encarnació. Estic en
contacte amb la Llar i em comunico amb ells. Sóc Un amb ells, i ells Un amb mi.
Sóc part de l’existència i no m’agrada parlar per parlar. Reconec que sóc
discret i m’agrada estar amb mi mateix, perquè en el fons, no estic sol, sinó
amb tota la meva Família Celestial.
Sóc conscient del nostre camí i el que he vingut a
fer. Conec el camí a seguir, encara que no tots els detalls. Tinc Fe i sento
l’Amor en mi, en cada una de les meves cèl·lules. M’agrada estar a la natura i
escriure. M’agrada sentir i jugar amb l’energia. Tinc el cor obert i he après a
plorar.
Ara transmeto les comunicacions de la Llar i la
instrucció rebuda per part seva, a través de cursos, tallers, xerrades i el
Seminari ¡SENTIR!, sense oblidar-me dels meus escrits i llibres creats, no tots
publicats.
Davant tot el comentat, a la pregunta: Qui és en Jordi Morella? la resposta
seria:
“Aquell pel motiu que el vas conèixer o vas
anar a ell.
Què
fa? Servir a l’Amor, a la Divinitat Superior.”
Des del meu cor, que l’Amor i la Pau siguin en
tots vosaltres.
