Moments d'un ser al servei de la humanitat

Quan un ser encarnat fa de la seva vida un estat constant de servei a la humanitat, es troba sovint, en situacions on la seva sensibilitat pot veure’s alterada.

Fa poc, parlant amb algú ple de llum, i ajudant als altres d’una manera conscient, em deia que sentia el que patien certes persones que se li apropaven i que el seu instint inicial era el d’ajudar-los o fer alguna cosa per ells. Se sentia malament al percebre e dolor que aquests sers sentien en el seu interior. Preocupada per aquest fet i per compartir el que estava sentint, em va trucar.

Vàrem estar parlant al respecte, explicant-me el malestar que sentia i que volia fer alguna cosa per a ajudar a algú en concret. És com si hagués una necessitat de donar passos per a solucionar i alleugerar el patiment de l’altre.

S’arriba a un grau de sensibilitat i percepció a l’endinsar-se en el sender vers la connexió de la pròpia divinitat, que els coneguts com a “dons” (tots els tenim i podem activar-los per a manifestar-los), són cada vegada més manifestos. Percebem més. Ens adonem de més coses no supèrflues, i les sensacions extrasensorials i intuïtives també van a més. Això fa que es capti amb més claredat i nitidesa les energies que ens envolten, incloent la de les persones que se’ns apropen perquè els hi donem un cop de mà en el seu camí.

Voler ajudar al tots els necessitats, i voler arribar a tots, fa que puguis arribar a desesperar-te perquè per més que facis, no hi ha manera de fer que l’altra persona o totes elles, puguin allunyar el seu dolor d’elles.

M’agradaria comentar aquesta situació, que apareix sovint en aquell que vol ajudar als altres partint de la seva consciència i capacitat de connexió energètica que pugui arribar a tenir.

Som com una font en un camí. La font està allà. Quieta emanant l’aliment per a saciar la set del caminant que creua per davant d’ella la font està allà pacient, estant senzillament  per quan algú pugui arribar a necessitar-la, se li apropi i begui d’ella. Tota contenta, la font deixarà fluir la seva aigua pura, fresca i cristallina per a tot aquell que es predisposi a saciar la seva set d’alliberament i sanació.

Us imagineu una font que va darrera dels caminants preguntant-los si volen beure d’ella? Us imagineu voler donar de beure a tots els que passen alhora davant d’ella? Quina desesperació de la font!

Quina funció té la font? Estar per quan algú la necessiti pugui beure d’ella. Sense més. Una font conscient és sabedora del seu paper, i per tant no anirà darrera de tots els que se li creuin per davant d’ella per a dir-los que té aigua que els anirà molt bé pel seu camí. Els viatgers ja la veuen! Ja ho saben!

A vegades veiem o sentim que algú està molt cansat de la vida o que té certs bloquejos, pors, resistències o entitats de baixa vibració dins d’ell. E ser despert al servei de la Font Superior s’adona de tot això, fins i tot, més. Realment tots volen o necessiten beure de la teva aigua? Existeix el lliure albir, i a vegades hem de recordar el gran paper que està exercint en el sender del no despertar dels altres. Una situació que ens fa sentir malament, perquè la sentim en nosaltres de l’altra persona, o ha de ser eliminada, sense més, a la primera. Us heu preguntat alguna vegada per què experimentem el que vivim en el dia a dia?

No hem de viure amb el dolor o malestar en el nostre interior, però si accedim a compartir la nostra vida, o part d’ella amb ell, té un sentit superior relacionat amb la nostra ànima. No és necessari el patiment, però si així succeeix, aquest pot accelerar el nostre procés de sanació.

Quan patim, s’activen totes les defenses del nostre ser, i tots els mecanismes d’acció perquè puguem aprendre del viscut i entendre el per què l’hem creat a la nostra vida. Patir ens pot arribar a empènyer vers el nostre procés de recordar i de connectar amb el veritable ser que som.

S’ha de respectar la situació de cadascú. Existeix el lliure albir que és la capacitat de decidir, acceptar o fer allò que volem a la nostra vida. No sempre podem triar el que vivim, però sí el com viure-ho. Aquesta és la nostra gran capacitat de crear una qualitat de vida u una altra. Podem resistir-nos i negar el malestar, i llavors potenciarem encara més aquesta situació; o podem fer-li front, conèixer-lo i aprendre de ell.

Quan volem intervenir sense que la persona ens hagi donat el seu consentiment o no està preparada per a donar els passos vers el seu alliberament, estarem sent un intrús en el seu lliure albir, a la seva vida, al no respectar la seva Voluntat Superior. Ens pot saber greu quan algú pateix, però a vegades, és beneficiós per a la seva ànima. Quan s’està preparat, un dóna els passos per què així sigui. Demana ajuda i accepta aquesta ajuda, donant ell, els passos que li corresponen exclusivament a ell. No podem caminar per l’altre. No podem alimentar-nos per l’altre. Cada viatger necessita la seva dosis d’aliment pel viatge que ha triat. No tots necessiten el mateix, ni la mateixa quantitat d’aigua per a saciar la seva set de benestar i amor.

Els grans mestres de la història, no s’oferien altruísticament per a alleugerar el patiment dels altres si ells no es predisponien que així sigui, apropant-se i deixant que la seva presència, la del ser al servei de la humanitat, fes el que hagués de fer. Tot i així, hi ha una part, i més en els temps actuals on l’energia crística està obrint les portes perquè cadascú pugui ser el seu propi alliberador, sanador i cuiner en el seu camí vers ell mateix.

Interferir en el sender de l’altre, volent-li alleugerar el pes del seu passat, sense més, sense cap aportació de la seva part, no li fem cap bé. Quan la víctima se sent víctima i vol continuar sent víctima, no hi ha ajuda possible fins que vulgui deixar aquest paper i fer-se càrrec de la seva vida. S’ha de responsabilitzar-se del que un crea, decideix i fa. Cadascú és responsable de la seva vida.

Ajudar-li a caminar, podent ell mateix valer-se per sí sol però no voler perquè és més còmode que un altre camini per ell o li solucioni la seva situació o vida, és negar-se a ella i anul·lar-se a un mateix. Perdre l’apoderament que hi ha en el nostre interior i no aportar el que només nosaltres podem aportar pel nostre despertar o avanç, fa que el bloqueig que representa la nostra situació es potenciï i ens ofeguem mes en un passat basat en la dualitat.

Si algú vol viure un preciós dia que ens espera una vegada desperts, hem de llevar-nos i endinsar-nos en la nova jornada plena de benediccions.

Hi ha moltes persones que ens comenten la seva situació. El nostre impuls pot ser el de fer alguna cosa per elles, sense adonar-nos que no sempre està de la nostra mà poder ajudar a tots els que ens ho demanen. Les situacions són desesperants. Cert, però sempre hi ha LA SORTIDA. Ells han de responsabilitzar-se del que viuen, i no sempre és així. Per a ells, a vegades el millor és escoltar-los sense més, perquè no estan preparats per a la seva sanció i quan pots arribar a comentar-los que han de posar de la seva part, emfatitzen encara més, el seu paper de víctima i rebutgen donar aquest pas endavant de responsabilitat. La meva experiència és que no tots volen sanar i allunyar el dolor de les seves vides. Molts només volen millor. Davant aquesta situació, perquè el seu aprenentatge sigui el pactat abans de la seva encarnació actual, és per la nostra part, el tenir present que no podem intervenir en el lliure albir. Ells estan decidint que volen continuar així. Ens pot doldre però hem d’acceptar la seva decisió. 

Una de les lliçons que vaig haver de posar més de la meva part en el meu camí de servei, va ser acceptar que l’altra persona vulgui viure en el dolor i el ple malestar a la seva vida, sense voler fer res per a canviar. Sabia que el món de la Llum també estava amb ella.

Aquests sers em van ensenyar a ESTIMAR incondicionalment, acceptant-los tal com són, sentint alhora en el meu interior, que la seva decisió enlairaria la seva ànima per a fer les paus en aquesta vida.

 

                    Des del meu cor, per a tots ells i pels sers que estan de servei pels altres, que l’Amor, la Pau i l’Acceptació siguin en tots vosaltres.

                                                                                                                         

 

Trobades durant el mes d'abril

Hola Família!
Aquí us presento les trobades que anirem realitzant al llarg del mes d'abril. Agrairíem a tots els que estigueu interessats en assistir a algunes d'elles, que truqueu per a confirmar la vostra plaça. Ho agrairem per una qüestió d'organització. Gràcies.

Una abraçada a tots.

Alguna cosa gran està succeint

Hi ha setmanes que no sé si podré publicar unes paraules com ho estic fent  des de fa anys. Alguna cosa en el meu interior fa que em converteixi en observador de la meva vida i sentir la immensa alegria, emoció i plenitud del que està succeint, tant a nivell personal com del planeta que habitem, així com el moviment existent a nivell de l’univers. Aquests moments em deixen meravellat del que un pot aconseguir i la humanitat en el seu conjunt. Quanta consciència!

Són moments de veure i sentir. Això em produeix un estat de quietud i un gran goig per l’existència sent jo part d’ella, com cadascú de vosaltres.

No puc escriure en aquests moments que sento tal immensitat d’amor. Només sento. No sé si arribarà el dia que em passin els dies sentint en el més profund de les meves cèl·lules la veritable naturalesa que tots som. Un només vol sentir i sentir amb més intensitat la presència de la divinitat en un mateix.

Ara és un d’aquests moments. Fins el present, veia que s’apropava el dia de publicació i encara no havia escrit cap paraula. Hores abans sentia un impuls a escriure sobre un tema en concret, i les paraules fluïen fins a finalitzar el missatge a transmetre en aquella ocasió. Darrerament em trobo en aquesta situació on viure el que se sent i la consciència percep m’omple plenament amb un sentiment de gratitud per ser conscient i l’alegria que sento al viure-ho.

En moments així, només tinc ganes de recollir-me en el meu interior i deixar que la immensitat de l’univers ompli tot el meu ser. Hi ha tant d’Amor! A vegades m’oblido d’escriure per a publicar i em converteixo en observador vibrant amb l’existència que m’envolta. És com si m’enlairés en globus i pogués veure els entramats que fan que cada membre de la comunitat humana està unit amb els que té al seu costat. És com si pogués veure com es desenvolupa el camí des de les altures, on no existeix cap obstacle per a poder divisar el procés i el desenllaç del camí del ser encarnat en aquesta dimensió enlairant-se a la següent.

Cóm puc expressar la bellesa i l’amor de l’univers en unes paraules basades en un context racional? Sincerament, prefereixo sentir i adonar-me del que succeeix que escriure un procés on és probable que el que anoti no plasmi la intensitat i la llum del sentiment que representa la nostra essència. Dir Amor pur i incondicional és dir molt, però res en relació al que se sent realment al connectar i sentir la divinitat que un és i la interrelació amb el sentit existencial entre cadascú  dels presents en aquest món.

Aquest enlairament que et permet veure més enllà del present i a entendre la intencionalitat del succeït i el camí a seguir, ens permet sentir a Déu.

Espero pugueu entendre’m quan he dit que no sé si arribarà un dia que els meus escrits no es publicaran amb la periocitat que s’està fent fins ara. Sentir aquieta el nostre ser i ho magnifica, ho enlaira. Quan estàs amb qui ets, amb la divinitat que cadascú és, res més fa falta. No necessites fer res, només sentir i escoltar el silenci del teu univers i la presència del teu cor en el seu estat més serè, en pau i abraçant-te sents la Unicitat amb tot el teu ser i cada una de les parts de la teva biologia, perquè no és matèria tal com la coneixem, sinó puresa encaixada en la forma per a acompanyar al teu procés vers l’enlairament de la teva ànima. Ets Amor en la teva totalitat.

Per a mi, per moments pot semblar-me una contradicció, perquè vull sentir la inspiració i la consciència divina en mi, però per altre cantó, sento un fort impuls de transmetre el que sento i el missatge que vaig rebent constantment al llarg del dia. Llavors és quan m’aquieto i sento amb tota la meva plenitud la presència d’aquell qui sóc, de Déu en mi, sent jo part de Déu, on la divinitat i jo som Un. És majestuós sentir i veure la Llar en mi!  

Les meves paraules no em pertanyen. La meva vivència tampoc. Tots sou portadors de la Llum i l’Amor que sou. Obriu-vos! Sentiu! Predisposeu-vos per a manifestar al veritable ser sou. Deixeu que l’il·lusori s’esvaneixi i podeu veure la realitat de cada una de les vostres vides! No esteu aquí per a patir una i una altra vegada. El patiment és fruit del no despertar, així com les vostres pors. Enlaireu-vos! Recordeu! Deixeu a un cantó el personatge i, des del vostre cor podreu arribar a sentir el veritables ser que sou. El personatge pertany a la vostra ment. Aquell qui sou,....al vostre cor.

És encantador adonar-te que quan veus que s’apropa el moment de publicar i encara no tens les paraules adequades, en algun moment entre el teu ara i el de la publicació, sents una força en tu que et porta a escriure, en un estat de fluïdesa, l’adequat per a aquella setmana. Els nostres acompanyants de la Llum són encantadors!

Faig una petita pausa i m’adono que aquest article està seguint el seu curs, quan fa una hora, nos sabia si aquesta setmana veurien la llum unes noves paraules emanades de la inspiració del cor o el xiuxiueig de la Llar o la meva divinitat.

Tot té sentit.

La nostra existència té sentit.

Les nostres relaciones tenen sentit, així com cada gota del mar per a entendre el seu conjunt.

Sento la Pau, l’Assossegament i la Calma en el meu ser. Sento l’alegria i l’emoció del sentit i percebut sobre mi a la nova etapa de la humanitat que ens trobem.

Avui vull finalitzar amb unes paraules del Pare:

 

L’Amor no sentit, deixa de tenir sentit pel vostre camí.

L’Amor que se sent enlaira el vostre esperit i us indica el camí vers a Mi.

Jo no sóc “fora”. Jo Sóc Tu. Jo Sóc “en tu”.

Aquell qui em sent, sent la veritable essència de qui és.

Només hi ha un Amor en vosaltres, i és aquell que se sent. Tot vosaltres sou Amor però al no percebre-ho us desconcerteu en el vostre camí. Quan sentiu la naturalesa del vostre ser i activeu el despertar de la vostra Consciència, obriu les portes vers a Mi, sent jo, vosaltres recordant.

Quan més sentiu l’Amor, més sentiu al Pare en cadascú de vosaltres, perquè Pare i Fill són Un. (Pausa). Quan la vostra Consciència s’obre, l’Univers on resideix la Llar i vosaltres s’Unifica, creant llaços de connexió am allà d’on procediu. Aquesta connexió rega les noves llavors de la humanitat cap el seu despertar.

Jo Sóc tu, i el teu cos és part de la teva divinitat. La matèria que habiteu té consciència. Quan l’activeu, el vostre cos també s’enlaira.

Cos i ànima poden arribar a ser Un quan el Fill deixa de ser Fill,  la Unicitat universal es manifesta en un mateix. (Pausa).

Jo Sóc el Pare i estic en cadascú de vosaltres. Vareu ser creats segons l’Amor del Pare quan el Fill recorda, Pare i Fill comencen a apropar-se fins a unir-se en la seva totalitat.

La plena Unicitat és la Divinitat individual manifestada.

 

 

Que l’Amor i la Pau siguin en cadascú de vosaltres.

 

 

Nou grup pel Seminari SENTIR! (1ª Part)

Bon dia a tots!
Us comunico de la nova convocatoria del Seminari SENTIR! 1ª Part , per a tots aquells que vulgueu assistir. Serà el 26 i 27 d'abril (dissabte i diumenge).

Els qui vingueu, allà ens veurem!

Una abraçada.

La Llibertat

Sentint la teva naturalesa veus com els camins s’obren davant teu. Res espers perquè tot és.

Tinc ganes d’escriure unes paraules sobre la llibertat.

-         Què és per a tu? – sento que em pregunten.

-         La llibertat és el resultat de ser un mateix. És la sensació de la capacitat de decidir, emanat de la teva veritable naturalesa. (Pausa). La llibertat és l’estat interior de connexió amb aquell qui tu ets. Quan això succeeix, llavors, sents la plena expansió i unicitat amb tot el que t’envolta i existeix. És com adonar-te que tot és el teu aliat. Et sents amb forces per a fer allò que sents en el teu cor perquè et sents recolzat i estimat per l’existència en sí. La Llibertat és la capacitat de ser un mateix. Quan sents aquesta capacitat en tu, sent l’apoderament del teu ser i la llibertat de la teva ànima. Una sensació d’expansió, unió, respecte i recolzament absolut vers el teu ser i l’ànima que ets. Això és la Llibertat, per tant, la Llibertat és personal, i quan tots els membres d’una comunitat senten la llibertat en ells la comunitat es mostra lliure per a ser ella, partint de les llibertats individuals. Només hi ha una llibertat absoluta: la llibertat del ser individual, la llibertat d’un mateix. Quan cada ser lliure ocupa el seu lloc, els altres també faran el mateix, i crearan una comunitat lliure. La lliberta depèn d’un mateix, no del teu entorn. Per això, hem d’escoltar el nostre cor per a saber el camí i quins pilars construir per a la integritat personal i sentir l’apoderament en un mateix. Llibertat és l’absència absoluta de les pors. Aquests no existeixen en un ser ple de llum i amor.  

-         ---

-         La Llibertat té ha veure, també, amb el recordar qui som.   Quan més ho fem, més alliberarem les limitacions mentals en un mateix, i més deixarem que el nostre sentir es manifesti. Dins d’aquest sentir, es troba l’activació del nostre lliure albir i el fluir per la vida. Aquesta és el vehicle, el decorat, on la nostra ànima començar a sentir el suport del nostre ser i enlairar-se per sobre de la nostra terrenalitat. (Pausa) llibertat és honestedat, integritat i el lliure albir des del cor manifestat a cada pas donat pel nostre ser.

-         Llibertat és l’Amor manifestat – sento que em diuen. Quan deixeu que aquesta energia us sigui la guia del vostre camí, llavors, sentireu la Llibertat en vosaltres. L’Amor allibera, omple, us nodreix i us protegeix quan sentiu en vosaltres aquests pilars, sentiu aquell qui sou i la unió amb nosaltres. Sentiu la Llibertat del vostre ser: sense resistències, limitacions raciocinis ni pautes mentals intervenint. Senzillament sereu. Sentireu la força de qui us va creà, i com part d’ell. Sent vosaltres, sentireu la Llibertat del ser, de l’ànima.

-         ---

-         Aquí on estem, no concebim aquesta expressió, perquè tots som consciències al servei de la Font. Les vostres etiquetes serveixen només al vostre intel·lecte, no a la vostra essència. La Unicitat amb la Llar i l’Amor irradiat per cada un dels seus membres fan que sobren les paraules, perquè és el cor – segons vosaltres – qui regeix les nostres relacions. L’Amor de cadascú ens porta a l’enteniment i saviesa del què fer a cada moment.

-         Sent vosaltres, entendrem la Llibertat – afegeixo.

-         Així és – afirmen. Sent cadascú qui és, tots tindran el seu lloc i el seu sentit d’existir. Tots portareu a terme el que heu vingut a fer. Cada pla individual està complementant el pla de cadascú que us envolta, i el dels altres, complementen al vostre. La Llibertat us enlairarà a tots quan obreu des del cor, totes les ànimes relacionades s’enlairen.

-         Les paraules queden obsoletes quan se sent. Deixen de tenir la força dels seus continguts, perquè el poder sentir està per sobre de qualsevol manifestació terrenal com és la paraula, vehicle per a la comunicació en aquesta dimensió  dic.

-         Poden ser estímuls per a molts – em diuen. Poden activar i seguir el camí vers ells. En ells podran escoltar la veu de seu cor i adonar-se de la seva essència – diuen.

-         La Llibertat és sentir l’estat d’expansió de l’univers que som en un mateix. Aquesta sensació ens portarà a sentir i a adonar-nos de la Divinitat que som. Ple assossegament. Plena Llibertat – comento.

-         ---

-         Quan més allunyats estem de la nostra ànima, de nosaltres mateixos, més tindrem la sensació d’empresonament, d’incapacitat per a aconseguir els nostres objectius, la nostra voluntat. Ens sentirem atrapats i amb l’escassa capacitat i apoderament per a transmutar la situació que estarem vivint segons els patrons adquirits del nostre entorn i convertir els moments viscuts en un alliberament del nostre passat per a plantar les llavors de la resurrecció d’aquell qui som.

Els que estan amb mi escolten les meves paraules en el silenci quan acabo, sento que diuen:

-         La vostra Divinitat és la Llibertat esperada.

-         Així és i serà – responc. Que Déu us beneeixi, germans. El meu Amor és Un amb el vostre.

-         Nosaltres us estimem i sempre os estimarem. La nostra presència té un sentit superior al servei de qui ens creà: l’Amor. Vosaltres també sou part d’ell. Recordeu-lo i sentiu-lo.

-         Gràcies per la vostra presència a les nostres vides. Gràcies per tot, per tots i per mi. Gràcies.

-         Som part de vosaltres i sempre ho hem estat. Ara comenceu a recordar i sentiu les nostres presències a les vostres vides. Molts ens comenceu a acceptar en elles. Així ha de ser perquè la Voluntat Superior sigui realitzada a la vostra dimensió. Nosaltres i vosaltres som part d’ella. Us estimem profundament.

 

Conversa amb el Pare

-         Pare, parla’m de la puresa.

-         La puresa ets tu, fill. No la busquis al teu entorn, perquè tu, i cadascú de vosaltres heu estat creats de Mi.

-         ...

-         Quan us mostreu tal com sou, llavors la puresa es manifesta, fruit de l’amor que sentiu i irradieu. No és un do més enllà de la vostra essència, sinó vosaltres sou la puresa al ser vosaltres. Jo estic amb vosaltres i quan em deixeu manifestar a través vostre, llavors, sentiu la puresa de qui sou i al Pare.

-         ...

-         Ja sou purs de naturalesa. Sou llavor d’aquell qui us ha creat. A l’igual com un arbre, si deixeu que les vostres arrels s’endinsin i s’estenguin sota terra al seu aire, fareu que  aquell qui sou broti i creï un tronc robust per a sostenir tot el procés per a arribar a Mi a través de la Consciència. A mesura que aneu avançant i recordant, anireu obtenint la saviesa de la Font que us ha creat. Els vostres fruits seran generosos, podent alimentar a tots aquells que ho necessitin. Llavors, serà el Pare en vosaltres qui es mostrarà. Sereu Un amb Mi i jo Un amb vosaltres.

-         ...

-         La puresa és la manifestació de la vostra divinitat. No espereu obtenir-la perquè ja és en vosaltres.

-         Gràcies Pare. Que es faci la teva Voluntat en mi.

-         Així està sent, fill. Així està sent. 

Sol amb el Pare

-         Només tinc ganes d’estar amb tu Pare. Tinc ganes de sentir-te i saber de mi, d’aquell qui sóc, però no tant en el fet de fer preguntes, sinó en sentir i adonar-me a través de les sensacions i el que sento. Sentint, sé, però no pel fet de voler, sinó perquè tot és a l’abast i només tenint un intent de voler saber, ja ho saps. És com si amb la teva voluntat ho obtinguessis.

-         ...

-         Només tinc ganes de sentir la Llar i qui Sóc. És tan planer! (Em venen ganes de plorar). Sento la immensitat de l’Amor en mi.

Els àngels són amb mi. Els noto. Els veig al meu costat i al meu entorn.

M’envolten fent-me saber que estan amb mi i sempre han estat, així com que estaran i portarem, junts, allò que sabem (el fet d’obrar conjuntament per a portar a terme el GRAN PLA DIVÍ).  

Sento la immensitat de l’univers en mi com si jo fos un univers il·limitat.

-         Una de les coses que m’estic adonant i sentint en aquests moments és el fet de deixar-te anar del tot, i llavors, les portes s’obren, perquè no ets tu qui actua, sinó el Pare en tu. Quan deixes que així sigui, llavors, la majestuositat de la teva presència s’enlluerna i es magnifica, obrint-se les portes tan anhelades, i cada vegada més.

-         ...

-         En moments així, no se sap quan sóc jo i quan ets tu, Pare. No hi ha diferència entre tu i jo. És com si fóssim dos sers de la mateixa essència integrats entre sí. No es diferencia quan és un i quan és l’altre. (Pausa). No ets tu i jo, sinó que els dos som Un.

-         Així és fill. Estàs sentint, i per tant, estàs sabent i aprenent. No es necessita donar grans passos per a obtenir la saviesa de cadascú, només cal que us sentiu i llavors sabreu de mi i de vosaltres. Sentint-me a mi, us sentiu a vosaltres.

-         Quan el ser humà es deixa anar i es lliure a tu, Pare, deixa de ser humà per a convertir-se en el ser diví que cadascú és. Quan la divinitat es manifesta, tot se sap, tot s’entén, la visió és clara més enllà del raciocini. Llavors, sentint, no hi ha preguntes perquè ja ho sents i saps. És tot en el moment. Saps. Comprens. Entens. Senzillament ets dins de la saviesa universal. Quan estàs en ella, no necessites qüestionar-te res perquè el que necessites saber ho sents. En aquest estat, no hi ha raciocini, només estar i sentir la plenitud del teu ser.

-         Jo estic amb tu, fill i amb tots vosaltres, perquè tots sou part de mi i jo de vosaltres. No hi ha diferència entre vosaltres i jo, perquè jo no estic fora de vosaltres, ni vosaltres sou diferents a mi. La dimensió que us trobeu us ha portat a crear una línia divisòria on vosaltres esteu a un cantó d’ella i jo a l’altre. Aquesta línia s’està esvaint i, molts de vosaltres, cada vegada més, aneu sabent de la vostra veritable naturalesa. Aquells qui s’endinsen en ells, em troben perquè mai he marxat de vosaltres. Sempre he estat. Quan sentiu al Pare, com dius, sentiu aquell qui sou. No sóc jo qui us transmet aquest estat, sinó la connexió de vosaltres amb vosaltres mateixos. No som dos energies, sinó una de sola, i quan la línia desapareix, sentiu la Unicitat, la plena Unicitat amb la Font d’on procediu.

-         ...i l’Amor que som es manifesta – intervinc espontàniament.

-         El vostre procés us porta a qui sou. Molts encara s’hi neguen. Arribarà el moment que també es lliuraran al Pare en ells. (Pausa). Quan un ser arriba a sentir la puresa de la seva essència, la seva missió és servir a la humanitat i a la meva Voluntat. La meva és la vostra des de la Consciència plena de qui sou. Quan així és, Pare i fill són Un, al servei del Pla Superior on tots pertanyem.

-         Per què dius pertanyem, en plural?

-         Perquè tots els sers, totes les energies de l’univers també participen en la seva realització. La Llar, com dieu, us està ajudant perquè així sigui, i allò que cadascú ha vingut a fer, sigui realitzat pel major bé de tots. Així ha de ser i serà.

-         I aquest any?

-         Deixeu que el planeta i el ser humà s’enlairi cap a la divinitat.    Qui ja s’han lliurat al Pare, enlluernaran com no ho han fet fins ara. Les vostres llums obriran camins nous perquè allò que es va acordar, sigui portat a terme. La vostra visió interior s’estendrà i podreu veure amb més nitidesa els estats de les ànimes. No hi haurà cuirasses impenetrables, perquè percebreu i sentireu l’estat de totes aquelles que us vinguin. Sabreu com ajudar-les perquè el Pare en vosaltres es manifestarà. Sereu presència divina. Sereu el Pare manifestant-se. Us veuran a vosaltres, però sabran del Pare i de la Llar.

-         Amén – dic.

-         Així és i serà, fill.

-         És tan gran el que sento en aquests moments! No hi ha paraules per a descriure-ho. S’ha de sentir.

-          Sentint arribaran a mi. Sentiran la seva essència, i llavors començaran a saber des del cor. Ells seran El Cel a la Terra. Vosaltres sou el Cel. No espereu que alguna cosa baixi d’ell per a establir-se a la Terra. La vostra obertura del cor, obrirà les portes de la Llar en vosaltres, del Cel que sou.

-         ...

-         El Cel no és un espai físic – continua dient-me -, sinó un estat interior vostre que us permetrà anar més enllà de la vostra condició humana. Us permetrà connectar amb l’essència de la Creació i poder-la aplicar a les vostres vides actuals. Aquest procés farà enlairar la vibració de la vostra dimensió per a donar pas a una de superior. Ja us han anunciat aquest canvi de dimensió, però ella és deguda al vostre canvi vibracional, produït per la vostra consciència desperta i activada.

-         Gràcies Pare. Que es faci la teva Voluntat en nosaltres.

-         ...

-          Al·leluia! Al·leluia! Al·leluia!

-         Gràcies fill.  

MEDITARIA en dissabte

Em complau comunicar-vos que a partir d’aquest mes, pels que entre setmana no podeu assistir a les trobades de MEDITARIA, us oferim una nova opció pels que, volent, l’horari no us permet venir. Esperem que amb aquesta nova proposta pugueu assistir.

Seran els darrers dissabtes de mes, amb una durada de dues hores aquestes trobades mensuals, de les 18h fins a les 20h.

L’aportació d’assistència serà de 15€.

A tots els que ara sí podreu venir,....allà ens veurem!

 

Una abraçada.

Amb David sobre el Pla Diví individual

-         Hola David. Important és saber què hem vingut a fer en aquesta vida. Molts es pregunten quin és el motiu pel qual estan vivint actualment en aquesta dimensió Què els diries al respecte?

-         Tot està interrelacionat a la seva vida. El que aparentment sembla pertànyer a l’atzar és un camí traçat per cada una de les ànimes. L’arbitrarietat no és tal. Les nostres decisions, el que se’ns presenta a la vida i el que hem adquirit al llarg d’ella, està inclòs en el sentit d’alguna cosa superior on nosaltres, cadascú de nosaltres, pertanyem. (Pausa). No tindria sentit viure el que vivim i estar enmig de l’aleatori, com una part de boira en mig del desert. No tindria sentit. Cada situació es troba en el lloc adequat i en el moment idoni perquè doni sentit a la nostra presència en aquesta vida. (Pausa). És important recordar o saber el que hem vingut a fer cada ú. Ens facilitarà el camí. Imagina’t que et trobes en mig d’una cruïlla de diferents senders a seguir. Estàs allà. No saps quin agafar. La decisió que prenguis et portarà a uns resultats i vols estar segur que el que decideixis serà l’adequat. Saber el nostre camí facilitarà les decisions a prendre. Sabent-ho, les teves decisions et portaran allà just on has d’estar i arribar. No donaràs voltes ni t’allunyaràs del teu sentit de vida, encara que si això succeeix, serà part del teu procés.

-         …

-         Recordar el per què hem vingut, ens pot arribar a facilitar el camí. Tota la teva vida i les teves decisions estaran encaminades vers la direcció de la teva missió. Per això, és important conèixer aquell qui ets perquè et portarà a recordar i a entrar en contacte amb el teu veritable ser, el que tu diries, essència. (Pausa). La clau d’entrada és el cor. Ell ens dirà quin és el camí de cadascú. Viure des del cor ens obrirà les portes de la saviesa i la realització.

-         Podries explicar-nos una mica més això darrer de la saviesa i la realització?

-         La saviesa és el ple recordar. Conèixer-nos ens portarà a entendre’ns, a conèixer als altres i a entendre i sentir l’univers, a Déu; però no com alguna cosa aliena a nosaltres, sinó como font amorosa que som. La profunditat del nostre interior és il·limitada. No hi ha un límit d’endinsar-nos vers el nostre interior. És com anar avançant i travessar els decorats que ens anem trobant al nostre pas on cada un d’ells és part d’una etapa nostra. Al final, els decorats desapareixeran i ens trobarem amb l’infinit en nosaltres i la saviesa en el seu estat més cristal·lí, nítid i pur. Tot es troba dins nostre. Arriba un moment on sembla que ens trobem davant la gran biblioteca de tota l’existència possible al llarg dels universos creats i en expansió. Serà com estar cara a cara amb tota la informació del teu ADN. Ell té un gran paper en e nostre procés i està lligar al que es coneix com a procés d’Ascensió.   

-         Estàs dient, per tant, que la saviesa és la connexió amb nosaltres mateixos?

-         Sí, d’alguna manera així és. No té res a veure amb el coneixement, amb el raciocini, sinó amb el cor.

-         Llavors, si no obrim el cor i comencem a escoltar la seva veu i portar a terme el que sentim, no arribarem a la saviesa.

-         Sí. No és la ment qui ens porta a ella, sinó la senda del cor.

-         I sobre la realització? Abans has dit que el cor ens portarà a ella.

-         Un felí comença a tenir gana. El que fa és començar a olorar el seu espai. Serà a través de l’olfacte que percebrà l’olor de les seves preses. Ell activa aquest sentit per a alimentar-se i aconseguir el seu objectiu, que és el menjar. Nosaltres com a ànimes, també hem d’activar una part de nostra per a dirigir-nos vers la direcció correcta. Aquesta part de nosaltres és el cor. Abans he parlat de trobar-nos en un encreuament de camins i algun d’ells ens portarà més a prop de la nostra missió, però, quin d’ells serà l’adequat? Quin camí triar per a arribar allà on sentim que hem d’arribar? El nostre cor ens portarà. Parlant amb la terminologia tècnica, serà el nostre GPS davant qualsevol cruïlla, que ens puguem arribar a trobar. Quant més familiaritzats estiguem amb ell (el cor), més nitidesa i seguretat en les nostres decisions tindrem. (Pausa). Quan en tot moment sentim “la seva veu”, sabrem què fer a cada instant.

-         …

-         El nostre cor està directament unificat amb la divinitat que cadascú és. El procés ens portar a ella. Quan entres en contacte amb el teu veritable ser, llavors, tot flueix, i els teus passos et porten a la realització pel qual vas començar a caminar.

-         Com arribar a sentir el nostre cor? – li pregunto.

-         Allunyant les pors del teu ser. Elles ens van frenar tenint el seu sentit, però ja no en aquests temps. Se senten desconcertades perquè les ànimes avancen en els seus processos d’una manera accelerada. Així ha de ser. Quan ens despullem del nostre raciocini, les pors comencen a allunyar-se i a donar pas al nostre cor. No tenen cap poder real (les pors) en nosaltres. Som nosaltres qui els mantenim en nosaltres per a complir un paper terrenal. (Pausa). Quan recordem, deixem anar aquestes pors que estem parlant, perquè la saviesa comporta llibertat i expansió. 

-         M’agradaria, David, que ens comentessis per a acabar de tenir-ho més clar, la importància de viure des del cor.

-         Quina diferència hi ha entre un voltor i una àliga? Els dos són animals. Els dos sou aus. Els dos es troben en una escala alimentària, amb aliments diferents. El voltor s’alimenta de carronya de descomposicions, i l’àliga d’aliment viu. D’alguna manera el ser humà, el ser adormit s’alimenta del seu passat, d’allò que la seva ment li mostra. Seria com el voltor. Arriba a un punt que vivint del passat en el present, es troba descol·locat i confús, perquè allò que sent és alguna diferent, encara que així va acceptar alimentar-se. Quan el ser humà es converteix o va avançant pel procés de la divinitat que és, es va convertint en un ser que necessita un nou aliment, sempre viu, ple de vida, per a poder continuar. El seu aliment ja no és de baixa vibració, com la carronya, el raciocina mental. Quan aprèn a alimentar-se de l’essència que és, s’enlaira com l’àliga i divisa e camí a seguir des de “les altures”. Aquest podria ser un símil com a resposta al que m’has preguntat. Què vols ser, voltor o àliga? El cor t’enlairarà i et portarà allà d’on procedeixes. La ment et lligarà a aquesta dimensió. Quan aprenem, com diries tu, a domesticar-la, llavors la ment es converteix en motor diví pel teu ser. Col·labora, podríem dir, amb la guia del teu cor, la clau per a arribar a tu, a nosaltres, i a qui ets, qui som.

-         Tornant al camí a seguir – dic –, què és segons tu, el que es necessita més en aquests moments per a arribar a tenir coneixement del que hem vingut a fer?

-         (Pausa). Mira Jordi, ara faré servir unes paraules teves: Sigues tu! Ser un mateix! Quan ets tu mateix, la Connexió es produeix, i el teu cor et parla d’una manera clara. Només has de seguir la seva indicació. Allò que sents s’intensifica. Segueix la seva directriu. Et portarà allà on has d’estar i el què fer, així com el cóm.

-         Gràcies David, novament. Hi ha alguna cosa més que vulguis dir per a anar acabant aquesta trobada?

-         El vostre cor us guiarà. SENTIU!

-         Això em sona – dic fent un somrís.

-         No hi ha que trobar cap camí, només sentir el que el nostre interior ens transmet – acaba dient.

 

Ell assenteix amb la seva expressió serena i calidesa.

La Llum de les Paraules (86)

 

"La purificació és el primordial per a la realització. Deixa a un costat el superflu per a arribar a tu." 

 

 

Que l'Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.

MEDITARIA a Cardedeu

Hola Familia!

Meditaria ha iniciat el seu camí abans que res, vull donar les gràcies a tots els assistents a la primera trobada d’aquest espai per a connectar amb el ser que veritablement som iniciat a Alella.

El sentit en ell, així com la vivència individual dels assistents donen la raó a la inspiració d’aquest projecte conjunt amb els nostres germans de la Llum, de la Llar.

Meditaria no és meditació ni oració tal com s’ha anat fent fins aquests temps. Meditaria és la nova energia arribant a cadascú, sentint el viscut a cada instant com a part del nostre ser.

Meditaria està oberta al ser humà a la recerca de la seva divinitat, a l’autoconeixement i a la connexió amb el nostre potencial interior per a viure segons la nostra voluntat.

Meditaria, tot i així, és més que això. És un espai on podem trobar-nos amb nosaltres mateixos, alhora que podem trobar respostes relacionades amb la nostra existència, la dels altres i la vida en el seu màxim nivell. Missatges transmesos des de l’espontaneïtat i l’afany de connectar amb la Saviesa Universal per part dels assistents, fan de Meditaria un espai únic, on obres les portes del teu interior i deixes que el teu cor es mostri i senti.

Hem fet la primera trobada a Alella, i el temps donava la sensació que havia desaparegut, fent-se curt els moments d’estar amb la “nostra família espiritual”, amb nosaltres. Gràcies, a totes les ànimes que vàreu assistir, per venir.

Hem començat, i el camí s’estén davant nostre per a avançar per ell i poder arribar a aquell qui som.  Un espai per a estar amb nosaltres, sentir i descobrir la nostra essència, la nostra veritable naturalesa. Un espai on les respostes són possibles.

Als qui vàreu venir, gràcies per fer que aquest projecte iniciï la seva cavalcadura.

Meditaria ja és una realitat.

 

El proper dia 6 de març, dijous, l’iniciem a Cardedeu. Us recordo que heu de trucar per a confirmar la vostra assistència, per qüestions d’organització.

Els que vingueu, allà ens veurem.

Benvinguts. 

 

Una abraçada i que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.