-
Hola David. Important és saber què
hem vingut a fer en aquesta vida. Molts es pregunten quin és el motiu pel qual
estan vivint actualment en aquesta dimensió Què els diries al respecte?
-
Tot està interrelacionat a la seva
vida. El que aparentment sembla pertànyer a l’atzar és un camí traçat per cada
una de les ànimes. L’arbitrarietat no és tal. Les nostres decisions, el que
se’ns presenta a la vida i el que hem adquirit al llarg d’ella, està inclòs en
el sentit d’alguna cosa superior on nosaltres, cadascú de nosaltres, pertanyem.
(Pausa). No tindria sentit viure el que vivim i estar enmig de l’aleatori, com
una part de boira en mig del desert. No tindria sentit. Cada situació es troba
en el lloc adequat i en el moment idoni perquè doni sentit a la nostra
presència en aquesta vida. (Pausa). És important recordar o saber el que hem
vingut a fer cada ú. Ens facilitarà el camí. Imagina’t que et trobes en mig
d’una cruïlla de diferents senders a seguir. Estàs allà. No saps quin agafar.
La decisió que prenguis et portarà a uns resultats i vols estar segur que el
que decideixis serà l’adequat. Saber el nostre camí facilitarà les decisions a
prendre. Sabent-ho, les teves decisions et portaran allà just on has d’estar i
arribar. No donaràs voltes ni t’allunyaràs del teu sentit de vida, encara que
si això succeeix, serà part del teu procés.
-
…
-
Recordar el per què hem vingut,
ens pot arribar a facilitar el camí. Tota la teva vida i les teves decisions estaran
encaminades vers la direcció de la teva missió. Per això, és important conèixer
aquell qui ets perquè et portarà a recordar i a entrar en contacte amb el teu
veritable ser, el que tu diries, essència. (Pausa). La clau d’entrada és el
cor. Ell ens dirà quin és el camí de cadascú. Viure des del cor ens obrirà les
portes de la saviesa i la realització.
-
Podries explicar-nos una mica més
això darrer de la saviesa i la realització?
-
La saviesa és el ple recordar.
Conèixer-nos ens portarà a entendre’ns, a conèixer als altres i a entendre i
sentir l’univers, a Déu; però no com alguna cosa aliena a nosaltres, sinó como
font amorosa que som. La profunditat del nostre interior és il·limitada. No hi
ha un límit d’endinsar-nos vers el nostre interior. És com anar avançant i
travessar els decorats que ens anem trobant al nostre pas on cada un d’ells és
part d’una etapa nostra. Al final, els decorats desapareixeran i ens trobarem
amb l’infinit en nosaltres i la saviesa en el seu estat més cristal·lí, nítid i
pur. Tot es troba dins nostre. Arriba un moment on sembla que ens trobem davant
la gran biblioteca de tota l’existència possible al llarg dels universos creats
i en expansió. Serà com estar cara a cara amb tota la informació del teu ADN.
Ell té un gran paper en e nostre procés i està lligar al que es coneix com a
procés d’Ascensió.
-
Estàs dient, per tant, que la
saviesa és la connexió amb nosaltres mateixos?
-
Sí, d’alguna manera així és. No té
res a veure amb el coneixement, amb el raciocini, sinó amb el cor.
-
Llavors, si no obrim el cor i
comencem a escoltar la seva veu i portar a terme el que sentim, no arribarem a
la saviesa.
-
Sí. No és la ment qui ens porta a
ella, sinó la senda del cor.
-
I sobre la realització? Abans has
dit que el cor ens portarà a ella.
-
Un felí comença a tenir gana. El
que fa és començar a olorar el seu espai. Serà a través de l’olfacte que
percebrà l’olor de les seves preses. Ell activa aquest sentit per a
alimentar-se i aconseguir el seu objectiu, que és el menjar. Nosaltres com a
ànimes, també hem d’activar una part de nostra per a dirigir-nos vers la
direcció correcta. Aquesta part de nosaltres és el cor. Abans he parlat de
trobar-nos en un encreuament de camins i algun d’ells ens portarà més a prop de
la nostra missió, però, quin d’ells serà l’adequat? Quin camí triar per a
arribar allà on sentim que hem d’arribar? El nostre cor ens portarà. Parlant
amb la terminologia tècnica, serà el nostre GPS davant qualsevol cruïlla, que
ens puguem arribar a trobar. Quant més familiaritzats estiguem amb ell (el
cor), més nitidesa i seguretat en les nostres decisions tindrem. (Pausa). Quan
en tot moment sentim “la seva veu”, sabrem què fer a cada instant.
-
…
-
El nostre cor està directament
unificat amb la divinitat que cadascú és. El procés ens portar a ella. Quan
entres en contacte amb el teu veritable ser, llavors, tot flueix, i els teus
passos et porten a la realització pel qual vas començar a caminar.
-
Com arribar a sentir el nostre
cor? – li pregunto.
-
Allunyant les pors del teu ser.
Elles ens van frenar tenint el seu sentit, però ja no en aquests temps. Se
senten desconcertades perquè les ànimes avancen en els seus processos d’una
manera accelerada. Així ha de ser. Quan ens despullem del nostre raciocini, les
pors comencen a allunyar-se i a donar pas al nostre cor. No tenen cap poder
real (les pors) en nosaltres. Som nosaltres qui els mantenim en nosaltres per a
complir un paper terrenal. (Pausa). Quan recordem, deixem anar aquestes pors
que estem parlant, perquè la saviesa comporta llibertat i expansió.
-
M’agradaria, David, que ens
comentessis per a acabar de tenir-ho més clar, la importància de viure des del
cor.
-
Quina diferència hi ha entre un
voltor i una àliga? Els dos són animals. Els dos sou aus. Els dos es troben en
una escala alimentària, amb aliments diferents. El voltor s’alimenta de
carronya de descomposicions, i l’àliga d’aliment viu. D’alguna manera el ser
humà, el ser adormit s’alimenta del seu passat, d’allò que la seva ment li
mostra. Seria com el voltor. Arriba a un punt que vivint del passat en el
present, es troba descol·locat i confús, perquè allò que sent és alguna
diferent, encara que així va acceptar alimentar-se. Quan el ser humà es converteix
o va avançant pel procés de la divinitat que és, es va convertint en un ser que
necessita un nou aliment, sempre viu, ple de vida, per a poder continuar. El
seu aliment ja no és de baixa vibració, com la carronya, el raciocina mental.
Quan aprèn a alimentar-se de l’essència que és, s’enlaira com l’àliga i divisa
e camí a seguir des de “les altures”. Aquest podria ser un símil com a resposta
al que m’has preguntat. Què vols ser, voltor o àliga? El cor t’enlairarà i et
portarà allà d’on procedeixes. La ment et lligarà a aquesta dimensió. Quan
aprenem, com diries tu, a domesticar-la, llavors la ment es converteix en motor
diví pel teu ser. Col·labora, podríem dir, amb la guia del teu cor, la clau per
a arribar a tu, a nosaltres, i a qui ets, qui som.
-
Tornant al camí a seguir – dic –,
què és segons tu, el que es necessita més en aquests moments per a arribar a
tenir coneixement del que hem vingut a fer?
-
(Pausa). Mira Jordi, ara faré
servir unes paraules teves: Sigues tu!
Ser un mateix! Quan ets tu mateix, la Connexió
es produeix, i el teu cor et parla d’una manera clara. Només has de seguir la
seva indicació. Allò que sents s’intensifica. Segueix la seva directriu. Et
portarà allà on has d’estar i el què fer, així com el cóm.
-
Gràcies David, novament. Hi ha
alguna cosa més que vulguis dir per a anar acabant aquesta trobada?
-
El vostre cor us guiarà. SENTIU!
-
Això em sona – dic fent un somrís.
-
No hi ha que trobar cap camí,
només sentir el que el nostre interior ens transmet – acaba dient.
Ell assenteix
amb la seva expressió serena i calidesa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada