Tinc ganes
d’escriure unes paraules sobre la
llibertat.
-
Què és per a tu? – sento que em
pregunten.
-
La llibertat és el resultat de ser
un mateix. És la sensació de la capacitat de decidir, emanat de la teva
veritable naturalesa. (Pausa). La llibertat és l’estat interior de connexió amb
aquell qui tu ets. Quan això succeeix, llavors, sents la plena expansió i
unicitat amb tot el que t’envolta i existeix. És com adonar-te que tot és el
teu aliat. Et sents amb forces per a fer allò que sents en el teu cor perquè et
sents recolzat i estimat per l’existència en sí. La Llibertat és la capacitat
de ser un mateix. Quan sents aquesta capacitat en tu, sent l’apoderament del
teu ser i la llibertat de la teva ànima. Una sensació d’expansió, unió,
respecte i recolzament absolut vers el teu ser i l’ànima que ets. Això és la
Llibertat, per tant, la Llibertat és personal, i quan tots els membres d’una
comunitat senten la llibertat en ells la comunitat es mostra lliure per a ser
ella, partint de les llibertats individuals. Només hi ha una llibertat
absoluta: la llibertat del ser individual, la llibertat d’un mateix. Quan cada
ser lliure ocupa el seu lloc, els altres també faran el mateix, i crearan una
comunitat lliure. La lliberta depèn d’un mateix, no del teu entorn. Per això,
hem d’escoltar el nostre cor per a saber el camí i quins pilars construir per a
la integritat personal i sentir l’apoderament en un mateix. Llibertat és
l’absència absoluta de les pors. Aquests no existeixen en un ser ple de llum i
amor.
-
---
-
La Llibertat té ha veure, també,
amb el recordar qui som. Quan més ho
fem, més alliberarem les limitacions mentals en un mateix, i més deixarem que
el nostre sentir es manifesti. Dins d’aquest sentir, es troba l’activació del
nostre lliure albir i el fluir per la vida. Aquesta és el vehicle, el decorat,
on la nostra ànima començar a sentir el suport del nostre ser i enlairar-se per
sobre de la nostra terrenalitat. (Pausa) llibertat és honestedat, integritat i
el lliure albir des del cor manifestat a cada pas donat pel nostre ser.
-
Llibertat és l’Amor manifestat –
sento que em diuen. Quan deixeu que aquesta energia us sigui la guia del vostre
camí, llavors, sentireu la Llibertat en vosaltres. L’Amor allibera, omple, us
nodreix i us protegeix quan sentiu en vosaltres aquests pilars, sentiu aquell
qui sou i la unió amb nosaltres. Sentiu la Llibertat del vostre ser: sense
resistències, limitacions raciocinis ni pautes mentals intervenint.
Senzillament sereu. Sentireu la força de qui us va creà, i com part d’ell. Sent
vosaltres, sentireu la Llibertat del ser, de l’ànima.
-
---
-
Aquí on estem, no concebim aquesta
expressió, perquè tots som consciències al servei de la Font. Les vostres
etiquetes serveixen només al vostre intel·lecte, no a la vostra essència. La
Unicitat amb la Llar i l’Amor irradiat per cada un dels seus membres fan que
sobren les paraules, perquè és el cor – segons vosaltres – qui regeix les
nostres relacions. L’Amor de cadascú ens porta a l’enteniment i saviesa del què
fer a cada moment.
-
Sent vosaltres, entendrem la
Llibertat – afegeixo.
-
Així és – afirmen. Sent cadascú
qui és, tots tindran el seu lloc i el seu sentit d’existir. Tots portareu a
terme el que heu vingut a fer. Cada pla individual està complementant el pla de
cadascú que us envolta, i el dels altres, complementen al vostre. La Llibertat
us enlairarà a tots quan obreu des del cor, totes les ànimes relacionades
s’enlairen.
-
Les paraules queden obsoletes quan
se sent. Deixen de tenir la força dels seus continguts, perquè el poder sentir
està per sobre de qualsevol manifestació terrenal com és la paraula, vehicle
per a la comunicació en aquesta dimensió
dic.
-
Poden ser estímuls per a molts –
em diuen. Poden activar i seguir el camí vers ells. En ells podran escoltar la
veu de seu cor i adonar-se de la seva essència – diuen.
-
La Llibertat és sentir l’estat
d’expansió de l’univers que som en un mateix. Aquesta sensació ens portarà a
sentir i a adonar-nos de la Divinitat que som. Ple assossegament. Plena
Llibertat – comento.
-
---
-
Quan més allunyats estem de la
nostra ànima, de nosaltres mateixos, més tindrem la sensació d’empresonament,
d’incapacitat per a aconseguir els nostres objectius, la nostra voluntat. Ens
sentirem atrapats i amb l’escassa capacitat i apoderament per a transmutar la
situació que estarem vivint segons els patrons adquirits del nostre entorn i
convertir els moments viscuts en un alliberament del nostre passat per a
plantar les llavors de la resurrecció d’aquell qui som.
Els que estan
amb mi escolten les meves paraules en el silenci quan acabo, sento que diuen:
-
La vostra Divinitat és la Llibertat
esperada.
-
Així és i serà – responc. Que Déu
us beneeixi, germans. El meu Amor és Un amb el vostre.
-
Nosaltres us estimem i sempre os
estimarem. La nostra presència té un sentit superior al servei de qui ens creà:
l’Amor. Vosaltres també sou part d’ell. Recordeu-lo i sentiu-lo.
-
Gràcies per la vostra presència a
les nostres vides. Gràcies per tot, per tots i per mi. Gràcies.
-
Som part de vosaltres i sempre ho
hem estat. Ara comenceu a recordar i sentiu les nostres presències a les
vostres vides. Molts ens comenceu a acceptar en elles. Així ha de ser perquè la
Voluntat Superior sigui realitzada a la vostra dimensió. Nosaltres i vosaltres
som part d’ella. Us estimem profundament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada