Moments d'un ser al servei de la humanitat

Quan un ser encarnat fa de la seva vida un estat constant de servei a la humanitat, es troba sovint, en situacions on la seva sensibilitat pot veure’s alterada.

Fa poc, parlant amb algú ple de llum, i ajudant als altres d’una manera conscient, em deia que sentia el que patien certes persones que se li apropaven i que el seu instint inicial era el d’ajudar-los o fer alguna cosa per ells. Se sentia malament al percebre e dolor que aquests sers sentien en el seu interior. Preocupada per aquest fet i per compartir el que estava sentint, em va trucar.

Vàrem estar parlant al respecte, explicant-me el malestar que sentia i que volia fer alguna cosa per a ajudar a algú en concret. És com si hagués una necessitat de donar passos per a solucionar i alleugerar el patiment de l’altre.

S’arriba a un grau de sensibilitat i percepció a l’endinsar-se en el sender vers la connexió de la pròpia divinitat, que els coneguts com a “dons” (tots els tenim i podem activar-los per a manifestar-los), són cada vegada més manifestos. Percebem més. Ens adonem de més coses no supèrflues, i les sensacions extrasensorials i intuïtives també van a més. Això fa que es capti amb més claredat i nitidesa les energies que ens envolten, incloent la de les persones que se’ns apropen perquè els hi donem un cop de mà en el seu camí.

Voler ajudar al tots els necessitats, i voler arribar a tots, fa que puguis arribar a desesperar-te perquè per més que facis, no hi ha manera de fer que l’altra persona o totes elles, puguin allunyar el seu dolor d’elles.

M’agradaria comentar aquesta situació, que apareix sovint en aquell que vol ajudar als altres partint de la seva consciència i capacitat de connexió energètica que pugui arribar a tenir.

Som com una font en un camí. La font està allà. Quieta emanant l’aliment per a saciar la set del caminant que creua per davant d’ella la font està allà pacient, estant senzillament  per quan algú pugui arribar a necessitar-la, se li apropi i begui d’ella. Tota contenta, la font deixarà fluir la seva aigua pura, fresca i cristallina per a tot aquell que es predisposi a saciar la seva set d’alliberament i sanació.

Us imagineu una font que va darrera dels caminants preguntant-los si volen beure d’ella? Us imagineu voler donar de beure a tots els que passen alhora davant d’ella? Quina desesperació de la font!

Quina funció té la font? Estar per quan algú la necessiti pugui beure d’ella. Sense més. Una font conscient és sabedora del seu paper, i per tant no anirà darrera de tots els que se li creuin per davant d’ella per a dir-los que té aigua que els anirà molt bé pel seu camí. Els viatgers ja la veuen! Ja ho saben!

A vegades veiem o sentim que algú està molt cansat de la vida o que té certs bloquejos, pors, resistències o entitats de baixa vibració dins d’ell. E ser despert al servei de la Font Superior s’adona de tot això, fins i tot, més. Realment tots volen o necessiten beure de la teva aigua? Existeix el lliure albir, i a vegades hem de recordar el gran paper que està exercint en el sender del no despertar dels altres. Una situació que ens fa sentir malament, perquè la sentim en nosaltres de l’altra persona, o ha de ser eliminada, sense més, a la primera. Us heu preguntat alguna vegada per què experimentem el que vivim en el dia a dia?

No hem de viure amb el dolor o malestar en el nostre interior, però si accedim a compartir la nostra vida, o part d’ella amb ell, té un sentit superior relacionat amb la nostra ànima. No és necessari el patiment, però si així succeeix, aquest pot accelerar el nostre procés de sanació.

Quan patim, s’activen totes les defenses del nostre ser, i tots els mecanismes d’acció perquè puguem aprendre del viscut i entendre el per què l’hem creat a la nostra vida. Patir ens pot arribar a empènyer vers el nostre procés de recordar i de connectar amb el veritable ser que som.

S’ha de respectar la situació de cadascú. Existeix el lliure albir que és la capacitat de decidir, acceptar o fer allò que volem a la nostra vida. No sempre podem triar el que vivim, però sí el com viure-ho. Aquesta és la nostra gran capacitat de crear una qualitat de vida u una altra. Podem resistir-nos i negar el malestar, i llavors potenciarem encara més aquesta situació; o podem fer-li front, conèixer-lo i aprendre de ell.

Quan volem intervenir sense que la persona ens hagi donat el seu consentiment o no està preparada per a donar els passos vers el seu alliberament, estarem sent un intrús en el seu lliure albir, a la seva vida, al no respectar la seva Voluntat Superior. Ens pot saber greu quan algú pateix, però a vegades, és beneficiós per a la seva ànima. Quan s’està preparat, un dóna els passos per què així sigui. Demana ajuda i accepta aquesta ajuda, donant ell, els passos que li corresponen exclusivament a ell. No podem caminar per l’altre. No podem alimentar-nos per l’altre. Cada viatger necessita la seva dosis d’aliment pel viatge que ha triat. No tots necessiten el mateix, ni la mateixa quantitat d’aigua per a saciar la seva set de benestar i amor.

Els grans mestres de la història, no s’oferien altruísticament per a alleugerar el patiment dels altres si ells no es predisponien que així sigui, apropant-se i deixant que la seva presència, la del ser al servei de la humanitat, fes el que hagués de fer. Tot i així, hi ha una part, i més en els temps actuals on l’energia crística està obrint les portes perquè cadascú pugui ser el seu propi alliberador, sanador i cuiner en el seu camí vers ell mateix.

Interferir en el sender de l’altre, volent-li alleugerar el pes del seu passat, sense més, sense cap aportació de la seva part, no li fem cap bé. Quan la víctima se sent víctima i vol continuar sent víctima, no hi ha ajuda possible fins que vulgui deixar aquest paper i fer-se càrrec de la seva vida. S’ha de responsabilitzar-se del que un crea, decideix i fa. Cadascú és responsable de la seva vida.

Ajudar-li a caminar, podent ell mateix valer-se per sí sol però no voler perquè és més còmode que un altre camini per ell o li solucioni la seva situació o vida, és negar-se a ella i anul·lar-se a un mateix. Perdre l’apoderament que hi ha en el nostre interior i no aportar el que només nosaltres podem aportar pel nostre despertar o avanç, fa que el bloqueig que representa la nostra situació es potenciï i ens ofeguem mes en un passat basat en la dualitat.

Si algú vol viure un preciós dia que ens espera una vegada desperts, hem de llevar-nos i endinsar-nos en la nova jornada plena de benediccions.

Hi ha moltes persones que ens comenten la seva situació. El nostre impuls pot ser el de fer alguna cosa per elles, sense adonar-nos que no sempre està de la nostra mà poder ajudar a tots els que ens ho demanen. Les situacions són desesperants. Cert, però sempre hi ha LA SORTIDA. Ells han de responsabilitzar-se del que viuen, i no sempre és així. Per a ells, a vegades el millor és escoltar-los sense més, perquè no estan preparats per a la seva sanció i quan pots arribar a comentar-los que han de posar de la seva part, emfatitzen encara més, el seu paper de víctima i rebutgen donar aquest pas endavant de responsabilitat. La meva experiència és que no tots volen sanar i allunyar el dolor de les seves vides. Molts només volen millor. Davant aquesta situació, perquè el seu aprenentatge sigui el pactat abans de la seva encarnació actual, és per la nostra part, el tenir present que no podem intervenir en el lliure albir. Ells estan decidint que volen continuar així. Ens pot doldre però hem d’acceptar la seva decisió. 

Una de les lliçons que vaig haver de posar més de la meva part en el meu camí de servei, va ser acceptar que l’altra persona vulgui viure en el dolor i el ple malestar a la seva vida, sense voler fer res per a canviar. Sabia que el món de la Llum també estava amb ella.

Aquests sers em van ensenyar a ESTIMAR incondicionalment, acceptant-los tal com són, sentint alhora en el meu interior, que la seva decisió enlairaria la seva ànima per a fer les paus en aquesta vida.

 

                    Des del meu cor, per a tots ells i pels sers que estan de servei pels altres, que l’Amor, la Pau i l’Acceptació siguin en tots vosaltres.