Estant a la Llar

Hi ha aspectes, que quan un arriba a la Llar, o dins de sí mateix, arriba a sentir la Llar amb tot el seu resplendor, adonant-se que hi ha aspectes que ens varen ensenyar en vida física que no es correspon exactament com en veritat és.

Un s’adona que el viscut i la manera d’entendre’l des de l’encarnació  no és exactament tal com és a la Llar quan en ella estàs. Quan deixem aquest vehicle físic, havent estat en “vida” en contacte constant amb els nostres Germans Angelicals o interdimensionals, ens adonem del que és realment la Llar.

Moltes vegades estem en ell des de l’aprés en aquesta dimensió en la qual ens trobem, però només és una visió segons el que ens varen ensenyar. Quan algú aconsegueix desprogramar-se de l’aprés i obre el seu cor i tot el seu ser a la Veritat, havent obtingut la saviesa del recordar qui som, transmetent-la des de es paraules que coneixem i les imatges segons el llegit i aprés en aquesta vida, llavors, no sempre es correspon amb el que és en veritat. 

Ara, volent-vos transmetre algun d’aquests aspectes procedents de la Llar, sento com si les paraules els faltés la força del sentiment. Quan un cor manté la seva porta oberta, és llavors quan podem adonar-nos del que és en si, al sentir la Llar en un mateix.

Hi ha, com ja he dit abans, qui està envoltat dels nostres germans celestials, col·laborant  junts en la missió que un ha vingut a fer en aquesta vida física. Quan es viu connectat y amb qui som i tota la Família Celestial, llavors, estant a la Llar diàriament, col·laborant junts en l’aportació d’instaurar el Gran Pla Diví en aquest món, llavors, i només llavors, podem donar-nos compte del gran sentit i la comprensió de tota la nostra existència, tal com la Voluntat Inicial s’inicià.

Hi ha vegades que s’actua des del gràfic, les metàfores, les històries i els contes iniciàtics perquè l’humà en fase d’ascensió pugui anar entenent el seu procés i donar passos vers el seu autoconeixement. Són les paraules i l’emissió d’alguna cosa més enllà del físic, però a vegades, és el que es té més a mà per a poder arribar a totes les ànimes que ens envolten. Moltes vegades, estant encarnats percebem alguna cosa superior a nosaltres i mirem d’entendre-ho segons l’experiència viscuda per a cadascú, i el rebut en la instrucció haguda al llarg dels nostres anys. A vegades, com deia, no és exactament tal com ens ho imaginàvem, perquè la nostra densitat física ens feia tenir certa precaució a l’hora de transmetre el rebut i sentit.

Quan transcendim, al deixar el nostre passat en aquesta dimensió, només portem amb nosaltres la nostra energia amb tota la seva informació. El nostre Amor es manifesta llavors, en el grau obtingut al llarg del nostre procés.

Deixar el nostre vehicle et fa sentir la plena llibertat de qui en veritat ets. Deixes que el teu Amor s’expandeixi tant com vulgui i és, des del desaferrament absolut i la força de l’Amor en tu que et permet sentir i entendre aspectes, que estant en el físic, i en circumstàncies terrenals, potser no et permetien veure-ho des de la major visió enlairada que un ser pot arribar a veure i entendre qualsevol situació experimentada al llarg del seu procés i en l’obra activa de la seva missió.

D’aquí la importància d’anar recordant cada vegada més aquell qui en veritat som i poder sentir l’Amor en nosaltres i poder-lo veure’l i irradiar-lo també, en tot allò que visquem i veiem. Tot és Amor, i quan aquest Amor Suprem que cadascú de vosaltres sou es manifesta, llavors, podrem veure amb major claredat el sentit de cada instant i de cada acte que cadascú viu, així com els passos d’aquesta humanitat, amb tots els esdeveniments de cada un dels països, adonant-nos que res és el que sembla. Som Amor, i només l’Amor pot restablir l’harmonia entre tots els sers que habitem aquest racó de l’univers d’una sola lluna.

Quan deixem el nostre cos i transcendim, entrem en contacto amb la nostra veritable essència i en les energies de la nostra veritable Llar. És llavors quan sentim la puresa, l’Amor, la plenitud i la companyonia de tots els nostres Germans Celestials que ens reben amb els braços oberts per a donar-nos la benvinguda de la nostra tornada a la Llar, després de seguir un procés d’aprenentatge, havent deixat les nostres energies per a tots aquells que les hagin pogut necessitar, donant un recolzament i un pilar més enfortit per a l’enlairament energètic del nostre estimat planeta actual i per a tota la humanitat.

Un d’aquests aspectes on percebem amb una major claredat i profunditat és el fet de no haver destí. A la Llar no existeixen els destins, sinó que la predisposició de cadascú per a Responsabilitzar-se de la seva vida. Som present, i el destí és futur, per tant, com el temps no existeix, espiritualment parlant, el concepte que tenim no és el correcte, perquè el temps no existeix.

No existeix el Destí, i sí la Responsabilització de portar a la nostra ànima a la trobada de qui som en veritat i a la unicitat amb cadascuna de les altres ànimes que ens envolten. Des de la Llar ho veiem tot diferent, i d’una manera molt senzilla i amorosa, perquè tot és Amor, com ja he dit, i només des de l’Amor podem entendre la nostra vida encarnada i el sentit amb el procés de l’univers i la nostra relació amb ell.

El destí és quelcom terrenal, una cosa que el ser humà en la seva no-consciència va creà per a justificar tot el que li estava succeint, rebutjant tota responsabilitat en el seu procés. Aquest estat de no implicació en el seu sender el va portar a l’estat de víctima, d’una ser sense emparament i sense poder fer res per a canviar el que estava vivint.

Els temps que estem vivint actualment, ens estan portant d’una manera accelerada a la responsabilitat de cadascú en el seu procés per a portar a sentir aquell qui en veritat és. La consciència va apareixent cada vegada més per a aquesta comprensió. D’aquí la importància de recordar aquell qui som perquè ens portarà a responsabilitzar-nos cada vegada més a la nostra vida, i per tant, de reprendre el poder de la creació en nosaltres, obtenint un aprenentatge important per a donar nous passos vers el nostre camí de l’Ascensió.

No hi ha destí, amb tot el que això comporta. No hi ha ignorància del que ens pot depara la vida, perquè nosaltres som el Camí, la Veritat i la Vida. Si nosaltres som la font de creació de la nostra existència, això comporta que no hi ha “excuses que valguin”, perquè som capaços d’instaurar la pau a la nostra vida i crear benestar en el nostre interior. No hi ha excuses ni arguments que puguin justificar els nostres actes, perquè tot el viscut només és fruit del nostre procés d’aprenentatge.

Quan arribem a la Llar podem sentir i adonar-nos a cada instant que tot “està en ordre, és simple i senzill, sent respectats per la nostra presència, vibrem de la manera que vibrem. Tot es converteix en claredat i en una sensació de ser abraçats i respectats per l’Amor tal com és, aquest Amor pur i incondicional que en la dimensió del nostre planeta no sempre és interpretat així. És un Amor de la major puresa que un hagi pogut sentir en si mateix. T’adones que mai has estat sol en aquest pla terrenal i que mai ho estarem. Només era qüestió d’obrir el nostre cor i permetre que els nostres Germans de la Llum siguin Un amb nosaltres. La nostra Llum i les seves s’uneixen per a crear una de sola, i l’assossegament i la plenitud sentida és única i immensa. No hi ha paraules per a explicar-la. Un ha de sentir-la per a poder-la entendre i sentir la magnificència d’ella i en el pla terrenal.

No hi ha major sensació de plenitud que poder sentir l’AMOR en un mateix, perquè llavors obrirem les portes de la Llar en nosaltres, i quan col·laborem conjuntament en aquest pla que ens trobem del físic, aquest sembla desaparèixer per a anar més enllà del suposadament limitat, sentint-te acompanyat i protegit en tot moment, podent portar a terme allò que has vingut a fer segons el Gran Pla Diví establert per a aquesta vivència en la matèria.

Quan sents la Gran Germanor en tu, sent i sentint-te Un amb ella, llavors, t’adones de la senzillesa de la vida, de la teva capacitat per a crear la manifestació de la teva realització en aquest pla i de l’Amor que vessa del teu cor vers totes les ànimes que en aquest pla habiten.

Podem  saber i sentir la Llar estant encarnats, però quan transcendim, podem veure’l amb una major claredat, segons el procés que haguem seguit.

La LLAR no és alguna cosa externa a nosaltres. Som part de l’univers, i tot el potencial associat a ell, es troba en nosaltres com a part d’ell que som. Anant al nostre interior ens trobarem amb l’expansió del nostre veritable ser, en mig del nostre univers interior, sentint i obtenint la saviesa al trobar-te a tu mateix. És en el nostre interior on podrem arribar a trobar i conèixer la nostra veritable essència i a tots els nostres germans celestials, a l’igual que nosaltres, però amb la petita diferència que ara nosaltres, ens trobem amb un físic que ens permetrà portar a terme l’essència de la nostra Gran Família aquí en aquesta dimensió. Estant amb ella, tot tu deixes de ser el teu nom i cognoms per a convertir-te en el ser lliure, amorós i en pau per a estendre el nostre univers amb l’Amor que ets. Sentir-vos i arribareu a saber d’aquell qui en veritat sou. Els àngels, la Germanor Blanca i tot l’univers estaran amb vosaltres i sentireu la vostra unió amb alguna cosa superior que us permetrà saber que res del viscut a la Terra és el que sembla des de la racionalitat. Amb la consciència comença a aparèixer la claredat dels nostres passos i les portes de la nostra realització comencen a presentar-se davant nostre i a obrir-se perquè creuem els seus llindars i arribem davant la Llum de la nostra essència, esperant el nostra recordar, per a ser irradiada segons el sentit pel qual vas respirar per primer cop.

No sempre les coses són exactament com ens les han transmeses o, fins i tot, instruïdes. Quan deixem que el nostre vehicle físic ja no ens acompanyi i transcendim, llavors és com, per a la majoria, si poguéssim treure la brillantor del viscut, el bri de pols que hagi pogut haver en les nostres actuacions, en la nostra visió de la vida que teníem, i adonar-nos de l’Amor que hem transmès i deixat perquè pugui algun dia, ser recollit com a fruit de la Veritat i com a mostra que en el fons, tots tenim una Llar.

Mai estem sols.

Que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres. 

Trobades pel novembre

Hola a tots!

A continuació us presento les trobades previstes de cara el mes de novembre que ara entrarem. Si esteu interessats en alguna d'elles, només caldrà, com sempre, enviar un e-mail a l'adreça que consta en el full adjunt de presentació.

Desitjant el millor per a vosaltres, una abraçada.

Dues ànimes, des del cor

-         Sé que estàs aquí, mare sé que sents el meu respecte i el meu amor cap a tu. Les meves paraules van fent silenci amb el temps perquè ja no totes arriben amb la comprensió d’un temps passat on entenies i et resguardaves de la incapacitat de poder-te mostrar tal com senties. Mare, sé que estàs aquí, i en el fons, des del teu cor, no existeix la distància entre tu i jo. quan menys articulo els sons, més sentim en el nostre interior, i per a trencar el silenci que a vegades pot produir-se, una expressió tòpica per la meva part, sense sentit, atrau la teva atenció i et sents disposada a intervenir amb els teus records reiteratius apagant-se.

-         …

-         T’observo encongida en el teu interior veient com el castell dels teus somnis va caient davant teu, sense adonar-te, però amb la felicitat i el somriure en els teus llavis al poder sentir que la gent del teu costat et protegeix i t’estima.

-         ...

-         On ets mare?

-         Fill, davant teu em trobo. Et veig. T’escolto, encara que les meves paraules no t’arribin com jo voldria.

-         Per què tan lluny i propera alhora et sento?

-         Són els nostres cors que ens apropen. Sento com si només a través d’ell pogués arribar a aquells que també obert el tenen. Ja quasi no entenc les paraules, fill, i gran part de les vegades, ni les escolto. A vegades no trobo les adequades per a parlar-te, però he pogut adonar-me que és des del cor que podem estar junts i saber de l’altre.

-         Cert, mare – li responc. El meu cor em parla de tu. Em fa veure el teu passat i el que sents a cada instant del teu present. Puc saber de tu, del teu estat, de com et trobes i de les teves ànsies de ser compresa i acceptada tal com ets. – em respon, però aquesta es produeix d’una manera instantània i natural quan les paraules són omeses.

-         Em costa parlar i tenir una conversa – em respon, però aquesta es produeix d’una manera instantània i natural quan les paraules són omeses.

-         Saps?, t’estimo i accepto la teva situació perquè veig que la teva ànima està contenta encara que no puguis comprendre-ho i donar el teu parer al respecte. Acceptes sense arguments la situació, encara que no la comprenguis. El que la teva ment, en temps passats relacionava amb el teu exterior, ara adormida, ha donat pas al teu cor, al teu interior, encara que tampoc siguis conscient d’aquest canvi.

-         Fill, et trobo molt proper a mi. El que abans entenia, ara ja no és important per a mi. El que abans em reservava, ara no tinc cap motiu perquè així sigui. El que visc en aquests moments no varia en relació al que he viscut. Sento que la meva vida és exactament igual encara que el meu cap ja no sigui el mateix. El que en ell es trobava va desapareixent ràpidament. Va fent-se espai pel buit del racional. Ja no puc raonar ni entendre les paraules que els meus oïdes perceben. Les reconec però no puc recordar el significat de la majoria d’elles. Abans sí que podia, però ara és com si haguessin perdut tot interès per a mi, i només són sons amb els que relacionar-se. Tinc la sensació que el meu camí continua sent el d’abans. A vegades has pogut parlar-me de la meva capacitat de donar el meu parer sense dir-m’ho directament. Les teves paraules feien que hagués de donar la meva opinió sobre el que em preguntaves, però part d’aquest buit en mi no em permetia expressar la resposta del meu parer. Fill, només visc, sentint l’amor d’aquells que a prop meu us trobeu. Sento la teva alegria i, des del meu cor, em sento agraïda per tornar a riure a la meva vida. No sé perquè ara dic això, però alguna cosa dins meu fa que t’ho digui.

-         Mare, amb quina claredat et manifestes quan ho fas sense paraules. El teu cor et parla alt, i és des d’ell que puc entendre’t i sentir l’amor cap a mi.

-         ...

-         Tot aquest temps que he estat al teu costat, he sentit els teus anhels d’alliberar la teva ànima. A la teva manera ens dones el teu parer, encara que aquest sigui ambigu i indefinit, sentint la teva valentia per a expressar-lo. Et sents una amb nosaltres sent diferent, i el teu cor fa que vulguis el millor per a tots aquells que t’envolten. Ets mare i àvia, i el teu sentit maternal no ha desaparegut de tu. El teu cor et parla alt, encara que la majoria de les vegades ho ignores. Ara és l’únic que et queda per a seguir amb la teva vida. El teu cor et parla amb una gran nitidesa i claredat a mesura que el teu cap, la teva ment, es vagi adormint ja per sempre més en aquesta vida. Ha pres la decisió de fer el viatge de no retorn. En el seu moment et va preguntà si podi aprendre aquesta iniciativa. Degut al viscut li vas donar el teu consentiment. Ara, amb el temps al seu favor, vas haver de trobar una nova porta per a sobreviure en aquesta vida. La teva presència, mare, ha enlairat la meva ànima, la nostra ànima, i ara juntes, podem abraçar-nos per a sentir l’amor de l’altre, més enllà del racional (Pausa). T’estimo i el meu amor està amb tu, encara que la meva presència en el teu passat. Ara ests feliç i,...no saps cóm m’alegro, estimada ànima!

-         Fill, si els altres sabessin el que ara estic descobrint en la situació que em trobo en el meu present, i fos capaç de transmetre-ho, la vida que vaig viure ja no la viuria, i la meva vida hagués estat una altra. Sento al meu cor prendre les iniciatives del meu ser. Alguna cosa em diu que així és, encara que no pugui concretar-t’ho. Noto les vostres actituds amb mi diferents a com actueu amb els altres, encara que no sàpiga definir-ho exactament. Sento que alguna cosa està passant en mi, que fa que estigueu més atents a tot el que jo faig. Des del meu interior no acabo d’entendre el que m’està succeint perquè em dóna la sensació que continuo sent la mateixa que abans. No noto cap canvi en mi, només que ara, no sempre recordo el que vull saber o recordar. Però bé, a això li passa a tots, oi fill?

Mirant-la als ulls amb la meva compassió vers el seu ser i coneixent la situació, li responc:

-         Sí, mare. A vegades, no sempre recordem el que volem saber o trobar.  

En aquests moments sento com la meva mare i jo ens unim en aquesta complicitat silenciosa, sentint-se ella compresa per mi i acceptant els seus buits esporàdics, com a qualsevol altres que li pugui passar.

La llunyania mental ens porta a un apropament sense arguments ni motivacions, senzillament es produeix una unió de respecte sense cap indici de judici. Ara, som Un en la convivència, comunicant-nos a través del cor sovint. En aquests moments, és com millor ella s’expressa. No hi ha paraules, només sentiments i sensacions. No hi ha raciocini. La seva ment el va esborrant cada vegada amb més acceleritat.

Arribarà el dia que les seves paraules deixaran d’ometre’s, però continuarà sentint-se estimada per tot aquell que la respecti segons el seu present i escoltant el seu cor. És l’únic camí per a arribar a ella. quan ens relacionem des del cor, sobre les paraules. Aquestes van minvant cada vegada més,però amb una comprensió superior per la nostra part, més enllà de d’intel·lecte.

Al final, agafant una de les seves mans entre les meves, li pregunto:

-         Mare, saps qui sóc?

-         Com no puc saber qui ets. Clar que ho sé!

-         Qui sóc?

-         El meu nen – em respon.

Faig un somrís càlid i una carícia amb les meves mans a la seva car, així com un tendre petó a la seva galta, dient-li:

-         “Guapetona!”

Ella em somriu sabent d’aquests moments íntims entre mare i fill.

Tot, .......sense paraules.

Ànima estimada

El moviment dels meus passos crea el silenci en el meu interior. Sense necessitat de paraules, sento el xiuxiueig del meu cor fent-me sentir l’essència de l’univers en mi.

Sento la força del silenci que nodreix cada instant de la meva existència. Senzillament sóc, amb grans comunicacions interiors amb tots aquells sers procedents de la Llar de la qual procedeixo.

Sento la Família en mi i amb mi.

A vegades, prefereixo la solitud que l’estar envoltat d’altres sers que segueixen el seu procés, molts d’ells encara aferrats a temps passats i a una visió mental de la vida. Llavors, prefereixo sentir la meva essència i permetre que la força de la meva presència actuï sense més. Sense omissions. El silenci pot arribar a omplir tot l’espai compartit amb d’altres ànimes que segueixen el seu curs.

Quan sents l’expansió del teu univers interior, només resta el quedar-se quiet i sentir i sentir aquesta dilatació amorosa dins teu. Sobren les paraules, donant la força a la teva presència i valorant el poder del silenci en un mateix.

La meva missió fa que tingui que estar amb d’altres ànimes per a poder realitzar el meu Pla Diví. Estic emocionat i il·lusionat amb ell. L’accepto amb totes les meus forces i anhels. És allò que he vingut a fer i vull fer-ho, sent jo el primer en acceptar-lo i donar els passos pertinents perquè la seva realització sigui amb total plenitud.

M’he endinsat en diferents camins a la meva vida. He viscut diferents situacions, arribant un moment on la vida ja no és com la veies o pensaves, les teves intencions deixen d’existir per a adaptar-te al present i a la guia del teu cor.

Porto temps seguint els passos del meu interior. Fa temps, i cada vegada més, els meus germans de la Llum i la Llar estan amb mi per a dirigir-nos junts vers el sentit pel qual vaig encarnar. Les nostres presències són intenses, amoroses i plenes de saviesa, on la resposta a les meves comunicacions que pugui arribar a plantejar o consultar, apareix a l’instant davant meu.

En el seu moment vaig saber d’ells, i ara, amb els anys, ja estic amb ells. La meva vida no tindria sentit sense les seves presències. Ells i jo formem una unicitat al servei de la humanitat i el planeta. A vegades tinc la sensació que fins i tot per a més enllà de la nostra dimensió.

Visc en aquest pla terrenal, de la matèria, i el meu interior, tot el meu ser, ja fa temps que no s’identifica amb l’establert.

Ja no tolero la banalitat, la superficialitat d’aquest món distorsionat per la visió del físic. Moltes vegades ja no responc a tot allò procedent del banal. El meu silenci respon a tot allò.

Em trobo vivint el meu procés sentint, no pensant. Sentir m’allibera i em fa discernir el camí a seguir i la direcció a prendre.

Arribar un moment que necessito estar amb mi per a poder veure clar. És en el meu interior on sento la pau, l’assossegament, la serenitat i l’amor per a seguir portant a terme allò que he vingut a fer. Procedeixo d’una Família Celestial, i aquesta és qui m’ha sonat el sostén al llarg d’aquests anys per a poder arribar a tots aquells del meu entorn que hagin pogut necessitar una mà per a tornar a connectar amb ells mateixos. Anant al meu interior connecto amb la saviesa de la Llar i l’existència albergada en mi.

Els meus passos han portat

Gràcies Germans per al vostra presència a la meva vida!

És anant al meu interior on trobo la porta del meu ser i la meva essència. Anant al meu interior connecto amb la saviesa de la Llar i l’existència albergada en mi.

Els meus passos m’han portat a aquest present vessant de gratitud, serenitat i amor. He après molt sobre mi i sobre tot ser encarnat: el seu sentit, les seves accions, les seves expressions, la seva actitud i sobre el gran cor que tots tenim. Hi ha un gran amor en cadascú esperant ser manifestat lliurement i amb tot el seu potencial. Som ànimes complertes i radiants, a l’espera de ser reconegudes per nosaltres mateixos. El camí ens porta a cadascú, a la trobada del veritable ser que som, de la Divinitat que som.

Segueixo avançant entre l’acceptació de la Voluntat Superior en mi, i per això, a vegades tinc la necessitat de no perdre temps ni energia en les banalitats que sustenten el meu entorn. Pot semblar que m’allunyi d’ells, però el que estic fent, amb tota humilitat i fidelitat, és mostrar un gest perquè aquell que estigui preparat, pugui aprendre d’ell i adonar-se del que és important a la vida i el que no.

Haig de dir que no em sento d’aquest món, encara que estigui en ell. Sóc part d’ell per la missió a realitzar, però no la meva essència. Tinc la matèria per a expressar la meva Divinitat en aquesta dimensió del físic, però només és temporal, perquè aquell qui jo sóc, som, no pertany a aquest món.

Sé que algú de vosaltres pot sentir-se reflectit en algun aspecte comentat. El procés continua, i tots, absolutament tots, arribarem al dia que sabrem de nosaltres mateixos i haurem connectat amb aquell qui en veritat som: la nostra Divinitat, Déu.

Escolta el teu cor. Des d’ell sabràs el que és important i el que no en el teu camí. Hi ha la base, els pilars, i després, tots els complements per a omplir aquest viatge que cadascú està realitzant.

Aprendre a discernir què és el que realment és primordial en el nostre avançament i el que no, us ajudarà a viure des de l’harmonia de la Llar del qual tots procedim.

En aquests moments, el més important és l’ànima i tot allò que et faci arribar al coneixement de tu mateix. Quan més arribis a ell, més benestar habitarà en el vostre interior i més podreu arribar a sentir l’Amor en tot el vostre ser, tal com és, no com s’interpreta en aquest món de visió mental i racional. Res té a veure amb el que és.

Visc agraït per tot el que m’arriba i se’m dóna. Accepto cada una d’aquestes benediccions. Cada situació viscuda té el seu sentit per a l’enlairament de l’ànima, per tant, accepteu el vostre present amb el cor obert perquè us portarà a vosaltres i a l’enteniment del per què del viscut.

Un dels aspectes més importants per a arribar a un mateix és el posar la vostra vida a les mans de la vostra Divinitat. Ella us guiarà, us previndrà quan sigui necessari i us protegirà, encara que la protecció ja serà en vosaltres en tot moment pel fet d’anar-vos coneixent, anant al vostre interior.

No hi ha major goig i alegria que sentir la vostra veritable essència i la Llar d’on procediu. Les vostres ànimes estan aquí temporalment amb una missió. En els seu moment tornareu a la Llar i allà sentireu amb tota la vostra plenitud, qui sou.

En aquests instants de gran evolució espiritual en aquest planeta que ens trobem, deixo de posar la meva atenció a tota allò que no es relacioni amb l’ànima. Són moments que no ens podem distreure perquè la vibració planetària es va enlairant acceleradament, i tots els sers encarnats que l’habiten, no poden distreure’s, perdent el temps en d’altres aspectes que no ajudin a enlairar l’ànima. 

Cada vegada hi ha més ànimes que també van sentint el seu interior connectat amb qui són en veritat. Això m’alegra i em satisfà perquè veig com el Gran Pla Diví s’està portant a terme.

Per a finalitzar aquestes paraules només vull donar les gràcies a tots vosaltres per ser i estar i encoratjar-vos a continuar amb el vostre procés per a arribar a connectar amb la vostra veritable essència, i així poder obrir una porta del Cel aquí a la Terra. Tots som sers amorosos i capaços de portar l’estabilitat i l’harmonia a cada recó de la nostra vida i la dels altres.

Sent tu, ajudaràs als altres.

Sentint-te, irradiaràs l’energia necessària per a ajudar a aquells que puguin necessitar-la, estant a prop teu o en la llunyania.

Gràcies per tot, per tots, i per mi.

Que l’Amor i la Pau siguin en cadascú de vosaltres.  

Moviments d'Ascensió

 Últimamente estoy recibiendo a seres como tú o yo, que sienten unos movimientos internos conforme deben de dar un giro en sus vidas. Quizás tú, que estás leyendo estas palabras sientas lo mismo en tu interior.

Parece como si la vida nos hubiera llevado a un punto tal que no pudiésemos continuar así, y podernos dar cuenta que necesitamos romper con todo esto y empezar una nueva vida más en acorde a cómo sentimos nosotros, personalmente, la vida.

El malestar es notable y llegan a concertar hora para ver un poco de luz y cómo dirigirse a ella para empezar a romper los hilos de su pasado y conectar con el verdadero ser que son, y así, iniciar una nueva etapa siendo ellos, sintiendo el bienestar en todo su ser y volver a encontrar la alegría en sus pasos hacia  la ilusión de su realización en esta vida.

El pasado empieza a reclamar el poder que tenía antaño. Ve como cada vez va perdiendo más su papel en el presente y cómo el ser empieza a plantearse si haciendo  caso a su mente, algún día podrá llegar a la felicidad. Por más que lo intentan parece que no hay salida siguiendo el patrón mental y lo adquirido en un pasado conforme hay que mostrar unos hábitos, costumbres  y maneras de hacer convencionales. Ellos sienten diferente y los tiempos actuales les están anunciando que ha llegado la hora de romper con lo que fueron para dar paso al nuevo ser que en verdad son.

El tiempo de la Verdad ha llegado, poniendo a cada uno en su lugar.  

Ya no podemos continuar con lo aprendido como farsa y basado en el miedo para no desentonar y ser aceptado. ¡Ya no! Los miedos piden paso para ser liberados y muchas veces no se sabe cómo hacerlo. Muchos de vosotros os encontráis solos en un entorno programado por los convencionalismos y la materia. Vosotros sentís diferente y buscáis una salida teniendo presente vuestro interior. Aquellos que sentís no siempre sois aceptados donde vivís y, algunos, decidís dejar donde habéis nacido para adentraros en una aventura para encontraros a vosotros mismos.

Desconciertos basados por contradicciones entre lo que sentís y lo que se realiza en vuestro exterior. Interior y exterior distanciados a años luz. Hay un abismo que separa aquel quien fuisteis de aquel quien sois. Este “quien sois” está pidiendo paso para mostrarse con todo su resplandor. La Verdad está pidiendo paso en vuestro proceso. Ya no hay lugar para la farsa, lo ilusorio y el malestar. No hay lugar para la mente como guía en vuestras vidas. Ha llegado la hora de la Verdad, del Corazón, de su guía y protección.

Para todos los que os podáis llegar a encontrar en una situación pareja, os digo que hay una puerta abierta para cada uno de vosotros, la SALIDA, de vuestra situación para mostrar al verdadero ser que sois y la manifestación de vuestro interior tal como lo sentís.

No os desesperéis. Confiad y lo que os está sucediendo solo es la llamada de vuestro verdadero ser para que os unáis con él, para que tú y tu Divinidad podáis ser UNO en el camino a seguir.

En vuestro interior encontraréis la salida de vuestra situación. No os desesperéis porque el Amor está llamando a vuestras vidas. El pasado se está quejando debido que ya no tiene la total atención de vuestro ser como lo tenía tiempos atrás, por eso está reclamando, y cada vez con más espectacularidad para que le hagáis caso, vuestra obediencia ciega para dominaros y llevaros a vuestro pasado, dejando de vivir la bendición de vuestro presente que es donde se encuentra vuestro verdadero poder. Así os susurra vuestro corazón, y por eso sentís lo que sentís. 

Os digo, amadas almas, que en todo momento hay a vuestra disposición, la SALIDA de vuestra situación.

Nos encontramos en los tiempos de volver a la Integridad, a la Divinidad que cada uno es. Esta llamada resuena en vuestro interior, y de ahí los movimientos que estás viviendo en vuestra vida para que empecéis a dar los pasos pertinentes hacia el verdadero ser que sois, el cual os llevará a la felicidad, el bienestar, la realización y la plenitud.

Los tiempos actuales están anunciando la llegada de un nuevo ser aquí en este planeta. Un ser lleno de Amor, cocreador de la Nueva Tierra.

No veáis vuestra situación como un drama, sino como una llamada para dar los pasos que os llevarán a liberaros de vuestro pasado y os irá acercando cada vez más, a aquel quien en verdad sois,… con vosotros mismos.

Por lo tanto, no temáis, porque en este proceso no estáis solos.

Que el Amor y la Paz sean en todos vosotros.

El Lliurament

Avui vull parlar-vos de quan una ànima fa el Lliurament.

Vull parlar-vos del que succeeix a una ànima quan lliura la totalitat del seu ser a les mans de la seva divinitat.

Vull dir-vos unes paraules sobre aquell que ha fet el lliurament absolut de la seva ànima, la seva vida i tot el seu ser a aquell qui en veritat és.

Poder sentir la divinitat en un mateix et permet tenir una claredat i comprensió absoluta sobre qualsevol mínim detall existencial en aquesta dimensió.

Ja no som nosaltres. Aquell qui sempre es trobava a cada racó del nostre interior, aquell qui no és “un ser”, sinó una energia amb la plena consciència i amorositat, l’energia de més alta vibració existent que permet la teva plena realització i portar a terme el teu servei a la humanitat,....aquell qui tu ets no és matèria, sinó esperit, energia.

Aquell qui tu ets no admet la densitat, ni la inquietud ni el desamor.

Quan permets que la teva veritable naturalesa divina es manifesti, tota la teva vida canvia. El que aparentava ser, ja no és. Tot pren un altre sentit i la teva visió de la vida va més enllà de l’establert, del previst i dels teus ideals. La teva ment deixa de tenir el domini de la teva vida, perquè ara, a partir del moment que facis el Lliurament, deixaràs de controlar la teva vida i afavoriràs que la Voluntat Superior en tu pugui arribar-se a materialitzar.

La teva consciència et porta a nivells on són inimaginables per a la teva existència racional. Supera tota situació, denominada adversa, per a fluir amb ella i sanar amb l’aprenentatge que ella t’aporta.

Avui voldria transmetre-us unes paraules quan una ànima, des de la plena voluntat i força del seu cor fa el lliurament de qui va ser per a permetre qeu el Déu que és es manifesti en ell, portant a terme la seva Voluntat, no la teva.

Quan algú es lliura amb totes les seves forces a qui és en veritat, deixa de crear el camí per a deixar-se portar pel que el seu cor l’indica.

Tota la vida d’aquell que desitja ser ell amb tot el seu resplendor, comença a alliberar-se de tota dualitat i terrenalitat per a enlairar-se i sentir l’amor i la bellesa que cada individu i entorn comporta. En cada detall aprecia la presencia divina de la creació i s’adhereix a ella com a font annexa per a ser aliment per a la humanitat. 

El Lliurament representa el total desaferrament de la matèria en un mateix. Quan expresso la paraula matèria, em refereixo també, a tot l’encarnat, a tots els sers que habiten aquest món que vivim en el present. Desaferrament emocional de tot.

Es té, però no es posseeix.

S’atrau, però no es reté.

Se sap, però no s’evita.

Quan obrim les portes de la nostra Llar de bat a bat, tot el que en ella es troba és en nosaltres, activant-se en cada un com a consciència de la divinitat que cadascú és. Què representa aquesta porta oberta? El nostre ADN activat, un recolzament absolut per part dels nostres Germans de la Llum, i sobre tot, de l’essència divina en nosaltres, guiant-nos, protegint-nos i acompanyant-nos en tot moment, sent tu conscient d’això i de les seves presències.

No hi ha major sublimació amorosa que sentir els teus germans de la veritable Llar d’on procedeixes, i sobre tot, de Déu en tu manifestat!

És una sensació sublim, més enllà de tot raciocini, entenent-la només, amb el sentir que cadascú pot arribar a percebre. Sentir et permet arribar a la teva Llar, a la teva essència, a l’AMOR.

La meva intenció avui, és mirar de descriure-us la sensació i el que pot arribar a succeir quan ens lliurem del tot a la nostra Divinitat interior, a aquell qui en veritat som.

Permeteu-me que us comenti situacions d’aquest recolzament i claredat a la vida d’un. És un cas real, viscut per algú que ha arribat a creuar el llindar del terrenal per a endinsar-se en el desaferrament i lliurament del seu ser a qui en veritat és.

“Aquest ser encarnat va tenir una trobada amb certes persones properes a ell. El que en ella es va comentà, alguna cosa li va arribar al seu interior, fent que la seva ment reaccionés tímidament. La persona en concret sabia que els resultats que obtindria d’un aspecte de la seva vida no tenien res a veure amb el que a la reunió es va arribar a comentar.

Després se’n va anar cap a casa i allà, abans d’adormir-se, ja estirat al llit, va tenir una visió on se li confirmava i mostrava, alhora, el que ell ja sentia en el seu interior conforme com acabaria la situació comentada a la reunió. Tot i així, mentre dormia, va tenir un somni on se l’alliberava de tota inquietud, aferrament que hagi pogut tenir a una creença o resultat limitat, i com una energia, o més ben dit, vàries energies anaven sanant-lo i alliberant-lo de tot pensament o emoció limitadora”.

A mesura que anava succeint aquest somni, ell era conscient de tot el que succeïa en ell i sentia. Aquell matí es va llevar com a nou.

Què estava succeint en el fons i per què el viscut?

No estem sols. Tot aquell que es deixa emportar per la Font de la qual tots procedim, està sent guiat, aconsellat i estimat per aquests sers de la Llar, que molts denominen, els seus guies. No està sol en cap moment, ni vosaltres ho esteu ara. Tot el que necessiti per a portar a terme el que ha vingut a fer, se li donarà i comunicarà per a poder seguir el seu camí, la seva missió en aquesta vida.

Aquesta ànima rebre la informació adequada per a poder continuar amb l’estat interior necessari i així prosseguir amb la missió en el dia a dia, permetent que, aquell qui és, pugui manifestar-se a través d’ella amb tota la seva majestuositat.

Quan fem el Lliurament de tot el nostre ser, la nostra ànima, amb totes les nostres forces i convençuts que així ho volem tot el que necessitem saber, se’ns facilitarà; tot el que necessitem se’ns donarà, i en tot moment, amb la pau interior, l’assossegament, la serenitat, harmonia i l’amor que som abraçant-nos sentint la Llar de la qual tots procedim. Desapareixerà tot control a la vida, perquè sentireu com aneu sent portats per les aigües tranquil·les de l’Amor, deixant-vos portar oberts al que us arribi, sabent que serà el millor per a vosaltres. Quan se sent l’Amor, tot es comprèn i hom s’enlaira.

Quan algú expressa la seva intenció de Lliurament, tot l’univers s’alegra i ressona amb una melodia d’alegria i emoció, alegrant-se que un germà retorni a la Llar per a viure des de la Llar a través del seu cor i la seva matèria. Llavors començarà a allunyar-se de l’insubstancial, la banalitat, el frívol, per a centrar-se i dirigir-se exclusivament vers l’espiritual, vers el servei a les ànimes que amb ell conviuen i comparteixen aquest estimat planeta. Es converteix en una Font de Llum i Amor.

Quan sentim la Llar en nosaltres, Déu en el nostre interior, llavors, la nostra vida ja no ens pertany, perquè la nostra existència no tindria sentit sense l’Amor. Tot el que necessitem ens serà donat, sigui el que sigui. Ja no demanarem perquè sabrem que ho obtindrem. Acceptarem tota la nostra vida amb el que haguem de vivenciar, perquè sabrem que serà el millor per a nosaltres, i anirem al fons de tota existència, allunyant-nos i deixant de valorar la forma, que confon al ser en el seu camí.

Serem Amor i Saviesa en el sender de la humanitat, on serem protegits per l’univers per a portar a terme la Voluntat Superior de la Divinitat que hi ha en cadascú, que ja serà la nostra, unint-se Pare i Fill, per a ser UN.

Quan una ànima fa el lliurament del seu ser i la seva vida,....només pot esperar el millor.

Que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.

Ombres?

Les ombres valoren la nostra presència. Saben que sense nosaltres no existirien. Pots veure la teva ombra en una paret, al terra, i segons et mous, així es manifesta ella. sense nosaltres no són res.

Durant molts anys s’ha parlat de les ombres, dels resultats obtinguts al llarg de les nostres decisions estant amb elles i dins del procés de la nostra ànima. Parlar de les ombres (o foscor) és veure’ns des de l’exterior. Una ombra no és dins nostre, sempre a fora, com a prolongació de nosaltres.

Els temps han canviat i ha arribat l’hora de no parlar més de les ombres que podem irradiar. Ja no és el temps de veure i remarcar els resultats que obtenim no sent nosaltres. Insistir sobre aquest fet és continuar amb una energia de limitació i de poca valoració del ser que som. No és això el que volem!

Veiem les ombres, però no és l’important. El que realment cal valorar i endinsar-nos és dins de nosaltres mateixos per a recordar aquell qui som i la llum que hi ha en nosaltres.

No som foscor, som essència lluminosa i amorosa.

Molts encara van al símptoma (com els estaments mèdics) per a arribar a ells. Només insistint i valorant les ombres engrandeixen la nostra suposada incapacitat i les creences de limitació per a arribar a sentir l’Amor, la Plenitud i la Felicitat.

No hem de basar-nos en el que no som, sinó amb el que sí som.

Per a poder alliberar qualsevol bloqueig o mancança innecessària a la nostra vida degut a com la veiem, no hem d’anar a l’exterior, al símptoma, sinó a l’interior de cadascú perquè és en tu on hi ha la sanació i l’alliberament de la teva ànima.

Una caiguda no és deguda a una pedra en el teu camí, amb la qual has ensopegat, sinó en la teva actitud i atenció davant la vida.

Centrar-nos en el que no és, ens allunyarà encara més de nosaltres mateixos i de la possibilitat de manifestar la Divinitat que som.

No som ombres, som llum.

No som malestars i desamor, sinó puresa i amor.

Som Divinitat esperant que cadascú recordi i s’adoni de qui és. Quan així sigui, les ombres desapareixeran, veient la llum i sentint l’amor de la nostra veritable essència, allà on estiguem.

La teva ombra no existiria sense tu. Per elles soles no existeixen. La no-consciència pot distorsionar i mantenir un passat obsolet, creant un malestar en el nostre interior.

Ets un ser amorós, i aquest amor il·lumina el teu camí per a fer-te veure que, com has actuat o viscut fins ara no és el camí a seguir. Aquesta mena de discussió interior és el senyal conforme el teu cor t’està parlant i indicant que hi ha un nou camí davant teu a seguir, alliberat de la densitat i les ombres irreals del teu passat.

Ja no tenen sentit actualment. Ja no ens hem de centrar en elles.

La proposta divina per a la humanitat d’aquest món ens porta a un alliberament de la nostra ànima i un apropament entre tots els sers de vida existents.

La teva terrenalitat ha caducat, havent arribat als temps on la majestuositat del resplendor amorós de cadascú té un lloc, ja previst, en aquesta vida teva actual.

No són els temps de les foscors, de les ombres, sinó de la Llum i l’Amor establert aquí a la Terra.

Sent!, i obriràs el camí, no tan sols teu, sinó també d’aquells que ho necessitin. Sent aquell qui ets!

No som sers limitats que hem de lluitar, amb grans esforços per a aconseguir una estabilitat. No! No permeteu que la vostra ment us traeixi i us enganyi. Ja no cal tenir una espassa per a lluitar, perquè ara, tota la nostra força pot ser manifestada des del nostre interior, la nostra Voluntat. És ara quan donant al nostre cor el paper que li correspon podrem sentir el veritable ser que som i quan sentim el Déu que som, llavors, tot és possible,....ara i aquí!

L’important és recordar i sentir qui som. Llavors, només podem esperar el millor que la vida ens depara.

Allà on hi ha Amor, les ombres, les foscors i les pors no existeixen. Desapareixen. Només si dubtem de nosaltres, obrirem les portes del que no és.

Des del meu cor, que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres. 

L'Alquimista

Pocs sers són els que mostren la seva veritable llum, no només il·luminant el camí i la vida dels altres, sinó fent possible amb la seva sola presència, que el canvi esperat sigui materialitzat.

Hi ha sers amb una puresa i que, només amb la seva presència, sense més, siguin capaces de transmutar tota energia existent en una situació o bloqueig. Són Fonts activades al servei de la humanitat i aquest planeta. Van anar arribant, com tots nosaltres, amb un fi superior, on degut a la seva predisposició, obertura i disposició incondicional a les mans de l’amor, les seves presències en aquest món de matèria fan que siguin una clau universal que pugui obrir i desbloquejar qualsevol situació que pugui estar bloquejada o de desamor, per a convertir-la en una situació harmonitzada i sentir l’alegria i la joia de viure. Poder sentir l’Amor és una de les grans fites que tot ser encarnat en el seu procés d’evolució pot arribar a aconseguir. 

Són ànimes despertes i conscients, sabedores de la seva missió en aquesta vida i del seu paper en el procés.

Avui voldria parlar-vos dels alquimistes que es troben al llarg dels diferents continents, fent-se càrrec de les energies d’aquest planeta i encarregats, junt amb els seus altres germans, l’enlairar aquestes energies i fer que la vibració planetària s’enlairi i tota la humanitat pugui sentir l’eclosió del gran despertar i col·laborar en la seva aportació al mateix pel major bé de tots.

ALQUIMISTA és una paraula més que podeu arribar a trobar en un diccionari, però no entesa ni compresa en tota la seva magnitud per molts degut que l’humà, fins fa poc, i encara avui en menor grau, no està molt disposat als canvis per a sortir del seu acomodament, tant físic, emocional o mental.

Els alquimistes espirituals no destaquen, i sempre han estat en un segon pla per a poder realitzar la seva obra. Si el veieu pel carrer, sembla algú com un qualsevol, però a mesura que us aneu apropant a ell, aneu percebent alguna cosa diferent en relació als altres. Us pot arribar a ser familiar i sentir-vos bé al seu costat. És un ser amable, discret però segur de sí mateix. Sap el que fa.

Un alquimista és algú de servei constant vers la humanitat.

És una ànima conscient de la seva vinguda en aquest planeta i la seva missió en ell.

Normalment no parlen massa en el seu dia a dia, però quan realitzen algun servei de la seva divinitat, llavors, saben quines paraules fer servir i com expressar-les. No és ell qui parla, sinó la divinitat a través d’ell. Són una font de Llum, Consciència i Amor per a les ànimes encarnades i altres sers vius. Els animals saben d’ell. Perceben la seva energia i l’accepten. Pot comunicar-se amb els animals i la seva presència és tranquil·la, calmada i serena. Està en harmonia estigui on estigui, perquè està connectat amb el seu centre interior, amb el seu veritable ser, la seva essència innata, procedent de la seva essència espiritual. Més d’un cop, ha tingut alguna comunicació amb animals, o aquests li han indicat el camí a seguir, quan en plena naturalesa necessitava dirigir-se a un lloc concret on trobar alguna cosa que necessitava. Sempre ha tingut una relació amb els altres sers de vida. Li agraden les plantes i els animals. Sap de la importància de la naturalesa, dels boscos per a reequilibrar les ànimes. Sempre han estat el seu aliat.

Un alquimista no viu segons els convencionalismes socials establerts. Sembla viure fora de la norma, perquè la seva guia és el seu cor, no unes pautes establertes per a “tots igual” sense respecte vers els individualismes ni la creativitat.

Semblen viure en un món apart dins d’aquest món. Han après a viure en ell sense ser influenciats per les constants limitacions imposades des d’un règim ple de normatives i lleis a benefici d’uns quants, perquè fins i tot, la justícia humana és injusta al no tractar a tots per un igual i des del cor., no des de la ment com ve sent des de la imposició d’un reglament judicial de comportament per interessos d’un domini de la humanitat.

L’alquimista “no és d’aquest món”. Sap de la importància de viure en un cos, però comprèn que té un sentit superior i només és un vehicle per a arribar a nosaltres mateixos. No és un ser convencional, sinó un esperit lliure, creatiu i espontani, mostrant aquesta part oculta que tots hem de connectar amb ella i mostrar-la: la nostra part femenina i el nostre nen interior.

Si algú té l’oportunitat d’estar al costat d’un ser com el que us estic comentant ara, podrà adonar-se que no es queixen mai ni protesten. Senzillament acceptant. Saben que tot el que vivim té un sentit per a la nostra ànima, per tant, accepten les situacions que poden estar vivint i la dels altres perquè saben que els portarà a un aprenentatge i un recordar a un nivell més enlairat de qui és cadascú.

No esperen res, només fan allò que senten en el seu cor. Aquest és el seu guia. No estan temps pensant, perquè un alquimista no pensa, SENT. Tenen el seu cor obert i poden percebre totes les energies que els envolten, sabent què fer amb cada una d’elles en cas que hagi d’apropar-se a elles i donar els passos adequats al respecte en relació a elles. Hem de pensar que un alquimista té el seu potencial espiritual activat, és a dir, el seu ADN activat en un major grau que els altres. Això no implica que sigui més que els altres o superior. No!, res d’això és, senzillament, que ha arribat a un grau d’alta vibració en el seu procés que li ha permès activar les diferents capes del seu ADN com els grans mestres espirituals de la nostra història així també ho van fer: Buda, Jesús, Saint Germain, Sai Baba,.....Tots ells eren conscients de la seva Divinitat i el potencial de la seva essència. Tots ells sentien l’Amor en ells i transmetien aquest Amor, cadascú en la seva faceta segons el lloc on es trobava.

Són sers lliures que els permet sentir la felicitat i gaudir de la existència. Tots ells van estar en els seus inicis, en famílies don la majoria dels seus membres, sinó tots, no els van arribar a comprendre tal com eren. Se sentien diferents però iguals als altres i no entenien del dolor que els humans se produïen a si mateixos i als altres. Ja de petits el seu interior estava “sent protegit” perquè es cultivés i brotés la llavor de la Germanor, l’Amor, el Servei als altres i la Saviesa a transmetre. Tots ells van viure en un lloc on no varen trobar el seu lloc o els va costar molt fer-ho. Va ser amb el temps que varen aprendre a viure en aquesta dimensió i, amb la instrucció rebuda, tant per mestres encarnats com del món de la Llum, és a dir, la Llar, van poder arribar a mostrar la seva obra al món, i ajudar que aquest arribés al dia que veiés una escletxa de llum on salvar-se i no autodestruir-se i desaparèixer.

Un alquimista té una visió de la vida basada des del sentit de la nostra existència, no del que succeeix en el món terrenal. La seva visió és enlairada, no enganxada a un arbre que no et permet veure el bosc.

Degut a la seva puresa i lliurament total del seu ser a la seva divinitat, són creadors de miracles, sanacions, transmutant la densitat en alta vibració i convertir el desamor en amor, el bloqueig en fluïdesa i harmonia. Les seves obres no sempre són compreses pels altres, i fins i tot, per qui els envolten. El mestre i germà Jesús tampoc va ser entès pels seus apòstols, degut que aquests es pensaven que era ell qui feia els miracles, quan Jesús va haver de dir-los que no era ell qui els feia, sinó el Pare:

 “Tot miracle és fruit d’una intervenció divina”

No era Jesús, l’home, sinó la Divinitat que havia en ell.

Parlar d’ells pot portar-me molt de temps fer-ho, però quan se sent, quan s’ha après a obrir el cor i a sentir, llavors, sobren les paraules perquè només pensar en ells pots rebre tota la informació respecte a les seves presències. Pots rebre la seva energia i adonar-te del ser amorós que són.

Un alquimista respecte a tots, sense voler convèncer a ningú del que ell sap o sent. No vol convèncer a ningú, perquè a tots els arribarà el seu moment. Quan arribi, llavors el ser en procés d’evolució, donarà els passos adequats per a endinsar-se en el seu interior i poder veure i sentir d’una manera clara i nítida aquell qui és i el que necessita saber, tant d’ell mateix com de la seva existència i vida actual.

Hi ha també, un apartat que vull comentar-vos sobre els alquimistes, aquests sers plens de llum irradiant a cada instant, abraçant amb el seu pur amor les energies amb les que es va creuant a cada pas, a cada moment de la seva vida, enlairant les seves vibracions. Vull fer èmfasi en un aspecte important del seu potencial per a portar a terme la seva missió. És el fet de poder sentir el dolor dels altres i els seus estats interiors. Ells senten aquest dolor, podent saber què els passa per a poder-los ajudar. Aquest és un dels aspectes que hem d’acceptar. No només el que es considera com a bo, sinó també poder sentir el dolor, el malestar de qui viu allunyat de si mateix. Aquest sentir els permet conèixer la situació que viu aquest ser en fase d’evolució i despertar.

Puc arribar a dir, que a vegades, aquest dolor és intens, però puc també expressar que l’alquimista pot transmutar aquest dolor en amor i benestar, en alliberament de la densitat de l’ànima implicada. La seva presència pot arribar a alleugerar i transmutar el seu estat interior de abatiment i desànim en coratge i fermesa per a continuar el camí vers un mateix.

Un alquimista no és un terapeuta, ni un sanador, ni un psicòleg, ni cap etiqueta que se li pugui associar. Un alquimista és un ser que pots arribar a comptar amb ell pel que necessitis estabilitzar. Vivim en temps d’etiquetatge. Per a conèixer a algú se li demana un títol: I tu què ets, a què et dediques? Si no li dones cap etiqueta els sembla que no ets ningú. Ells estan aquí amb nosaltres per allò que puguem necessitar, sigui emocional, mental o físic. Ells no són experts en res, només en sentir l’energia i permetre que la Divinitat que és estabilitzi el ser humà.

Un alquimista és un activador y creador de canvis sense actuar, només fent presència o posant la seva voluntat vers una fi en concret. No necessita, fins i tot, estar present. Viu en el no-temps/no-espai. Només sabent que així és, la seva energia ja estarà amb tu i crearà les conseqüències que cadascú estigui disposat a acceptar.

Hi ha tantes coses a parlar sobre un alquimista!

Un alquimista és la manifestació de Déu, de la Divinitat que cadascú és en aquest pla dimensional on l’ànima es troba dins de la forma per a una fi superior.

Escolteu el vostre cor, com ells ho fan. Escolteu-lo i sabreu la veritat. Parlar d’un ser de Llum i Amor és parlar del potencial de cadascú de vosaltres, però per a poder arribar a connectar amb qui soms, l’univers ens ha ofert sers instruïts i evolucionats com a miralls de nosaltres mateixos, indicant-nos el camí a seguir amb el seu exemple.

Serà en al senzillesa, la puresa, la humilitat i la simplicitat com podreu arribar a conèixer-los. també en la capacitat de sentir-se bé sols, amb ells mateixos, així com d’altres aspectes com la discreció, el respecte i l’absència de crítica i judici vers el seu entorn. Ells accepten i senten l’amor en tot l’existent.

Torno a repetir, hi ha tantes coses que dir sobre ells, que podríem resumir-les en una de sola: AMOR!

Com anteriorment ja he dit, són font de Llum, Amor i Consciència.

Gràcies per ser i estar.

Que l’Amor i la Pau siguin en cada un de vosaltres.

Trobades pel proper mes d'octubre

Comencem una nova temporada amb alguna novetat en relació a fins ara.
A continuació us presento les trobades previstes a realitzar en el proper mes d'octubre. Totes elles, excepte les col·laboracions radiofòniques, es faran a Cardedeu.
Si voleu que alguna d'elles es facin a la vostra població o centre, només cal que envieu un e-mail a l'adreça dels documents adjunts.

A tots, una abraçada.

Per què no em vas dir qui era?

-         Pare, per què no em vas dir qui sóc jo? Per què no em vas dir en un principi qui era jo?

-         Perquè havies de conèixer al Pare, i això només cadascú té la voluntat perquè així sigui.

-         Però ja saps que jo sí ho vull i he volgut.

-         Però no eres conscient.

-         I per això has permès que visqués tot el que he viscut fins fa poc?

-         Per això he deixat que tu decideixis el creuar el llindar que porta al Pare. Tu l’has trobat i has volgut creuar-lo. Ara saps del Pare.

-         Si hagués sabut qui era jo, vols dir que no hagués arribat a conèixer-te?

-         En el moment que vas néixer i en la família convinguda, aquell qui ara ets no ho series, i la consciència del teu present no s’hagués manifestat.

-         Si no sabem qui som, com vols que arribem a tu?

-         L’eruga no sap que podrà volar, però continua el seu procés fins que s’adona que anant a seu interior i convertint-se en crisàlide li permetrà volar en el seu moment. (Pausa). El fet d’avançar pel vostre camí us portarà a les bifurcacions adequades perquè us decidiu a triar des del Cor. El dia que us adoneu que des del Cor arribeu a sentir la vostra essència, llavors esteu permetent que pugueu arribar a sentir qui Jo Sóc.

-         Però ha calgut viure tot el que he viscut?

-         Cada vivència ha estat un esglaó per a arribar a tu mateix i a aquell qui ets. Va arribar el moment que vas trobar unes “escales mecàniques” que et portaven i t’enlairaven, deixant que tot fos. Quan més t’has deixat, més t’has apropat al Pare i ha pogut guiar-te.

-         ...

-         Jo, el Pare, no sóc “exterior”. Jo Sóc aquell qui tu ets. T’has alliberat de la teva humanitat cada vegada més per a manifestar al Déu, com anomeneu, que tu ets. La teva essència és Divina, i haver arribat a saber qui eres, ha enlairat la teva ànima i et permetrà d’una manera més plena portar a terme allò que has vingut a fer.

-         Pare, per què no ens vas dir qui érem?

-         Fill, obtenir la saviesa sense estar preparats us hagués allunyat del camí vers qui sou. 

Gràcies!

                                     

Vull donar les gràcies a tots els que heu sol·licitat i adquirit el meu nou llibre “LA LUZ DE UN ALMA ATRAPADA”, basada en una visió espiritual i emocional sobre el que es coneix com a alzheimer. No es centra en les cures vers la persona, sinó en l’aprenentatge que ella ens aporta a tots els que ens trobem al seu entorn i tenim cura d’ella.

Gràcies també pels comentaris que m’heu fet arribar després de llegir-lo, alegrant-me al saber que l’essència del llibre ha arribat als vostres cors.

Gràcies a tots els que ja heu llegit aquesta història des de diferents països llunyans, així com els que us trobeu aquí a Espanya. Gràcies a tots.

Pels que poguéssiu estar interessats i encara no el teniu, podeu entrar a la web del llibre on consta alguna paraula sobre el mateix i la possibilitat d’adquirir-lo: 

www.laluzdeunalmaatrapada.com

Gràcies, novament, a tots. 

Final de l'estiu 2016

Amb setembre acabarà un període d’activació important del nostre ADN. Una activació del nostre potencial espiritual, de la nostra part “femenina”, de la nostra consciència i una claredat i lucidesa per a expressar la nostra saviesa i redreçar-nos per a portar a terme el nostre Pla Diví, allò que hem vingut a fer.

Tot l’univers ens està observant per a veure la nostra evolució, com anem ascendint degut a l’ús de les nostres emocions i decisions.

Estem sent protegits, recolzats i encoratjats per tota la Llar de la qual procedim.  

Agost/setembre és l’activació de la fi, de l’alliberament del passat i una porta oberta a la realització del nostre ser. Tots han rebut aquest moviment energètic amb una sola missió: fer que tot ser encarnat despert pugui realitzar-se portant a terme la Intencionalitat Superior, accedint a veure els fruits pels quals vàrem accedir a viure aquesta experiència en la matèria.

Sigueu pacients perquè a finals d’aquest mes molts de vosaltres notareu un alleugeriment del vostre interior, sentint la vostra essència que us permetrà avançar vers la nova etapa que se us presentarà.

Tot el transmès al llarg d’aquests darrers anys, ara s’està tot recol·locant perquè així sigui, sent el nostre cor qui ens guiï cap el sentit de la nostra existència.

Sentiu!, i sabreu del nou camí a prendre i avançar. No espereu, senzillament deixeu-vos emportar pel vostre cor que us dirigirà vers la manifestació de la vostra Divinitat.

La Terra s’il·lumina i la humanitat s’està seleccionant per a poder crear una nova vida, un nou ser en harmonia amb els altres sers de vida d’aquest planeta, obrint les portes perquè el Cel sigui a la Terra.

Estem arribant a la fi d’un període esperat per a molts. L’Amor es fa sentir dins de cada una de les ànimes ja despertes, per això alguns de vosaltres percebeu tot allò que no sintonitza amb l’Amor, i d’una manera molt més clara i intensa, no volent ja, formar part d’aquesta vibració.

2016, on numèricament es representat pel 9 (2+0+1+6), és la fi d’una etapa i la mestria per a molts, portant-vos allà on tants anys heu estat insistint per a aconseguir-ho.

Allò que sentíeu, a partir d’aquesta tardor, es predisposarà per a fer-se realitat.

Que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres. 

Inici d'aquesta nova etapa

Hola a tots/es:

Aquí us presento l'obertura de les portes d'aquesta nova etapa, començant a donar un pas més per a viure conscientment.
La primera trobada que farem, serà aquest mes, el diumenge 25 pel matí sobre "ELS SENYALS DE LA VIDA".

Serà l'inici d'un nou període amb alguna novetat ja exposada.

Si sentiu que qualsevol de les trobades que veieu que es van proposant han de realitzar-se a la vostra població o centre, encantat estaré de ser amb tots vosaltres, enviant un e-mail a l'adreça del document adjunt.

A tots, una abraçada i benvinguts a aquesta nova etapa.

Nova trobada

A vegades, un recés fa que el teu interior pugui parlar-te i guiar-te vers una nova Llum més intensa i una claredat sobre què fer a partir d’ara en relació a algun aspecte de la teva vida.

Aquest mes d’agost m’he pres uns dies per a estar amb mi i la Llar, sols, en el silenci i la serenitat de saber que les nostres energies són UNA, procedents de la Font de la qual tots procedim. Poder estar amb la teva veritable Llar, fa que tot tu et renovis i puguis veure amb major claredat els canvis a realitzar en la teva missió a partir d’ara. Els temps estan canviant a un nivell accelerat, i es necessita un canvi d’actitud i consciència en tot aquell ser encarnat compartint aquest planeta per a una fi major.

Amb això vull dir-vos que a partir d’aquest proper mes d’octubre s’iniciarà un nou projecte, una nova trobada amb “L’ALQUIMISTA”. Així ho he anat sentint durant aquest mes d’agost, xiuxiuejant-me el meu cor amb una visió més àmplia i relacionada amb la nostra missió aquí a la Terra. Per això, vull transmetre-us el rebut a través d’ells i la consciència activada en mi per a continuar amb el meu procés, i poder-vos expressar el camí de les Llums que estan portant aquest món, sostenint l’energia i equilibrant-la per a poder anar més enllà del nostra ara actual, i enlairar les seves vibracions.

Vull anunciar-vos la primera trobada que tindrà lloc amb “EL ALQUIMISTA”: el diumenge 23 d’octubre, pel matí de 10h a les 14’15h a Cardedeu.

Si algú de vosaltres sentiu que hauria de realitzar-se a la vostra població o centre, així com per a tots aquells que ressoni en el vostre cor i vulgueu assistir o vulgueu més informació al respecte, podeu enviar un e-mail a:   emaeljordimm@gmail.com   Encantat de poder estar amb vosaltres.

Que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.