La valentia d'una ànima

Avui us vull parlar d’un ser estimat. Una papallona que les seves ales comencen a descolorir-se en un procés accelerat.

Una nena petita que ara, en la llunyania del temps, veu com els seus records comencen a difuminar-se cada vegada més. Una nena obedient de tot el que li deien els seus pares, bé amb paraules, amb el que veia, bé amb les seves actituds. Aquesta nena, ara adulta, viu del passat d’aquesta obediència inculcada.

Avui us vull parlar d’un ser estimat. Vull dir-vos unes paraules, que segur que alguns de vosaltres també coneixeu a algú o teniu a un ser proper que viu la mateixa situació.

Els símptomes són evidents i característics. El declivi arriba a tots ells. La vida continua sent els seus passats a l’ara.

M’he sentit impulsat a dir unes paraules en relació a quan deixem de ser nosaltres i ens lliurem al nostre exterior o a algú en concret. Fins on podem arribar quan deixem de ser nosaltres!

Aquesta nena continua vivint en blanc i negre s’ha oblidat que existeix el color a la nostra vida i el viure-la pot ser gratificant i ple de benestar.

Fins a quin punt ens porta el deixar de ser nosaltres! Anul·lació absoluta i incapacitat per a reconèixer que un mateix pot sentir, pensar o dir alguna cosa diferent o l’establert o el nostre exterior, i que dient-lo, la nostra vida continuaria amb major benestar interior.

Quan deixem de ser nosaltres, el nostre ser s’anul·la, obrint la porta del dolor en el nostre camí i de la incapacitat per a prendre les decisions dels nostres passos. Al negar-nos a nosaltres mateixos, veiem com la insatisfacció i el malestar comencen a aparèixer amb major assiduïtat en el nostre procés. La vida deixa de ser vida, i és llavors quan et tanques o et reafirmes tenint sempre un “No” en els llavis per a contradir qualsevol cosa que pugui procedir del nostre exterior. Estem tan influenciats per ell, que un, a vegades, es veu incapacitat per a poder anar “en contra” de tot el que veu, llegeix o escolta. Crea la seva pròpia armadura energètica i tot el demés es converteix en un adversari. Es viu en constant tensió interior no reconeixent-lo ni expressant-lo perquè aquest ser ha estat entrenat per a suportar tot el que li diguin, independentment del que senti en ell. Calla. Sempre calla i viu pels seus endins la negació del seu propi ser.

Ara, ja adulta, aquesta dona ha pres la decisió de no voler recordar res del que va ser, va viure. El seu passat és tan dolorós, sobre tot emocionalment, que ha pres, inconscientment, la decisió de no voler saber res del viscut. La presència del seu passat en el present, l’insta a ignorar-lo, vivint en el seu món i turmentada en el silenci i l’aparença de normalitat pels seus rancors, ràbia, ressentiments i impotència. Ha pres la decisió inconscient de viure com una “víctima”. Ella res d’això sap. La seva consciència lluny d’ella està. Camina per la vida sense viure. Cada vegada recorda menys el que va ser, va passar, viure o escoltar. Només estar, sense més, a mercè de la nova proposta del seu entorn. Ella segueix, potser en contra de la seva voluntat, però cada vegada mostra menys la seva contrarietat i divergència amb l’escoltat i decisions preses per ella. Abans, aquestes eren imposades, ara, perquè es veu incapaç de prendre una decisió per si mateixa. No sap. No contesta. No percep. No és conscient. Només sent si li crea benestar o no, però als pocs segons ja ni es recorda del succeït.

Un ser que viu immers en una etiqueta segons els metges. La seva ment va en declivi, i cada vegada recorda menys el seu passat, incloent el de fa uns segons. Només viu el present, existint només el present per a ella. en aquests moments sembla com si la vida li comencés a tancar les portes de la seva realització, encara que aquesta situació serà la que li porta a enlairar la seva ànima.

La seva vida s’està apagant. És com un capvespre en el seu caminar. Està perdent facultats, i la ment li està esborrant tots els records i tot el bo que ha pogut gaudir al llarg de la seva vida, que ha estat en comptats moments.

Quasi ja no recorda res.

La seva ment s’apaga, i ella, no ha volgut fer res al llarg del trajecte per a ella i tornar, així, a controlar la seva vida, perquè es va oblidar que ella tenia una vida i una manera pura de sentir. Caminava sense saber que podia canviar el rumb de la seva direcció.

La seva ment es va apagant i la porta a un desconcert del present, tancada, aïllada de tots en el seu interior. Viu un món que no és el real. Encara reconeix als sers més propers, com fills, néts i amistats més properes, però no sempre el nom d’ells.

Una ànima avança vers seu capvespre. Anul·lar-se l’està portant a un punt de no retorn, no saber controlar la realitat i no poder viure sola. La seva ment, de cognom alzheimer, l’està posseint.

La infravaloració vers ella mateixa, així com la incapacitat de decisió per ella mateixa l’ha portat a aquest punt del camí, on només existeix el present per a ella, sense ser conscient.

Va a un lloc i es desconcerta, no sabent què fa allà.

Vol dir una cosa i no troba les paraules per a expressar-se com ella voldria.

A vegades li costa trobar les coses perquè no es recorda on les ha deixades o es troben.

Quan cuina, no sempre dóna els passos que es requereixen per a cuinar un plat concret.

Cada vegada es recorda menys dels gustos de la seva parella, el seu marit, que sense ell, “ella no seria res”.

Va a comprar i quan arriba al supermercat, no es recorda del què comprar. A vegades, aquesta dona arriba a casa amb un producte que no necessita, o que la despensa ja està plena d’aquest producte.

No controla la seva vida. Ja no sap decidir, deixant-se portar per al rutina diària, rebutjant tota novetat encara que sigui per a alliberar-la. Ja no pren decisions, i d’això ja fa molts anys.

Els oblits van a més. Ja no es recorda quasi d’ella, només records esporàdics de la seva infantesa, repetint-los una i una altra vegada amb les mateixes paraules com si fos el primer cop.

El seu passat la corroeix. La seva vida és una rutina, però dins d’ella, de tant en tant, troba una escletxa que la fa sentir bé o tranquil·la, fet que no ha estat al llarg del seus anys.

Ara està envoltada per sers que l’estimen. Aquests saben de la seva situació, sabent que aquesta anirà consumint-la progressivament, arribant a l’absoluta absència de la seva conciencia, amb el que això comporta. El seu entorn està donant passos perquè el distanciament intern d’aquest ser, inevitable, sigui acompanyat i vagi recordant l’amor que se li està donant en aquests instants del seu declivi no conscient.

Els dies es van apagant pel seu ser.

Sento un gran amor vers tot el que ha fet pels sers més estimats.

Ara només hi ha un camí, no el d’ella, sinó d’aquells que l’envolten i conviuen, perquè farà que les seves vides vagin canviant cada vegada més i s’hagin de prendre decisions “no volgudes” i acceptades alhora, perquè aquest ser pugui sentir l’amor d’aquell o d’aquells que ara, i en el seu moment, l’envolten o estaran amb ella.

Estimada ànima, plena d’innocència, transparència, generositat i volent el millor per a tots els sers estimats,....GRÀCIES!

Ets estimada i guiada per la Llum, malgrat tot.

El teu Amor resideix en tu, perquè ets Amor i sempre ho has estat, sent aquest Amor qui t’ha portat al teu millor camí per a enlairar la teva ànima i la de tots.

Gràcies per ser i estar, i pel teu coratge d’acceptar aquesta situació com a ànima.

Que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.  

La fi de la màgia. L'hora dels miracles

El temps de la màgia s’allunya cada vegada més del nostre Ara, dels temps que vivim amb la presència d’una energia superior a la dels mags i xamans d’anys enrere i els nostres ancestres.

Tot va tenir el seu espai i temps per a donar una empenta i replantejar la possibilitat d’una vida, no millor, sinó amb una qualitat i nivell amorós molt superior al viscut fins llavors.

Les energies han estat transmutades on l’exterior ha estat transformat i modificat vers l’interior.

Basar-nos en elements externs al nostre ser va ser el primer pas per a enlluernar la capacitat de cada ser per a aconseguir i materialitzar allò que volia. Va sorgir el mag, el xaman, la wicca i d’altres humans etiquetats com a sers amb uns dons més enllà del terrenal.

Eren temps de la No Consciència. 

Els decennis i segles van anar passant i aquests primers passos interiors van arribar a un punt on les seves acciones van començar a distanciar-se i a quedar obsoletes amb la nova energia establerta en el planeta. Aquests sers continuaven basant-se en l’exterior per a aconseguir els seus propòsits, tant per ells mateixos com pels altres.

La presència d’aquests sers encarnats va ser necessària per a continuar amb el procés de les ànimes encarnades en aquest planeta. Va ser necessària fins a un punt del camí. A partir d’aquí, encara que mantenen la seva etiqueta, les seves energies no sempre són les adequades segons els temps actuals.

Segons diferents diccionaris consultats, la paraula màgia és definida de la següent manera:

“Art o ciència oculta amb que es pretén produir resultats contraris a les lleis naturals, valent-se de certs actes, paraules, o amb una intervenció de sers imaginables, sers sobrenaturals o de forces secretes de la natura”.

Amb quina facilitat s’accepten conceptes basats en una manera de viure estàndard segons els cànons convencionals d’una societat, cultura o tradició!

Sabeu?, en el procés d’Ascensió de la nostra ànima, una de les de les claus perquè així sigui és el desaferrament, l’alliberar-se de tot allò que el pot arribar a condicionar o limitar perquè un mateix pugui arribar a ell i manifestar-se segons la seva veritable naturalesa.

En relació al concepte de màgia (sent mag/a tot aquell que realitza màgia) ens transmeten que:

1.       Vivim en contra de les lleis naturals.

2.      És des del nostre exterior que podem estabilitzar o aconseguir alguna cosa a la nostra vida o a la dels altres.

3.      Nosaltres, com a sers individuals, som limitats i ens creiem incapaços per nosaltres mateixos, portar a terme allò que volem a la nostra vida.

4.      La presència de sers foscos i de la llum. S’accepta una dualitat externa de “bons i dolents, de llum i foscor”.

Estimades ànimes, menjaríeu alguna cosa que vàreu tirar al cubell de la brossa, tenint aliments frescos, sans i saludables al vostre abast? Això és el que ens priva adonar-nos quan creiem en la màgia ancestral tal com s’ha vingut realitzant durant segles fins els nostres dies. És viure amb una energia obsoleta que pot arribar a confondre a les ànimes dels nous temps.

Vivim en sentit contrari a la nostra naturalesa perquè valorem més l’exterior que a nosaltres mateixos. Centrem la nostra vida en voler tenir un paper social i enfocats vers el nostre exterior per a trobar les respostes, la qualitat de felicitat que volem, el benestar desitjat, la parella adequada i tot el necessari per a arribar a ser nosaltres i sentir-nos bé. 

El veritable camí vers la plena realització, benestar i harmonia a la vida es troba dirigint-te cap el teu interior. Allà trobaràs al veritable ser que ets, amb tot el teu potencial adormit, i el teu cor disposat a guiar-te en el teu camí. Res de màgia existeix aquí, només la connexió amb tu mateix per a materialitzar, aconseguir, obtenir i sanar.

Les portes, quan t’endinses a tu mateix, començaran a obrir-se sense esforços i t’adonaràs, perquè aquest dia arribarà, de la Divinitat que ets.

Déu no necessita màgia. Ell ja és la font de creació! Tu ets aquesta font esperant ser reconeguda pel teu ser i adonar-te que l’important a la teva vida es troba en tu, en el teu interior. No necessites elements externs per a arribar a ser tu.

No hi ha il·lusionisme (màgia) en el teu procés, només la responsabilitat presa per tu mateix en relació a la teva vida. La teva força emana de tu. Ets divinitat encarnada, i per a arribar a aquest punt, has d’alliberar-te de les energies del mag/a, xaman, bruixot o wicca que potser vas ser en altres temps. Va haver una raó de ser. No ara.

Les energies que ara ens acompanyen són d’alta vibració perquè el Déu que ets pugui arribar a manifestar-se.

És la responsabilitat vers la teva vida i la presa de poder d’aquell qui en veritat ets, que farà enlairar la teva ànima i puguis veure la VERITAT de l’existència.

Ha arribar l’hora de mostrar-nos amb tota la nostra plenitud i materialitzar allò que sentim.

El ritual dóna pas a la Voluntat, l’exterior a l’interior, lo limitat a l’apoderament absolut, perquè l’Energia Crística dels temps actuals t’accedeix a la teva plena manifestació al món perquè el Sentir Superior pel qual vas encarnar pugui ser portar a terme amb tota la seva majestuositat i plenitud.

Vivim temps gloriosos, únics per a les ànimes d’aquest planeta.

Alliberar-nos del vell per a donar pas al nou, però no és que sigui nou, sinó que sempre ha existit en el nostre interior i ara ha arribar l’hora de mostrar-lo.

La màgia ha donat pas a la materialització segons la nostra Voluntat.

És l’hora dels miracles, de les intervencions divines en cadascú, i perquè així sigui, cada una de vosaltres, estimades ànimes de viatge, haureu de connectar amb la vostra veritable essència, i amb ajuda del vostre cor, us presentareu davant el món amb tot el vostre resplendor, col·laborant amb el Gran Pla Diví Superior.

Responsabilitzant-nos de la nostra vida arribarem a veure els miracles en el nostre camí.

Vivim el temps de passar de la màgia als miracles.

“Tot miracle – com va dir Jesús – és una intervenció divina”.

Benvinguda Divinitat, al Ara de la teva manifestació.

Que l’Amor i la Pau siguin en tu. 

El ritme de cada ànima

El camí de l’Ascensió no ens pertany, ni tan sols uns quants el segueixen. Tota ànima segueix el sender vers la seva plena evolució. Tots accedim a aquest procés amb un llibre d’instruccions on podem llegir:

·         Per més que es pressioni l’accelerador, podent-ho fer a voluntat, la nostra ànima no anirà més ràpida en el seu aprenentatge. Tota evolució comporta una instrucció i l’haver-la integrat en un mateix. No el voler córrer més, s’arribarà abans.

·         Quan la nostra velocitat no es correspon amb la nostra capacitat d’absorció i integració de l’aprés, el ser ha de preparar-se per a l’assimilació del viscut. Quan no és així, es desharmonitza i bloqueja el seu procés.

·         No es pot anar més lent a voluntat la lentitud inconscient us portarà a una acceleració del vostre aprenentatge a través del malestar el mateix en el sentit de l’accelerament.

·         Cada ànima necessita d’un ritme concret per a poder enlairar la seva vibració. Aquest està sincronitzat amb el que ha vingut a fer en aquesta vida i tot el seu contingut.

·         Acceptant el ritme individual arribem a manifestar allò que hem vingut a fer en aquesta vida.

·         Es recomana fluir i no voler obtenir una velocitat concreta, perquè ànima i ser han d’estar sintonitzats, i perquè això succeeixi, la consciència ha de fer presència en un. Quan aquesta apareix, o s’obté cert nivell, llavors, un deixa de voler arribar abans a algun lloc o situació, o no voler experimentar una situació important per a la nostra ànima.

·         Conclusió: Flueix. Segueix el teu curs i accepta’l. Aprèn del que vius i sent la teva naturalesa en el teu interior. Tota la resta vindrà per si sol en el moment adequat. Llavors, tot serà segons les teves necessitats i creacions.

Quan la nostra consciència comença a donar passos importants vers el seu enlairament i puja esglaons de l’Ascensió, és quan comencem a adonar-nos d’una manera més notable, de tota energia de menor vibració a la nostra. Aquesta presa de consciència ens fa, alhora, acceptar, comprendre i respectar el ritme de cadascú.

Sent nosaltres, ens enlairem. Sent l’aprés segons el nostre exterior, ens limitem i estanquem.

Sovint veiem com en una parella, els dos membres segueixen ritmes diferents. Una part pot estar molt interessada en arribar a conèixer-se ella mateix, en canvi, l’altre part sembla que no li interessin tots aquests temes de tipus “espiritual”. Els interessos i l’actitud davant de la vida semblen distanciar-se dels de l’altre part de la parella. Sembla, llavors, que cadascú segueix un camí diferent a la vida, en relació a quan es van conèixer per primer cop.

Sabeu què? No heu d’espantar-vos ni començar a tenir pensaments no del tot positius en relació a la vostra parella.

Quan algú comença a veure un cert suposat distanciament en relació a l’altre, vol dir que la llum del seu interior li il·lumina la situació o relació, començant a veure d’una manera clara, o millor, el que està vivint, podent adonar-se de tot allò que no vibra com ell. Quan vibres en un grau 5, per exemple, acceptes tot el del teu nivell o superior, però t’adones amb una gran notorietat  tot allò que no vibra com tu. Aquest pas és bo pel teu ser. Vol dir que comences a adonar-te quan no estem sent nosaltres o no ens trobem en el camí, potser, adequat pel nostre benestar.

Aquí és on hem de començar a ser tolerants, a confiar i a reafirmar-nos d’una manera més notable, per a viure segons nosaltres som.

Un primer pas és adonar-nos en quin nivell ens trobàvem abans d’arribar al nostre ara actual. Què fer en aquests casos?

Ha de prevaldre l’estable, no l’inestable.

Ha de prevaldre el benestar en tu. El teu cor, potser comença a ser escoltat pel teu ser.

Sabeu que un ser il·luminat pot amb una multitud de foscor? Poder veure la Llum en el nostre camí ens permet donar els passos adequats per a continuar el nostre procés a voluntat. Quan vivim en la foscor, en la no consciència, anem a cegues sense saber del camí. Necessitem una Llum, un far on tenir una referència per a dirigir-nos vers nosaltres mateixos.

Quan comences a donar-te compte que els vostres dos camins no van igual, vol dir que comences a veure la Llum de la Veritat de la teva vida. Aquesta Llum no serà desaprofitada perquè pot servir-te de guia per a la teva parella o família. Conec situacions on un membre de la parella és conscient de la seva presència en el lloc on està. Això li facilita arrelar-se en els pilars de la seva essència amorosa i poder, així, ajudar a la seva parella i família a avançar pel camí de la Llum, creant uns fonaments on l’amor, la confiança, el respecte i l’enteniment siguin els patrons de la nostra etapa en les seves relacions.

Els temps canvies. Tot canvia. Per què ens aferrem a un tipus de relació potser obsoleta i sense sortida? Quan ens mantenim en unes creences, una cultura i maneres de ser externes, la nostra vida comença a “morir en vida”.

Cada una de vosaltres, estimades ànimes despertes, sou la Llum pel vostre entorn i relacions. Senzillament sigueu vosaltres, i deixeu que tot sigui. Mostreu la vostra harmonia interior, el vostre amor vers qui us envolta, i deixeu que la vostra presència s’encarregui d’enlairar als altres, també.

Quan els dos membres d’una parella segueixen ritmes diferents, això no és dolent, i penseu que la de major vibració ajuda als de menor vibració. Precisament estàs on estàs, per a ajudar als altres, sent tu, i per a poder-te reafirmar en el teu camí. Sigues tu en tot moment, sentint l’amor i el benestar en tu. No temis i confia que la vida escolta les teves pregàries i té en compte la teva manera de ser. Et mereixes el millor, però per això, has de sentir aquell qui ets dins teu. Les conseqüències derivades d’aquesta actitud i presència davant la vida, et permetrà atraure només el millor, no tan sols per a tu, sinó també, per a tots aquells que t’envolten.

Seguir ritmes diferents no és un problema, sinó una oportunitat perquè cadascú doni un pas més en el seu procés d’Ascensió.

Tu que comences a adonar-te, potser, d’aquest fet en el teu entorn, no temis, estima ànima, perquè la teva presència està fent que cadascú es recol·loqui en el seu lloc, i tu ets font de llum i amor perquè així sigui. Tots hem vingut a aquest planeta per a portar a terme part d’un Pla Diví Superior. deixem que cadascú faci la seva part, i tingues present, que la teva part és just allò que sents que has de fer en el teu cor. Escolta’l!, i porta a terme allò que sents dins teu. Serà el just i adequat per a tots, perquè quan tu ets tu, estàs ajudant que tots puguin ser ells mateixos.   

Necessitem, a vegades, uns referents, perquè volem però no sabem com fer-ho. Tu pots ser aquest referent per a la teva parella o família.

Sigues tu, i allò que sentis, fes-ho, sigui el que sigui, sense pors, perquè al vida vol somriure’t i recolzar-te en el teu camí. Així és amb tu i amb totes les ànimes encarnades.

Ets una benedicció pel teu entorn. Deixa que la teva Llum il·lumini el camí de les tenebres perquè puguin viure els que t’envolten.

Gràcies per ser i estar.

Que l’Amor i la Pau siguin en tu.  

Encuentros para el mes de marzo

Hola!

Us presento a continuació les noves trobades pel mes de març.
Com sempre, els que esteu interessats i vulgueu assistir, haureu d'enviar un e-mail a la direcció del document adjunt (propaganda).

Una abraçada

Sentint la Divinitat

En algun moment he tingut la sensació que hauria de deixar d’expressar el que sento, el que un sent quan connecta amb la seva divinitat. Ja ho he exposat en altres paraules escrites al llarg d’un temps cap a aquí. Per instants he tingut l’impuls de deixar d’escriure sobre el que sent un ser quan es converteix en divinitat o s’unifica amb ella. És una cosa personal, individual, el trajecte que ha de fer-se perquè així sigui. Hi ha una porta a obrir, però és un mateix qui ha de donar els passos, i davant d’ella, obrir-la per a sentir la majestuositat d’aquell qui ets. El camí ja està indicat, així com els possibles símptomes que poden manifestar-se a l’interior de cadascú.

Alguna vegada m’he arribat a plantejar el fet de deixar d’expressar amb paraules el que sento o se sent quan un es dirigeix al seu interior i deixa que la seva veritable essència es manifesti i li faci saber de la seva naturalesa i les conseqüències que un pot arribar a sentir i percebre a l’estar connectat amb ella,... amb un mateix.

Tot i així, alguna cosa m’impulsa a continuar fent-ho. Els meus acompanyants aproven la meva insistència, amb diferents paraules, encara que sempre s’arriba als mateixos símptomes perquè no podem deixar de sentir la nostra essència.

Ets Déu. Ets Divinitat encarnada i quan el raciocini del ser que habita en el teu cos comença a adonar-se que és molt més que matèria, llavors, el miracle comença a manifestar-se al llarg de la resta de la seva vida.

El camí continua. El flux existencial en el qual tots estem immersos ens porta a estats més enllà del nostre present. Aquests estats interiors són els que ens permetran veure la Llum i poder sentir l’Amor en el seu estat més pur i incondicional. La teva Llum va irradiant-se més enllà d’on et trobes, perquè no hi ha limitacions ni temporalitats al llarg del teu camí. (Pausa).

Per això, a vegades, em ve una sensació conforme si haig de continuar transmetent tot el que un pot arribar a sentir, percebre i veure des de la connexió amb qui som, des de la nostra Divinitat, perquè només un mateix pot arribar a sentir la seva pròpia essència.

No són paraules boniques, ni dolces, sinó la Realitat des del cantó de la Divinitat, no des de la nostra humanitat. Més enllà de lo dens i material, es troba la nostra ànima amb un sentit superior, aliè a qualsevol creença terrenal.

El procés ha de fer-ho un mateix per a apreciar i sentir el que en altres escrits i missatges he pogut arribar a transmetre. El que heu llegit no és una utopia o una irrealitat fruit de la meva imaginació o aïllament i no identificació amb les cultures, religions, costums i tradicions que m’envolten. Tot això pertany a un passat, i al ser humà, no a la vostra veritable essència. Quan ens identifiquem amb alguna cosa del nostre entorn, procedent d’unes generacions anteriors, ancestrals potser, comencem llavors, a etiquetar-nos i a identificar-nos amb alguna cosa que la majoria de les vegades no pertany a la nostra essència i a l’energia actual que vivim.

De diferents maneres i situacions, fins ara, us he anat mostrant el que podem arribar a sentir i trobar-nos, sent nosaltres. Aquest “ser nosaltres” és la connexió amb qui en veritat som,...amb DÉU.

El camí porta a la humanitat vers la seva Divinitat. Tots els senders porten al camí principal per a transmutar l’humà en diví. Aquest és el procés que està seguint la humanitat en els temps actuals. Estem deixant enrere aquell qui vàrem ser per a donar pas a qui realment som. No ets qui veus en el mirall, sinó el que representa aquest ser encarnat. Aquest sentit no és racional, sinó espiritual, i des de la consciència és quan el ser en evolució pot veure la Llum de qui és i la capacitat de sentir amb intensitat i emoció aquesta energia d’alta vibració que habita en ell.

És plenitud i un amor sentit en el més profund d’un mateix el que t’obre les portes de tota comprensió sobre l’hagut i per haver. La saviesa emergeix de tu mateix, però no abans de sentir a voluntat, amb plena voluntat i emoció els més alts sentiments més sublims que puguin arribar a existir a l’univers. Quan et fons amb ell, llavors sents la unicitat en tu i t’adones, amb una gran claredat, del camí a seguir a partir d’aquests moments a la teva vida, així com una visió superior del nostre estimat planeta i tot el que està succeint en ell. Sents conforme tot està anat bé i cadascú té un paper important què fer per a qui té al seu costat. Aquesta funció no és humana, sinó divina.

Sents el teu veritable potencial en tu, emanant de tu i en el teu interior, a cada una de les teves cèl·lules. T’adones de la responsabilitat del teu ser a la teva pròpia vida i en la dels altres. Sents una harmonia absoluta en la vida, adonant-te del perfecte ordre que tot es troba. És la teva identificació amb l’humà, amb lo terrenal que t’aïlla  i et distreu de la veritable direcció a seguir i de la Veritat Universal en tu, en els altres i del nostre estimat planeta. Tot té sentit.

A mesura que vaig escrivint, m’adono que torno a expressar aspectes que el ser pot sentir quan està connectat, unificat amb la seva essència divina. El camí l’ha de fer cadascú. És llavors quan, en el seu moment, podràs sentir el llegit, dit i anhelat, no només per mi, sinó per d’altres sers que indiquen quina és la nostra direcció. És cadascú que ha d’arribar a ell mateix.

Escolteu el vostre cor! Ell us dirà què fer i el cóm.

Sé que algun dia vosaltres també sentireu el que sento en aquests moments en el meu interior. No és alguna cosa que només uns pocs poden sentir-lo. És part de tu, de la teva essència, i per tant, tots, absolutament tots, podem sentir la nostra divinitat si ens obrim a ella.

Sento tant d’Amor en mi! Us parlo des del meu cor obert al vostre.

Som Amor, i només existeix l’AMOR.

Aquesta energia, la de més alta vibració existent en tot, no només en l’univers, sinó en el firmament, és la que produeix l’alliberament de tot allò que no es correspon amb la teva essència, la teva veritable essència. Al final, arribarem a deixar, fins i tot, la matèria per a continuar el nostre camí des d’altres dimensions etèries.

És l’Amor qui us porta a vosaltres mateixos.

És l’Amor qui obre les portes de la vostra realització.

És l’Amor qui us concedeix la saviesa.

És des de l’Amor que pots sentir qui ets amb tot el teu resplendor i emoció.

El que vius és Amor, encara que sigui no desitjat.

El que t’ha succeït a la teva vida, ha estat des de l’Amor.

L’Amor no t’ha fet patir ni t’ha creat dolor. L’Amor t’ha permès aprendre del succeït perquè puguis arribar a ser tu.

L’Amor t’ha obert les portes perquè puguis veure clar. No ha creat les injustícies, però sí el sentiment adequat per a tu per a adonar-te de la necessitat de la igualtat i la tolerància.

El creat ha estat fruit de la no connexió amb la teva veritable essència. Llavors, els teus passos t’han portat al dolor, patiment, misèria o desgràcia segons les teves paraules, però res d’això és, perquè tot tendeix a l’equilibri, i quan ens allunyem de nosaltres mateixos, creem el desequilibri, però fins i tot apartant-nos de nosaltres mateixos, l’Amor fa que vulguis tornar a trobar-te i saber de tu.

Ets DÉU. No ho recordes? Oh, sí!, ja ho crec que ets Déus. Potser no desitges el millor per a tu i els sers estimats? Veus? Del teu interior emergeix la teva essència demanant pas. Malgrat tot, has arribat fins aquí, amb tot el que has viscut i cóm ho has viscut. Alguna cosa de dins teu t’empeny a continuar, donant-te alè i forces, encara que no sàpigues d’on procedeixen, per a poder continuar el teu camí. Escolta el teu cor! Escolta el teu interior! Sabràs llavors, el per què de tot i què fer.

Nosaltres som els creadors del viscut en cada A  ra del nostre procés. Sent l’Amor en tu i veuràs la sortida de la teva situació i la Llum que t’acompanya en tot moment, que t’abraça i guia en el teu camí. Escolta la veu del teu interior.

Quan sentim l’Amor en nosaltres i som Un amb ell, la immensitat de la plenitud serà en nosaltres. En ella, som transportats a la nostra veritable Llar, mostrant-nos aquell qui som amb tota la nostra majestuositat.

SENTIU, estimades ànimes! SENTIU aquell qui sou! Sent vosaltres, res haureu de témer, perquè sereu portades vers la vostra màxima presentació al món amb tot el vostre Resplandor, Llum, Serenitat, Harmonia, Calidesa, Tendresa, Comprensió, Acceptació, Despreocupació, Pau, Calma, Assossegament absolut, Deixadesa a les mans de la Font que et va crear, Visió clara,............i més connotacions, sentiments i fins i tot emocions, que no poden ser expressades amb paraules humanes. No hi ha lèxic suficient per a poder expressar el que un sent quan és ell.

SENT estimada ànima, i deixa que aquell qui ets et guiï en el camí vers a tu. Llavors sabràs, comprendràs i veuràs la Realitat i la Veritat de la teva existència en aquests instants de la teva evolució encarnada.

Que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.

La Força de la Paraula

La paraula desprèn una energia que ens envolta i ens fa manifestar una manera de ser. Quan aquest tipus d’energia ens ha envoltat una, dues, cent, vint mil vegades, es transforma en part de nosaltres, de manera que ens arrela i potencia l’energia inicial que hem manifestat.

Quan la nostra paraula es mostra i sona a l’aire a través nostre, crea uns pilars energètics en nosaltres que ens permet construir un camí concret, una manera de ser.

La nostra paraula té força. Té poder perquè ens representa i dóna peu a un reforçament de les nostres creences, a l’energia amb la qual estem vibrant en el moment de manifestar el contingut de la nostra veu.

 La paraula té poder, un poder segons la intencionalitat de qui l’expressi. És energia amb una vibració concreta. Algú pot necessitar aquesta energia. Ens podem apropar a ell i transmetre-li. A través d’ella, pot ressorgir del seu estat abatut o enfonsar-se més. Tot depèn, en part, de l’energia amb la qual tu t’expresses.

Quan el que surt dels teus llavis són sons i paraules de limitació, estancament, decaïment, víctima, incapacitat, insult o menyspreu, ens està indicant cóm ens trobem i quin tipus d’energia hi ha dins nostre, és a dir, quina energia som nosaltres ara. Tots aquests símptomes comentats és part d’un procés d’auto anul·lació com a ser. Ens anul·lem quan comencem a posar la nostra vida a les mans del nostre exterior. Comencem a acceptar situacions, coses, que no ens agraden o no estem d’acord, i així, la bola de neu es va fent més i més gran a mesura que va passant el temps, els anys. 

En les sessions individuals que vaig fent, em trobo amb situacions que tenen a veure en la recuperació del poder interior de cadascú. Durant anys l’han anat cedint a algú o alguna cosa que no es corresponia amb el que un sentia en veritat. Quan cedim el nostre poder interior, la nostra vida, a les mans d’algú o alguna cosa que no ens fa estar bé amb nosaltres mateixos, amb el temps es produeix un allunyament  de nosaltres mateixos amb la nostra ànima, i una incapacitat inicial de poder transformar tot el que s’ha creat fins llavors per a arribar a estar un bé amb sí mateix novament. La bola de neu és tan gran que, al contemplar-la ens sembla immensa, apareixent, a vegades, una sensació d’incapacitat per a tornar a ser nosaltres i sentir-nos bé.

Quan les nostres paraules comencen a mostrar símptomes d’auto anul·lació i menyspreu vers nosaltres, és que la nostra ànima està demanant ajuda en veu alta perquè algú, començant per nosaltres, l’ajudi,....l’ajudem. aquestes paraules deriven vers una actitud davant la vida, veient com nosaltres, ens anem apagant fins arribar a un punt de creadors de dolor per tot el relacionat amb el viscut.

Aquest dolor interior, emocional, i fins i tot físic, estan representats per la nostra expressió oral. Les nostres paraules demanen ajuda quan comencen a emetre expressions del tipus: “això és molt difícil, “a la meva edat ja no em faràs canviar”, “no es pot”, “Uff!, ja no puc més!”, “cada dia em trobo més cansat i desencantat de la vida”, “ja no sé què fer”, “a la vida, si no t’ho fas tu, no t’ho fa ningú”, “estic molt cansat de la vida, es molt dura”,....Us sonen aquestes paraules? Podríem afegir moltes d’altres, però només són un exemple, una mostra de com la nostra paraula ens parla de nosaltres mateixos, de com ens trobem i ens sentim.

Una paraula pot ser un alè d’energia per a restablir la nostra vida, una glop d’aire nou per a ressorgir de les cendres en les quals ens trobàvem.

Una paraula pot enlairar la nostra ànima i poder continuar el nostre camí.

Si sabéssim de la importància que representa cada una de les nostres expressions orals, els nostres llavis, sovint, es segellarien per a no manifestar la densitat que les nostres creences poguessin arribar a tenir!

Tot l’escoltat arriba al nostre interior, i des d’allà, ens apuntala per a continuar el camí, o ens abat per a frenar el nostre procés segons sentim en el nostre cor.

Tota paraula comporta una energia u s has arribat a un punt on et veus envoltat per una gran bola de neu, només es necessita calidesa per a desfer-la i poder veure el centre del teu interior demanant a crits poder-se manifestar i que l’escoltis d’una vegada per totes. És amb l’Amor que pots abatre tota suposada adversitat que creus tenir a la teva vida. Res d’això és, només les teves percepcions basades en la negació de qui ets. Quan t’empoderes i aconsegueixes alliberar-te de tot el superficial o distorsionat, llavors ho veus clar i notes la teva plena presència manifestant-se a través teu, desfent-se amb gran nitidesa el que va ser resistències i pors en un passat.

Només existeix l’AMOR. Quan aquest no se sent ni es manifesta, començant per tu mateix, és quan comencen a aparèixer les siluetes de la por i les resistències. La por no existeix com a tal, només és la identificació amb el que tu no ets, i la ignorància del veritable ser que ets. La por et fa distorsionar tota la realitat, creant una falsa veritat a la teva vida, que amb el temps la generalitzes amb tots perquè per a tu, és real. 

Només existeix l’AMOR. Quan, en algun moment del nostre procés no estem sent nosaltres, estem cedint el nostre ser a alguna cosa aliena a nosaltres. Quan ho fem, ens adaptem a alguna cosa que no ens correspon en el nostre camí com a sers únics que som.

Les paraules són manifestacions d’aquests estats interiors. Podem escoltar a algú i saber la seva sincronització amb la seva ànima i el seu veritable ser. També podem escoltar a algú i molestar-nos amb les seves expressions i maneres de parlar. Podem diferenciar l’harmonitza’t i l’inestable d’un amb només escoltar les seves paraules.

Quan encarnem ens van donar una eina valuosa, poderosa i creadora. L’ús que fem d’ella, ens permetrà morir, encara que sigui en vida, o gaudir de la benedicció de la nostra existència en aquests moments creant harmonia, assossegament, calma i irradiant l’Amor de la nostra naturalesa, allà per on anem.

Quan nosaltres repetim una i una altra vegada un tipus d’expressió o paraules, això està creant un tipus d’energia concreta, depèn de l’expressa’t. Enteneu ara, el per què repetir una frase de pensament positiu vàries vegades per a identificar-nos amb ella? Perquè al fer-ho, les nostres vibracions canviaran, perquè estarem regant la nostra terra fèrtil interior amb paraules positives amb energia d’alta vibració. Al crear unes bases d’aquest tipus, la nostra manera de ser canviarà, per tant, la nostra actitud davant la vida també. a partir d’ara serà més positiva i amorosa. 

Cada paraula emesa ens retrata davant els altres i ens crea més energia en nosaltres de la que expressem. És un cercle que ens alimenta i ens fa créixer alhora. Depèn del que emetis, així et trobaràs i t’endinsaràs més en aquest estat, segons les energies que et trobis.

Vigileu el que dieu, perquè serà el vostre propi aliment i el d’aquells que us envoltaran i estaran amb vosaltres.

SENTIU l’Amor en vosaltres!, i sentint-lo, només haureu de deixar-vos emportar per ell.

Sentiu la Pau en el vostre interior, i des de l’assossegament, sabreu què dir en tot moment.

La vostra paraula us fa avançar o retrocedir, tot depèn de qui l’expressi, si el cor o la vostra ment.

Deixeu que el vostre cor guiï els vostres passos i recordeu que, a vegades, val més un silenci que una paraula

Que les vostres ens facin saber a tots el veritable ser que sou, aquest ser amorós, omnipotent, majestuós i irradiant amb tot el seu resplendor, l’AMOR que sou.

Gràcies per ser i estar.

Que l’Amor i la Pau siguin en cadascú de vosaltres.

Vosaltres sou l'esperat

Vosaltres sou l’esperat. No mireu al cel esperant trobar algun indici sobre la vinguda anunciada. El que fins fa poc temps del vostre ser se us ha anat comunicant no es troba en les altures del firmament, sinó en vosaltres, en el receptacle interior de cadascú. El vostre cor us parla d’això. Quan enlaireu els ulls per a trobar alguna cosa nova apropant-se a la vostra Terra, mireu en la direcció incorrecta i no trobareu l’anunciat.

No mireu! Sentiu i trobareu!

Allò que espereu no és aliè a vosaltres, sinó part de vosaltres.

Allò que anheleu no es troba a l’exterior, sinó a l’interior.

Vosaltres sou el canvi, la resurrecció de la nova terra.

No cerqueu!, obriu-vos i trobareu el camí vers el que heu vingut a materialitzar. No importa el que sou ara, ni els condicionaments o aptituds que podeu arribar a tenir en aquests moments. Res d’això importa en aquest instant que llegeixes aquestes paraules. L’important és el que fas ara tu amb el teu ara actual, el teu present. Aquest ara et portarà a l’aprenentatge o a la Veritat, a la Llum del teu camí. Quan la vegis, ja no preguntaràs ni voldràs buscar, perquè sempre s’ha trobat en tu allò que necessites a cada instant i la clau mestra que obre el bagul de l’alliberament i la teva llibertat per a decidir el camí, la direcció a seguir. Ets poderosa, estimada, amb el teu lliure albir.

Els teus ulls t’han portat a una distorsió del creat. Tanca’ls i llavors veuràs. Crea el silenci i la quietud en tu, i sabràs del veritable sentit de la teva existència i del paradís. Aquest es troba en el teu interior. Sempre ha existit, encara que l’haguessis ignorat per la visió física que t’ha portat a identificar-te amb unes creences alienes al teu ser.

Benvinguda, estimada ànima, al desaferrament del que va ser en tu per a donar pas al nou ser demanant pas dins teu per a manifestar-se amb tot el seu resplendor.

Durant segles se us ha anat anunciant la vinguda d’un nou messies, una nova energia superior a la que vivíem en aquells moments. Bé, doncs aquest moment ha arribat i a qui la humanitat està esperant és a TU.

La Terra sembla despertar de la seva somnolència. Desperta i badalla amb força. Tu ets part d’ella i li dones la mà per a enlairar les seves energies i despertar la consciència en cadascú. En el silenci escoltareu les veus de tots els cors conscients unificant-se per a avançar junts a través del sender de l’enlairament de les ànimes. Cors de diferents races de sers s’alliberen de les seves etiquetes per a crear una de sola: la dels Cors Desperts.

Ells ens parlen, ens guien i ens vetllen en moments determinats quan el nostre ser sembla defallir. Just quan més ho necessitem, una veu interior ens xiuxiueja per a encoratjar-nos a continuar el nostre camí vers una direcció concreta, una passarel·la que creua de l’ahir a l’avui, del que va ser, al que som. Altres ànimes s’uneixen a nosaltres per a fer un sol cor a la Terra i aixecar la veu de la Pau, l’Assossegament i l’Amor.

Tu ets una d’aquestes ànimes que l’humà en procés vers la seva divinitat està anhelant. No espereu que de fora, alguna cosa o algú vingui a vosaltres, perquè allò que hi ha a fora només és una manifestació de l’interior. El que cerques es troba en tu, estimada ànima. Quan sentis l’energia del nou en tu, llavors deixaràs de buscar.

Tu ets la clau que obre la força del teu ser. Tu ets el brollador desitjat per a beure l’aigua de la vida. Font que emana lluminositat i aliment etern s’arrecera en el teu interior per a alimentar aquell qui tu en veritat ets.

No sents la dolça melodia de la saviesa que habita en el teu ser?

Sents el teu cor vibrar enlairant les teves emocions fins el més alt de la teva Divinitat? Quant d’Amor hi ha en tu! Quanta dolçor vessant per tot el teu ser! Tots poden beure i alimentar-se de la teva presència perquè tu ets el ser anunciat al llarg del temps. Aquell qui ens va anunciat la seva nova vinguda, ja es troba en cadascú que ha alliberat la seva dualitat per a mostrar la majestuositat i bellesa del seu veritable ser.

Obriu els cors, estimats germans, perquè serà el camí a seguir. Ell us portarà al més alt del vostre trajecte espiritual. Mirar al cel us donarà la conformitat de qui sou. Contemplar el firmament us farà sentir la immensitat que sou dins de la humilitat.

 Avui és un gran dia perquè el teu cor t’ha fet sentir, llegint aquestes paraules. Sent i deixa al porta oberta perquè la teva humanitat s’esplaï i aquell qui ets pugui bressolar l’humà del teu ser i transcendir la densitat que encara pot haver en tu, en ple Amor vessant vers tots els racons del nostre estimat planeta.

No espereu un sol ser, perquè els molts es convertiran en un de sol, i tu ets part d’aquesta Unicitat engrandint-se per a poder abraçar a tot el pleneta i la nostra estimada humanitat. Una humanitat que va avançant vers la divinitat.

Sent qui ets, i apareixerà la il·limitació en tu. Veuràs el teu camí estenent-se i engrandint-se, on els obstacles desapareixeran per a donar pas a la fluïdesa i el sentir-te estimat i acompanyat per qui són els teus germans en veritat. No són uns, són tots aquells que el teu cor pugui percebre segons el grau de consciència que pots tenir en aquests moments.

Ets tan gran, estimada ànima!, que la teva matèria queda petita per a albergar tota la teva essència. La teva Llum resplendeix a cada aurora, il·luminant el camí a seguir. El teu Amor esvaeix les muralles i separacions posades al llarg de la no consciència.

Ens trobem en els temps anunciats. Tu ets part d’aquest procés.

No espereu, perquè a qui esperes, és a tu.

Obra el teu cor, perquè és la guia de la teva nova etapa en aquest procés d’Ascensió.  

Tu ets el Camí i la Font de Vida del teu ser.

La teva ànima galopa als quatre vents, allunyant-se del patiment i dolor.

Cada un dels passos que doneu a partir d’ara, faran regar les noves llavors plantades d’un temps cap a aquí, on els fruits seran recollits i l’inestable es convertirà en estable, la foscor desapareixerà i els nous sers que habiten aquest planeta començaran a manifestar-se, creant harmonia i germanor en la nova Terra.

Us honrem a tots per estar en aquests moments tan importants pel vostre planeta.

Us estimem i us acompanyem en la vostra decisió de servir a la Font Superior.

El Cel està en vosaltres i us custodia a cada pas donat des del cor.

Sou beneïts i estimats.

Per a aquesta setmana

Avui dimarts, dia 3, tornarem a estar en antena a les 20h fins a les 21h, en el programa “Els Treballadors de la Llum” d’Ondas y Radios 2000. Pels qui no pugueu escoltar-lo en directe, en el seu moment ja el posaré gravat en aquesta pàgina, a no ser que vulgueu entrar vosaltres mateixos a www.ivoox.com i allà el trobareu posant el meu nom, així com els anteriors ja realitzats.

També us recordo que els dimecres, de 20h a 21h, continuem amb les trobades de MEDITARIA a Les Franqueses en el Centre SOL. T.:625540399 (Asunción). A tots els que vulgueu assistir, agrairíem la vostra confirmació trucant al telèfon donat.

I per acabar, el proper dissabte per la tarda, dia 7, es realitzarà el Taller CONNECTANT AMB EL NOSTRE SER, incloent dos tallers en aquesta trobada: la connexió amb el nostre nen interior i la nostra part femenina (el matrimoni sagrat: la unió de l’essència femenina i masculina en cada ser). Per a confirmar assistència, enviar un mail a emaeljordimm@gmail.com

Una abraçada

Bressolant la meva ànima

Sento una melodia angelical de fons, ressonant en les meves cèl·lules i enlairant el meu esperit. Inspiro. Expiro. El flux de la respiració expandeix el meu interior i permet anar alliberant la gravidesa del meu cos. Inspiro. Expiro, deixant-me portar pel flux de l’aire en contacte amb el meu exterior i tornar a la natura del meu entorn.

Placidesa en el seu estat més àlgid fent-te sentir la teva naturalesa divina al permetre que només la teva essència tingui cabuda en aquests instants de plena connexió amb el teu veritable ser.

La música enlaira la meva ànima, melodia angelical que enlaira el meu ser, donant-me claredat i nitidesa per a sentir aquell qui jo sóc. Tot expansió. Tot amor en mi, en ple univers expansiu i amb una majestuosa essència amorosa abraçant tota ànima habitada en ell.

Sento la Unicitat dels sers conscients amb el cor obert i la consciència desperta. Tots estem en mig del Res Universal, perquè nosaltres som part d’aquest Res, aquest Buit impregnat amb la més alta vibració amorosa de la Font de la qual tots procedim. Som aquest univers acollint a totes les ànimes i el Gran Pla Diví en el qual estem immersos.

Ingravidesa i una sensació de germanor, d’estar protegit, estimat i acompanyat en tot moment per d’altres sers, germans de la Llum, a l’igual que tu, creant la plena harmonia en aquest buit universal i tan ple alhora. Tots tenen el seu espai i sers que els acompanyen. Tots pertanyen a una mateixa Família. Tots som la Família que serveix a l’Amor a instaurar-se en tots els racons de l’univers, incloent els nostres cors. Som Amor, i és l’activació de la consciència que permet arribar a adonar-nos que la nostra essència no és matèria, sinó energia amorosa, com part de l’energia universal, creadora de tota vida, ordre, harmonia, claredat i sanació.

Habitants més enllà del nostre planeta van apropant-se a contemplar la llum que irradiem degut al nostre lliure albir. Ells estan interessats en la nostra capacitat de discernir i decidir. Senten atracció pel nostre lliure albir, i alguns per la nostra capacitat de sentir com ho fem. Els nostres sentiments atrauen a sers d’altres dimensions, o amb cos propi, al veure la nostra capacitat de poder sentir i experimentar de del nostre interior. Posseïdors del lliure albir, hem estat capaços d’activar el nostre ADN i, no tan sols despertar, sinó enlairar la nostra consciència fins a un punt enlairat de tota evolució espiritual.

Seguim un camí d’Ascensió que ha fet que altres sistemes de vida se sentin atrets vers nosaltres per a veure les nostres capacitats i cóm anem evolucionant cada vegada més vers el sentit amorós de tota existència.

Abraçats per una energia de plena calidesa i tendresa, alhora, la nostra ànima sent el confort de la Llar, de la veritable Llar de la qual procedim. Tot el viscut és un escenari, però després, tot protagonista torna a la seva veritable Llar.

Sento la meva ingravidesa, envoltat de familiaritat i amb la sensació de no estar sol, encara que no puguem percebre, per moments, als germans de la Llum.

No hi ha paraules quan estem a la Llar. No existeixen els sons orals. Tot és cor. És a través del Senti que ens comuniquem i sabem els uns dels altres. Així és la nostra comunicació, una relació basada en el cor. Estem. Som. Només estem i som. Irradiem la nostra Llum i les nostres energies, contingudes de tota la nostra informació existencial. Energia plena d’informació, de consciència. Som Divinitat manifestada quan enlairem la nostra ànima i alliberem tot el relatiu a la dualitat, lo terrenal. Llavors, apareix el Déu que ets. Ets l’univers, part d’ell i Un amb tots els sers que l’habiten. La Llum s’uneix. L’Amor s’atrau, creant una sola presència irradiant la plenitud d’aquesta energia cap a totes les direccions possibles del nostre estimat firmament.

La melodia continua i sento l’absència de tot aspecte humà en mi. Sento la puresa, l’apropament i Unicitat amb tot i tots. Sento un Amor més enllà del conegut en aquest planeta on la meva ànima ha decidit exercir de participant d’un Pla Superior pel major bé de tot l’Univers. Com a part d’aquest procés, m’allibero a les mans de la Font de la qual procedeixo. Quan el teu ser, conscient i a voluntat és gronxat per la presència superior en tu, llavors, ja no hi ha camins a seguir, passos a programar, reflexions a fer, perquè tot el necessari pel teu ser, és intuït a l’instant en el teu interior, veient la llum i la certesa que així és i ha de ser. No hi ha dubte, cap dubte al respecte, ni per descomptat, resistències, perquè el teu lliurament és absolut al flux de la creació existencial al llarg de tot el firmament. Més d’un univers. Altres sistemes de vida. Diferents dimensions en un mateix pla. Tot es complement perquè cada ser pugui arribar a la seva màxima plenitud, que no és un altre que sentir i convertir-se en part de l’essència existencial que permet que l’humà es converteixi en diví, la foscor en llum, la inquietud en calma i serenitat, i els bloquejos causats per la desconnexió, en fluïdesa serena al servei de tots.

Diferents causes en diferents nivells de vida. Un sentit diferent per a cada una de elles. Cada ànima tria el seu lloc segons el seu estat vibracional. Algunes molt allunyades de les altres, però servint i col·laborant perquè totes, absolutament totes puguin donar nous passos vers la seva plena realització i ascensió.

Són aquests moments on la meva essència s’expandeix i sent la gratitud d’haver arribat fins aquí i sentint la lleugeresa del camí a partir d’ara. El camí s’enlaira i el meu ser sent l’emoció de cada tram cap a l’Ascensió.

Escolto l’aigua de la Font emanar del meu interior. Relaxa el meu esperit i la meva ànima reposa en braços de la meva divinitat.

La nana de la Mare Celestial bressola i asserena cada ser que ha enlairat els braços al cel i expressat:

-Aquí estic. Que es faci la teva Voluntat en mi!

Que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.  

Sobre David, les seves paraules i presència

Cada vegada que estic amb David veig el seu procés i els canvis que s’estan produint en ell, manifestant-se cada vegada més, la seva consciència crística i la seva divinitat expressant-se a través d’ell d’una manera lliure, pausada i de la millor manera pel major bé de tots els presents en aquell moment.

Veig la seva lluminositat, la puresa de l’amor que irradia. Em trobo tan bé al seu costat! Des del meu cor, dono les gràcies a l’univers per haver pogut conèixer a un ser tan lliurat al Déu que és. Ell és conscient de la seva divinitat, encara que prefereix sentir-la i no parlar d’ella.

David sap de cadascú, de la seva essència, i, com alguna que altre vegada li he escoltat dir: “no hi ha diferència entre tu i jo”.

Puc dir que conèixer-lo m’ha canviat, fins i tot, la meva vida. També haig de dir que tot aquell que se li ha apropat i ha caminat al seu costat moments del camí, les seves vides també han canviat.

Alguns podeu preguntar-me el fet de què fa David per a produir aquests canvis a la vida dels altres. La resposta és molt senzilla: “Ser ell mateix”. Quan deixem qeu l’Amor que soms ens manifesti, la nostra Llum s’expandeix i abraça a tots aquells que el necessiten. A David no li agrada parlar per parlar, només ho fa quan està servint a la Divinitat. No vol convèncer a ningú sobre el que pensa i la veracitat de les seves creences. David només està i és amb la força de la seva presència que transmuta tota densitat present, allunyant tota foscor que pugui haver. Els que habiten la foscor saben d’ell, i en alguns dels seus encontres van veure que no podien amb ell, tenint-lo actualment, molt de respecte i procurant evitar-lo quan entren en acció amb els humans no desperts o desconcertats.

En els darrers temps, la seva presència ja no és la seva presència. Més proper que mai, compassiu, comprensiu i acceptant tota realitat, trobant el sentit de la seva existència i els passos a donar per a transformar la desconnexió en connexió, la inquietud en serenitat i la impotència en seguretat.

Davis pot semblar, a cop d’ull, un més, com tu o jo, però aquell qui és el delata.

Quan parla, la gent sent la seva pau interior a través de les seves paraules.

Quan està a prop teu, pot sentir-se la pau i l’assossegament en el seu estat més pur.

Hi ha qui ja comença, també, a adonar-se que quan parla, no és ell qui parla. No és l’humà qui transmet, sinó la Divinitat que hi ha dins d’ell.

Coneix a David des de fa uns anys, i veig el seu procés, sí, també ell segueix el seu procés com a ànima encarnada. El seu lliurament és absolut al servei de la Voluntat Superior en la qual tots estem immersos.

Una vegada li vaig preguntar:

-         Quan parles, sents al Pare en tu?

-         És la meva presència la que veieu, però la majoria de les vegades no sóc jo, sinó aquell que habita en mi, i la meva vida li pertany. Escolten les meves paraules, però no sóc jo qui las transmet. No sorgeixen de la meva voluntat, sinó d’aquell qui m’ha creat. Ell està en mi i som Un en mi. Allò que dic sóc jo qui transmet però no qui crea les paraules dites.

-         …

-         Sento una forta connexió amb la meva veritable essència – continua dient-me -, com si les paraules fluïssin del meu interior vers la meva boca per a ser expressades. Com si no fos jo qui les digués. Sóc jo qui les diu, però no qui les crea per a ser transmeses. (Pausa). Són moments de plena connexió amb Déu en mi. En aquests moments sento una fluïdesa oral, però com una senzillesa alhora,  perquè cada paraula sigui compresa i pugui arribar al cor d’aquells que estiguin disposats a acceptar-les, podent-les entendre. 

-         …

-         (Després d’una pausa): Quan em trobo davant d’algú, només sé el que sento d’aquesta ànima davant meu. No sé com anirà la trobada,sabent però, que passi el que passi serà el millor per a ella. Quan la persona està preparada, llavors sent “alguna cosa especial i una gran sensació de benestar”. No sóc jo qui produeix aquests moments de pau i assossegament, aquests moments de benestar. Aquell qui jo sóc en mi actua en l’altre ser. Déu sap què fer i què dir per a tornar al camí, segons cadascú. Jo sóc el vehicle, el canal pel qual la Divinitat pot manifestar-se a través meu. Però si us plau, no sóc ningú especial per a expressar aquestes paraules. Tots, cadascú de vosaltres també sou divinitat. Sou Llum i Amor.

-         Sé el que dius, David, i espero que els que puguin llegir aquestes paraules també, tot i així, què els diries a tots aquells que no senten el que tu sents?

-         La fruita necessita madurar per a estar en el seu punt més dolç o carnós. La fruita té les llavors d’on procedeix, i algun moment aquestes llavors que es troben en el seu interior sorgiran per a ser regades i començar a brota l’essència que són. Donaran els seus fruits, i cadascú d’ells serà l’essència del seu màxim resplendor. (Pausa). Necessiten el seu temps i les condicions adequades per a poder créixer. Arribarà el temps que s’adonaran que ha arribat la seva hora, i aquesta, són els temps actuals.

-         …

-         Tot aquell que encara no senti el canvi interior d’una manera conscient, res ha de témer ni de preocupar-se, perquè ell també té la seva hora. Obrint el cor i sentint l’amor en un mateix, la consciència i el coneixement de qui és començarà a florir. Ja no hi ha espai ni temps pels negats al canvi. Aviat veuran la necessitat d’ell en ells i es lliuraran al procés pel qual van néixer.

-         M’agradaria preguntar-te una mica més sobre quan has d’estar davant d’un grup o transmetre alguna cosa sobre un tema qualsevol pel qual hagis creat o anat a aquest grup. El que dius,i si t’he entès bé, no sempre ets tu qui parla o fa. Si no he entès malament, és la Divinitat en tu qui parla. És a dir, Déu, o algú pot anomenar-lo Alà, Intel·ligència Superior, Jo Superior, Amor,...és això el que has dit?

-         Cadascú de vosaltres sou Déu. Tots ho som. Però realment el ser és conscient de ser Divinitat, de ser Déu? El fruit porta la llavors de la seva creació en ell. Deixa que el procés de maduració continuï. No es qüestiona, ni es pregunta. No té pressa per a madurar ni es nega a seguir el curs com a fruita que és. Senzillament ÉS. Quan senzillament és, deixa que tot sigui, i per tant, la seva maduració arriba. És recollida de l’arbre o arbust i serveix d’aliment. Així el ser hauria d’actuar. Deixar-se anar pel procés i sentir la seva connexió amb la veu del seu cor. Aquest li indicarà el camí de la paciència i la realització, el sender del delit i l’alegria, l’agraïment  i la humilitat.

-         …

-         Quan deixem que la divinitat en nosaltres ens guiï i es manifesti a traves nostre, tota la nostra presència serà l’adequada segons cada moment. Les nostres paraules seran les justes i apropiades, els nostres pensaments, els més enlairats i els nostres actes i expressions, donaran familiaritat i coratge segons el moment, per a obrir-nos a seguir l’impuls d’una transformació a la nostra vida. (Pausa). No hi ha res que pugui omplir més a un ser en evolució que sentir a Déu manifestant-se a través d’un mateix. Arribar el dia que ell i tu sou Un. No hi ha diferència entre tu i ell. Ets tu, però és, alhora, ell.

-         T’estic escoltant i puc sentir el que dius. És com sentir la plenitud amorosa en tu, amb tot el que això comporta.

-         …

-         Tinc la sensació que aviat el món sabrà de tu. Ara som uns quants, però sento com si un gran resplendor s’obrís degut a la teva presència a nivell planetari – li dic mirant-lo als ulls i veient la seva profunditat i seguretat que desprenen la seva expressió i mirada.

En mig del silenci em fa una mena de somrís i un gest amb les espatlles, com de complicitat i veracitat del sentit per mi percebo que ell sap que aviat haurà de donar nous passos, per a seguir el seu servei al Pare i a l’Univers.

-         Vols comentar alguna cosa més? – li pregunto.

-         Si algun dia algú em reconeix i recorda aquesta trobada, que no em pregunti per si sóc jo o no sóc jo quan parlo; senzillament, que escolti les paraules emeses, i que escolti el seu cor si tenir-les present o no. L’important és el missatge, no el continent. Tots som fruita, encara que de diverses formes o volum, però tots som llavors procedents de la mateixa naturalesa: Llum i Amor.

-         Gràcies David per aquest nou encontre. Per a mi és tot un plaer poder estar amb tu i xerrar una estona sentint la teva presència. Fins a la propera.

-         El mateix en mi de tu – acaba dient amb un somrís.