Més enllà del vostre present

Qui van venir dels estels, a ells tornaran, recordant la seva procedència. Passaran els temps fins el present previst on el de dalt serà avall i el de dins a fora, sentint l’harmonia i l’amor a cada cor.

No hi haurà més vels que amaguin la veritat de la naturalesa dels fills de Déu realitzant l’acordat segons la Voluntat Superior.

El Fill ascendirà fins arribar a ser Un amb el Pare, no veient-se la línia que separa el Pare del Fill.

Més enllà de tot sentit humà existeix la veritat que dóna lloc al procés viscut per qui us vàreu oferéixer per a consagrar l’enlairament d’un univers en expansió.

Vàreu arribar, recordàreu i obrireu el camí per a arribar a la divinitat que envolta tot el material.

La densitat va anar desapareixent fins arribar a la porta de qui sou. Allà vàreu trucar. Se us va obrir i fóreu benvinguts novament a la Llar.

A mesura que les vostres ànimes anaven enlairant-se pel sender de la Llum, us vàreu anar desprenent dels llastres inicials del vostre principi.

No hi ha major joia celestial que el retorn a la Llar.

La vostra terra us va alimentar i amb ella el vostre esperit va anar despertant fins arribar a l’aliment que les altures us va anar oferint.

Despertàreu i el vostre ser va aprendre a llegir els senyals que l’univers va anar intercalant entre els vostres dies, obres i costums.

Us vàrem anar actualitzant les energies perquè poguéssiu arribar a la plena Ascensió.

Molts les vàreu acollir sabent de la importància d’elles. D’altres necessitàveu sentir els símptomes a la vostra biologia per a adonar-vos conforme tot estava anant bé.

Ara, quan Gaia té els dies comptats, molts dels que vàreu habitar temps enrere, serviu a la Font en d’altres dimensions i part de les ànimes que fóreu continueu en racons de l’univers per a completar la vostra ascensió, encara que aquesta ja no té la mateixa finalitat, per tant, el fi ja no és el mateix. Ajudeu als habitants d’altres espais per l’experiència que vàreu tenir en el vostre planeta, però amb altres finalitats no tan precises com les que tinguéreu en el seu moment.

Benvingudes a la Llar, estimades ànimes!

El vostre aprenentatge a la densitat permet ara, en un present posterior al vostre, poder servir a la Font portant Llum i Amor als racons allunyats al que vàreu viure. Sou honrats per les vostres presències on ara esteu.

Potser molts no entengueu aquestes paraules. Són escrites pels cors oberts i disposats a donar el gran salt quàntic en el vostre present de llegir aquestes paraules. No les racionalitzeu. Simplement, sentiu-les i sabreu el veritable sentit del llegit.

Aviat el vostre món canviarà a nivell inimaginats. En el vostre present, i fins uns trenta anys després, el que és ara serà com els temps primitius de la vostra evolució. Tot el vell desapareixerà i el nou es manifestarà allunyant i fent caduc el que fins llavors us acollíeu.

La Llar us parla, però no per a confondre-us, sinó per a encoratjar-vos a deixar les pors i obrir-vos perquè la nova energia sigui en vosaltres. Ella us transportarà vers la materialització de la vostra plenitud. El dens s’allunyarà i us convertireu en sers de Llum i en expansió interior.

No temeu perquè a mesura que els vostres passos s’endinsin vers el nou, la vostra Llum s’intensificarà, creant l’aproximació entre el Cel i la Terra. Quan més aprengueu a ser vosaltres en nosaltres, desapareixeran les barreres que ofusquen la vostra condició humana.

Veureu qui sou i les portes del Cel s’obriran en vosaltres. No hi haurà major joia que haver trobat l’entrada a la vostra divinitat. Sereu els creadors de la vostra pròpia vida, perquè sabreu de vosaltres. Sereu Un amb la Llar i qui us va creà serà, tanmateix, Un amb vosaltres. El Cel i la Terra seran Un.

Estimades ànimes! Veiem que us disposeu a venir en multitud a la Llar. Quan cada un de vosaltres truqui a la porta, nosaltres estarem allà per a rebre-us. Apropeu-vos a les llums del vostre temps actual. Tots teniu una propera, l’adequada pel vostre procés. Escolteu el vostre cor perquè, ja ara, els senyals es troben en el vostre entorn. Dirigiu-vos al vostre interior per a arribar a nosaltres.

La joia i l’alegria en el present on ara em trobo és absolut al llarg de tot el firmament. La Llar està radiant, plena d’emoció per la vostra vinguda.

A l’univers hi ha molts més estels que en vostre present actual. Res més bonic que la Llar escampada a consciència per tot el firmament.

Us estimem profundament  i no hi ha ànima deixa a les mans de l’atzar. Totes esteu sent alimentades per la mà del Déu. Esteu sent abraçats per la Llar de la qual pertanyeu. Els vostres pares interestel·lars també es troben entre vosaltres i junts compartiu el procés del vostre aprenentatge.

Sou estimats i honrats pel vostre procés, i la Llum es vessada per allà on passeu.

Des de més enllà del vostre temps i espai, us diem que allò pel qual vàreu venir, està sent realitzat amb plena satisfacció degut a la vostra predisposició i acceptació de l’acordat.

Per tot això us honrem i us diem que no esteu sols ni ho estareu. En el seu moment ens tornarem a trobar i ens reconeixereu.

Arribarà el dia que serem Un, que el Cel serà a la Terra, i que en d’altres vides més enllà de la vostra apareixeran més àngels dels actuals. Seran les vostres ànimes al servei de la Font Creadora de Tota Vida.

Així és i serà.

Us estimem profundament.

-        La Llar   -

La Llum de les Paraules (67)

"Aprengueu i no jutgeu ni critiqueu, perquè allò que un experimenta i viu és l’adequat pel seu ser. Permeteu que cada ànima segueixi el seu camí, i si amb alguna compartiu part d’aquest camí, respecteu-la, i sobre tot, estimeu-la"

Que l'Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.

La força del Sentir

Arribo dalt de tot. La pujada ja ha finalitzat. El bosc comença a despertar. Camino entre senders emmarcats per arbres disposats aleatòriament i marcant ben bé el camí, la direcció a seguir.

Ara arribo dalt de tot, acabant amb una mena de clariana amb vegetació envoltant-la com si dibuixés una mena de cercle, continuant el camí a l’altra cantó d’aquest espai.

He arribat fins aquí. La plenitud d’aquesta primera hora del dia i allunyat de tota humanitat, em fa sentir aquell qui sóc jo i la presència i unitat amb la natura i els sers que l’habiten. És com si fos Un amb ells. Aquí em sento plenament, com si em trobés a la Llar. En el silenci de qualsevol soroll civilitzat, aquí en plena natura sento la meva essència obrir-se i deixant-se anar sabent que es troba en un lloc ben familiar: La Llar. L’abandonament és absolut. Reconec la Llar allà on sóc.

Ben l’arrecerament del meu ser en aquest espai de la natura fa que m’adoni, una vegada més, aquell qui jo sóc i el que és important a la vida. La meva presència no és en va i la sensació d’una plenitud serena i amorosa envaeix cada racó d’aquest indret on ara sóc, on encara el sol no ha acabat de badallar i enlairant-se del tot. El fred de primera hora del matí, fa encara més, els instants com a únics, degut que pocs són els que gosen venir-hi a aquestes hores tan matineres.

Sento pau i harmonia dins meu. Sento Jo Sóc Jo, Un amb tota vida que m’envolta. Són moments únics, plens de familiaritat no terrenal i allunyat de tota civilització. Jo, sol i envoltat pels meus germans i acompanyants d’aquesta vida encarnada que ara em trobo.

Continuo les meves passes i m’adono de l’altitud que em trobo. Estic en els cims d’aquell indret dels mapes. Sol i acompanyat. Sento la puresa d’aquests instants. La vida que m’envolta em saluda amb la seva presència, engalanant la meva essència i fent que els records de qui sóc i d’on vinc es manifestin ara i aquí.

M’assec. Em quedo una estona assegut sentint la meva presència en mig d’aquell paisatge i contemplant i sentint la gratitud de l’univers vers nosaltres. El silenci abraça tot el que puc arribar a abraçar amb la meva mirada. El temps s’atura i el meu interior s’eixampla. Sóc Un amb allà on sóc.

Assegut veig que ells, germans de la Llum, van arribant posant-se al meu costat, envoltant-me. Són moments on la família es reuneix. D’arreu van arribant. Les seves llums i presències semblen fer un conjunt complert amb el lloc on em trobo. Tot és puresa, vessant un gran amor per la carena on ens trobem.  La Llum i l’Amor de la Llar és present quan obres les portes del teu cor.

Sento. Res més que silenci ple de sensacions i sentiments sublims més enllà de tota terrenalitat ocupen el seu lloc. Jo els accepto i deixo que em recordin d’on vinc i el sentit de l’existència.

Com multitud asseguda dalt de tot de la carena observant més enllà de la vall, una llum il·lumina aquell indret, irradiant-se per tot el territori que divisen els meus ulls. Tot s’il·lumina. Jo Sóc, Jo Sóc, Jo Sóc.

Sento la presència de la Llar manifestant-se. No hi ha major plaer pel nostre esperit que sentir la Llar en nosaltres. Llavors, tot allò que no ressoni amb l’alta vibració, desapareix, sabent el ser, sens dubte alguna, que tu no ets qui et penses que ets i que el que estàs sentint en aquests moments aquí dalt no pertany al món que vivim. Tot és pur i clar. Només sents el present, amb tota la seva plenitud, adonant-te que en el fons, sempre hem estat present i que la creació d’un passat o el futur ens ha confós i ens ha apartat de la nostra essència.

Aquí tornes a connectar amb qui ets. Més enllà dels teus sentiments actuals, res existeix, perquè saps, llavors, qui ets tu i què representen aquells que són amb tu, plens de llum i un amor pur i incondicional. Tu et converteixes en un amb ells i el temps desapareix, fonent-te amb la intensitat d’una experiència més enllà del mundà. Tu ets molt més qui sembles ser.

Estant aquí on estem, ens fa adonar que el vàrem dels nostres patrons de vida són circumstancials i que, en veritat, allò que és important se sent, no es veu i ni es té,.....senzillament se sent. Aquest ha estat un dels grans regals que qui ens va creat ens va donar. Al sentir la intensitat del present, sentim la divinitat que som. Una vegada així és, llavors, les portes de la creació i l’amor s’obren de bat a bat, deixant pas a qui hi ha en nosaltres, arrecerat en el fons del nostre interior. Com una papallona lluminosa i de colors brillants, emergeix del nostre cor i ens mostra el veritable ser que som. Quan així és, ja no dubtem i ens adonem de la plenitud del nostre potencial pel sol fet de ser creats des de la divinitat.

Les melodies de l’univers comencen a sonar, i el teu cor sap que ets benvingut i acceptat per tots aquells que t’envolten. És honrat i valorat per la teva sola presència on ets quotidianament. Com si t’alliberessin de la teva ment racional i et portessin al llindar d’una nova dimensió, així et sents inicialment quan tu ets tu i sents aquell qui tu ets.

La intensitat dels moments és serena, amorosa i indescriptible. Quan algú ho viu, llavors sap el que vull dir o sento en aquests moments. A vegades s’ha de viure i sentir alguna sensació o situació per a comprendre-la, perquè cadascú, dins de la amorosa intensitat, li permetrà obrir una porta o una altra segons el camí de la seva ànima; ara bé, tots sabran que la Llar existeix i són part d’ella, encara que estiguin encarnats.

Sempre hem estat acompanyats des de l’Amor. Mai hem estat sols, ni ho estarem. La solitud és un estat de no-connexió amb un mateix. Quan depenem del nostre entorn, ens allunyem de nosaltres i creem el que coneixem “solitud”. És cert que una bona amistat t’ajuda en moments determinats, però continues depenen d’ella o elles, per a ser tu. Quan sents la Llar en el teu interior, quan sents l’Amor en tu, llavors, és quan la teva vida canvia i t’adones que tu ets la font de tota vida, ets font d’amor i creació. Tu, en el fons, ets la font que busques en el teu entorn. Ja es troba dins teu. Quan t’endinses en el teu ser, el teu cor, llavors ell et parla d’aquesta emanació de puresa, saviesa i amor que hi ha en tu.

Per tot això, us vull dir que una de les claus per arribar a conèixer qui som realment, és el fet d’endinsar-nos al nostre interior, fer grans passejades per la natura i contemplar la bellesa del nostre entorn, sigui quin sigui aquest.

Quan sentim amor, només amor podem atraure i crear.

El silenci i la quietud interiors obren les portes de la veritat del nostre ser.

Des d’aquest estat que ara em trobo, us convido a iniciar aquesta nova etapa a les vostres vides aprenent a SENTIR allò que volem. El SENTIR ens obrirà les portes de bat a bat, per a materialitzar el sentit des de la força del nostre cor.

Des del meu, desitjo que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.  

Primera proposta de l'any

Iniciem aquest nou any amb noves propostes d’activació o donar pautes de reflexió per a connectar amb la part adormida que habita en nosaltres i necessita un polsim de consciència per a fer que el veritable ser que hi ha en el nostre interior pugui ser manifestat.

Per això us anuncio que el proper dissabte 9 de febrer, per la tarda, es realitzarà el Cicle “CREUANT EL LLINDAR” en el Centre El Despertar de Vic. Pels qui sentiu la crida, allà ens veurem conjuntament amb Teresa i Roberto.

El Centre es troba al c/ Ramon d’Abadal i Vinyals 10.

Per a més informació podeu trucar al 938835960, o bé passar-vos personalment, que encantat estarem d’atendre-us.

Allà ens veurem!

Sentir el Cel en vosaltres

Aquí estic. No és període de preguntar tant, sinó de sentir i deixar que tot sigui. Viure el dia a dia et permetrà veure el recolzament i la saviesa de l’univers al teu entorn.

El nostre ser atrau d’una manera inusual tots els elements i senyals perquè el teu cor pugui adonar-se que no està sol i  la Llar està treballant al teu favor. Comencem a traure i manifestar coincidències com no havien estat fins ara. La nostra capacitat de creació s’activa fins a portar-nos al punt clau per a veure manifestat el nostre interior al nostre entorn, aquest món no visible però sí envoltat per una força amorosa que recobreix tot allò que surt del nostre cor i és una amb la Voluntat Divina. Així jo ara, em trobo sentint aquestes paraules i sensacions dins meu, recordant en un instant la saviesa que es troba dins meu degut a una instrucció acurada i adequada segons la meva ànima.

Em sento caminar per terra ben aposentada, on els pilars són forts i ben arrelats a les estructures divines de l’existència. Avanço amb pas ferm i decidit. Sé que haig d’anar endavant. Potser no sé els detalls de tot el trajecte, però si, amb ple convenciment i certesa la direcció i moments claus d’ell. Sé que m‘estic dirigint vers allò que sent el meu cor i rebo de més enllà de la meva racionalitat.

Avanço deixant enrere la meva condició humana, i us puc dir que mentre ho faig, no estic sol. Envoltat de sers plens d’amor i lluminositat, em mostren la familiaritat de les seves presències en relació a mi. A mesura que avanço, tot es torna més clar, amb una sensació de senzillesa, nitidesa i capacitat de poder crear segons la meva voluntat, com si aquesta estigués unida a una de superior, amagada de les ànimes encarnades, a no ser que una d’elles desperti i enlairi la seva vibració de la matèria que es troba per adonar-se.

Avanço, però em sento portat, alhora. És com si em portessin amb l’acord de la meva intencionalitat manifestada.

Continuo caminant amb pas ferm, amb un calçat tot terreny, on res pogués aturar el meu ritme i el meu avanç. Sento la fortalesa dins meu, i una sensació de absoluta protecció, però no perquè algú em protegís, sinó perquè no hi ha res que pugui alterar la meva voluntat.

Qui són amb mi semblen indicar-me el camí a seguir. Jo només faig que continuar i continuar sense pausa i amb la decisió presa de voler arribar on em dirigeixo.

Quan es transcendeix la humanitat, s’obra la porta de la divinitat. Llavors, la Veritat surt a la Llum, perquè res li fa ombra. Quan hom és un mateix, tot flueix i les portes tancades s’obren; el que s’ha vingut a fer es realitza, i l’enteniment del per què d’aquest instant que et trobes s’inclou en cada respirar de la teva quotidianitat. Tot és al moment, sense espera, i allò que sembla que així sigui, només és la preparació del teu entorn per a la teva manifestació a ell. A vegades hom necessita una reestructuració interior. Res s’atura. Tot avança. Ens pensem que podem estar aturats, però res més lluny de la realitat. La Voluntat Divina està actuant al teu favor en tot moment. Bé per un motiu o altre, el teu ser i el món va anar transcendint, cadascú al seu ritme perquè tots formin una sola Família partint de l’essència innata que cadascú és.

Quan vas en tren, segur que et planteges perquè no estàs fent res? Doncs el mateix succeeix quan la teva ment et vol trair i inquietar-te perquè no estàs on el teu ego vol o no aconsegueixes quan tu vols allò que demanes, que no sempre és el que necessites. Les incongruències pertanyen al ser humà, no al ser diví que hi ha dins teu. Quan la ment es manifesta, el ser s’anul·la, i quan el cor et parla i portes a terme allò que et dicta, llavors...........tot és possible!

Em trobo, en aquest espai intemporal que sóc ara, amb molts altres sers, alguns d’ells ja desencarnats. Estan allà somrient-me, pel fet d’estar allà amb ells.

-        Estan aprenent – sento que em diuen en relació a les ànimes desencarnades.

Sento al meu costat a tots aquells que tutelen la meva ànima.

Sento la força interior de la meva naturalesa conforme tot serà realitzat segons el sentit en el meu cor.

No em trobo al que es coneix com a Cel. Jo Sóc el Cel! No espero arribar a ell, o vulgueu que vingui a vosaltres, perquè vosaltres sou el mateix Cel! No! No és una qüestió de coneixement i saber-ho, sinó de sentir-ho! S’ha acabat el fi de saber i saber, de tenir coneixements espirituals. Aquest període ja ha acabat. Ha arribat l’hora de sentir i experimentar qui sou dins vostre. Durant anys molts de vosaltres us heu dedicat a aprendre coses i fer cursos i cursos, però aquesta etapa d’adquirir i no anar més enllà, té els dies comptats. Ja no cal aprendre més nocions sobre nosaltres o el ser humà. Ha arribat l’hora de SENTIR la vostra pròpia naturalesa i obrir la porta de la vostra divinitat perquè és manifesti. Quan se sent, se sap de nosaltres mateixos, la nostra procedència i la Llar. Quan t’adones, no ets part de la Llar, sinó que tu també ets la Llar, i que la Família es reuneix, llavors els sentiments i sensacions més subtils i enlairades guien la teva vida. La teva vibració s’enlaira perquè estàs a prop, constantment amb aquells sers anomenats celestials, i no tant sols estar a prop, sinó que tu ets un d’ells, i llavors......TOT ÉS AMOR!

Tu ets Amor i la Font de Llum tant necessitada per a tu mateix i el propòsit diví pel qual estàs aquí i existeixes.

M’agradaria agafar-vos a tots de la mà i portar-vos aquí on sóc, sentint el que sento. Llavors les vostres vides canviarien per sempre d’un instant a un altre. Llavors perdríeu totes les pors, i les resistències i egos subliminals que actuen a la vostra vida desapareixerien, allunyant-se del vostre ser, com quan deixes anar un globus i aquest es va enlairant i enlairant fins a desaparèixer de la vostre vista.

Sou tan grans i divins, que els vostres ulls i la vostra condició humana no us permet veure la majestuositat del vostre ser. Les situacions que viviu les experimenteu perquè creieu en elles, però res d’això pertany a la vostra naturalesa divina. Fins i tot, aspectes adquirits sobre la vostra naturalesa van més enllà del que us penseu i creieu.

No és tan important el que feu, sinó les energies que despreneu i aporteu a la Terra, i aquestes estan en consonància i relacionades amb el que sentiu. Aquest és part del sentit de la vostra presència en aquesta encarnació.

Ara, amb ells, i des d’aquí estant, us transmeto el meu amor, la meva pau i serenitat per a tots vosaltres. Qui són amb mi també us envien el seu amor i em comuniquen que us digui que allò que espereu no vindrà perquè es troba dins de cadascú. És a través de la clau de la pau, amor i lliurament absolut a les mans de qui us ha creat, que podreu alliberar-vos d’aquest ser dens, feixuc que es regeix per una racionalitat degut a les vostres pors.

Em continuen dient que res d’això existeix en la vostra llar interior. És fruit de la vostra ment no ensinistrada, com a resultat de les resistències a finalitzar amb la vostra somnolència.

No us identifiqueu amb res de la vostra dimensió.

Sentiu qui sou, i llavors ens sentireu a nosaltres i qui sou en veritat vosaltres mateixos – em continuen dient.

Des del meu cor, que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.

Any Nou

D’aquí unes hores finalitzarem un nou any del nostre calendari. No sé si ja heu pensat en els propers desitjos a demanar a mitjanit de cara el nou període anual.

Potser teniu pensat dir que la vida us somrigui, que la vostra situació laboral millori, o bé que les relacions personals vagin a millor. No està malament com a objectius, ara bé, us heu plantejat algun cop el per què cada any es demana i demana, i sovint el mateix, o quasi el mateix?

Permeteu-me ser més senzill en els meus anhels:

Que el vostre cor guiï les vostres passes i pugueu sentir l’Amor i la Pau dins vostre, la resta, tot arribarà al seu moment.

Sí! Us vull felicitar per aquest nou any que entrarem, o millor dit, per aquest dia que demà iniciareu com a primer dia de la resta de la vostra vida actual. Aquest sí que és important!! Ah!, que coincideix amb l’inici d’any?

I?

La Felicitat només es troba en el present i això és el que vull per a vosaltres, plena felicitat en el vostre ser; això voldrà dir que sentiu la divinitat dins vostre, que l’Amor i la Pau us abraçaran en tot moment. Una vegada sentiu l’Amor en vosaltres, això és el que atraureu. Amor atrau Amor. La resta vindrà per sí sol. Allò que necessiteu ho obtindreu.

Per acabar aquesta felicitació, aquests bons desitjos vers tots vosaltres, voldria dir-vos unes paraules del llibre “ Dios me habló”:

“L’Amor obre totes les portes, no importa quant de tancades puguin estar, no importa què oxidades per falta d’ús. El teu treball és portar unitat i harmonia, per a obrir totes aquelles portes que han estat tancades durant molt de temps. Tingues paciència i tolerància. Obre el teu cor tot el temps. Estima. Estima. Estima.”

Bon dia, setmana, mes, any i vida nova!!!

Que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres. 

(Clicar la imatge per a llegir-la bé:)

El Racó de la Tendresa

Hi ha un racó en cadascú on es pot sentir la grandesa de qui som.

Hi ha un espai preparat des del nostre naixement on podem adonar-nos de la majestuositat del nostre ser. Aquest lloc es troba entrant al fons, al mig mateix del nostre interior on el nostre cor batega compassant la melodia de la nostra existència. Aquí,....tot és possible! És on podem crear, sentir i creure. Aquí podem saber amb certesa de qui som. Quan ho fem, llavors sabrem del Gran Ser que som.

En l’arrecerament del silenci i la quietud podrem renovar les nostres forces, energies i activar les actituds de serenitat, pau i amor més pur i incondicional procedent del lloc on procedim.

Estant connectats amb la nostra veritable naturalesa veurem les Llums de la Llar. Sempre ha estat allà on érem, encara que no fóssim conscients de la seva presència. Quan ens adonem que som part d’ella, llavors la nostra vida biològica queda en un segon terme, perquè ens donem compte que allò que valoràvem no és, i el que no fèiem cas, era l’important. Els termes de valoració canvien i ens alliberem alhora del pes feixuc de la responsabilitat inculcada de la densitat que ens hem envoltat.

Ja no caminem igual i les nostres paraules comencen a canviar. Alguna cosa en nosaltres ja no és com abans.

Avancem entre els dubtes, incerteses i no convenciment del tot d’allò que creiem que hem de fer, però un impuls interior ens empeny vers una direcció diferent a la viscuda fins el moment.

Ja res serà igual, perquè veurem més claredat en tot allò que visquem, i la visió clara del què fer emergeix davant nostre com els rètols d’un trajecte en les bifurcacions existents al llarg d’ell.

Tot continua igual en el nostre entorn, però qui no continua igual som nosaltres. Qui canvia som nosaltres, i és aquest nosaltres que ens permet tenir una actitud i una resposta diferent a allò que ens succeeix. Els resultats seran diferents perquè nosaltres ens haurem relacionat diferent amb allò. El canviar nosaltres, els resultats varien. Semblen canviar les situacions i les relacions de les persones amb nosaltres, però en el fons, és la nostra actitud diferent amb un estat més serè i diferent, el que farà que allò que ha de ser de l’exterior no sigui com ens pensàvem. Què és el que ha canviat?  Nosaltres, no els altres! Per tant, canviant nosaltres, canviarem l’exterior, el nostre entorn. Aquesta és la força de qui som. Podem transmutar allò que ens perseguia d’una manera insistent en un fet on podem tallar el fil i allunyar-se de nosaltres d’una manera immediata, igual com un globus.

No hi ha res que no puguem canviar si ho volem fer. Només cal anar a aquest espai que hi ha dins de cadascú i sentir qui sou. Una vegada begueu de la font de vida que hi ha dins vostre, deixeu que els seus efectes actuïn en tot allò que no us deixa ser vosaltres. Escolteu el vostre cor que ell us dirà què fer després de sentir la vostra essència i haver-vos disposats a ser vosaltres.

No hi ha res que visqueu, veieu o sentiu que no pugueu intervenir sense fer-ho. Només cal que sigueu vosaltres. Sentiu qui sou i la resta vindrà sola!

Aquesta és la teva naturalesa, estimada ànima!

Tu pots ser tu!

Tu vas ser creada per a mostrar l’amor que hi ha en tu. Deixa’l volar i que abraci a qui hagi d’abraçar.

Arrecera’t on tu ja saps i deixa que Déu en tu et parli i es manifesti.

La resta, .......tot serà segons el teu cor. Allò que vols serà. El teu cor et guiarà i t’indicarà el camí a seguir. No dubtis i confia plenament amb el que sents dins teu perquè aquest serà el millor camí per a tu i tots aquells que t’envolten.

La teva llum està esperant ser irradiada. No deixis que aquesta brilli com els altres volen, perquè sovint, molts de qui t’aconsellen com fer-ho, limiten la teva intensitat. Deixa-la volar i observar com tot el món és irradiada per ella!!!

Quan sentim la força de la Fe en nosaltres i ens mostrem alliberats de la nostra condició humana, llavors podrem mostrar la nostra veritable naturalesa divina que tots som. Tu també!

Ànims, estimada ànima que vius aquests moments d’incertesa y des ubicació en els temps que vivim. Escolta el teu cor i no facis cas de les pors, perquè aquestes pertanyen a tots aquells que t’han anat indicant el camí establert segons els convencionalismes socials, culturals y religiosos. Deixa que els altres facin el que hagin de fer. Tu, escolta el teu cor i segueix el teu camí, no els dels altres.

El teu cor t’indica la direcció a seguir. El camí que has de fer és únic, i només tu el pots fer tal com ha de fer-se i es necessita pel major bé de tots. Aporta el teu gra en aquest Pla Superior, del qual tots pertanyem. Tots en som part, i, en el seu moment, tots s’adonaran d’ell. De moment, arrecera’t dins teu, a prop del caliu del teu cor, que ell et xiuxiuarà tendrament per a calmar el teu neguit i desconcert.

Tot i així, el fet d’haver arribat fins aquí, és senyal que ja has començat a escoltar aquesta veu que t’ha fet reflexionar o qüestionar-te les actituds d’un passat. Per això tens els sentiments que tens o veus les contradiccions en el teu entorn o vida. Bé, benvinguda a la nova vida! El vell vol reclamar el que durant anys dominava, però una nova energia més amorosa s’està integrant dins teu, per això et sents com et sents. Una mena de lluita interior està produint-se en tu. Tot i així, tens una gran sort! : En el fons, hi ha alguna cosa en tu que et fa avançar diferent, .....la veu del teu cor.

Escolta-la perquè et portarà a la plena llibertat i realització a la teva vida.

Ànims. Tot va bé.

Que l’Amor i la Pau siguin en tu.

Feliç Nit Bona!

Fa anys vaig descobrir aquesta veu. Per Nadal l’enviava a qui estimava. Era com una targeta de felicitació. Sempre que escolto aquesta adaptació de la cançó “Oh Holly Night” interpretada per David Phelps, tot el meu ser vibra d’amor, sentint la necessitat de compartir el que el meu cor ha sentit a l’escoltar aquests moments de plena unicitat i vibració amb qui canta i el seu auditori. Quan escolto aquesta melodia m’omple d’emoció, no podent sovint, controlar les meves llàgrimes davant l’ordinador o allà on sigui.

Per a tots vosaltres i que l’Amor sigui en el cor de cadascú,

                                                                 FELIÇ NIT BONA!

 Entreu en aquest link: 

http://youtu.be/ElJ0fiD0lkc  

Conversa amb David

Fa temps que conec a David. En algun altre article publicat ja vaig mencionar el seu ser i us el vaig presentar.

Estant amb ell, ja fa dies, vaig pensar en fer-li una mena d’entrevista per a saber una mica més de la seva saviesa i poder sentir la seva energia, fet que, personalment, em fa sentir bé. Al final, aquí teniu el resultat de la nostra trobada.

Amb tot el meu cor, per a vosaltres:

-        Hola David!

-        Hola! – em respon disposat a aquests moments de conversa.

-        Estem vivint moments importants, de grans canvis per a la humanitat, el planeta i l’univers en si. No et preguntaré sobre el que succeirà, però sí m’interessa, cóm ho vius tu?

-        (Després d’uns instants de silenci em respon:) Cada dia és un regal que se’ns ofereix. Seria ingrat i de no ser agraït, el no acceptar-lo. Pensar en alguna cosa que pugui venir, a vegades ens despista del nostre present. És cert que ens trobem en un Ascensor de despertar les consciències per a poder connectar amb aquella part del ser humà, que no pertany a aquesta dimensió, però l’important és viure el dia a dia, sabent que allò que succeeix al nostre entorn és fruit del nostre interior. Per tant, sobre la teva pregunta, la resposta seria que visc cada instant com una benedicció que se m’ofereix, perquè el meu cor pugui indicar-me el camí a seguir a cada moment. També és cert que sento els flux que rebem més enllà del nostre planeta, però l’important som cadascú de nosaltres. El que passi estarà en consonància amb el que sentim a la nostra casa interior. Allà, en la calidesa de la nostra llar interior, sentirem l’amor del qual vàrem ser creats. Una vegada ens trobem emparats en aquest sentiment, el nostre cor ens parlarà. Quan ho faci, llavors ja sabrem el camí a seguir.

-        No estàs alterat, nerviós o emocionat?

-        Ja t’he dit abans, que sento les noves energies en mi. Sento l’emoció del que s’està vivint en aquesta dimensió, així com el que succeirà. Conec el camí. Hi ha alegria en mi perquè el sentit de la vida continua el seu curs i allò pel qual ara tu, jo i ara tots ens trobem en aquests moments aquí, encarnats, està arribant al moment més àlgid per a poder veure allò que pel que les nostres ànimes han estat experimentant aquesta dimensió.

 - …

- Sí, estic emocionat perquè sento l’amor més intensificat en mi. Hi ha més consciències despertes i això fa que succeeixi el que està succeint en el món. Veig una obertura del cor, cada vegada en més persones. Això m’alegra.

-  El teu ritme de vida ha canviat? Estàs fent alguna cosa diferent per trobar-nos en aquest final de Cicle que s’apropa?

- Tot final comporta que abans hagi hagut un principi. És un procés, i en el seu moment la meva vida em va portar a un servei que ja està a punt de finalitzar. Has de pensar que l’ànima desperta és guiada per un fi superior, i que es lliure a les mans del sentit de la seva vida, el motiu pel qual ha vingut a aquesta encarnació. A mesura que un ser desperta la seva consciència va veient com la seva vida ja no és la seva vida, i que aquesta mai li ha pertanyut. Quan som capaços d’adonar-nos que cadascú és un ser diví, la visió de la vida no és com el món que vivim ens ha induït a veure-la. Cadascú té un camí, i quan els lliurem a aquest, des de la saviesa que aporta la consciència, llavors, et deixes portar pel que sents en el teu interior. El procés que estem vivint abraça a tots, i segons el grau de despertar que cadascú tingui, amb les seves resistències, pors o disposició que tot sigui, viurà amb més o menys intensitat i fluïdesa el procés – comenta amb la seva veu tranquil·la i serena. A continuació prossegueix: Per a mi, cada dia és una oportunitat de saber que tot està anant segons el pactat. Repercuteix en mi, com en tots, el fet d’anar integrant aquestes noves energies que rebem. (Pausa). Acabant de respondre a la teva pregunta, més que fer coses diferents, personalment, sento diferent i noto com la divinitat que hi ha en mi està demanant pas amb més insistència i més sovint – acaba dient-me amb un somrís.

-  Portes una vida de servei constant, i sabent de la teva vida, sé que el que fas moltes vegades no és acceptat o comprès per aquells que porten una vida concreta, fruit d’una rutina o convencionalisme social, acceptant allò que els han dit de com comportar-se o fer. El que fas i com ho fas, no et preocupa que estiguis al marge de tot l’establert?

-El peix està al marge de tot el que succeeix a la terra? El lleó està al marge del que succeeix al fons del mar? Cada ser que habita aquesta planeta té la seva funció. Tots i cadascú d’ells, de nosaltres, ens trobem en el lloc adequat per a poder ser i mostrar-nos al nostre entorn. Tots tenim un potencial que necessita d’un entorn apropiat per a poder-lo expressar. Cadascú està relacionat amb tots els altres, per tant, allò que un faci, repercutirà en tots els altres. El lleó té els seu espai i el seu sentit d’existir, així com el peix o el ser humà. Tots units amb les nostres particularitats per a poder enlairar a la resta de la nostra família. Cada membre necessita ser ell per a fer que tot funcioni. Hi ha algú estrany amb el que fa? Bé, el peix pot pensar que a qui se li ocorreix sortir fora de l’aigua i viure allà on calenta el sol. El lleó pot pensar que només existeix la sabana africana. Més enllà no hi ha res més i que el mar, l’oceà, és un món imaginari, irreal. Ves el que vull dir? Cadascú està en el lloc perfecte segons és, i tots alhora, ens estem ajudant a que tot sigui. Que jo tingui una vida diferent a la teva o a la de molts altres, això no és important sinó un regal que la vida ens ofereix perquè tots puguin ser ells mateixos. Les diferències des del cor, ens atrauen i ens uneixen.

-   ...

- Em sento un més amb tots els que m’envolteu. Sento la Unicitat amb tots vosaltres, amb tot. No hi ha diferència entre un ser i un altre. El que ens distingeix és el grau de consciència, no el ser en sí.

- Quan parles de consciència, parles de..... – pregunto deixant la frase sense acabar.

-    Recordar! – em respon. El fet de recordar fa que el que ara és novetat i interès per part de molts, sigui normalitat. Recordar és un dels motius de la nostra presència aquí.

- Quan més recordem qui som, més serem nosaltres i tindrem accés a la saviesa. És això el que vols dir?

- Més enllà del coneixement es troba la saviesa. La saviesa no procedeix d’aquesta dimensió, sí el coneixement. Per a recordar hem de començar a conèixer-nos, i per a conèixer-nos, hem d’aprendre a estimar, a estimar-nos i obrir les portes del nostre cor. Hi ha qui delega a la ment allò que li correspon, no més. Qui ha de dirigir les nostres vides és el cor.

- Parles bastant del cor, per què?

- Quan deixem que el cor ens guiï, les nostres vides fan un gir en relació a com la vivíem. El cor està relacionat amb la nostre part més intuïtiva, i aquesta, està íntimament relacionada amb el ser superior que cada un és. Deixant que el nostre cor ens guiï, estem fent que la nostra divinitat ens guiï. Quan així és, comencem a donar-nos compte  que allò que hem estat vivint fins ara ha estat una il·lusió basada en el creure que nosaltres som limitats. 

- Els temps actuals fan que valorem més la nostra part intuïtiva, perceptiva, que no la nostra racionalitat – dic.

-  Cert! – intervé. Aquest Gran Despertar representa la presència del cor. Quan més es tingui en compte, cadascú anirà obrint la porta de qui és.

- Mentre, es viu en una il·lusió – afegeixo.

-  Quan no estem actuant segons el nostre ser, el camí sembla més llarg.

- Per què diries que succeeix això?

-  Quan fem alguna cosa sense uns fonaments ben aposentats, al final hem de desfer-los i apuntalar-los per a fixar-los. Es necessita més temps per a estar i ser on hem d’estar i ser. Quan hi ha un camí i vols prendre una drecera, surts del camí i moltes vegades arribes, o bé a un penya-segat, o a un altre camí sense sortida. Per a continuar la nostra experiència, hem de tornar enrere per a recuperar el que vàrem deixar. Tu (referint-se a mi), fas sevir la paraula distorsionar. Seria això. Al distorsionar la visió de la vida, ens fa prendre decisions, no sempre les més adequades, i això representa, en el seu moment, rectificar. Aquest rectificar vol dir tornar a enrere a prendre el rumb de la nostra vida, i si veiem que el vaixell s’enfonsa per excés d’equipatge, hem de fer neteja, buidar el nostre ser de tot allò que no ens pertany. Per això el camí sembla més llarg. Per això he dit abans que el nostre cor ens indicarà quina direcció prendre i com fer-ho. 

- Viure és tan fàcil i senzill! – comento.

-  Això és el que està succeint en aquests moments. Les persones estan obrint els seus cor i fent fàcil i senzilla les seves vides. La consciència apareix i cada un posa rumb al que ha vingut a fer.

- Gràcies David per permetre aquesta conversació i que pugui ser publicada. Hi ha alguna cosa que vulguis dir per a finalitzar aquest encontre?

-   La gent espera, i aquest esperar pot arribar a desconcertar, no adonant-se que allò que esperen ja ho tenen. Recordar és el camí. (Pausa). Penseu que l’Amor ja es troba dins de cadascú. Amb ell, qui sou es manifesta.

- Gràcies David.

-   Encantat d’estar aquí i de donar-me aquesta oportunitat per a estar una estona amb tu i amb tots aquells que llegiran aquestes paraules. Gràcies.

-        A tu. 

-        

Feliç Naixement 2012

Al llarg d’aquests anys us he anat felicitant per la celebració de les festes de Nadal i els bons desitjos pel proper any entrant.

Avui vull felicitar-vos igualment, però no per les festes que estan per venir de la Nativitat, sinó pel vostre naixement en aquests moments de la vostra existència.

No sabeu el content que estic que, havent disposat la vostra intencionalitat a donar el gran canvi, ara hagi arribat l’hora del tan desitjat per la vostra ànima.

Per tant, us desitjo a tots, des del meu cor, Un amb el vostre, FELIÇ NAIXEMENT 2012, on el vell és enterrat i el nou de vosaltres manifestat.

ENHORABONA I FELICITATS A TOTS!!

Gràcies per ser i voler.

Per això i més, sento l’emoció de la vostra presència en el meu interior veient com la vostra Llum i la meva s’uneixen a la de tots els sers de l’univers per a crear una sola foguera que il·lumini els racons més allunyats de l’etern firmament.

Benvingudes, estimades ànimes, a aquesta Terra, creada pels bons auguris i sentiments de cadascú.

FELIÇ RESURRECCIÓ I QUE L’AMOR SIGUI LA GUIA DELS NOSTRES PASSOS!!

LA FAMÍLIA ES REUNEIX. Així és i serà.

Que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.

El Camí

“Ets el meu fill, però arribarà el dia que el fill serà el pare, i quan així sigui, l’après serà saviesa, i la teva presència, la plenitud de qui et va crear. Mentre segueixis el camí acordat, pensa que mai estàs sol.”

No hi ha major transcendència en el ser que l’alliberament de l’humà per a donar pas al diví.

El temps de la matèria, permet tenir l’espai entre aprenentatge i aprenentatge pot haver confusió en el viscut, però quan la intencionalitat conscient es manifesta, la fe espiritual desvela la densitat que no permet veure la veritat, la llum en mig de les tenebres. No hi ha foscor en el teu camí, només ignorància permesa per la teva ànima per a arribar allà on la Voluntat Divina et va proposar per a la teva Ascensió. Tu vas accedir i desitjar tornar a la matèria per a finalitzar una etapa que va començà fa segles enrere.

Ara ets deixeble d’un Gran Pla Diví. El fill va creixent i obrint el seu cor. El dolor de la incomprensió es dissoldrà per a donar pas a la llum que habita en el teu interior.

El que entens com a foscor, només és la clau per a arribar a tu.

El que entens com a llum, ....part de la teva veritable naturalesa.

La incapacitat, moltes vegades, de saltar per una bassa que pot tacar el teu orgull i ego, no és part innata de tu, només la por de trencar amb el que vas ser i la novetat del benestar interior i connexió amb la teva veritable Llar. Sentir-se despullat del que portaves fins ara, et fa vulnerable, però a la vegada, fort pel teu nou inici a la teva vida. El que va ser un passat per a tu vivint-lo encara en el teu present, atura el teu caminar, i el camí acordat tenia com a condició el desprendre’t de tot allò que ja no et pertanyia segons la teva intencionalitat divina.

L’enlairament de la teva ànima permet endinsar-te allà on no havies estat o sentit fins ara. Les teves emocions es manifesten d’una manera sublim i intensa. Apareixen de noves i el confort interior que representen són desconegudes pel teu ser racional. La teva ment comença a obeir-te i sents una veu interior, cada vegada amb més intensitat i claredat. Saps que surt de tu, com si fossis tu qui s’expressés, però des del fons del teu ser més diví, una energia d’alta vibració està activant tot el teu potencial espiritual. El que s’entén com a dons només són part de les nostres eines per a portar a terme el qeu hem vingut a fer, i quan la consciència comença a ser una amb la consciència universal, llavors tot tu et converteixes en la saviesa del Pare.

 “Ets el meu fill, però un dia, el fill es convertirà en pare”.

Hi ha un sol camí. D’on l’iniciïs, pot semblar-te més llarg, dificultós, directe o dolorós. Tu decideixes. La predisposició, la teva intencionalitat y voluntat poden modificar aquest camí per a arribar a l’eix principal on tots ells conflueixen per a accedir a la divinitat. Pots començar quan vulguis i com vulguis, serà amb el procés que aniràs descartant tot allò que ja no sigui Un amb la Voluntat Divina, aquesta Intencionalitat de la qual tots procedim.

Quan el cor comença a calmar-se, la teva ment es tranquil·litza, i tot el teu ser sent una calma, una pau i harmonia immenses, llavors és que alguna cosa important està succeint a la teva ànima que et permet sentir els primers flaixos de la Llar en el teu interior.

El camí et porta al ple convenciment conforme allò que sents i perceps, així serà a la teva vida.

El camí et permet alliberar-te de tot allò que no et deixa ser tu i poder manifestar, així, la teva magnificència al món on vius. Aquesta és la grandesa de ser un mateix, Un amb la Divinitat que hi ha en tu.

“Ets el meu fill, però un dia, el fill es convertirà en pare”.

En cap moment has estat sol. No ens veies, però nosaltres estàvem aquí amb tu. Hem estat esperant una paraula teva per a poder ajudar-te en el teu camí. Estaves massa ocupat en la matèria. Amb el temps has arribar fins el teu present. Continuem amb tu, i sempre estarem a prop teu. Parla’ns i digues-nos el que vulguis des del teu cor. El lliure albir ha de ser respectat perquè tot sigui. Deixa’ns entrar a la teva vida perquè el teu ser pugui manifestar-se lliurement segons l’acordat.

No hi ha desincronització a la teva vida, en relació al que estàs vivint i el que viuen els que t’envolten. Tots esteu units i formeu una sola vida per a aquest planeta on us trobeu. Els vostres actes comporten una energia necessària perquè, en un altre moment, poder-la delitar més enllà d’on us trobeu.

Els vostres dies avancen, i us trobeu en la conclave de tot el demanat i desitjat al llarg dels vostres temps. Ara és el moment, per això, el camí sembla accelerar-se i els esdeveniments precipitar-se davant els vostres peus perquè el vostre cor discerneixi el que és vostre i el que no. Allò que no us pertany, deixeu-lo i recolzeu-vos en tot allò que beneficia a la vostra ànima. Deixeu la vostra racionalitat a un costat i permeteu que aquesta nova etapa en el vostre món sigui guiada pel vostre cor, Un amb la Llar.   

Per a molts, el camí s’ha acabat. Per d’altres, una remodelació. Tot el que succeeix en el vostre entorn és la reestructuració d’una nova Terra, on habitar-la permetrà a aquells que sigueu en ella, poder sentir la vostra naturalesa divina a cada pas i sensació obtinguda. Viure en harmonia amb l’entorn, serà clau per a materialitzar la Gran Voluntat Divina. Arribarà un moment, i aquest ja es troba a prop, que el que succeeixi dependrà de vosaltres, exclusivament de vosaltres. Tot i així, no us preocupeu, perquè sent qui sou, tot s’equilibrarà. Renaixerà un nou ser i una nova Terra, on viure en ella enlairarà les ànimes amb una acceleració major a l’actual.

El vostre planeta arribarà a ser el Cel a la Terra, i cada vegada hi haurà més espais per a poder-lo sentir. Sers evolucionats, del vostre món i de més enllà, compartiran aquest espai de la vostra galàxia, fent que la cort celestial es magnifiqui i augmenti els servents del Pare, no tan sols en aquesta terra, sinó al llarg de l’univers.  

Arribareu a conèixer a d’altres sers que us seran familiars. En el seu moment, en l’existència de cadascú, arribareu a connectar amb la veritable Família de la qual procediu, i tot això,.....perquè el fill es convertirà en pare.

Aquest és el camí.

Arribarà el dia que ens trobarem, i llavors, veurem la Llum del que aportem en aquesta dimensió actual, alegrant-nos per l’aportació feta des de l’amor, complint-se, cada vegada més, la Voluntat Divina, de la qual procedim.

Que l’Amor i la Pau siguin en tu. 

A punt!

Encara que el camí sembli pendent amunt, fixa la teva mirada al davant i veuràs la Llum que guia els teus passos.

El vell necessita ser alliberat per a donar cabuda al nou. Aquest deixar anar produeix aquests estats que tu tan bé coneixes per estar vivint-los. Si és així, malgrat tot, enhorabona perquè allò que hi ha en tu que frenava el teu caminar, s’està desprenent del teu ser.

Allò que surt, ens permet sentir i observar en el nostre entorn com la nostra vida sembla que alguna cosa estigui canviant o a punt de fer-ho. Per moments pot crear incertesa o dubte.

Ves al teu cor i trobaràs la pau i la calma d’aquests moments de neteja profunda en el teu ser. La solitud i el silenci són les teves aliades. Deixa que el teu ser, arrecerat en el teu cor, senti l’alleugerament i la tendresa del veritable ser que està a punt d’aparèixer en tu.

Ànims! La pendent només és l’instant de deixar anar l’obsolet. La densitat alliberada produeix aquestes sensacions que coneixes.

Tot va bé. Mantingues el coratge, perquè allò que t’espera serà el major tresor que podràs arribar a trobar.  

Des del meu cor, una forta abraçada i que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres. 

Harmonitzador d'ànimes

Conec a David. Ell és un harmonitzador d’ànimes. Dedica la seva vida a equilibrar a aquells sers i situacions allunyades segons la Voluntat Divina. És un servei permanent de la divinitat en aquesta dimensió.

David actua en la discreció. Aquells que se li apropen o van a ell, quan es tornen a allunyar ja no són els mateixos. La seva presència harmonitza les ànimes de tots aquells, adormits o havent despertat, necessiten l’abraçada divina de qui som realment. Ell és una font d’emanació celestial, vessant l’amor, la pau i la saviesa per a aquells disposats a escoltar. Sap quan parlar i manifestar la paraula.

És algú semblant a qualsevol ser que puguis arribar a veure pel carrer. Passa desapercebut quan camina entre ells.

La seva fortalesa basada en la Fe i l’abandonament absolut a les mans de qui ens va creà, fa que la seva activitat vagi més enllà d’unes sessions de teràpia, un sanador, vident, perquè res d’això és si el veieu com unes etiquetes terrenals. Res d’això és i tot ho és a la vegada, més enllà dels conceptes que podeu arribar a tenir respecte a cada etiqueta.

Alguna cosa especial succeeix quan ens trobem davant un ser amb aquest amor i lluminositat. Sembla com si fos el Cel manifestat aquí a la Terra. Tot tu tens la sensació d’alliberar el teu interior. Sents una immensa pau i una plena comprensió per part d’algú, ple d’humilitat i fermesa a la vegada.

Alguns dels qui el coneixen no poden etiquetar-lo. Els agradaria, però és que David pot arribar a ser allò que la teva ànima necessita. Just allò que necessites. Quan estàs amb ell, sap exactament el que necessites. Ser de poques paraules en el seu dia a dia, i tan precís i generós quan Déu es manifesta a través d’ell.

La seva energia allibera les limitacions del ser humà. Actua segons la intencionalitat divina. Sembla un humà com qualsevol altre, però el seu esperit sent la connexió amb allà d’on procedeix.

Conec a David, i puc dir que sap com fer servir l’energia i transmutar allò que se li demana des de les altures d’on ve. És un humà despert, conscient, amb la seva essència crística activa, i per moments, cada vegada més. El seu potencial va mostrant-se més sovint, anant a més. Ell demana més oportunitats per a poder activar el Cel, la divinitat, en cadascú, però de moment, el Pare ha decidit, amb la seva acceptació, que acabi un servei que li està portant un llarg (depèn de com es miri) període de temps. Ell vetlla pel seu esperit, la seva ànima, perquè aquesta sigui una amb Déu.

Quan algú es relaciona amb el cor, sap del veritable ser que és. Ell no protesta, ni es queixa, ni murmura de la seva situació, perquè sap que tot està en perfecte ordre i en el seu moment actual es troba just allà on ha d’estar.

Aviat començareu a saber d’en David.

Les crisàlides estan en la seva fase més àlgida, i quan aquestes s’esquerdin per a donar sortida a la papallona que hi ha en cadascú d’elles, llavors necessitaran a algú com aquest ser, Un amb la Divinitat.

David és un Mestre de mestres, esperant el moment per a la humanitat. Aquest ha arribat, i el nostre estimat ser sap d’aquests instants tan importants pel planeta i tota la humanitat.

En la saviesa de la paciència, la seva activitat és constant, sent la major part d’ella, en solitud i amb la Llar d’on tots procedim. Junts treballant pel Gran Pla Diví.

Algun cop ha arriba a dir:

-        És un honor servir al Pare. Em sento content i un afortunat en aquest món on tinc la meva casa actual perquè, poder viure els moments del Gran Canvi Planetari, la Llum de la Llar s’irradia a través de cors escampats pels cinc continents, sent un honor per a mi, poder ser canal de la nostra divinitat.

Les seves paraules són un bàlsam pels cors oblidats. És Llum en el camí i una esperança pel nou procedir de la nova humanitat.

Deixeu que segueixi el seu camí. En el seu moment sabreu d’ell. No el busqueu.

Per a mi és un honor conèixer-lo.

Al llarg del nostre estimat món estan ressorgint grans Mestres, però haig de dir que, per a alguns encara no és la seva hora. Està a prop, i ara el seu ser està portant a terme allò que pactaren en el seu moment, mentre no arribi la seva presentació al planeta. Les ànimes arribaran a saber d’ells, i qui us he comentat, és un d’ells. Ara els mestres estan preparant el camí, perquè els Mestres dels mestres s’obrin pas entre les multituds per a transmetre les ensenyances pràctiques del potencial diví que cadascú té en el seu interior. Serà la nova direcció a seguir en l’aprenentatge de connectar amb la nostra divinitat.

Deixem que tot segueixi el seu curs, perquè aquests sers saben del seu per què de la situació que es troben. Tot està en ordre, en perfecta harmonia. Mentre, res els falta. Seran els que transmetran les ensenyances pràctiques de la nostra veritable essència i deixin a un costat el coneixement per a qui els pertoqui.

Hi ha sers que semblen no ser, i així ha de continuar sent, perquè se’ls deixi tranquils i ells puguin exercir el que han vingut a fer. Ara necessiten el seu espai, les seves solituds i moments de connexió per a acceptar i estar del tot preparats per quan arriba la seva “posta de llarg”.

Obriu el cor.

Viviu des del cor.

Escolteu-lo i feu allò que us diu. Només així arribareu, d’una manera plena, a materialitzar el que només vosaltres heu vingut a fer i en plenitud.

La veu del vostre cor truca a la vostra portar per a ser escoltada. És ferma, clara i forta.

David és un exemple de viure des del cor. Res li falta, i la seva presència estova els cors endurits, donant calidesa per a brotar l’amor en ells.

Que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.