Conversa amb David

Fa temps que conec a David. En algun altre article publicat ja vaig mencionar el seu ser i us el vaig presentar.

Estant amb ell, ja fa dies, vaig pensar en fer-li una mena d’entrevista per a saber una mica més de la seva saviesa i poder sentir la seva energia, fet que, personalment, em fa sentir bé. Al final, aquí teniu el resultat de la nostra trobada.

Amb tot el meu cor, per a vosaltres:

-        Hola David!

-        Hola! – em respon disposat a aquests moments de conversa.

-        Estem vivint moments importants, de grans canvis per a la humanitat, el planeta i l’univers en si. No et preguntaré sobre el que succeirà, però sí m’interessa, cóm ho vius tu?

-        (Després d’uns instants de silenci em respon:) Cada dia és un regal que se’ns ofereix. Seria ingrat i de no ser agraït, el no acceptar-lo. Pensar en alguna cosa que pugui venir, a vegades ens despista del nostre present. És cert que ens trobem en un Ascensor de despertar les consciències per a poder connectar amb aquella part del ser humà, que no pertany a aquesta dimensió, però l’important és viure el dia a dia, sabent que allò que succeeix al nostre entorn és fruit del nostre interior. Per tant, sobre la teva pregunta, la resposta seria que visc cada instant com una benedicció que se m’ofereix, perquè el meu cor pugui indicar-me el camí a seguir a cada moment. També és cert que sento els flux que rebem més enllà del nostre planeta, però l’important som cadascú de nosaltres. El que passi estarà en consonància amb el que sentim a la nostra casa interior. Allà, en la calidesa de la nostra llar interior, sentirem l’amor del qual vàrem ser creats. Una vegada ens trobem emparats en aquest sentiment, el nostre cor ens parlarà. Quan ho faci, llavors ja sabrem el camí a seguir.

-        No estàs alterat, nerviós o emocionat?

-        Ja t’he dit abans, que sento les noves energies en mi. Sento l’emoció del que s’està vivint en aquesta dimensió, així com el que succeirà. Conec el camí. Hi ha alegria en mi perquè el sentit de la vida continua el seu curs i allò pel qual ara tu, jo i ara tots ens trobem en aquests moments aquí, encarnats, està arribant al moment més àlgid per a poder veure allò que pel que les nostres ànimes han estat experimentant aquesta dimensió.

 - …

- Sí, estic emocionat perquè sento l’amor més intensificat en mi. Hi ha més consciències despertes i això fa que succeeixi el que està succeint en el món. Veig una obertura del cor, cada vegada en més persones. Això m’alegra.

-  El teu ritme de vida ha canviat? Estàs fent alguna cosa diferent per trobar-nos en aquest final de Cicle que s’apropa?

- Tot final comporta que abans hagi hagut un principi. És un procés, i en el seu moment la meva vida em va portar a un servei que ja està a punt de finalitzar. Has de pensar que l’ànima desperta és guiada per un fi superior, i que es lliure a les mans del sentit de la seva vida, el motiu pel qual ha vingut a aquesta encarnació. A mesura que un ser desperta la seva consciència va veient com la seva vida ja no és la seva vida, i que aquesta mai li ha pertanyut. Quan som capaços d’adonar-nos que cadascú és un ser diví, la visió de la vida no és com el món que vivim ens ha induït a veure-la. Cadascú té un camí, i quan els lliurem a aquest, des de la saviesa que aporta la consciència, llavors, et deixes portar pel que sents en el teu interior. El procés que estem vivint abraça a tots, i segons el grau de despertar que cadascú tingui, amb les seves resistències, pors o disposició que tot sigui, viurà amb més o menys intensitat i fluïdesa el procés – comenta amb la seva veu tranquil·la i serena. A continuació prossegueix: Per a mi, cada dia és una oportunitat de saber que tot està anant segons el pactat. Repercuteix en mi, com en tots, el fet d’anar integrant aquestes noves energies que rebem. (Pausa). Acabant de respondre a la teva pregunta, més que fer coses diferents, personalment, sento diferent i noto com la divinitat que hi ha en mi està demanant pas amb més insistència i més sovint – acaba dient-me amb un somrís.

-  Portes una vida de servei constant, i sabent de la teva vida, sé que el que fas moltes vegades no és acceptat o comprès per aquells que porten una vida concreta, fruit d’una rutina o convencionalisme social, acceptant allò que els han dit de com comportar-se o fer. El que fas i com ho fas, no et preocupa que estiguis al marge de tot l’establert?

-El peix està al marge de tot el que succeeix a la terra? El lleó està al marge del que succeeix al fons del mar? Cada ser que habita aquesta planeta té la seva funció. Tots i cadascú d’ells, de nosaltres, ens trobem en el lloc adequat per a poder ser i mostrar-nos al nostre entorn. Tots tenim un potencial que necessita d’un entorn apropiat per a poder-lo expressar. Cadascú està relacionat amb tots els altres, per tant, allò que un faci, repercutirà en tots els altres. El lleó té els seu espai i el seu sentit d’existir, així com el peix o el ser humà. Tots units amb les nostres particularitats per a poder enlairar a la resta de la nostra família. Cada membre necessita ser ell per a fer que tot funcioni. Hi ha algú estrany amb el que fa? Bé, el peix pot pensar que a qui se li ocorreix sortir fora de l’aigua i viure allà on calenta el sol. El lleó pot pensar que només existeix la sabana africana. Més enllà no hi ha res més i que el mar, l’oceà, és un món imaginari, irreal. Ves el que vull dir? Cadascú està en el lloc perfecte segons és, i tots alhora, ens estem ajudant a que tot sigui. Que jo tingui una vida diferent a la teva o a la de molts altres, això no és important sinó un regal que la vida ens ofereix perquè tots puguin ser ells mateixos. Les diferències des del cor, ens atrauen i ens uneixen.

-   ...

- Em sento un més amb tots els que m’envolteu. Sento la Unicitat amb tots vosaltres, amb tot. No hi ha diferència entre un ser i un altre. El que ens distingeix és el grau de consciència, no el ser en sí.

- Quan parles de consciència, parles de..... – pregunto deixant la frase sense acabar.

-    Recordar! – em respon. El fet de recordar fa que el que ara és novetat i interès per part de molts, sigui normalitat. Recordar és un dels motius de la nostra presència aquí.

- Quan més recordem qui som, més serem nosaltres i tindrem accés a la saviesa. És això el que vols dir?

- Més enllà del coneixement es troba la saviesa. La saviesa no procedeix d’aquesta dimensió, sí el coneixement. Per a recordar hem de començar a conèixer-nos, i per a conèixer-nos, hem d’aprendre a estimar, a estimar-nos i obrir les portes del nostre cor. Hi ha qui delega a la ment allò que li correspon, no més. Qui ha de dirigir les nostres vides és el cor.

- Parles bastant del cor, per què?

- Quan deixem que el cor ens guiï, les nostres vides fan un gir en relació a com la vivíem. El cor està relacionat amb la nostre part més intuïtiva, i aquesta, està íntimament relacionada amb el ser superior que cada un és. Deixant que el nostre cor ens guiï, estem fent que la nostra divinitat ens guiï. Quan així és, comencem a donar-nos compte  que allò que hem estat vivint fins ara ha estat una il·lusió basada en el creure que nosaltres som limitats. 

- Els temps actuals fan que valorem més la nostra part intuïtiva, perceptiva, que no la nostra racionalitat – dic.

-  Cert! – intervé. Aquest Gran Despertar representa la presència del cor. Quan més es tingui en compte, cadascú anirà obrint la porta de qui és.

- Mentre, es viu en una il·lusió – afegeixo.

-  Quan no estem actuant segons el nostre ser, el camí sembla més llarg.

- Per què diries que succeeix això?

-  Quan fem alguna cosa sense uns fonaments ben aposentats, al final hem de desfer-los i apuntalar-los per a fixar-los. Es necessita més temps per a estar i ser on hem d’estar i ser. Quan hi ha un camí i vols prendre una drecera, surts del camí i moltes vegades arribes, o bé a un penya-segat, o a un altre camí sense sortida. Per a continuar la nostra experiència, hem de tornar enrere per a recuperar el que vàrem deixar. Tu (referint-se a mi), fas sevir la paraula distorsionar. Seria això. Al distorsionar la visió de la vida, ens fa prendre decisions, no sempre les més adequades, i això representa, en el seu moment, rectificar. Aquest rectificar vol dir tornar a enrere a prendre el rumb de la nostra vida, i si veiem que el vaixell s’enfonsa per excés d’equipatge, hem de fer neteja, buidar el nostre ser de tot allò que no ens pertany. Per això el camí sembla més llarg. Per això he dit abans que el nostre cor ens indicarà quina direcció prendre i com fer-ho. 

- Viure és tan fàcil i senzill! – comento.

-  Això és el que està succeint en aquests moments. Les persones estan obrint els seus cor i fent fàcil i senzilla les seves vides. La consciència apareix i cada un posa rumb al que ha vingut a fer.

- Gràcies David per permetre aquesta conversació i que pugui ser publicada. Hi ha alguna cosa que vulguis dir per a finalitzar aquest encontre?

-   La gent espera, i aquest esperar pot arribar a desconcertar, no adonant-se que allò que esperen ja ho tenen. Recordar és el camí. (Pausa). Penseu que l’Amor ja es troba dins de cadascú. Amb ell, qui sou es manifesta.

- Gràcies David.

-   Encantat d’estar aquí i de donar-me aquesta oportunitat per a estar una estona amb tu i amb tots aquells que llegiran aquestes paraules. Gràcies.

-        A tu. 

-