Sentir el Cel en vosaltres

Aquí estic. No és període de preguntar tant, sinó de sentir i deixar que tot sigui. Viure el dia a dia et permetrà veure el recolzament i la saviesa de l’univers al teu entorn.

El nostre ser atrau d’una manera inusual tots els elements i senyals perquè el teu cor pugui adonar-se que no està sol i  la Llar està treballant al teu favor. Comencem a traure i manifestar coincidències com no havien estat fins ara. La nostra capacitat de creació s’activa fins a portar-nos al punt clau per a veure manifestat el nostre interior al nostre entorn, aquest món no visible però sí envoltat per una força amorosa que recobreix tot allò que surt del nostre cor i és una amb la Voluntat Divina. Així jo ara, em trobo sentint aquestes paraules i sensacions dins meu, recordant en un instant la saviesa que es troba dins meu degut a una instrucció acurada i adequada segons la meva ànima.

Em sento caminar per terra ben aposentada, on els pilars són forts i ben arrelats a les estructures divines de l’existència. Avanço amb pas ferm i decidit. Sé que haig d’anar endavant. Potser no sé els detalls de tot el trajecte, però si, amb ple convenciment i certesa la direcció i moments claus d’ell. Sé que m‘estic dirigint vers allò que sent el meu cor i rebo de més enllà de la meva racionalitat.

Avanço deixant enrere la meva condició humana, i us puc dir que mentre ho faig, no estic sol. Envoltat de sers plens d’amor i lluminositat, em mostren la familiaritat de les seves presències en relació a mi. A mesura que avanço, tot es torna més clar, amb una sensació de senzillesa, nitidesa i capacitat de poder crear segons la meva voluntat, com si aquesta estigués unida a una de superior, amagada de les ànimes encarnades, a no ser que una d’elles desperti i enlairi la seva vibració de la matèria que es troba per adonar-se.

Avanço, però em sento portat, alhora. És com si em portessin amb l’acord de la meva intencionalitat manifestada.

Continuo caminant amb pas ferm, amb un calçat tot terreny, on res pogués aturar el meu ritme i el meu avanç. Sento la fortalesa dins meu, i una sensació de absoluta protecció, però no perquè algú em protegís, sinó perquè no hi ha res que pugui alterar la meva voluntat.

Qui són amb mi semblen indicar-me el camí a seguir. Jo només faig que continuar i continuar sense pausa i amb la decisió presa de voler arribar on em dirigeixo.

Quan es transcendeix la humanitat, s’obra la porta de la divinitat. Llavors, la Veritat surt a la Llum, perquè res li fa ombra. Quan hom és un mateix, tot flueix i les portes tancades s’obren; el que s’ha vingut a fer es realitza, i l’enteniment del per què d’aquest instant que et trobes s’inclou en cada respirar de la teva quotidianitat. Tot és al moment, sense espera, i allò que sembla que així sigui, només és la preparació del teu entorn per a la teva manifestació a ell. A vegades hom necessita una reestructuració interior. Res s’atura. Tot avança. Ens pensem que podem estar aturats, però res més lluny de la realitat. La Voluntat Divina està actuant al teu favor en tot moment. Bé per un motiu o altre, el teu ser i el món va anar transcendint, cadascú al seu ritme perquè tots formin una sola Família partint de l’essència innata que cadascú és.

Quan vas en tren, segur que et planteges perquè no estàs fent res? Doncs el mateix succeeix quan la teva ment et vol trair i inquietar-te perquè no estàs on el teu ego vol o no aconsegueixes quan tu vols allò que demanes, que no sempre és el que necessites. Les incongruències pertanyen al ser humà, no al ser diví que hi ha dins teu. Quan la ment es manifesta, el ser s’anul·la, i quan el cor et parla i portes a terme allò que et dicta, llavors...........tot és possible!

Em trobo, en aquest espai intemporal que sóc ara, amb molts altres sers, alguns d’ells ja desencarnats. Estan allà somrient-me, pel fet d’estar allà amb ells.

-        Estan aprenent – sento que em diuen en relació a les ànimes desencarnades.

Sento al meu costat a tots aquells que tutelen la meva ànima.

Sento la força interior de la meva naturalesa conforme tot serà realitzat segons el sentit en el meu cor.

No em trobo al que es coneix com a Cel. Jo Sóc el Cel! No espero arribar a ell, o vulgueu que vingui a vosaltres, perquè vosaltres sou el mateix Cel! No! No és una qüestió de coneixement i saber-ho, sinó de sentir-ho! S’ha acabat el fi de saber i saber, de tenir coneixements espirituals. Aquest període ja ha acabat. Ha arribat l’hora de sentir i experimentar qui sou dins vostre. Durant anys molts de vosaltres us heu dedicat a aprendre coses i fer cursos i cursos, però aquesta etapa d’adquirir i no anar més enllà, té els dies comptats. Ja no cal aprendre més nocions sobre nosaltres o el ser humà. Ha arribat l’hora de SENTIR la vostra pròpia naturalesa i obrir la porta de la vostra divinitat perquè és manifesti. Quan se sent, se sap de nosaltres mateixos, la nostra procedència i la Llar. Quan t’adones, no ets part de la Llar, sinó que tu també ets la Llar, i que la Família es reuneix, llavors els sentiments i sensacions més subtils i enlairades guien la teva vida. La teva vibració s’enlaira perquè estàs a prop, constantment amb aquells sers anomenats celestials, i no tant sols estar a prop, sinó que tu ets un d’ells, i llavors......TOT ÉS AMOR!

Tu ets Amor i la Font de Llum tant necessitada per a tu mateix i el propòsit diví pel qual estàs aquí i existeixes.

M’agradaria agafar-vos a tots de la mà i portar-vos aquí on sóc, sentint el que sento. Llavors les vostres vides canviarien per sempre d’un instant a un altre. Llavors perdríeu totes les pors, i les resistències i egos subliminals que actuen a la vostra vida desapareixerien, allunyant-se del vostre ser, com quan deixes anar un globus i aquest es va enlairant i enlairant fins a desaparèixer de la vostre vista.

Sou tan grans i divins, que els vostres ulls i la vostra condició humana no us permet veure la majestuositat del vostre ser. Les situacions que viviu les experimenteu perquè creieu en elles, però res d’això pertany a la vostra naturalesa divina. Fins i tot, aspectes adquirits sobre la vostra naturalesa van més enllà del que us penseu i creieu.

No és tan important el que feu, sinó les energies que despreneu i aporteu a la Terra, i aquestes estan en consonància i relacionades amb el que sentiu. Aquest és part del sentit de la vostra presència en aquesta encarnació.

Ara, amb ells, i des d’aquí estant, us transmeto el meu amor, la meva pau i serenitat per a tots vosaltres. Qui són amb mi també us envien el seu amor i em comuniquen que us digui que allò que espereu no vindrà perquè es troba dins de cadascú. És a través de la clau de la pau, amor i lliurament absolut a les mans de qui us ha creat, que podreu alliberar-vos d’aquest ser dens, feixuc que es regeix per una racionalitat degut a les vostres pors.

Em continuen dient que res d’això existeix en la vostra llar interior. És fruit de la vostra ment no ensinistrada, com a resultat de les resistències a finalitzar amb la vostra somnolència.

No us identifiqueu amb res de la vostra dimensió.

Sentiu qui sou, i llavors ens sentireu a nosaltres i qui sou en veritat vosaltres mateixos – em continuen dient.

Des del meu cor, que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.