Trobada amb David

Novament amb vosaltres per a mostrar-vos un nou encontre amb David.

A continuació una conversa obtinguda en un dels nostres encontres habituals. Res sobra, tot alimenta.

-        Hola David. T’agraeixo aquests moments on obres les portes del teu cor i la saviesa de la teva humilitat per a poder delitar-nos amb les teves paraules. Segur que molts agrairan poder-les llegir. Què creus sobre allò que els ser humà encara no veu?

-        Per a poder veure, s’ha d’obrir el cor. A la teva pregunta, la resposta seria que encara no veuen la necessitat de viure des del cor i delegar la ment al paper que li correspon. Quan més sentim i recordem qui som, més anirem obrint i connectant amb la nostra essència mes intuïtiva. Hi ha coneixement, però recordar que el coneixement és per a aplicar-lo, encara no tots estan preparats per a donar aquest pas. En el seu moment el donaran, però en aquests nous inicis falta la visió sense el nostre passat.

-        Vols dir viure sense les influències del nostre passat?

-        Som present. Com podem ser present si arrastrem el nostre passat amb nosaltres i ens plantegem un futur incert? El nostre cor és present, i només en el present podem veure la realitat. Quan aquesta està distorsionada pel que va ser i les preocupacions del que serà o volem que sigui, des de la preocupació, llavors, no vivim plenament. Al no viure conscientment, deixem de veure l’important a cada instant. Al no veure, distorsionem degut al filtre que portem.

Després d’una lleugera pausa continua dient:

-        Quan no veiem el nou, ens aferrem al conegut, i no sempre allò que coneixem és l’adequat pel nostre instant actual. L’univers està en constant moviment i transformació. Nosaltres, com a part de l’univers, també som empesos vers aquest canvi interior. El fet d’ignorar el nou, no implica la seva no existència. Tancar-nos en el nostre passat, o el que és el mateix, tancar-nos en tot el que hem viscut o representa la veritat, només part del nostre aprenentatge, havent-lo fet o no, però només una part del nostre procés, no del general. Per tant, aquells que generalitzen estan abduïts pel qeu va ser la vella energia. Abans ja he comentat que l’univers està en constant evolució, expansió. Pel sol fet de no poder-lo veure amb els nostres propis ulls, a simple vista, no vol dir que així no sigui. Científicament ha estat constatat, encara que l’ull humà, sense aparells no l’hagi pogut apreciar, encara que sí notem aquest canvi en nosaltres.

-        De quina manera?

-        Hi ha una simptomatologia en el nostre cos degut als canvis d’energia que en ell es produeixen. Cadascú pot predisposar-se a aquests canvis o no. Aquells que així ho han desitjat, comencen, uns amb més claredat, assiduïtat i intensitat que d’altres, a notar certs símptomes en les seves biologies com a canvi vibracional de les seves energies. Des de sensacions de nàusees, mareigs, mals de cap, pèrdua de la gana o insomni, per a nombrar algunes de les pautes que poden arribar a aparèixer. Totes elles són mostres d’un canvi vibracional de les seves energies.

-        I això ens porta a....?

-        Quan estàs desplaçant-te amb una bicicleta i et regalen una moto, quina diferència hi ha entre una bicicleta i una moto? Doncs aquest pas ens permetrà manifestar certes capacitats qeu ara podent estar, diguem-ne inactives, i fer que s’activin per a arribar a mostrar el nostre potencial diví.

-        És a dir, ens activen el nostre ADN?

-        Preparen el nostre ADN i una vegada preparats i disposats a acceptar el nou, la seva activació.

-        És ara els temps d’aquest procés?

-        Sí. Però hem de recordar que sense la nostra voluntat, el que coneixem com a lliure albir, no hi ha activació. Cada un, amb la seva consciencia pot donar el permís o no. Quan vivim en el passat, tot es bloqueja, i aquesta activació es demora fins que estem preparats pe a acceptar-la.

-        Quan hom veu la necessitat que així sigui?

-        Quan el seu cor li parla i comença a escoltar la seva veu. Això succeirà quan la seva ànima estigui preparada per a donar nous passos.

-        Permetre’m que insisteixi per a desglossar-lo més encara: quan comencem , segons tu, a escoltar aquesta veu?

-        Quan has decidit no patir més i voler el millor per a tu. Llavors el teu cor t’ho farà saber. Sentiràs un impuls vers el nou, volent deixar enrere el viscut.

-        Quin paper tenen les resistències, les pors i els dubtes?

-        Aquestes dues darreres formen part de les resistències de l’individu. Quan decidim passar per sobre de les pors, sense importar-nos el que ens pot arribar a succeir, i m’agradaria que s’entengués aquesta expressió, en el sentit de deixar-te anar del tot, alliberar tot control, llavors quan ens deixem anar del tot, l’univers ens recol·loca en el lloc adequat per a arribar a nosaltres.  

-        Hi ha persones que volen però no estan disposades a deixar anar i deixar de controlar.

-        En el seu moment ho faran. Alguns serà ara, i d’altres, més endavant en altres encarnacions. Hi ha altres aspectes a tenir present, perquè una situació no està composada per una sola lliçó o aprenentatge. Cada fet que vivim ens aporta claus per a obrir diferents portes, com diries tu, Jordi.

-        Voldria preguntar-te si tu estàs pendent de tot el que succeeix en el món i com ho vius.

-        Quan vivim el present, sents la naturalesa divina. Quan la sents, et trobes amb la Veritat de tots nosaltres. Allò que els mitjans audiovisuals ens ensenyen i mostren, només és la parcialitat d’un Tot més enllà del terrenal. No podem fer-nos nostre allò que és parcial com el total i el normal. Més enllà de l’enunciat, hi ha contingut l’amor de pertànyer a un Pla Superior. Som divinitat. Creus que la nostra divinitat pot identificar-se amb el terrenal? El nostre cor ens farà veure i discernir el sentit i el camí a seguir a cada moment.

Després d’uns instants prossegueix:

-        La Veritat resideix en el nostre cor. Ell ens parlarà d’ella. El dolor i les injustícies no pertanyen a la nostra essència. Recordar ens portarà a veure la Llum del que ens envolta.

-        I el dolor del que veiem cada dia? Què penses d’ell?

-        L’arbre es lamenta dels fruits no recollits que hi ha al terra, veient-los des de la seva alçada? No es lamenta pel que no s’ha aprofitat. Sap que tindrà noves oportunitats. Així el ser humà ha d’actuar. L’arbre flueix i allà està, sabent que vindran nous fruits, i que els que ara veu tirats al terra ja no són aprofitables. Intenta estar ben arrelat i absorbir l’energia de la terra i la humitat i la pluja del cel. A la propera estació donarà nous fruits, millors i més abundants que en un passat. El ser humà es lamenta per tota “remodelació del seu hàbitat”. Es queda amb els moments de no estar bé, quan la finalitat del que li està succeint el portarà a un esglaó, o més, del seu procés actual. (Pausa). No podem dir que la part és el Tot. Aquesta part ens portarà al Tot, i nosaltres, cadascú de nosaltres som responsables del que succeeix. La nostra responsabilitat aplicada ens portarà a aquests fruits més suculents i en abundància que anteriorment he anomenat.

-        Res és el que sembla – dic.

-        Un nadó sempre serà nadó? Clar que no, perquè anirà creixent segons vagi vivint i experimentant. El seu entorn tindrà molt a veure amb el seu procés. Passaran els anys i ja no serà un nadó. El ser humà a vegades continua pensant que sempre serem nadons, però no és així, perquè creixem i tenim les oportunitats que necessitem, cadascú en el seu moment.

-        Què ens diries pel nostre dia a dia?

-        Tots busquem la felicitat. Tots volem sentir-nos bé i tenir de tot. Aquest buscar, voler i tenir potencia les nostres limitacions perquè estem expressant a l’univers que no som feliços, no estem bé i no tenim. Sense adonar-nos estem activant una energia que no pertany a la nostra naturalesa. Si jo et digués que som Amor per naturalesa i tenim al nostre abast tot el que necessitem, potser molts no s’ho creguin, però així és. Si en menys de desitjar, voler i buscar en el nostre entorn on es troba la clau que ens pot arribar a satisfer les nostres necessitats, deixéssim de perdre el temps? ¿Cóm podeu voler buscar alguna cosa quan ja ho teniu? Senzillament, no és que no ho tingueu, sinó que no ho veieu. Tornant al començament, no veiem l’essencial a la nostra vida perquè encara volem organitzar-la i controlar-la. Volem que sigui com nosaltres volem, i quan així succeeix, el nostre passat es fa present. (Pausa). Quan comenceu a recordar qui sou, anant al vostre interior, llavors començareu a adonar-vos de la il·lusió a la que heu estat vivint.

-        Gràcies David, novament per aquestes paraules, que com bé ja et vaig comentar, amb el teu permís les publicaré. Gràcies.

-        A tu.