La força del Sentir

Arribo dalt de tot. La pujada ja ha finalitzat. El bosc comença a despertar. Camino entre senders emmarcats per arbres disposats aleatòriament i marcant ben bé el camí, la direcció a seguir.

Ara arribo dalt de tot, acabant amb una mena de clariana amb vegetació envoltant-la com si dibuixés una mena de cercle, continuant el camí a l’altra cantó d’aquest espai.

He arribat fins aquí. La plenitud d’aquesta primera hora del dia i allunyat de tota humanitat, em fa sentir aquell qui sóc jo i la presència i unitat amb la natura i els sers que l’habiten. És com si fos Un amb ells. Aquí em sento plenament, com si em trobés a la Llar. En el silenci de qualsevol soroll civilitzat, aquí en plena natura sento la meva essència obrir-se i deixant-se anar sabent que es troba en un lloc ben familiar: La Llar. L’abandonament és absolut. Reconec la Llar allà on sóc.

Ben l’arrecerament del meu ser en aquest espai de la natura fa que m’adoni, una vegada més, aquell qui jo sóc i el que és important a la vida. La meva presència no és en va i la sensació d’una plenitud serena i amorosa envaeix cada racó d’aquest indret on ara sóc, on encara el sol no ha acabat de badallar i enlairant-se del tot. El fred de primera hora del matí, fa encara més, els instants com a únics, degut que pocs són els que gosen venir-hi a aquestes hores tan matineres.

Sento pau i harmonia dins meu. Sento Jo Sóc Jo, Un amb tota vida que m’envolta. Són moments únics, plens de familiaritat no terrenal i allunyat de tota civilització. Jo, sol i envoltat pels meus germans i acompanyants d’aquesta vida encarnada que ara em trobo.

Continuo les meves passes i m’adono de l’altitud que em trobo. Estic en els cims d’aquell indret dels mapes. Sol i acompanyat. Sento la puresa d’aquests instants. La vida que m’envolta em saluda amb la seva presència, engalanant la meva essència i fent que els records de qui sóc i d’on vinc es manifestin ara i aquí.

M’assec. Em quedo una estona assegut sentint la meva presència en mig d’aquell paisatge i contemplant i sentint la gratitud de l’univers vers nosaltres. El silenci abraça tot el que puc arribar a abraçar amb la meva mirada. El temps s’atura i el meu interior s’eixampla. Sóc Un amb allà on sóc.

Assegut veig que ells, germans de la Llum, van arribant posant-se al meu costat, envoltant-me. Són moments on la família es reuneix. D’arreu van arribant. Les seves llums i presències semblen fer un conjunt complert amb el lloc on em trobo. Tot és puresa, vessant un gran amor per la carena on ens trobem.  La Llum i l’Amor de la Llar és present quan obres les portes del teu cor.

Sento. Res més que silenci ple de sensacions i sentiments sublims més enllà de tota terrenalitat ocupen el seu lloc. Jo els accepto i deixo que em recordin d’on vinc i el sentit de l’existència.

Com multitud asseguda dalt de tot de la carena observant més enllà de la vall, una llum il·lumina aquell indret, irradiant-se per tot el territori que divisen els meus ulls. Tot s’il·lumina. Jo Sóc, Jo Sóc, Jo Sóc.

Sento la presència de la Llar manifestant-se. No hi ha major plaer pel nostre esperit que sentir la Llar en nosaltres. Llavors, tot allò que no ressoni amb l’alta vibració, desapareix, sabent el ser, sens dubte alguna, que tu no ets qui et penses que ets i que el que estàs sentint en aquests moments aquí dalt no pertany al món que vivim. Tot és pur i clar. Només sents el present, amb tota la seva plenitud, adonant-te que en el fons, sempre hem estat present i que la creació d’un passat o el futur ens ha confós i ens ha apartat de la nostra essència.

Aquí tornes a connectar amb qui ets. Més enllà dels teus sentiments actuals, res existeix, perquè saps, llavors, qui ets tu i què representen aquells que són amb tu, plens de llum i un amor pur i incondicional. Tu et converteixes en un amb ells i el temps desapareix, fonent-te amb la intensitat d’una experiència més enllà del mundà. Tu ets molt més qui sembles ser.

Estant aquí on estem, ens fa adonar que el vàrem dels nostres patrons de vida són circumstancials i que, en veritat, allò que és important se sent, no es veu i ni es té,.....senzillament se sent. Aquest ha estat un dels grans regals que qui ens va creat ens va donar. Al sentir la intensitat del present, sentim la divinitat que som. Una vegada així és, llavors, les portes de la creació i l’amor s’obren de bat a bat, deixant pas a qui hi ha en nosaltres, arrecerat en el fons del nostre interior. Com una papallona lluminosa i de colors brillants, emergeix del nostre cor i ens mostra el veritable ser que som. Quan així és, ja no dubtem i ens adonem de la plenitud del nostre potencial pel sol fet de ser creats des de la divinitat.

Les melodies de l’univers comencen a sonar, i el teu cor sap que ets benvingut i acceptat per tots aquells que t’envolten. És honrat i valorat per la teva sola presència on ets quotidianament. Com si t’alliberessin de la teva ment racional i et portessin al llindar d’una nova dimensió, així et sents inicialment quan tu ets tu i sents aquell qui tu ets.

La intensitat dels moments és serena, amorosa i indescriptible. Quan algú ho viu, llavors sap el que vull dir o sento en aquests moments. A vegades s’ha de viure i sentir alguna sensació o situació per a comprendre-la, perquè cadascú, dins de la amorosa intensitat, li permetrà obrir una porta o una altra segons el camí de la seva ànima; ara bé, tots sabran que la Llar existeix i són part d’ella, encara que estiguin encarnats.

Sempre hem estat acompanyats des de l’Amor. Mai hem estat sols, ni ho estarem. La solitud és un estat de no-connexió amb un mateix. Quan depenem del nostre entorn, ens allunyem de nosaltres i creem el que coneixem “solitud”. És cert que una bona amistat t’ajuda en moments determinats, però continues depenen d’ella o elles, per a ser tu. Quan sents la Llar en el teu interior, quan sents l’Amor en tu, llavors, és quan la teva vida canvia i t’adones que tu ets la font de tota vida, ets font d’amor i creació. Tu, en el fons, ets la font que busques en el teu entorn. Ja es troba dins teu. Quan t’endinses en el teu ser, el teu cor, llavors ell et parla d’aquesta emanació de puresa, saviesa i amor que hi ha en tu.

Per tot això, us vull dir que una de les claus per arribar a conèixer qui som realment, és el fet d’endinsar-nos al nostre interior, fer grans passejades per la natura i contemplar la bellesa del nostre entorn, sigui quin sigui aquest.

Quan sentim amor, només amor podem atraure i crear.

El silenci i la quietud interiors obren les portes de la veritat del nostre ser.

Des d’aquest estat que ara em trobo, us convido a iniciar aquesta nova etapa a les vostres vides aprenent a SENTIR allò que volem. El SENTIR ens obrirà les portes de bat a bat, per a materialitzar el sentit des de la força del nostre cor.

Des del meu, desitjo que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.