Des del cim de la Creació

Els vents bufen cada vegada amb més força. S’apropen els símptomes dels primers canvis a la vida de molts. No descartis que tu puguis ser un d’ells.

En el més alt del cim, on l’àliga dibuixa els seus cercles per sobre teu, més enllà de la teva presència, puc sentir les primeres manifestacions del Gran Canvi anunciat. Anys d’esforç s’han necessitat per a poder arribar fins a aquí. Incomprensió per aquells que ens envoltaven, burles, cert menyspreu en les seves paraules cap a tu i una infravaloració del nostre ser, ens han portat a un enlairament de l’esperit que residia en nosaltres.

Els meus somnis m’han portat al més alt en aquests moments per a la meva ànima.

Sento la melodia celestial que amaina el meu ser, asserenant el meu esperit i sentint la Unicitat i l’Amor d’on procedeixo.

En el més alt d’aquest cim contemplo la bellesa de la creació i el silenci de la naturalesa, amb la vida resident per a alertar a la meva consciència conforme mai s’està sol. No només els meus germans de la naturalesa sento en mi, sinó també, a aquells altres germans procedents de la Llum que m‘acompanyen allà on vagi. Ara estan aquí amb mi. Tot és serenitat, pau, calma i harmonia.

Com ànimes celestials assegudes en el més alt d’un penya-segat, on es divisa la representació del ser que sóc, just allà em trobo amb els meus germans de la Llum, tots quiets allà, mirant com un nou dia s’alça per a la comprensió i el caminar dels humans. Pau! Absoluta Pau en els nostres cors units!

Amb mi estan els germans i mestres de la Llum que en el seu moment, i ara, estant tutelant la meva ànima en aquesta encarnació. Sento les seves presències en mi i el seu Amor emanant dels seus cors vers el meu.

Són moments de trobada per a saber que els canvis desitjats per cada ser humà han estat escoltats i posats en vereda per a la seva realització.

Hi ha un silenci profund, sagrat entre nosaltres, però sentint la Llar que tots som en cada un dels presents. És com una manifestació de totes les peces del meu ser. Junts, allà, sentint la unió de la Família.

Giro el cap i em veig envoltat de sers de Llum que m’estimen i m’accepten tal com sóc, sentint-se, cadascú, content, amb gran alegria per estar allà amb ells.

Mirant a la llunyania, puc veure en d’altres penya-segats, altres sers com jo, envoltats d’una gran lluminositat. També ells estan envoltats per aquells que tutelen les seves vides i la Llar.

Com escampats en las altures, es veuen concentracions blanquinoses semblants a la meva. M’alegro per ells.

Des d’aquí m’adono com el món no està sol, així com ben sostingut per aquestes llums que representen els pilars de la nova Terra i la Humanitat.

De tant en tant ens adonem que no estem sols, i junts, en el silenci i la presència, cadascú va irradiant la seva llum i el seu ser allà on es troba, transmutant en la discreció, la majoria de les vegades, la densitat terrenal en energies d’alta vibració. No esteu sols. Legions d’àngels estan al vostre costat i altres sers, procedents de les altes esferes de la Llum, guien els vostres passos i us protegeixen de les adversitats que podeu arribar a viure. Els vostres cors estan alertats i activats per a discernir el camí adequat per a portar a terme el vostre paper en aquesta experiència terrenal degut a la vostra intencionalitat.

Em satisfà veure com som més dels que ens pensem per a poder canviar les energies d’aquest estimat món físic. Les consciències van despertant de l’alletargament invernal dels temps on la dualitat es trobava fortament arrelada en el nostre ADN.

El Despertar ha provocat l’activació de les capes del nostre ADN i els nostres arxius akásics. Hi ha una evolució en el ser humà que el porta a la seva consciència divina, a obrir les portes per a connectar amb el veritable ser que és i la seva divinitat pot ser, no només activada, sinó també, manifestada.

Ens dirigim vers un nivell vibracional més alt, més pur de la nostra estimada Terra (Gaia). Aquest enlairament és fruit, en part, pel camí d’Ascensió recorregut per sers humans en fase de transformació que l’habiten. Som part d’ella, i ella de nosaltres.

Des del cim on em trobo puc sentir la connexió que hi ha en cadascú dels assistents des d’on la meva visió pot percebre. El meu sentir em porta més enllà del visible i veig com per arreu van emergent altres sers que fins ara es trobaven a la discreció i en un segon terme, obrint-se pas entre les seves vivències externes a través de la connexió amb els seus cor.

Hi ha un gran i unificat batec del cor de la Terra i els que l’habitem. Comencen a bategar a l’uníson. Quan tots s’hagin unit a aquest ritme procedent de la Creació i la Voluntat Divina, llavors, la Terra s’enlairarà fins aconseguir el màxim nivell d’harmonia, pau i vibració. Llavors, els sers humans deixarem aquest lloc per a anar a residir més enllà de les nostres limitacions físiques. Llavors ja no tindrà sentit viure en aquesta dimensió.

Alguns encara necessitaran acabar d’experimentar en la tercera, però no serà en Gaia.

Des d’on em trobo, no hi ha cabuda dedicar moments per a aquest fi, perquè sentir el present és el més important per a la nostra existència. Sentir la presència de la Llar en nosaltres, com a part d’ella, ens obra les portes de la comprensió amb plena acceptació del succeït i succeirà. L’enteniment és absolut, percebent l’amor en tot el que s’aproparà. Cadascú de nosaltres serà partícep del que ha de venir. El teu present anirà perfilant el nou pas a donar, per això, des del silenci i la quietud interior, veiem com tot es transforma en la màxima expressió de la Voluntat Divina.

Sento l’acceptació del moment present que tots els que ens trobem en aquests cims sentim. Hi ha una gran pau i serenitat en el meu interior.

La Llar és Una, i tu ets part d’ella. Obrint el teu cor et portarà al més alt del teu ser. Deixa’t portar i no temis deixar-te anar i acceptar l’inesperat i lo nou. És amb el nou que el teu ser s’enlairarà. Ves al teu centre i sent la pau i la calma dins teu. En ella enlairaràs la teva ànima.

Només hi ha un moment de poder, i aquest, és el present. Ell et donarà la felicitat tan anhelada.

No temis, perquè no estàs sol/a.

Des del meu cor, el meu ser i tots els que es troben ara amb mi, et desitgem que l’Amor i la Pau siguin en tu.

Recordatori

Us recordo que aquest proper dissabte per la tarda estaré a  Vic, en el Centre El Despertar, amb el Cicle Traspassant el llindar.

Començarem a les 16h. fins a les 21’45h.

Tots aquells interessats que vulgueu més informació o apuntar-vos, podeu posar-vos en contacte amb el mateix centre, trucant al 938835960, o bé passant personalment.

El Despertar es troba al c/ Ramon d’Abadal i Vinyals 10.

Una abraçada i que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.

Quan ells et fan saber

Sento l’essència de les seves presències quan la Família vol fer-te saber que estan amb tu. L’essència amorosa d’ells et fan sentir el lliurament absolut del teu ser a les seves amoroses abraçades.

La Llar no és un lloc en un espai/temps, sinó el present de la teva veritable essència manifestada ara i aquí. No existeix cap altre instant on ells poden fer-te saber que hi són. Només en el present d’ara i aquí és la perfecte comunió entre tu, ànima encarnada en el procés de recordar i la Llar d’on tot ésser humà pertany. És una qüestió d’un estat interior per a poder obrir la porta d’altres dimensions, i llavors tota la Família es presenta davant teu, amb la seva lluminositat i puresa.

Ara em trobo envoltat en el no espai/temps, de tots aquells sers de llum i amor al servei d’una Voluntat Superior de la qual tots hem nascut. 

Sentir la immensitat de les seves presències només pot explicar-se sentint-ho i sent-hi. No calen grans desplaçaments, sinó un connectar amb la naturalesa que hom és i sentir la puresa del teu ser amb el cor obert de bat a bat per a unir-te amb totes aquelles llums celestials que t’envolten. Són la Família. Són la nostra Llar, la meva Llar. Ells volen que tots vosaltres arribeu a qui sou i a deixar que els nostres germans de la Llum siguin part de la vostra vida. Sentir-se un amb ells, fa que les vostres vides canviïn per sempre i la vostra voluntat s’uneixi amb la Font Creadora de Tota Vida.

Pocs són els que els han arribat a sentir-los plenament – em diuen.

Les portes del vostre cor han d’estar obertes i la vostra ment alliberada de la il·lusió de la vostra dimensió. Aviat molts de vosaltres donareu passos per a trucar la porta de la Llar Celestial on es troben tots aquells que en algun moment us han estimat en la vostra dimensió, han estat al vostre costat encara que no els hàgiu vist amb els vostres ulls (àngels, mestres ascendits i altres sers de Llum) i us han parlat a cau d’orella, tenint la sensació que en el fons del vostre cor sentíeu una veu que percebíeu una direcció a seguir o una presa de decisió. Sovint, molts, aquesta veu l’heu ignorada, però ara comenceu a adonar-vos d’ella. En els propers temps, sereu més qui l’escoltareu i tindreu el coratge i fermesa de portar a terme allò que sentiu. Nosaltres estarem allà amb vosaltres, al vostre costat. Expresseu la vostra intencionalitat de comptar amb nosaltres i, amb una sola paraula sorgida del vostre cor, donant-nos permís per a actuar al vostre favor, ho farem. El Cel té ganes de posar-se a treballar. Ha arribat l’hora que el Cel i la Terra siguin Un. 

Encara no enteneu del tot què vol dir part del missatge que se us ha anat transmetent al llarg dels darrers temps. Aneu al vostre interior i sentiu aquell qui sou, i llavors, sabreu la veritat i la direcció a seguir. Nosaltres estarem allà, al vostre costat per a ajudar-vos en el vostre procés.

No temeu. Nosaltres estem amb vosaltres.

Obertura i alliberament serien paraules de la vostra llengua que representen el que succeirà en els propers anys. El procés ja ha començat. Només és el principi del què ha de ser. Molts acabaran de despertar i nosaltres estarem amb ells, amb vosaltres.

Deixeu que la vostra vida s’obri per a integrar la Llar. Vosaltres sou part d’ella, i ells, els nostres estimats germans de la Llum (tutors, guies i altres sers al servei de la Font) us agafaran de la mà i us acompanyaran fins allà on heu d’arribar.

Cadascú té un sentit diví. Cadascú ha de portar a terme un pacte inicial. Recordar qui sou us ajudarà a recordar què heu vingut a fer. Quan més així sigui, més obrireu les portes d’una acceptació absoluta de la Llar de la qual tots procediu.

No esteu sols, ni mai ho heu estat. Deixeu que ells també puguin fer allò pel qual han estat enviats a prop nostre, en aquest estimat planeta anomenat Terra (Gaia). Tots ens beneficiarem i podrem continuar plegats, el nostre camí d’Ascensió.

Des d’aquí, es pot adonar i sentir com cada ànima està unida amb totes les altres del planeta, com ara sento que la meva és una amb la de cadascú de vosaltres.

L’Amor és pur i incondicional.

No veus com a individualitat, sinó com a Un.

No sents com a ser aïllat, sinó com a Un.

Quan dic Família, no hem refereixo a diferents membres, sinó a Un de sol, perquè la Llar és Una, encara que els components semblin ser molts. No hi ha diferència entre uns i d’altres. Tots estem units pel cor i l’amor que tots irradiem procedents de la llavor de la qual procedim.

Quan ens endinsem a l’estat de la Llar, tot t’és familiar, sentint-te acceptat, valorat i conforme compten amb tu, com a part d’ells que ets.

Us convido a sentir, a venir-hi i llavors, tot ho entendreu, comprendreu i sabreu, perquè quan s’és Un mateix, Déu en tu es manifesta. La divinitat es mostra amb tot el seu resplendor.

La senzillesa de ser, ens permetrà transmutar la nostra condició humana i obrir les portes d’allà on pertanyem. Quan així és, llavors, ja res és igual. La teva vida canvia i les pors s’alliberen, el cor et guia i les sincronicitats apareixen per a materialitzar el sentit del procés en el qual et trobes, portant a terme el què has vingut a fer. 

Amb Amor, des del meu cor i la Llar, us transmetem la meva Llum i la de tots aquells que ara estan amb mi (no us podeu arribar a imaginar, quants!).

Que Déu us beneeixi!

Atent al senyal

David es trobava novament sol, amb la única esperança de la seva presència. Esperava de nou l’aparició del que ell anomenava la Llar, amb l’únic propòsit de poder trobar la porta oberta que el portaria al seu ple alliberament, podent materialitzar la seva voluntat, coneixedor que tot el que sentia, així seria.

Novament sol davant una situació que li resultava familiar des de ja fa mesos, anys. La sensació d’un plor interior cridava a la seva porta per a ser expressat. Sabia el que representava. La sensació de trobar-se sol davant la seva vida, sense més que tot el rebut al llarg d’uns anys cap a aquí com a recolzament de la seva integritat.

David sentia que tot el que estava vivint i sentint tenia un fi. La seva humanitat reflectia el que la seva ànima alliberava: Els símptomes de l’Ascensió, havia llegit una vegada, i des de llavors, aquests s’ha anat presentant, ara un, ara l’altre, sense més actitud que el poder-los sentir i adonar-se d’on procedien. La seva experimentació i indagació de les seves presències li van obrir altres portes més enllà del tangible, endinsant-se on pocs han arribat i vivenciat. 

La seva sensació de no ser comprès per qui l’envolten, el porten a aïllar-se a la seva veritable Llar, allà on només el cor pot arribar.

David es lleva cada matí sabent que aquell dia el permetrà sentir el que hi ha en el seu ser. No sap el que li espera, però es lleva i dóna els primers passos confirmant la seva acceptació del que avui viurà.

David és un estrany en el seu món més proper. Té família, però no se sent identificat amb ella, encara que sap del paper que han representat a la seva vida. Els seus pares i germans es troben a l’altre costat de l’abisme que hi ha entre ells. Sent els patiments i dolor, però per més que s’apropi a ells, és rebutjat. Amb el temps va aprendre a mantenir-se a certa distància per a poder deixar que ells podessin seguir el seu camí. Ells se’ls mirava, contemplava i sentia la compassió que el seu cor podia manifestar. No els parlava ni comentava del seu camí, perquè era un total desconegut pels seus sers més propers.

David era un coneixedor del seu paper en tota aquesta situació. Quan es trobava sol, llavors se sentia lliure d’expressar els seus sentiments i emocions. Escrivia i escrivia segons anava recordant i sentint. Eren moments de plenitud i de sentir-se a la Llar.

No tenia una altra sortida que acceptar el que se li havia encarregat, amb el seu mutu acord, abans de la seva encarnació. Es trobava just en el lloc adequat per a poder enlairar la seva ànima en ple servei a la Creació. Va lliurar la seva ànima i tot el seu ser a les mans de la Gran Voluntat Divina, fet que va produir no poder mantenir una relació estable, ni domicili permanent, degut a l’amor que sentia en el seu interior i el que la intencionalitat divina li xiuxiuejava des del seu cor. Necessitava estar lliure de tot aferrament, possessió i amb una ànima lliure per a servir a qui l’havia creat.

Ara es trobava sol, en aquests moments on la vida es troba a un pas de creuar el llindar de la transformació. És aquest punt de tot procés on només et queda abandonar-te als braços de Déu. Ell, sentia amb força la seva Presència a cada recó del seu interior, on rebia el missatge que Ell i Ells, estaven amb ell en aquests instants d’aparent espera.

David es tancava al seu interior, acaronant el seu cor i esperant el moment, confiat amb ple convenciment que aquest arribaria.

Eren moments d’una gran solitud per un costat, i una plena sensació de Llum i Amor en ell, per un altre. Sol en el seu món físic, i ple en el món d’on pertanyia. Semblava com si només existís aquest espai subtil i etèric dins del seu univers interior. Era feliç, podent sentir la seva naturalesa en plena expansió. Sentia el veritable Amor de la seva Llar, en aquest estat de biologia.

Tota la seva vida, en aquests moments, era un sol instant. Havia après a viure plenament la seva existència en aquesta dimensió. Sabia que el seu present era el poder del seu ser, per això, quan es quedava sol es dirigia a la seva guarida interior per a sentir, percebre i veure als seus germans de la Llum.

David era una ànima d’una altra dimensió que vivia el present com quan es trobava en la seva veritable llar, per això, quan estava sol, o el seu cor li parlava, buscava sentir la immensitat del seu present per a recordar una i una altre vegada, d’on procedia i el que havia vingut a fer.

Els seus peus tocaven la terra del seu planeta, però el seu ser tenia en compta, i sentia constantment, el camí d’on procedia.

Tota la seva vida s’ha trobat sol, incomprès, no podent viure en l’estabilitat d’aquesta dimensió perquè la seva ànima així ho requeria. En el seu moment va començar a recordar, i llavors, la seva vida va semblar tenir menys sentit. Amb la seva experimentació del que li deparava a cada cantonada del seu camí, va entendre el per què de la seva vinguda i les característiques del seu ser en la forma. Quan més recordava, més distància posava amb els seus al·legats. Encara que sembli una contradicció, també més benestar sentia.

Va arribar el dia, que una vegada ja despert del seu aletargament existencial, va haver d’aplicar el que se li havia fet recordar per a poder sanar el realitzat i alliberar-se de l’acceptat, fins el punt d’haver donat el pas de el lliurament total a la Intencionalitat Divina, creadora de tota Vida. Llavors, tot va canviar. La seva Fe el va salvar.

Ara David viu en la consciència divina dins de la matèria. Sembla un més dels qui podeu trobar pel carrer, però la seva presència, la seva llum, la seva actitud i el seu amor delaten una manera de viure no convencional.

El Mestre necessita de la solitud i la mancança per a activar la seva divinitat. Els Mestres de la història del nostre estimat planeta així han viscut. Sempre han tingut allò que necessitaven per a portar a terme la seva obra, però, els temps que van viure exigien aquest guió per a fer reaccionar i despertar a aquells disposats a alliberar la seva ànima al Pare.

David és un d’aquests nous Mestres, encara desconegut per a la gran majoria, vivint a la discreció i en un segon terme, esperant el seu moment, ja establert, perquè tot estigui en el seu lloc quan ell es manifesti. El món sabrà d’ell i de la seva obra, però de moment, accepta el seu paper en la discreció perquè sap que el món es prepara per a la seva vinguda.

Accepta amb humilitat la Voluntat Divina en ell. És savi, amable, discret, comprensiu i amorós, amb una Llum que dóna calidesa i acolliment.

Ara sent, en aquests moments de solitud, els seus orígens i les vibracions que l’envolten procedents de la Llar.

David és un més de tot el Pla Diví que ens trobem. Uns activen, d’altres netegen, altres desperten, i en el seu moment, com esperant que tot es recoloqui, estan els Mestres dels mestres.

Aviat se sabrà de David. Els temps que vivim obriran les portes, trobant-se disposat per a servir a Déu a un nivell més ampli. Espera a l’avantsala d’aquest gran esdeveniment que és el Gran Despertar. El moment està previst i quan aquest arribi, un servent de Déu apareixerà il·luminant el veritable camí a seguir des de l’essència divina que hi ha a cadascú.

David espera tranquil, amb la seva humilitat i Fe, per quan vegi el senyal conforme la seva hora ha arribat. La saviesa de l’espera pacient mostra l’absolut lliurament de la seva ànima i el seu ser a les mans de qui el va crear.

Des del meu cor, una abraçada i que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.

La quimera del diner

Fa poc vaig escoltar un comentari d’algú que es trobava sense feina i desesperat perquè no tenia diner, que li deia a un altre: “ si no existís el diner seria la persona més feliç. Llàstima que existeixi el diner.”

Aquesta persona, haig de dir, està passant tota la seva vida a la recerca d’una feina per a poder obtenir aquest diner. La seva preocupació ha arribat a extrems fins arribar al desequilibri i desestabilització interior notables. Està totalment aferrat al diner.

El món on vivim ha sobrevalorat amb excés el que entenem com a diner. Les seves vides s’han abocat a ell i han arribat a dependre exclusivament d’ell. Quan més així ha estat, més aferrats s’han trobat a ell i més dependència han adquirit, arribant a l’extrem que sense ell, es troben totalment perduts i a mercè de l’imprevist i la seva ment.

Les seves pors els corroeix, veient com les seves vides deixen de tenir el valor que tenen de per sí, i tot això, senzillament, perquè veuen com el diner no els arriba per a les seves necessitats bàsiques moltes vegades.

És un cercle sense parar i no saben com aturar-lo. A més preocupació, més dramatisme, a més dramatisme, més indefensos es troben, i a més indefensió, més infravaloració i sensació de no ser capaços de refer les seves vides i viure. Les seves pors frenen tota il·lusió perquè aquesta la sotmeten al fet de tenir diner. Tot el ser es desmorona i entra en un estat de decaïment, moltes vegades, fins a tocar fons. El victimisme amb el que s’han vestit els apreta i no els deixa veure clar.

Primer sobrevaloren el que no és, i després, degut també, a la societat que es troben, culpabilitzen a aquells que la dirigeixen per no fer res al respecte, quan la veritable essència del que ens succeeix es troba a les nostres mans, en el nostre interior. Nosaltres podem girar la situació i no veure-la des de el sofocament i la por, sinó, des de la responsabilitat i una actitud de valoració vers el nostre ser, visqui el que visqui.

Ens trobem en temps on les estructures socials, polítiques, econòmiques, religioses, i fins i tot culturals, s’estan debatent entre el subsistir o la renovació. Tot es tambaleja. La dependència que el ser humà ha creat amb tot el seu entorn ha arribat al límit de l’allunyament de la nostra ànima. És necessari que tornem al camí del sentit pel qual estem aquí. Ens hem allunyat de la nostra direcció i hem d’adreçar-la per a poder viure segons el nostre cor.

La nostra ment no ensinistrada ens ha portat a un extrem on ja no és possible viure així. Les pors, els egos i les creences establertes per una societat intel·lectual, basada en una ment racional ha distorsionat de tal manera la realitat que ha arribat al punt de dir: “Prou! Fins aquí hem arribat!”. 

El ser humà s’ha posat a mercè d’una dependència a alguna cosa petita, sense valor, que és un tipus de paper i monedes. Aquests elements han canviat la vida de milions i milions de sers, perdent el rumb del seu nord.

Quan posem la nostra vida a les mans d’alguna cosa insignificant com són unes monedes o un paper imprès, és que hem arribat a nivell molt baixos d’autoestima.

Quan ens centrem en adquirir més diner en menys de més pau i felicitat, llavors és que alguna cosa no està funcionant, i això, la nostra veritable Llar i els nostres germans de la Llum ho han vist i ens han respectat.

Ara ha arribat l’hora d’adreçar la nostra direcció. On abans hi havia ment, ara hi ha que deixar espai al cor.

On havia una atenció posada al nostre exterior, ara es comença a centrar en el nostre interior.

On havia una identificació amb el nostre entorn, ara una rebel·lia per a ser nosaltres, com sers individuals i únics. Reafirmar la nostra identitat ens va enfortint cada vegada més i unint els uns amb els altres.

Tot el sistema basat en propietats i creences basades en l’adquisició de bens materials i acumulació de diner comença a quedar obsolet, despertant les consciències i fent veure als sers humans que l’important és invisible als ulls físics. Per a això, els aferraments a lo terrenal ha hagut de sacsejar-se per a començar a dubtar de l’il·lusori segons la nostra ment i les creences adquirides per voluntat pròpia.

Estem a l’hora del Gran Despertar. Tot es sacseja, s’esquerda, removent-se els ciments del que va ser per a instal·lar i fixar uns de nous més en acord a la nostra veritable essència.

El que estem vivint en els nostres dies d’aparent caos i suposades adversitats, només és fruit de l’amor que la Llar irradia vers nosaltres. Hi ha ànimes que han pogut despertar abans que els altres, i aquestes ajuden que d’altres també ho facin. Una gran cadena amorosa ens està unint des del cor per a fer caure la quimera d’alguna cosa irreal, només fruit de la nostra ment no controlada i creada per unes pors adquirides voluntàriament.

El que sembla tristesa, només és el fi del que va ser.

El que aparenta un desordre mundial i caos, només és la recol·locació dels nous pilars. 

Res és el que sembla davant el ser humà vivint una experiència en la matèria. Res!

És necessari passar per on estem passant on alguns podem haver trobat un racó on estar i res ens falta, i d’altres, el sentir-se totalment desemparats per no saber què serà d’ells demà; al no tenir res i sentir-se totalment atrapats per una onada del que anomenem “crisi”.

Tot té un fi.

El que vivim ja no depèn del nostre exterior, sinó del nostre interior. A l’obrir les seves portes ens trobarem amb un ser totalment nou que ignoràvem que existís dins nostre. A l’arribar a ell, llavors, ja no voldrem tornar enrere i ser com érem. El canvi començarà en nosaltres, i quan així sigui, la vida, la nostra vida canviarà. Les percepcions seran diferents i la nostra actitud davant la vida, també.

L’objectiu s’haurà aconseguit: fer que el ser humà vagi al seu interior per a instaurar una nova terra i una nova humanitat.

Tot el que succeeix té un fi superior: l’amor, l’equilibri i el respecte entre els sers de la nova terra i el nostre estimat planeta. Llavors, l’essencial es postrarà davant de tots, prenent el paper que li correspon i la nostra ment es relegarà a un segon terme per a obeir allò que el nostre cor li dicti.

L’important es troba dins de vosaltres. Aneu al seu encontre!

Llavors, tot ho obtindreu, perquè us adonareu que sempre ho heu tingut.

Que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.  

Activitat pel novembre

Hola a tots!

Em complau comunicar-vos que per a aquest mes de novembre, i per aquells que no vareu poder assistir al Cicle CREUANT EL LLINDAR, hi ha previst una nova convocatòria per a la seva realització el darrer dissabte d’aquest mes, dia 24, durant tota la tarda, des de les 16h fins a les 21’45h.

Si els vostres cors ressonen amb aquest encontre, i voleu més informació al respecte o inscriure-us, podeu passar personalment pel mateix centre EL DESPERTAR de VIC, situat al c/ Ramon d’Abadal i Vinyals, 10; o bé, trucar al 938835960.

Allà ens veurem!

Fins llavors, una abraçada.

Si voleu que aquesta activitat es realitzi en el vostre centre, associació o població, podeu enviar un e-mail a emaeljordimorella@hotmail.com , o bé trucant al 606098752.

La fi de la Sala dels Espills

“Això pot passar en qualsevol dia de la nostra vida. Un dia vas a un lloc, i ves per on, que alguna cosa desperta dins teu que et fa veure la vida d’una altra manera. “

Fa molts anys vaig anar a un parc d’atraccions que hi ha a Barcelona. Allà vaig anar a parar a una sala on havien uns miralls. Eren grans, i a mesura que anava passant per davant de cadascú, el que veia era grotesc, tot jo deformat, mostrant una imatge caricaturesca. La gent que passava per allà i s’hi mirava, es posava a riure i s’ho passava d’allò més bé. Jo també em mirava i qui veia, no era jo. No em reconeixia. La imatge que tenia de mi no es corresponia amb el que estava veient. Jo era això? – em preguntava. Era divertit, d’alguna manera, veure’m diferent a com em veia normalment. Tot estava distorsionat. La imatge que es veia no es corresponia amb la realitat. La gent s’ho passava d’allò més bé al veure les deformitats del seu cos, la seva imatge a mesura que anava passant per davant de cadascú dels miralls. Cadascú d’ells tenia el do de distorsionar-te i deformar-te d’una manera concreta. Per moments semblaves un nan, d’altres un ser espigat i alt, un altre amb un cap deformat i grooosss. Era la visió que teníem quan ens posàvem davant dels miralls d’aquella sala.

Era la Sala dels Miralls.

Hi havia qui sortia i tornava a entrar com per no oblidar i acabar de passar la bona estona que havien passat mentre estaven en ell.

Al final de tot, sortien i recordant com s’havien vist, reien i s’ho passaven d’allò més bé. Ai, quins records! – semblaven dir o pensar mentre es dirigien a altres atraccions.

No he pogut recordar i trobar millor metàfora del ser humà vivint en una sèrie d’encarnacions, i concretament, la vida actual.

La Sala dels Miralls és el planeta Terra i la nostra visió que tenim de nosaltres quan ens mirem amb els ulls físics. Distorsionem la realitat. Les nostres ànimes semblen passar-s’ho bé al viure el que vivim. Depèn de cadascú i del moment, ens veiem d’una manera o altre, però tot és fruit de la nostra ment, segons el filtre pel qual mirem.

Mentre estem dins de la sala, l’experiència terrenal, tot sembla una cosa, però el fons, només és fruit de la nostra ignorància. Quan més despertem de la somnolència espiritual, més ens adonem que allò que veiem només és fruit d’una interpretació basada en la nostra ment.

Hi ha molts que han entrat a la sala dels miralls sent conscients d’ells. Es miren en cada un d’ells i poden treure un somrís per sentir-se uns afortunats de saber que allò que es veu no és, i el que són els manté arrelats a la seva essència, per més que algú de fora (els miralls), els facin veure d’una altra manera. Hi ha qui es creu deformat, petit, prim o gros, però només és fruit de la nostra ment. Qui som realment no té res a veure amb el que ens volem fer veure.

Així ha estat amb el ser humà durant molts segles, i avui, en el nostre any 2012, hi ha molts que entren a la sala i pensen: “Tot plegat és divertit i et fa passar una bona estona, malgrat aquest que veig no sóc jo. Sé qui sóc i adonar-me de la distorsió que volen fer-me creure activa l’amor que hi ha en mi per abraçar a tot aquell que viu en el convenciment de la limitació, amb el meu amor i presència.

Sortim d’aquesta sala i tornem sovint, però cada vegada els espills que ens esperen tenen menys força i poder sobre nosaltres, encara que acceptem la seva visió sobre nosaltres, però ja no ens identifiquem amb ells.

Arribarà el dia que veure’ns deformats ja no ens farà cap gràcia. Llavors seran els miralls qui s’aniran retocant fins a mostrar-nos la imatge de qui som realment.

Quan, cada vegada, vagi entrant més gent en aquesta sala (planeta Terra), conscient de qui és, serem nosaltres que ens faran gracia els miralsl, no perquè ens mostraran qui no som, sinó perquè llavors, veurem al veritable ser que som, i ens agradarà el que veurem des del cor, adonant-nos de la grandesa i majestuositat de la nostra presència. Ens agradarà el que veurem i els miralls ens mostraran allò que realment som i no qui ells volen que nosaltres ens pensem qui som.

Viure adormits ens ha fet creure i veure la vida distorsionada. Ens hem cregut tot el que ens han dit.

Els temps han canviat. Les ànimes estan empenyent el mur de la limitació que no els permetia veure més enllà de la seva condició humana.

La Sala dels Espills té els dies comptats. El fi de la distorsió està arribant a la seva hora. Molts encara creuran el que veuran en ella, quedant atrapats en una il·lusió allunyada de la seva veritable naturalesa. Obriran els braços per a rebre més dolor del què han viscut fins ara. Arribarà el dia que no els tocarà més remei que abaixar-los i reconèixer l’inevitable: aquell qui realment són.

Quan el cor ocupi el lloc que li correspon en el ser de cadascú, llavors, el camí s’aplanarà i podrem gaudir molt més d’ell. A mesura que ho anem fent, el passat s’anirà allunyant de nosaltres, alliberant-nos d’un vell ser que ens hem anat identificant per a donar pas al veritable ser que som: ple de Llum i Amor.

Trobar-nos en aquella sala està bé per a adonar-nos qui no som. Ens distorsionen tant que ens fa riure, però en el fons, només és una mostra de com ens distorsionem nosaltres mateixos al voler fer predominar a la nostra vida la ment, oblidant allò que el nostre cor ens diu diàriament i nosaltres l’ignorem.

A vegades, per a adonar-nos ens han de ridiculitzar-nos i distorsionar-nos de tal manera per a dir: “Apa! Jo no sóc així!”. Bé, aquest dia ja va arribar. Des de llavors, la humanitat està despertant la seva consciència, fent que tot canviï. La Terra també segueix les pautes d’aquest canvi, i junts, enlairem la presència del Gran Pla Diví en el qual ens trobem.

La Sala dels Miralls ja quasi no va ningú, i quan de tan en tan algú s’atreveix a entrar-hi, no sap si riure o neguitejar-se. Aquí les limitacions es potencien.

Què tal si tanquem per sempre, aquests moments on ens sentim poca cosa, incapaços o inquiets preguntant-nos constantment: per què? Per què? Per què?....

Al final, aquest espai ja no tindrà sentit i desapareixerà.

Que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.

Paraules a preguntes i comentaris vostres

Una salutació a tots.

Avui voldria fer referència a alguna pregunta i comentari realitzat per part d’alguns de vosaltres.

Està relacionat amb algunes persones que podem arribar a conèixer amb certes aptituds espirituals, i que en el seu moment ens van ajudar o ens van cridar l’atenció per la seva capacitat de poder connectar, o canalitzar, amb el món espiritual.

Amb el temps o dies, un s’adona que aquell missatge que transmetia no es correspon actualment amb el que va ressonà en els nostres cors temps enrere, fins i tot la seva actitud pot haver canviat.

Nosaltres seguim un procés de despertar. Aquest Despertar de la Consciència, aquest Despertar Espiritual, cada vegada més vers la connexió de la nostra veritable essència i recordar qui som, ens porta a allunyar-nos energèticament, de tot allò que no vibra com ho fem ara. El camí continua. Anem pujant esglaons vers la nostra Ascensió.

Personalment conec situacions on, aparentment procedeix de la Llum, el missatge transmès. O algú amb una suposada saviesa, i la seva quotidianitat es contradiu amb el transmès davant els altres. Una cosa és l’aparença social, i l’altre la vida pròpia de cadascú. Quan les dues no coincideixen i no són una de sola, apareixen les contradiccions, en algun moment, davant tot aquell que hagi obert el seu cor. Bé el to de les paraules, el seu contingut, els seus gests o actitud davant la vida delaten a qui en veritat viu i transmet la Llum.

En el nostre món existeixen sers precedits per l’ego que els empeny a actuar i parlar des del desconcert i la boira de no ser un mateix, disfraçat d’aparent ser coneixedor dels misteris de l’univers, la seva saviesa, i amb unes suposades capacitats per a connectar amb els que es troben en d’altres dimensions.

No hi ha res a témer, perquè a ells els reconeixereu si els mireu i escolteu des del cor. Discernireu on es troba la farsa o la integritat. El vostre cor us dirà on es troba el veritable mestre i ser il·luminat, i on no.

En un principi podeu ser atrets per algú que sembla que us pugui ajudar a la vostra vida, i amb el temps, adonar-vos que les coses han canviat i aquell ser no és tal. Una bona lliçó, o vàries!!:

1.      No posar mai a ningú en un pedestal. La caiguda pot ser pitjor.

2.     No necessites buscar a fora el que ja tens en el teu interior.

3.     Confia en el teu cor que ell et dirigirà. Escolta’l!

4.     Tot allò que ressoni en el teu cor, endavant! El que no, deixa-ho! No perdis temps ni energia. Tu la necessites!

Així de senzill.

Si et sents atret per algú, bé aquest algú pot ajudar-te en veritat, o bé es crearà una situació d’aprenentatge per a la teva ànima.

No critiqueu a aquell que en algun moment us hagi cridat l’atenció. Penseu que ell o ella, també segueixen en seu camí.

El Mestre Jesús també va seguir el seu.

Una abraçada i que l’Amor, la Pau i el discerniment siguin en tots vosaltres.

Si Jesús tornés....

Algú, ja fa dies, em va comentà que si Jesús tornés a la Terra, ens el tornaríem a “carregar”. Aquest algú és una persona molt religiosa, practicant diària.

La meva resposta va ser el silenci.

Des de la seva darrera encarnació com a Jesús, al llarg de la història sempre ha estat així. Tot aquell que transmetés un missatge semblant a les ensenyances del mestre o diferent a l’església establerta, era condemnat i mort a la foguera, crucificat, assassinat, i en el darrer segle, engarjolat.

Tot reglament de vida basat en una normativa i ritualística, rebutja tota intenció de canvi davant la vida, diferent a la seva manera de veure-la i apresa. La Església s’inclou en aquest grup.

La meva resposta va ser el silenci.

Quan posem la nostra manera de viure a una pràctica i creences subjectives, basades en una intencionalitat pel major bé d’un mateix o un grup en concret, s’allunya de les ensenyances transmeses per Jesús. Ell no va pertànyer a cap església. Ell no creia en les religions, on, si hagués una, seria la de l’Amor, cap més. 

Els interessos partidistes, en el seu moment, d’un grup social religiós, va separar a la humanitat més propera al declarar-la heretge, demoníaca o subversiva si no professaves el que ells transmetien.

Així ha estat al llarg dels segles, però tot canvia. Paral·lelament a les religions, ha anat brotant sers que han activat un despertar en el seu interior, convivint amb els convencionalismes socials i integrats en el silenci del seu saber, dins d’unes societats fortament arrelades a una dualitat.

La meva resposta va ser el silenci.

Aquests sers humans, anaven despertant la seva consciència, fruit del seu lliure albir i d’anar al seu interior, degut al desaferrament de la seva societat i manera de viure. Creien que era possible una altra diferent a la que vivien. D’això ja fa molts anys.

La religió és una limitació del ser humà per a obrir les portes de la seva divinitat. Quan algú vol donar un pas més de l’establert, recelen d’ell, fins i tot, l’infravaloren, menyspreen i encara més, apareix una burla vers la seva persona.

Els temps van canviant. Si Jesús ara tornés, segons els religiosos ortodoxes, l’església el tornaria a marginar. No interessen canvies quan el control es basa en unes pautes concretes a seguir. Tota normativa i estaments limiten al ser humà.

Els temps evolucionen, i el ser existent en aquest estimat planeta ha anat connectant amb la seva espiritualitat. Religió i espiritualitat no van de la mà. Una controla i limita, i la segona allibera i ens permet ascendir en el nostre procés.

Voler tenir la raó i la supremacia de tot coneixement no permet arribar a ser qui som en veritat.

Voler convèncer per a atraure als altres a les nostres creences, només és un afany d’infravaloració personal per a sentir-nos importants, fruit del nostre ego, les nostres pors. 

 Al llarg de la història, s’ha anat rebutjant el diferent a l’establert. S’ha atacat a tot aquell que no acceptava el proposat pels estaments socials, polítics o religiosos. Se l’ha titllat d’heretge, insubordinat, revolucionari o endimoniat. Ha hagut altres paraules que ometo per a no potenciar la seva energia.

Fins i tot ara, en els nostres temps, de tant en tant apareix algú fen un comentari d’aquest tipus. En el fons sempre ha succeït així segons els cànons de l’Església. Ha hagut tants sers “Jesús” que han existit i els han aniquilat o silenciat! No és nou que en els temps actuals on tot trontolla, l’església es comenci a plantejar si val la pena mantenir tot el seu estatus reglamentari, flexibilitzar alguns dels seus punts i maneres d’obrar i manifestar-se.

Quan algú està aferrat a unes creences fortament convençut d’elles i practicant diari dels seus rituals, la meva resposta al seu comentari inicial va ser de silenci. La paraula està per qui la vulgui escoltar. Aprendre a fer-la servir, és una de les virtuts del camí de la mestria, de l’aprenentatge d’un mateix vers el veritable ser que és.

Els temps evolucionen i estan canviant molt ràpidament. Les religions més ortodoxes estan trontollant i limitant als sers que es marginen per si mateixos. Ells pertanyen a una societat en concret i veuen con les seves actituds, intencions i obres es van distanciant cada vegada més dels seus congèneres, de tots aquells sers humans que conviuen amb ells o estan al seu entorn.

Evolució és la paraula clau per a la unió entre tots.

Flexibilitat i obertura són passos necessaris per a apropar-se als altres, i acceptar-los tal com són.

Alliberament de l’ego i un cor obert és primordial per l’apropament de la humanitat d’uns amb els altres. La por distancia, i l’amor ens apropa. Tot allò que ens allunya i crea jerarquia vertical, és fruit de la por a no sentir-nos valorats i veure als altres com a un enemic potencial per a la nostra evolució. Res d’això és. Són senyals de la no-consciència. Els interessos creats fa segles per l’església ja no tenen raó de ser. Jesús, la seva essència, ja fa anys que es troba entre nosaltres. Ell va dir que tornaria i aquests són els temps anunciats. Ell ja es troba entre nosaltres, però la ceguesa de les pors impedeix veure’l. “No em busqueu en la carn” – va anunciar, perquè és l’esperit qui es manifestarà. Així està sent i cada vegada més.

L’espiritualitat està despertant en la majoria dels habitants d’aquest planeta d’una sola lluna, en mig d’una galàxia de l’univers. L’energia crística ja està aquí, i això fa que la Veritat i l’Amor vagin apareixent en els cors i accions de tots aquells que han permès el despertar de les seves consciències i el viure des del cor i no des de la ment, l’ego.

La meva resposta davant tal comentari va ser el silenci.

Els aferraments ens distancien i limiten. La comprensió i l’acceptació, que només pot venir del cor, ens permetran ser un amb els altres i mostrar el nostre amor a tots aquells que el puguin necessitar. L’acceptació des de la ment, és no voler saber res de l’altre i tancar-nos fortament perquè no ens influenciï. És el que es denomina col·loquialment: passar de tot. No és això el que vull dir-vos, sinó l’acceptació de les diferències és el que ens permetrà aprendre i seguir el nostre camí des de l’amor.  

L’espiritualitat us farà lliures. La religió pot donar esperança, però tot queda aquí, amb l’esperança, basada en la dependència aliena. La veritable llibertat es troba en el vostre interior, no en una pràctica ritualística diària i el convenciment que allò que fem és el millor per a tots, “perquè així jo ho crec”.

Sentir la llibertat interior és fruit d’un cor obert i el desaferrament a tot l’existent.

El camí de l’espiritualitat tot t’ho dóna. La sanació és un fet, i la teva voluntat és manifestada amb una vibració cada vegada major de les teves energies.

La teva divinitat només pot ser manifestada des de l’espiritualitat.

Busca en el teu interior qui ets realment, i trobaràs el major tresor que puguis trobar: l’Amor, el veritable Amor, la teva veritable essència que et produirà benestar, pau i harmonia.

Per això, quan algú aferrat a les seves creences inculcades et fa un comentari com aquest ser que us he comentat, la meva resposta va ser el silenci.

Parlar amb una pedra no obtens resposta, però sí, pots sentir la seva ànima en busca de Llum, la Unicitat amb el Tot.

Que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.

Per a aquesta semana

Us recordem que aquesta setmana hi ha dos esdeveniments que ens ajudaran a donar nous passos en el nostre camí del Despertar, de l’enteniment i recordar una mica més qui som.

·       Aquest dijous, dia 25, en el centre LA FONT de Cardedeu es fa la darrera trobada d’aquest mes de Creixement Personal, amb el tema: “Els Senyals de l’Univers”. Els interessats podeu trucar al 938455556, o bé passar-hi personalment. El centre LA FONT es troba al c/Hospital 4.

·       El proper dissabte, dia 27, es realitzarà a Vic el Cicle “Traspassant el llindar”, durant tota la tarda, a partir de les 16h en el Centre EL DESPERTAR de Vic. Les ponències/tallers d'aquest cicle, són:

o   El Nen Interior (a les 16h)

o   El Matrimoni Sagrat: la unió del masculí i femení en cadascú (18h)

o   Ajudant als altres: servint a Déu (20h)

                     Aquells que estigueu interessats en assistir al Cicle, podeu trucar al 938835960, o bé,     passar pel mateix centre  situat al c/Ramon d’Abadal i Vinyals 10 de Vic.

Una abraçada 

Senzillament sóc

A vegades, senzillament sóc. És un estat interior d’immensa plenitud i benestar, combinat amb una gran sensació d’un amor no terrenal, un amor pur i incondicional absolut, conjuntament amb una sensació de protecció, comprensió, sentint-me integrat a algun lloc on sóc respectat, que es compta amb mi,...immens! Són sensacions barrejades definint el Tot en una de sola, però que si es comencés a desengrunar trobaríem la individualitat de cada una de les característiques, sensacions, emocions i sentiments independentment i no acabaríem de definir-los del tot per la gran quantitat d’ells que hi ha en un sol instant. Tots ells, s’agrupen en una paraula que els humans coneixem: AMOR en el seu estat més pur, sentint-se tot el nostre ser i cos repercutits per ell, amb tot el que això representa.

Aquest sentir que ens pertany per naturalesa és un dels majors regals que ens hagin pogut fer qui ens va crear. Sentir la nostra essència et fa alliberar de tot allò que no et pertany com a fet innat i permetent que puguis desfer-te de la crosta terrenal en la que t’has anat identificant. Quan així ho fem, la sensació de llibertat, apoderament i servei, es magnifiquen. Tu et converteixes en la predisposició perquè la Voluntat Divina actuï en tu. Llavors, el camí s’estendrà davant teu per a iniciar l’etapa de la teva realització.

Hi ha un do que tots tenim, i aquest és el SENTIR. Quan el nostre ser sent alguna cosa, fa que estigui on estigui, comenci a venir a nosaltres. És l’imà espiritual més gran que he conegut. Quan sentim, atraiem aquella energia. Sigui la que sigui.

Sentir ens obra les portes de la qualitat de vida, la felicitat, l’obrir les portes de la Llar i del ser multidimensional que som. Tot es basa en el sentir. Podem pensar i dir. Podem visualitzar i expressar en veu alta, però si no sentim, les contradiccions poden ser grans. És com si t’asseus en un cotxe. Mous el volant, canvies les marxes i toques el pedal del fre quan vulguis, però si no tens el cotxe engegat, no arribes allà on has d’arribar. O potser dir-ho d’una altra manera: Allò es va apropant a tu perquè estàs fent servir les eines adequades per a trobar-t’hi o aconseguir-ho.

Ara sento. Sento aquesta pau, harmonia, ordre, convenciment com si tot ho aconseguís o aconseguiré, amor i calma dins meu. Aquest estat no comporta només una sensació o sentiment. Estar a la Llar representa tot el que ets tu com a essència. Sentir-nos estimats, incloent per un mateix, és el preludi de l’obertura de les grans portes de la nostra Llar. Poder entrar en ella, llavors t’adones de qui ets en veritat. Coneixes qui són els teus germans, com a Un amb tu i tu Un amb ells. No hi ha cap diferència entre uns i altres. Tots som Un alhora. Sentim les energies dels altres , i aquestes ens activen les nostres perquè puguem sentir-les més clarament.

Tot flueix. Tot és serenitat. El nostre interior es converteix en l’univers en nosaltres, amb l’energia existent en ell, en cadascú de nosaltres. No hi ha diferència.

Sento el meu cor com us abraça a tots, amb els braços de l’amor de la meva divinitat, beneint la terra fèrtil del vostre caminar. Avanceu sent conscients del què sentiu a cada instant. Deixeu que l’Amor i la calma sigui en vosaltres, perquè us obriran les portes d’un despertar que molts ja l’heu viscut. Ser conscients del què sentim amb cada fet i situació ens permetrà sanar les resistències d’un passat, sovint insistents, limitant la manifestació del què sentim que hem de fer.

Sentir és la connexió més directa de tu amb l’energia creadora de tota vida: DÉU.

No hi ha gaire res més que dir, només que sentiu perquè us permetrà anar més enllà de la vostra comprensió actual. Llavors, la saviesa és possible adquirir-la per haver-la experimentada.

Avui l’escrit és una mica més curt que d’altres vegades, perquè allò que se sent no es necessiten paraules, i les que tenim, no acaben d’expressar el sentit.

Busqueu la quietud, la calma i la pau dins vostre. Cerqueu el silenci en el vostre interior i trobareu la melodia de qui sou en veritat i la Llar.

Sentir és un regal i un do innat del ser humà en procés d’ascensió.

El que experimentareu i molts de vosaltres veureu, serà allò que sou, havent retornat al lloc d’on pertanyeu.

El que sento per tots vosaltres és un gran i profund amor vers la vostra ànima i el vostre ser.

Que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres. 

El nou projecte ¡SENTIR!

Hola a tots, Família!

Em complau presentar-vos el nou Seminari ¡SENTIR!

Fa temps sentia en el meu cor el xiuxiueig d'un nou proyecte per a ser materialitzat. Bé, doncs esperant el moment adequat, a partir d'ara podeu tenir present en el vostre camí aquestes jornades de cara al recordar qui som i connectar, no tan sols amb les eines que tots tenim innates en el nostre interior, sino amb la nostra veritable Llar des del cor. 

És un Seminari vivencial i pràctic, on s'obren les portes de la nostra divinitat i poder, així, connectar, sentir i experimentar la nostra veritable naturalesa divina. 

Esperant poder veure-us aviat en ell, si així en el vostre cor ressona, una forta abraçada i que l'Amor i la Pau siguin en tots vosaltres. 

Aquells de vosaltres que en el seu moment vareu fer la primera part del Seminri "Connexió Divina", no serà necessri que la feu en aquest nou projecte. Si els vostres cors us parlaren en el seu moment de fer la segona part però no vareu trobar el moment adequat, ara podeu realitzar-la en aquesta nova proposta. Les energies que vareu adquirir llavors us facilitaran la realització del que vareu començar. Podeu fer aquesta segona part sense tornar a fer la primera, perquè la vostra divinitat ja va ser activada.    

Encara que...

Quan et desprens dels somriures provocats,

Quan et neteges el maquillatge d’aparença.

Quan els teus passos no titubegen en el caminar,

Quan el teu cor s’obre i reconeix l’aïllament,

Quan tot això succeeix, llavors és que alguna cosa gran està succeint en tu.

Quan veus la bellesa que t’envolta malgrat tot,

Quan la teva mirada deixa de mirar de reüll,

Quan ets capaç de respirar profundament sense pensar en la pèrdua de temps d’aquest moment,

Quan la teva agenda deixa de ser el primordial a la teva vida quotidiana,

Quan tot això succeeix, hi ha una llum en el teu interior que vol ser mostrada.

Encara que cada matí sembli ser el mateix abans de llevar-te,

Encara que sentis que hi ha molt o res a fer en el dia d’avui,

Encara que puguis arribar a pensar: “un dia més”,

Encara que tot això sembli en tu, sempre queda l’imprevist per a impressionar-te i poder dir: “mira!, això m’ha agradat!”

Encara que avui no puguis esmorzar,

Encara que sentis un fort impuls de plorar,

Encara que aquesta nit tampoc hagis pogut dormir com haguessis volgut,

Encara que no percebis la sortida de la teva aparent situació estancada,

Encara que tot això sembli existir davant teu, deixa-ho anar i sent l’esperança que l’existent actualment a la teva vida només és un impuls per a arribar a tu.

El nostre passat ens empeny a creure el viscut temps passats, a donar per fet que el que va ser, continuarà sent, i el fet de sentir aquest sentiment en el nostre interior, fa que el nostre potencial de ser nosaltres s’esvaeixi degut que posem a les mans del que va ser el nostre apoderament com a sers lliures que som. 

Ens posem a mercè del que va ser per a sentir l’abatiment del nostre estat interior segons el nostre passat. Aquest continuarà insistint en voler subjugar-nos al seu domini, però només és una qüestió de consciència personal.

Quan no sabem, ens creiem limitats.

La vida no és com ens l’han fet creure. Més enllà de totes les connotacions culturals, religioses o socials, el nostre caminar no té un sol camí, sinó que existeix, també, un altre més en acord a les nostres necessitats. Sí, existeix un camí davant nostre, únic i primordial pel nostre ser. Aquest no és extern, sinó que la direcció a seguir a partir d’ara resideix en el que ens dicta el nostre cor.

Tots som iguals com a ànimes, però diferents com a sers encarnats. Per això, hem de cercar i trobar el camí adequat per a la nostra ànima. Som únics dins de l’espècie de la humanitat. Només nosaltres sabem fer allò que sentim en el nostre interior de la manera que ho sentim. Ningú més pot fer allò de la manera que nosaltres ho podem fer i beneficiar a aquelles altres ànimes necessitades de la comprensió com nosaltres també sentim. Despertant de la quimera onírica del nostre passat limitat, ara podem llevar-nos i dir ben fort, en veu alta: “Avui, jo sí que puc i ho aconsegueixo! Avui val la pena viure!”

La nostra vida abraça els desigs del nostre cor. Quan així ho fem, llavors, sentim la força de la nostra essència demanant pas per a fer-se un lloc en la nostra estimada existència.

Quan despertem pel matí i sentim l’amor en nosaltres, llavors és que alguna cosa està canviant en nosaltres.

Quan ens llevem i sentim la gratitud per aquest nou dia, és que el nostre ser ha trobat el camí de tornada a casa.

Quan ens mirem en el mirall i somriem per a poder-nos veure i ens agrada el que observem, llavors, és que alguna cosa gran s’està produint dins nostre.

Quan cada dia sentim la necessitat de llevar-nos per a rebre amb els braços oberts l’inesperat d’aquella jornada, és que el nostre cor s’ha obert i els nostres germans de la Llum ens acompanyen xiuxiuant-nos a l’oïda el nou dia.

Mirant en el silenci de la ment, veiem el reflex de la perfecció de la creació.

Sentint la serenitat del teu interior, perceps el potencial que hi ha dins de cadascú, malgrat les diferències i els enuigs.

Quan decidim experimentar aquesta sensació de l’encarnació, no se’ns va dir moltes de les coses que hem viscut. El llibre d’instruccions no se’ns va llegir del tot. Va haver apartats que només nosaltres van haver d’adonar-nos a través de la vivència. Arribar fins a aquí ens va obrir les portes del veritable ser que som i del recordar.

Ara, estant aquí llegint aquestes paraules, el meu ser està atent i centrat en cada una que els meus ulls ressegueixen. Alguna cosa en mi em fa estar atenta, quieta, com si algú estimat estigués al meu costat i sentís el benestar de la seva presència. Continues llegint com a part del dia d’avui, enlairant la teva essència vers el més alt del teu ser.

Avui és un bon dia, encara que potser el cel sembli no voler lluir el sol, però en el fons, m’adono que no és el més important, perquè encara que no el vegi, ell continua en el més alt de tot encoratjant-nos a seguir.

El meu cor sap dels per quès.

Avui he decidit sentir mentre camini.

Avui em permeto expressar les meves emociones sense impediments.

Avui és un bon dia per a renàixer aquell ser que somniava en el meu interior, lliure, enlairant-se cap a l’eternitat de la meva realització.

Avui, el meu cor està disposat a parlar-me i jo a escoltar-lo.

Passi el que passi avui, jo seré jo. Així ho sento i així ho expresso.

Per això, quan sento la força, per moments, d’aquesta cosa subtil que resideix en el meu interior,...obro els braços, miro al cel i exclamo:

 “Sí! Jo puc! Jo vull i faig la meva voluntat segons el meu cor!

Gràcies! Gràcies! Gràcies!”

Els dies són petits regals que ens poden fer grans.

Els instants, cireretes del nostre pastís existencial.

Deixem que la celebració sigui compartida amb tots aquells que ens envolten. Llavors, veurem com cada matí, tarda o capvespre són mostres d’agraïment per a sentir la gratitud d’estar aquí.

Des del meu cor, una forta abraçada i que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.

Notificació sobre el Seminari "Connexió Divina"

Em poso en contacte amb vosaltres per a anunciar-vos que el Seminari “Connexió Divina” queda en un estat de “pausa”.Les possibles coordinacions que puguin haver a partir d’ara de cara a la seva realització queden anul·lades.

Fa temps sento com el meu cor em parla al respecte.

El Seminari va sorgir donant peu al tancament de l’Escola d’Espiritualitat i el Despertar de la Consciència i agafant tota l’essència espiritual de l’Escola, posant-la dins d’un jornades. Ara es produeix un nou canvi i aquells que són amb mi a través del meu cor, em recorden de fer certes modificacions de la meva activitat en relació a com ho feia.

Tot canvi, tot pas, deixant enrere una manera de fer i actuar, representa un avanç per a poder connectar, encara més, cada individu amb qui és realment i poder, així,  recordar pel fet d’endinsar-se en el seu interior i sentir i experimentar la seva veritable naturalesa. Aquesta és la direcció a seguir.

Per aquest motiu, us anuncio que el Seminari Connexió Divina, tal com s’ha estat fent fins ara, no continuarà realitzant-se.

Amb alguns de vosaltres hem parlat aquest estiu de portar-lo a terme. De moment ho aturem esperant la presentació del nou Seminari més en acord als nous temps que ens ajudarà a obrir les portes de la nostra naturalesa i poder sentir-la d’una manera més directa i vivencial.

El nou Seminari permetrà recordar millor qui som, pel fet de sentir l’essència que tots som. Llavors, recordarem, sabrem i entendrem.

Durant tot aquest mes anirem constituint (els meus acompanyants de la Llum i jo) la nova activitat a realitzar.

Tot anirà millor i d’aquesta manera podrem arribar a moltes més ànimes que cerquen aquell qui són i poder obrir les portes de la Llar de bat a bat.

En el seu moment ja us faré saber de la nova activitat, presentant-la a tots vosaltres, tant personalment per e-mail, els meus blogs o per facebook.

Ara necessito uns dies per posar en ordre tot allò que el meu cor em xiuxiueja.

Fins llavors, continuaré realitzant els Cicles i les Trobades que s’han organitzat, així com les sessions individuals. Aquestes activitats no varien. És probable que després d’aquest període de reflexió i creació apareguin d’altres i tot es reestructuri una mica, però de moment, el Seminari deixarà de fer-se com a tal per a crear un que ens permeti arribar més a qui som en veritat.

Una forta abraçada i que l’Amor i la Pau sigui en tots vosaltres.