Entrevista (III)

Avui està amb nosaltres en Jordi Morella, que per cert, com et definiries?

-         Sóc un equilibrador. Ajudo a les persones a recordar qui són i a saber del potencial que hi ha dins d’elles perquè després puguin fer-lo servir segons el què han vingut a fer. Hi ha qui em diu Mestre Espiritual.

-         Parla’ns d’aquest potencial.

-         Tots som molt més del què ens pensem. Sovint la imatge que veiem de nosaltres ens confon. Ens identifiquem amb ella, i una vegada ho fem, deixem a un costat el més important de nosaltres mateixos: la nostra essència espiritual. Sense ella, res del que veiem seria possible.

-         Hi ha qui no hi creu amb aquesta altra part que has anomenat.

-         Bé, no perquè un no hi cregui, no vol dir que no existeixi. L’amor no es veu, en canvi, la majoria creu en ell.

-         Home!, sí que es veu.

-         El que es veu és el resultat d’allà on hi ha amor, però el sentiment no és visible als ulls de la gent. El vent no es veu, però sí el resultat al contemplar unes fulles moure’s. El vent existeix.

-         ...

-         Una vegada, una mare irlandesa li va dir a la seva filla: “filla, pensa que allò que és important, el veritablement important a la vida, no es veu amb els ulls físics”.

-         Parla’ns més d’aquest potencial que tots tenim.

-         Quan connectem amb aquesta part que dóna sentit a la nostra vida, i ens endinsem a ella, ens adonem que hi ha una divinitat en nosaltres trucant a la porta demanant ser manifestada.

-         I què és el que ho impedeix?

-         L’identificar-nos amb la nostra ment, amb tot allò que ens han inculcat de petits. Al creure’ns i acceptar la visió social, cultural i religiosa en la qual hem crescut, ens limita com a sers, i per tant, ens sentim limitats i incapaços de ser nosaltres mateixos.

-         Però la ment és important!

-         Té la seva funció en el nostre procés, però no és el motor de la nostra vida, i la majoria dels nostres entorns encara es pensen que així és.

-         Quina funció té, doncs, la nostra ment?

-         El portar a terme allò que ens dicta el cor.

-         A vegades hem de pensar les coses abans de fer-les, no creus? No podem deixar-ho tot al cor!

-         Quan nosaltres comencem a escoltar el nostre cor, ens adonem que no sempre el que sentim, coincideix amb el què hem de fer. Una actitud és dependre d’unes pautes socials i convencionalismes establerts, i l’altre fer allò que sentim que hem de fer. Quan no fem allò que sentim, ens bloquegem.

-         Però seria una disbauxa si tothom fes allò que volgués fer. Seria un caos.

-         No si ho féssim des del cor. La situació que estem vivint actualment, no creus que és un caos? Imagina’t que hi hagués un lloc on tot es posés al lloc quan alguna cosa es torcés, i tornés l’harmonia i l’equilibri, amb la claredat necessària de saber què fer novament per a sentir-se bé i pel major bé de tots. Hi aniries?

-         On és? On està aquest lloc tan desitjat?

-         No has d’anar molt lluny, perquè el que estàs buscant es troba dins teu: el teu cor.

-         Però no és el mateix.

-         Cadascú té la capacitat de decidir el camí que vol triar a la seva vida. Se la coneix com lliure albir. Podem decidir lliurement. Després, els resultats, com tots ells, depenen de la decisió que hem pres.

-         ...

-         La humanitat, igual. Quan els cors s’obrin i cadascú escolti les seves veus, llavors, el món canviarà. Quan obrim la porta del cor, la vida canvia.

-         I després?

-         Una vegada ens endinsem al nostre interior, no conec a ningú que ho hagi deixat i hagi volgut tornar a enrere. Tots en volen més, perquè es van coneixent i van recordant qui són. Ells se senten millor. Una vegada ho van fent, el veritable potencial de cadascú es va presentant i hom aprèn, si vol, a fer-lo servir.

-         I això, un sol pot fer-ho?

-         A l’igual que un nadó necessita inicialment una imatge per a imitar, encara que té l’empenta dins d’ell. S’aixeca quan cau, sabent que pot la propera vegada. L’home, fins ara, quan ha caigut es pensava que no podia aixecar-se sol i que necessitava que alguna cosa externa a ell l’ajudés (metges, feina, parella, psicòlegs, amistats,....). Sí que moltes vegades necessitem un cop de mà, però no tant com ens pensem. Una vegada comencem a despertar, llavors, el camí ja el podem fer sols, encarar-nos amb la mestria del nostre entorn, a la vida.

-         Què vols dir?

-         Sabent que tu pots i no ets qui et pensaves qui erets, ja estàs començant a edificar els pilars de la teva nova vida, i aquesta s’encarregarà d’aportar-te allò que necessitis per a continuar el camí. A més consciència espiritual, més possibilitats tenim de manifestar la divinitat que tots som.

-         Jo també?

-         Tots! Allò que hi ha en tu no és diferent al que hi ha en mi. Els cors són un, units tots, per l’essència que som: l’Amor.

-         En els teus escrits parles molt de la divinitat. Explica’ns alguna cosa més al respecte.

-         Una llavor si la plantes en terra fèrtil i la vas regant, amb el temps, surt un brot, i més endavant un arbre amb els seus fruits. On són els fruits en una llavor? Així igual amb nosaltres, que amb l’actitud i predisposició adequades, podem manifestar el potencial que hi ha dins nostre.

-         ....

-         Tots som aquesta llavor, malgrat ens sembli que siguem petits. No som sers limitats, som divinitat en espera que li donem pas a través del recordar i el despertar.

-         Hi ha gent que té una gran conciència. Els polítics són concients del què està passant, els economistes, les organitzacions altruístiques. Segons tu, com és que hem anat a parar fins aquí, on sembla que res s’aguanta per enlloc?

-         Acceptem que el filtre és sempre del color que ens han ensenyat. No estic parlant d’una conciència racional, perquè aquesta ens ha portat fins on hem arribat actualment. La conciència racional es basa en la ment, i aquesta actua des de la por, la subjectivitat. La justícia terrenal està regida per la ment, així com la política, l’economia, fins i tot, la majoria de les religions. L’espiritualitat no té a veure amb el raciocini, sinó amb el cor, la porta a la nostra veritable essència. Una cosa és la conciència terrenal, i l’altre la consciència espiritual, que és la que dóna sentit a la resta de la nostra vida, a les coses quotidianes que vivim, com tots els aspectes relacionats amb la ment. No hem de confondre qui som, amb com ens han fet. Aquest segon aspecte té a veure amb la ment, mentre que el primer amb el cor, la nostra veritable essència.

-         Què és el més important per a tu?

-         L’Amor.

-         ...

-         El món s’ha desviat tant del veritable sentit, que ha traslladat tot el poder a la matèria, allunyant-se de la font principal de la nostra existència. Ha posat en un pedestal la ment, fins arribar als temps actuals, on, cada vegada més, hi ha qui s’adona que la direcció seguida fins ara ha estat equivocada, tornant als seus orígens: el camí del cor, de viure el present segons sentim el nostre interior. Per això està passant tot el que està passant. Hi ha un enfonsament de les velles creences basades en els interessos personals per a tornar a connectar amb el ser que sempre hem estat, i alhora reprimit per a la majoria. La sortida a la situació actual és tornar al cor, recordant qui som i deixant que l’amor guiï les nostres vides.

-         Què representa viure des del cor?

-         Tornar als nostres orígens. Viure el present, l’ara i aquí en tot moment i obrant segons ens dicti la veu del nostre interior. D’aquesta manera, arribarem a portar a terme allò que hem vingut a fer, i a realitzar-nos com a sers complerts i perfectes que som.

-         Em sembla que hi ha molt a fer!

-         Només cal començar per un mateix. No vulguem canviar als altres i el món. Canvia tu, i el món canviarà. Obra la teva consciència, i el món canviarà. Sent l’Amor en tu, i el món despertarà i sanarà per si sol. És un treball individual que repercuteix al col·lectiu.  

-         Per on podem començar?

-         Per a sentir la calma i la pau en un mateix. Sent-les, així com l’amor amb tu i la maquinària del teu potencial començarà a moure’s. Expressa la teva voluntat, i deixa que tot sigui. Busca el benestar en tu i ajudaràs als altres que també el puguin trobar. Som com vasos comunicants. Allà on arribis tu, ajudaràs als altres que també hi arribin. No hem de voler canviar el món extern. Comencem amb nosaltres mateixos. Hi ha una llei espiritual que diu que el que és a dins és a fora. Què tal si comencem a conèixer-nos i a sentir allò que volem sentir a la nostra vida, i llavors permetrem que el nostre entorn també ho senti?

-         Bé, i ara, per ja anar acabant, digue’ns unes darreres paraules.

-         Sigues tu! La resta, tot et vindrà. No temis, perquè allò que necessitaràs t’arribarà. Només des de l’amor podem arribar a la nostra veritable plenitud i a fer desaparèixer la misèria, la fam, la pobresa, les desigualtats, les tensions i les guerres.

-         ...

-         Des del cor ens unirem.

-         Gràcies per aquestes paraules de saviesa i esperança. Gràcies.

-         A tu.  

Alegria

Hi ha una gran alegria en mi. Hi ha una sensació de joia immensa abraçant tot el meu ser, i sobre tot, quan puc portar a terme allò que sento, servint al Pare. Sento una sensació de plenitud i de fer allò que el meu cor em dicta, seguint les directrius del què he vingut a fer. Per això, gràcies!

Hi ha una serenitat en mi, sentint la Llar en mi i la presència de la Divinitat a cada por de la meva pell i totes les cèl·lules del meu cos, activades i radiant l’amor de Déu en mi. Jo Sóc Déu. Jo Sóc divinitat manifestada. Jo Sóc part de la Divinitat Universal. Així ho sento dins meu, des de la humilitat de saber que sense ella, jo no seria res.

Jo Sóc tot el que Jo Sóc, ara i aquí!

Hi ha una mena de contenció, o millor seria dir, una acceptació natural i serena del què em passa, visc i sento.

Estic en el vaixell que durant molt de temps he somniat ser-hi. Estic sent portat vers allò que sento que haig de fer, i, en mig de la meva consciència adquirida m’adono que em trobo en paratges molt llunyans als meus inicis. El trajecte ha estat llarg, havent arribat fins aquí, on el meu ser s’ha anat enfortint al llarg de les tempestes viscudes i sortint-me tal com ho he fet. Les meves actituds davant d’elles, els meus pensaments, paraules i sentiments creats i sentits, malgrat tot, han enfortit el meu ser, mantenint la calma del vendaval que vaig haver de passar.

Ara navego entre les aigües serenes i tranquil·les del meu procés, després d’haver-me encarat amb totes les meves pors i el meu passat. La meva ment ara m’obeeix. L’ego de la meva condició humana ha hagut de fer retirada degut a la fortalesa, fermesa i humilitat de l’obertura del meu cor. Ara estic en mig del vaixell veient com va lliscant, obrint-se pas entre les aigües del meu camí. Hi ha sers de Llum en el meu vaixell. Hi ha entitats celestials que vetllen per mi, guiant-me i protegint-me al llarg de tot el trajecte. Al timó veig a Jesús com a part de mi, com si fos, alhora, Déu qui em portés.

Visc moments de sentir la saviesa en mi pel fet d’haver viscut. Sento la plenitud, l’expansió interior del meu ser i la plena Unicitat amb la Llar, el lloc d’on procedeixo.

Sento pau i amor, tant en mi com aquí on sóc, en tot el meu vaixell i allà on sigui, sempre, en tot  moment, envoltat per aquestes lluminositats que m’han anat acompanyant tot aquest temps. Ara ja som Un. Allà on sigui, elles hi seran.

Accepto, observo y gaudeixo d’aquests instants de saber de mi i recordar qui sóc.

Accepto els moments actuals d’espera conforme allò que se m’ha estat informat, així serà.

Com gaudeixo de cada oportunitat! Sento l’alegria en mi vessant per tot el meu cos. Sento la joia de servir a la Font i les presències de tota la Llar amb mi. Em sento enlairat per moments, assegut aquí on sóc.

Veig, cada vegada amb més claredat les energies del meu entorn i d’aquells que són a prop meu. Veig els estancaments, la decisió presa de no voler adaptar-se als nous temps, així, com la d’aquells que han decidit dir un SÍ! ben fort per a deixar que la nova energia abraci els seus sers. Veig la degradació de la negació en un mateix i l’esperança en aquells que es responsabilitzen de les seves vides. 

Em sap greu el dolor creat per un mateix, perquè tots som divinitats, necessitant ser activada per la nostra intencionalitat, malgrat alguns no ho vulguin fer.

Em sap greu el dolor manifestat per alguns, sabent que aquest no és necessari i que si hom volgués, aquest podria arribar a desaparèixer. Em dol veure com sers estimats decideixen patir i debilitar-se, tant física com espiritualment per no voler ser ells.  Ells m’ensenyen a estimar, a acceptar-los amb les seves decisions, perquè així ho han decidit.

Acceptar el dolor dels altres, el patiment i el desconcert de la ignorància és una de les proves més dures de la Mestria.

He arribat a un punt on el meu amor és en ells, malgrat les diferències vibracionals, estant allà per quan necessitin una mà on agafar-se, malgrat a vegades me l’han demanada, i quan les he donada, no han volgut fer res per a canviar qui són. Ells m’han ensenyat a estimar incondicionalment, sense voler intervenir per a canviar-los ni convèncer-los. Ells m’han ensenyat a no intervenir sense ells estar preparats. El meu cor sent compassió per tots ells i fan que la tendresa floreixi en mi acceptant les seves situacions malgrat no em veuen com qui sóc en veritat. Els filtres dels seus sers han distorsionat qualsevol visió de qualsevol persona que els envolta. Els seus cors s’han tancat de tal manera, pel dolor viscut, que han triat un camí d’autisme voluntari, allunyant-se de la realitat d’aquesta dimensió on som, mantenint-se fortament arrelats, alhora, a una energia de dualitat enfortida.

He après a acceptar des de la confiança, l’amor, la serenitat i la saviesa del veritable sentit de la nostra existència.

Per aquells que em van criar i han compartit la meva vida d’infant en el sí de la mateixa llar, han ignorat el veritable ser que sóc, rebutjant tota declinació de part meva amb una mà amiga que els podia enlairar més enllà d’on arribat. El dolor els envaeix. Les seves vides semblen estar en una rutina i carrers sense sortida plens de foscor, desconcert i sense sentit.

He après a viure en aquest ambient sentint la pau i l’amor del meu ser dins meu i respectant a tots aquells que han negat la vida des del cor. No pretenc convèncer-los, senzillament ser jo i, si ha de ser, em trobaran per a obrir les portes del camí cap a l’amor.

He après a estimar-los en la distància, això, com ja he dit abans, és una de les proves més dures per a un Mestre, veient com pateixen i no volen fer res per a canviar la direcció dels seus passos. Sé que algun dia les seves divinitats també despertaran, i llavors, allà tots ens trobarem. Ells seguiran el seu camí, i des del meu cor, jo seré amb ells. El meu Amor els abraçarà, com ara, en la discreció i el respecte.

Sí! sento la joia i l’alegria de servir a Déu en mi. Sento com cada vegada més, ell es manifesta a través meu, sent jo, alhora, Un amb ell i ell, jo.

El vaixell continua seguint el cabdal d’aigües plàcides del meu interior, trobant més oportunitats per a servir qui m’ha portat fins aquí. Només la Llum, l’Amor de la nostra essència pot materialitzar el món i l’obra per la qual hem vingut en aquest cos fins aquests moments de la història del nostre procés.

Confio i em deixo anar a les mans de qui m’ha creat.

La meva fe enlaira el meu ser.

Sento, sento i sento el que sento, sent aquest sentir d’altres dimensions a la que ens trobem. La intensitat no es pot descriure, sí el que se sent, i el que sento és AMOR, UNICITAT, JOIA I ALEGRIA.

Per a tot això, Gràcies!

Novetats

M’agradaria presentar-vos una de les novetats a realitzar a partir d’ara.

És un nou Cicle: “Traspassant el Llindar”, que com el cicle que vinc realitzant de “Despertant la Divinitat”, consta de tres tallers:

·         El Nen Interior

·         El Matrimoni Sagrat (la unió del masculí i el femení)

·         Ajudant als altres: servint a Déu.

Aquest encontre es realitzarà durant tota una tarda o matí al llarg d’un cap de setmana. Per a més informació, podeu enviar un mail a emaeljordimorella@hotmail.com o trucar al 606098752. Més endavant ja us aniré indicant en quina localitat i centre es realitzarà aquest esdeveniment.

Us recordo, també, que si voleu que aquestes activitats es realitzin a la vostra població, centre o associació, ens posem en contacte i trobarem les dades adequades perquè tot sigui.

Des del meu cor, una forta abraçada i que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.

El que penso

En aquests moments de grans canvis en el planeta Terra, el ser humà sent una sèrie d’inquietuds i sensacions interiors que no havien sentit fins ara, o al menys, amb la intensitat o constància que es manifesten. La majoria sembla com si els seus endins es reajustessin i es recol·loquessin segons la veritable naturalesa que som. Emocions, sentiments i estats d’ànims són activats com si un interruptor s’hagués encès perquè puguem veure més enllà d’on hem vist fins ara i així, poder arribar fora dels límits de la dualitat per a poder manifestar la nostra veritable naturalesa, per a molts, desconeguda.

Aquesta situació anòmala ens porta a pensar que ens sentim remoguts com una titella dirigida per uns fils invisibles pel seu creador o director d’escena. Us podeu sentir desemparats, desconcertats, no entenent el què està passant, només centrats en allò que sentiu i “no us agrada”. Inicialment la rebutgem, amb una sensació de tancament i de veure com el que diuen els altres us creen un malestar segons el que vosaltres penseu. No enteneu el què us passa, només que apareixen una sèrie de símptomes que no esteu acostumats a viure’ls. Tot allò que no us és familiar, ho rebutgeu i us inquieta.

La dualitat us allunya de la realitat del vostre ser. Estem seguint un procés d’Ascensió com no ho havíem viscut fins ara. Jo no sóc menys, ni quedo al marge. Probablement la meva consciència em fa estar centrat i entendre el què succeeix i el per què està succeint, però com a ser que viu aquesta dimensió també sento els canvis en mi,.....i molt!

Els meus canvis, probablement no són com els de la majoria de vosaltres, però això no treu que no els tingui. Fa anys vaig començar el meu procés conscient de recordar qui sóc, permetent-me transmutar la meva vida terrenal i començar a veure, sentir i viure la vida segons el què he vingut a fer. El meu cor es va començar a obrir i vaig anar expressant el que sentia, començant per a aprendre a plorar novament com a mostra d’expressar el que sentia. No sempre era per pena o tristesa. La majoria de les vegades era per emoció i l’amor sentit en mi degut a la presència de la Llar.

Des de fa dos anys he canviat els meus escrits, personalitzant-los més, fins arribar al present que mostren el meu procés interior i fins on pot arribar una ànima que decideixi alliberar-se a les mans de la seva divinitat. Fa un temps que estic reflectint el que sento, els contactes que tinc i les comunicacions amb els meus germans de la Llum, així com amb la Divinitat de la qual tots procedim.

Continuo sentint, i per moments sembla que les meves paraules siguin les mateixes, però el meu interior no és així. Tot s’ha intensificat, i el que vull compartir amb tots vosaltres és part del procés intern que hom pot arribar a seguir.

Arribar a moments com els que us he expressat està a l’abast de tots, i més encara podeu arribar a sentir si realment us abandoneu als braços de Déu.

Recordar qui sou permet obrir les portes del vostre interior per a obrir-vos a la vida, al món, a la Llar, a la veritable Llar de la qual tots pertanyem. No hi ha ningú que en quedi fora. Només cal obrir les portes del seu cor i manifestar la seva intencionalitat per a traspassar-la. A l’altre costat em trobareu a mi i a tota a la vostra Família Espiritual, aquella a la qual pertanyeu, aquella que sempre ha estat al vostre costat, però que l’heu ignorada per les vostres pors i els costums, hàbits, cultura i religió que us envoltaven.

En els meus blogs, un en català (la meva llengua materna/paterna) i l’altre en castellà, per a poder arribar a tots aquells de vosaltres fora de les contrades on visc i em moc habitualment, fins ara, van ser creats per a mostrar la direcció a seguir i compartir amb tots vosaltres part del meu procés i saber, quan us arribi el moment, que algú (actualment ja som milers i milers) ja ha passat per aquí i ens mostra el que se sent i fins on es pot arribar a sentir, percebre, amb les pautes a tenir present incloses quan us trobeu immersos en aquests estats d’aparent inquietud o decisions que poden arribar a canviar la nostra vida.

Res és el que sembla, i per tant, totes les suposades pors que pugueu albergar en el vostre interior només són resistències i manifestacions de les vostres limitacions degut a l’ego, la vostra ment.

Quan us vull transmetre l’interior existent en el procés, pot semblar que em repeteixi, o almenys, aquesta és la sensació que a vegades puc arribar a tenir, malgrat el que sento és molt diferent a la darrera vegada. Las paraules dels humans són limitades per a expressar la grandesa i magnificència de qui som realment i el que se sent quan un es troba a la Llar.

El nostre raciocini a vegades no ens deixa entendre exactament el que s’està transmetent.

Des del meu cor, intento mostrar-vos el meu interior, obert a vosaltres i a la vida, per si hi ha algú que se sent identificat i li ressona en el seu interior també. Sé que el missatge que us estic transmetent des de fa un temps, arriba a molts de vosaltres.

El que sento, hi ha molts que també ho podeu arribar a sentir, o com a mínim, les meves paraules poden arribar a activar el procés d’evolució del vostre ser.

Us parlo sovint del què sento quan sóc amb Ells, sí!, els nostres germans de la Llum. Tots podeu arribar a Ells, sentir-los i, fins i tot, veure’ls. El camí no és feixuc, sinó tot el contrari: obrir el vostre cor i mostrar la intencionalitat conforme voleu ser vosaltres. La vostra Voluntat és poderosa, com se’m va dir fa bastants anys qui són amb mi.

Manifesteu-la i no tingueu por, estimades ànimes, perquè no esteu soles, ni mai ho heu estat.

Només voldria que les meves paraules, sorgides del meu cor i guiades per la meva divinitat i qui són amb mi, arribin als vostres cors, que ressonin en el vostre interior, i si a algú això li succeeix, hauré fet la part que em pertoca del vostre procés.

Sé que així està sent, i no sabeu el molt que em satisfà saber de tots vosaltres i com aneu pujant els esglaons de l’Ascensió!. Ningú està més amunt o més avall, senzillament ESTÀ! No hi ha ningú més que vosaltres, perquè vosaltres ja sou la divinitat personificada, o potser no te’n recordes?

Us explico el que sento, perquè és això el que sento que haig de fer. Personalitzo molt més els meus escrits, perquè en el seu moment, així vaig sentir que ho havia de fer. Sentir el xiuxiueig de la Llar, són senyals conforme em trobo en la direcció correcta.

Les meves paraules arriben cada vegada a més gent d’arreu, i la meva ànima s’alegra al saber que estic portant a terme el què he vingut a fer.

M’alegra saber de vosaltres i com ressona en els vostres cors allò que llegiu a través meu.

El que sento és gran, MOLT GRAN!, i continuaré transmetent aquest Amor que hi ha en mi, Un amb la meva Divinitat. No sóc jo qui escriu i us parla.

Ah!, per cert, tu i jo som un i no hi ha res que jo pugui sentir que tu no puguis sentir. La teva presència va més enllà del que creus que ets. El teu cor et parlarà de tu. Ves a ell. Escolta-ho i fes allò que et dicti. Llavors, deixa que tot sigui.

Que l’Amor i la Pau siguin en tu.

Agost

Molts de vosaltres començareu les vacances aquests propers dies, si ja no les heu iniciades.

Descansant de tot un curs, potser feixuc, per tot el que ha succeït a les vostres vides i el que contínuament ens estan anunciant els mitjans de comunicació. Per això, potser, desitgeu poder descansar y posar la vostra vida en un període de tranquil·litat i desconnexió amb la rutina del viscut. És un bon temps per a posar calma, sentir la pau i agafar noves energies de cara a la nova temporada que iniciareu quan el sol amaini la seva intensitat i s’iniciï el mes de setembre donant pas a la tardor.

Bé, jo continuaré sentint una immensa alegria i joia dins meu al poder continuar amb el que he decidit fer, on cada dia és un regal i gaudeixo fent-lo. Per aquest motiu, per aquells que no marxeu fora, us vull fer saber que allà on es necessiti continuaré fent la meva activitat. Recordar-vos, en relació a això, que aquest proper cap de setmana (dies 3,4 i 5) es realitza la primera part del Seminari CONNEXIÓ DIVINA a Vic, al centre El Despertar. Per a més informació podeu trucar al mateix centre: 938835960.

Jo continuaré fent aquest estiu allò que el meu cor em dicta. Si voleu posar-se en contacte amb mi per a organitzar alguna activitat, per a obrir les portes del vostre interior o tenir una sessió individual personal, podeu trucar-me al 606098752 o enviar un mail a emaeljordimorella@hotmail.com

Desitjo que passeu unes bones vacances i que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres. 

El darrer arribarà

Viu la vida com si fos el darrer dia, perquè aquest segur que arriba. Quan apareix sents en el teu interior la sensació que encara no és l’hora, malgrat que els passos donats al llarg dels anys t’han portat just a l’esdeveniment adequat perquè reaccionis i t’adonessis què és el que necessitaves a cada moment. Però tu, vas ignorar la situació, envoltada en una acció plenament quotidiana. Com podia ser això un avís per a la meva vida? Com una situació semblant era l’eco del meu interior? Com he pogut ignorar les advertències sorgides de no sé on, pel meu major bé?

Viu la vida com si fos el darrer dia del teu present.

No deixem anar tota l’abundància que rebem en el nostre dia a dia. Trobem tan normal i lògic que tinguem el que tenim que ens oblidem de sentir l’agraïment i la fortuna de ser recarregades a cada instant les nostres necessitats. Que no és així? Bé, potser estiguis a l’atur.

-         Mira’t les mans, què veus?

-         Doncs les mans.

-         Això és un miracle de la naturalesa.

-         Mira’t al mirall, què veus?

-         La meva cara.

-         Doncs això és una benedicció perquè pots veure amb uns ulls.

-         Estàs respirant?

-         Clar!

-         Això vol dir que estàs viu, i en canvi, hi ha milers i milions de persones que han escurçat la seva vida per a recordar als altres el regal que se’ns ha fet.

-         ….

Viu el present com quan eres un nen.

Sovint ens oblidem de viure centrant-nos en tot allò que no tenim i ens falta. Pensem en arribar al demà amb el màxim benestar terrenal acumulat.

Sovint ens oblidem de viure el present com si fos el darrer instant que viurem. No deixeu per a demà el que podeu sentir i estimar avui.

Tota la nostra vida es condensa en un sol instant: l’ara i aquí.

Quan els nostres pensaments es centren en el que no va i tenim mancances, estem retallant la nostra vida. El nostre cos accelera el procés d’envelliment i els nostres dies semblen, gran part d’ells, no tenir sentit.

Només hi ha un instant per a nosaltres! Només hi ha una fracció de la nostra existència on s’acumula la clau de tot el nostre poder interior, i aquest és l’ara, el present!

El darrer dia és una de les oportunitats que a tots se’ns presenta per a ressuscitar i obrir la consciència interior per a donar-nos compte de la Veritat de la nostra encarnació finalitzada.

El darrer sempre arriba. Ningú s’escapa d’ell. Ens abraça i ens acompanya més enllà de la nostra dimensió per a indicar-nos el camí de tornada a Casa.

Quan ens apropem a ell i percebem la seva presència amb nosaltres, llavors és quan es produeix la reflexió sobre la nostra vida. M’hauré deixat alguna cosa per a fer? “Jo no vull anar-me’n, no!Encara no! No ha arribat la meva hora! No hi ha lamentacions quan ens truca a la porta el darrer dia. Què és el que t’has oblidat de fer o dir? Llavors poden aparèixer totes els comptes pendents o el sac dels silencis acumulats quan el teu cor et dictava un altre camí a seguir, diferent a l’establert.

Quan sentim rondar el darrer, apareixen les preses i la impotència per no poder fer res i endarrerir la Resurrecció. Aquesta és inevitable quan la nostra vida necessitava fer un canvi de rumb i no el vam fer; quan, després d’acumular llastres d’anulació personal, ja no pot aguantar més i es decideix, degut que nosaltres no ho fem, finalitzar el viatge terrenal actual i tornar als orígens per a recordar qui som i el per què tornem.

El darrer és una benedicció per a recol·locar a la nostra ànima i tot el nostre ser en el rail adequat de la nostra eterna existència.

Darrera del darrer, hi ha Tot.

No hem d’esperar a posar amor a la nostra vida quan ens trobem més a prop del darrer dia, perquè no sabem quan aquest se’ns presentarà davant nostre i ens dirà: “El teu amor m’ha cridat per a ajudar-te”.

Comencem a viure el present i a ser nosaltres a cada instant del nostre procés. Viu en l’ara, perquè és l’únic que té poder. És l’únic moment que pots dir al teu favor. Fes-ho! Sent allò que el teu cor et dicta i endavant! No esperis que els altres decideixin per tu, perquè tu ets un ser sagrat i meravellós, ple d’amor per a ser vessat sobre el teu ser cada vegada que actues en la direcció del teu cor omples el teu contingut el teu cos amb la dolçor de la Creació i deixes que el timó del teu aprenentatge sigui portat per aquell que et va creà.

Parla, pensa, actua i decideix des del cor, perquè aquest està associat a la veritable essència del ser que ets: l’amor que hi ha en tu. Deixa’l solt! Allibera’l amb les teves decisions i deixa que l’alegria es manifesti en tu com quan eres nen/a.

Viu el present i deixa que tot sigui.

Agraeix la teva presència en l’ara i aquí, agraint totes les benediccions que se t’han donat per a poder portar a terme el que has vingut a fer, estimada ànima.

Sigues tu! Sigues tu! Sigues tu!

Ens estem apropant al darrer dia. Aquest està esperant el moment perquè nosaltres puguem continuar el nostre camí d’Ascensió. Que el nostre sender sigui amb la màxima expressió de la nostra majestuositat i presència il·luminada del ser que som. Somriu! Juga! Estima! I riu! Com si d’això depengués la nostra integritat. Així és.

Tot allò que es presenta al nostre interior en els moments finals d’aquesta encarnació, no ho deixeu passar ara, i sent al teu cor per a posar harmonia a la teva vida i a la d’aquells que el distanciament per qüestions d’ego, ressentiment o ira ha creat uns llaços de dolor. Talla ara aquests llaços perquè quan van succeir no sabies el que saps ara.

Ara que estàs llegint aquestes paraules, és un bon moment per a decidir posar amor a cada aspecte de la teva vida, i ser honest amb tot el que facis, pensis i decideixis fer.

A vegades, per a ser un mateix, es necessita trencar les cadenes del passat. Allò que va ser, ja no té perquè ser. Així començaràs a aplanar el camí vers el moment que el teu darrer sospir sigui recollit pels germans de la Llum i acompanyar-te en el teu camí cap a la Llar.

Ara és el moment.

Que l’Amor i la Pau siguin en tu.

La Llum de les Paraules (64)

“El karma no és limitador ni punitiu. És eina per a  equilibrar i alliberar el nostre passat. Amb la nostra presència en aquesta dimensió, se'ns adjunta tots els mecanismes perquè puguem arribar a ser nosaltres mateixos, permetent que la divinitat que som sigui manifestada.”

Que l'Amor i la Pau siguin en tots vosaltres

La veu dels nostres temps

El nostre sol cada dia està més actiu. Les seves erupcions són cada vegada més intenses i constants. Tot allò relacionat amb ell, queda influenciat i repercuteix a tot nivell de vida.

Nosaltres, com membres de la galàxia ens sentim així mateix, com alguna cosa que se està coent en el nostre interior. La força espiritual del nostre sol activa les energies del nostre ser, removent i sacsejant tot allò que no ressona amb el flux energètic actualitzat de l’univers. Aquest ens avisa i ens envia el seu encàrrec diví conforme el ser humà necessita revisar la seva existència i permetre que la seva presència sigui diferent a com ha estat actuant fins el present.

Símptomes no convencionals apareixen en nosaltres, no sent interpretats adequadament pels cors tancats. En aquests casos, la ment tradicional queda obsoleta a l’ignorar el veritable sentit de les mostres que el nostre ser manifesta sense voluntat pròpia.

El nostre sol activa aquelles parts de nosaltres que necessiten ser revisades i sanades. Només aquelles que han estat danyades en algun espai de temps de la nostra existència i ara, en aquest present, necessiten actualitzar-se. La nostra energia requereix una actualització per a portar a terme el procés vers la nostra divinitat. 

Ja fa temps que l’univers ens ve avisant, però aquest any 2012 tot s’ha intensificat i nosaltres, com a sers que som sota la seva influència, també ens sentim tocats per la seva mà.  

Tot s’accelera. El temps d’avançar vers la nostra presentació tal com som al nostre entorn ha canviat de marxa, anant tot, a una velocitat, si així es pot dir, com ho havia anat fins ara. Per moments alguna cosa sembla no moure’s, però per a la nostra ànima, hem pressionat el pedal de l’accelerador.

Són moments de desconcert, per instants, però si escoltem el nostre interior i posem atenció què sentim o què ens transmet el nostre cor, veurem que tot està anant bé, i el nostre estat, malgrat tot, és d’un major benestar per a molts de vosaltres.

Quan necessitem fer obres a la nostra casa, tot pot quedar “potes amunt”, però això no vol dir que vagi malament, sinó que el bagul del nostre passat necessita revisar-se per a fer neteja del que ja no ens serveix a partir d’ara, i obrir les portes a noves oportunitats, actituds, pensaments i paraules més amoroses.   

Sí, estimada ànima. Aquest és el regal que l’univers, a través del nostre sol, ens està fent perquè el nostre racó de vida, anomenat Terra (Gaia), pugui ser habitat i manifestat tal com la seva consciència divina la està guiant vers la seva plena manifestació.

2012, si es referís al món vitícola, diríem que és un bon any amb una molt bona collita. ¿I saps per què? Per tu. Sí! La teva intencionalitat ha col·laborat que arribéssim fins el dia d’avui amb tot el rebombori que existeix al nostre entorn. Tens molt a veure amb el present de la humanitat. Pel sol fet de llegir aquestes paraules és que el teu cor està ressonant a l’uníson amb d’altres milers i milers d’arreu del món.  Junts enlaireu la vibració de la nostra casa planetària.

El nostre sol encara té molt a dir-nos. Encara no ha acabat d’actuar. Només és el principi. Arribarà un moment que serà el punt àlgid per a la coronació del ser humà despert, de tu. Ho notareu, i sabeu per què? Perquè ens trobarem units pel cor, damunt de l’ona d’aquest any de nom 2012. Us sona? O potser seria millor preguntar-vos: el sentiu?

Hi ha situacions que semblen no tenir final. Hi ha d’altres que voldríem finalitzar, i unes terceres, quartes o cinquenes, que tenen a veure amb els nostres desigs més profunds, que ens portarien al nostre ple benestar. Bé, viatgers d’aquest any, sigueu pacients i mantenir-vos centrats en el vostre cor, perquè estant en ell, sortireu amb serenitat i amb més qualitat de vida, com una fulla es deixa portar per les aigües braves del curs del riu. No posis resistència. Deixa que tot sigui, i sobre tot, sent l’amor en el centre del teu interior per a regar els teus sentiments, sensacions i totes les teves parts más biològiques, activant alhora, el teu estimat ADN, sanat amb aquesta actitud els teus registres akàshics.

Beneïdes sigueu, estimades ànimes germanes, perquè allò que el vostre cor us dicta ja es troba més a prop!

La vostra Llum us protegirà. El vostre Amor us guiarà. No dubteu mai de la vostra Llum, perquè ella us portarà a la vostra divinitat. Res heu de témer sent vosaltres. Aneu al vostre cor, i ell us dirà en tot moment què fer i com fer-ho. Manteniu la pau, perquè la Llum d’aquest estiu nostre (hivern per a d’altres), revertirà vers la transmutació del vostre ser.

Són moments d’anar al nostre interior i sentir les energies de l’Amor en vosaltres. Passi el que passi, no deixeu que els vostres pensaments s’alterin. Passi el que passi, sigueu vosaltres i sentiu la pau i l’amor dins vostre. Vosaltres sou la Llum esperada! Vosaltres sou qui la humanitat espera! Vosaltres sou el camí vers la divinitat manifestada.

El nostre sol és un aliat nostre, donant-nos de menjar l’aliment necessari per a donar els nous passos per a despertar el veritable ser que som. Com en una ferida de fa temps, és l’hora que les crostes endurides es desenganxin del nostre ser i poder cicatritzar per sempre les limitacions amb les quals ens identificàvem. Ara som lliures amb la capacitat perquè així sigui! No imploreu! Revaloritzeu-vos! La porta de la vostra majestuositat es troba oberta amb l’ajuda del nostre sol, en ple contacte amb la Llar de la qual tots procedim.

Són temps gloriosos on la perfecció del ser que sou té l’oportunitat de dir: Sí, aquí estic. Ara sóc!

Ens trobem que el camí tira cap a amunt, una de les pujades finals per a acabar un cicle. Per a molts us representa un gran esforç, i per d’altres, potser, una benedicció conscient per sentir al Ser Superior que sou. Tant per a uns com pels altres, aquests són moments de resurrecció, i d’alliberar allò que va ser per a donar pas a allò que la vostra voluntat expressa des del cor.

Sembla que hi ha aspectes que costen de passar, però no temeu donar els passos necessaris per a deixar anar allò que no ressona amb el vostre cor, amb la vostra manera de ser. No negueu el millor i perfecte que la vida et té reservat per a tu.

És hora de deixar anar i de replantejar-nos què és el què vull.

No temeu estimats/des, perquè aquestes pors o dubtes només són fruit del que va ser, no del que voleu. Mai heu estat sols ni ho estareu. El vostre entorn us ha apropat ànimes similars a vosaltres i que us fan sentir bé. Potser alguna d’elles pugui ser la vostra nova parella, la vostra guia en el nou camí o el coratge perquè pugueu dir:

- Sí, jo puc! Sí, JO SÓC!

Que L’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres. 

La Llum de les Paraules (63)

"Una de las grans virtuts de la grandesa del ser, és la humilitat"

Que l'Amor i la Pau siguin en tots vosaltres. 

Balanceig

Com una nana que la nostra mare pot tararejar-nos, així se sent la meva ànima, balancejant-se per les mans tendres i lluminoses de la creació.

Em deixo anar, abandonant-me als seus braços, sabent i sentint l’Amor que té cap el meu ser. Em sento segur, protegit, alimentat, respectat i amb l’espai necessari per a poder fer segons senti en el meu interior.

Em sento entre les mans de qui m’ha creat, adormint-me, descansant de tot el realitzat fins el present, per a poder obrir els ulls del cor novament i jugar amb les eines que la vida em dóna, a través del meu abandonament ple de confiança i sabedor que tot el que necessiti em serà donat.

 Quan la creació torna a deixar-me suaument sobre la Terra, sabré en tot moment de la seva presència en mi i al meu entorn. Cóm puc tenir por tenint als meus germans de la Llum al meu costat? Cóm no delitar-me amb el que faig, si la Mare m’ha portat fins on em trobo en aquests moments? Només em queda posar la meva atenció en el meu present i gaudir-lo. El meu nen interior no veu més enllà del que visc a l’ara. Sé de la meva trajectòria, però aquest saber no pertany al present, sinó fruit de viure l’ara i aquí en tot moment.

Continuo sentint la melodia dolça i amorosa de la meva Mare Divina, bressolant-me entre els seus braços, i rebent les vibracions del seu pit a l’entonar els sons de la vetlla amorosa, protectora, vers el seu fill. Els sons celestials amainen el meu ser, abandonant-me i confiant plenament en qui m’ha creat. Són moments d’unicitat amb la Font d’on procedeixo.

Tinc els ulls tancats però sento i veig, a la vegada, a tots aquells sers que estan amb mi en aquest estat. El meu nen interior somriu i dóna el consentiment que tots ells siguin amb ell. Aquesta és la Llar d’on procedeixo. Tots els presents em són familiars i sento un profund respecte i unió amb cadascú d’ells, arribant cada vegada més, aquí on em trobo.

Els meus ulls es tanquen i deixo que l’espai- temps desapareguin de mi. Sóc Un en els braços de l’Amor. Sóc Un amb la Creació.

Em trobo dins d’un  cos, aparentment indefens, però el que sento dins meu pertany a la veritable Llar, de la qual tots pertanyem.

Hi ha un cor de Llum xiuxiuejant al meu cor, i jo, endinsat en els mons onírics de la meva somnolència, produït per la melodia i el balanceig de la meva Mare, sento la veritable Llar en aquest espai on he anat a parar. Veig àngels envoltant-me i animant-me per a recordar al veritable ser que sóc. Aquí sóc un amb ells, però quan els meus ulls s’obrin, em sentiré estrany, i serà llavors, quan aquestes veuetes hauré de recordar per a saber que la meva presència en aquesta vida té una finalitat Superior. Mentre, deixo que els dolços somnis creats per la meva plena confiança i deixadesa absoluta als braços de la Mare, m’encoratgin per quan visqui els moments de desconcert que es produiran al meu entorn.

Somric i jugo amb els meus germans de la Llum. Sé quins són. Sé qui sóc, quan em trobo amb ells en moments com aquests. Ay, quina pau!

La mà celestial bressola el meu ser, sentint la tendresa de la seva intencionalitat. Sóc fort. Sóc savi i sé qui sóc. Així és quan el meu ser és Un amb la Llar.

Visc una realitat dins d’una il·lusió. El meu cos em fa adonar-me que, on estic, no és com jo sento quan em trobo a Casa. Hi ha una condició humana en mi que emmascara la veritable essència que sóc. Amb paraules dolces i tendres, els meus germans de la Llum en parlen de tot això. Amb ells res temo. Sé que en el seu moment m’adonaré de tot el que viuré, i llavors, ja podré estar amb ells novament, traspassant les limitacions de l’humà. Quins xiuxiueigs! Quines veus! Càntics procedents d’on sóc són interpretats per a mi, per a recordar que aquesta és la meva Llar, i que sempre hi serà, esperant el meu retorn amb el despertar de la consciència!

El “ronroneig” del pit de la meva Mare, relaxa el meu esperit i em porta més enllà d’on em trobo. Viatjo lluny, agafat de la mà d’una gran i intensa Llum que guia els meus passos. Darrera, tota una cort de sers lluminosos, sentint el seu Amor vers el meu ser. Estic sent portat, i en tot moment, puc veure altres formes de vida en altres llocs del que coneixem com univers. Amor, només sento Amor, i és aquest Amor el que s’incrusta en cada cèl·lula de la meva existència terrenal per a no oblidar-la ja més.

Durant la meva estància en aquest planeta, de tant en tant, he anat tenint instants de familiaritat amb sers que m’he anat trobant i amb situacions que m’han portat a activar aquesta essència amorosa en mi.

El meu cos ha anat creixent, i continua sent balancejat en el bressol celestial de la Mare de la qual tots pertanyem. L’activació de la unió amb la Font Creadora de Tota Vida, ha fet, amb el temps lineal, obrir els meus ulls del cor i adonar-me que, encara que sembli que estigui molt lluny de Casa, en el fons, ara i aquí, estic en ella, i que ella, mai ha estat lluny de mi, o jo d’ella, perquè Jo Sóc la Llar, i en tot moment m’he retrobat en ella, encara que els meus ulls físics veien que no es corresponia amb els records i sentiments que tenia quan no em trobava en una biologia.

Quina placidesa, tendresa, pau i amor quan ens deixem anar als braços de qui som!

És llavors, quan la vida comença a tenir sentit i tot torna als seus orígens prístins. És llavors, quan el fill pròdig torna a la Llar que sempre ha pertanyut.

Amor, només existeix l’Amor.

Només hi ha Amor.

Confia la teva vida al veritable ser que ets, i deixa que tot sigui.

Amor atrau Amor. tu ets Amor, i només des de l’Amor, pots crear felicitat, alegria i obtenir la comprensió de la teva dimensió actual.

Llavors, el nadó obra els seus ulls, veu els de la Mare i somriu perquè la reconeix.  

Per tot això, com a germà de la Llar, desitjo el millor per a tu, i que l’Amor i la Pau siguin en tu.

Recordatori

Hola família!

  

Em poso en contacte amb vosaltres per a anunciar-vos la primera part del Seminari “Connexió Divina”.

El realitzarem els dies 3, 4 i 5 d’agost a Vic, al centre “El Despertar”, situat al c/Historiador Ramon d’Abadal i Vinyals 10.

Per a més informació podeu passar-hi personalment de dimarts a divendres, o bé trucar al 938835960.

Busquem les millors dates per a tots aquells que aquest Seminari ressoni en els vostres cors, i sentiu que heu d’assistir.

Aquest estiu estarem a Vic.

A tots aquells que ens puguem veure personalment en aquestes jornades, em complauria compartir amb vosaltres les claus per a obrir les portes de la nostra divinitat, conjuntament amb els nostres germans de la Llum.

Ha arribat l’hora que aquesta es manifesti.

Una abraçada a tots.

Si voleu que aquesta o d’altres activitats es realitzin a la vostra població o centre, podeu enviar un e-mail a emaeljordimorella@hotmail.com o trucar al 606098752 (Jordi).

A reveure!

Entre amics

-         Què!, alguna cosa a dir?

-         Gaudir és ser conscient – em responen.

-         Sí!, ja ho podeu ben dir. A més consciència, més fluir.

-         També – em diuen.

-         És com fer surf per sobre una ona que et porta just arran de platja, on comença la sorra. Estàs enlairat i sents el vent a la cara, dominant l’embranzida. Tot un plaer!

-         Nosaltres no podíem haver-ho dir millor.

-         Sabeu? M’agrada estar amb vosaltres, sentint la Llar en mi i estant en ella. La meva presència es troba en la 3D, però el que sento és d’aquí on sou vosaltres. Experimento i visc situacions que pertanyen a les vostres dimensions. És tot ben estrany, però familiar alhora. Em sento com a casa aquí a la Terra, malgrat la meva biologia. Estic, però sóc d’on esteu ara vosaltres. Estic però no sóc d’aquí. La finalitat que m’ha portat fins aquí, és fruit del meu consentiment que així sigui, conjuntament amb la meva divinitat. L’he trobada aquí on sóc, i m’he adonat que ha estat i és amb mi tota l’estona. M’he adonat que som Un, i que jo sóc part d’ella, i que junts pertanyem al gran trencaclosques de la CREACIÓ. La Unicitat és forta i qui sóc i vosaltres som Un. M’he adonat, també, que sempre he sigut els meus anhels, somnis i qui volia ser, però ha hagut de passar part del meu temps lineal per a adonar-me que arribant a connectar amb aquestes parts que hi ha en mi de vosaltres, em permetien manifestar el veritable ser diví que sóc.

-         ...

-         Cada vegada obro més portes, i a mesura que ho faig, us vaig trobant d’una manera més nítida i clara, sense filtres ni interferències. Cada porta que obro jo canvio i sento com el meu interior es va eixamplant, tenint la sensació de l’il·limitat en mi. L’univers és part de mi, i vosaltres, estimats amics i germans de la Llum, sou part de mi i jo part de vosaltres. Desapareixen les diferències i les distàncies entre nosaltres són irreals, pertanyents al pensament de la 3D.

-         ...

-         Ara ho veig amb molta més nitidesa, després d’un període d’anys de la meva dimensió. He anat avançant i sentint les emocions i els sentiments arrelats a una dualitat com s’anaven esvaint mentre em feia pas entre la boira del meu passat, sentint-me acompanyat i abraçat per la fortalesa de Déu en mi i la vostra companyonia. Ara sé el vostre paper i actuació al llarg del meu caminar fins el present. El que es pugui dir de vosaltres sobre negar la vostra presència o distorsionar la veritat, només és fruit de les pors i la ignorància.

-         ...

-         Hi ha una porta que els humans actuals necessitem obrir per arribar a qui som, i és l’alliberament del nostre passat i l’activació del nostre ADN per a donar pas al majestuós ser diví que som a través dels elements que ja es troben dins nostre, fent-los servir adequadament des del cor i deixar-nos emportar per la serenitat de la paciència i la suposada espera, segons la nostra dimensió.

-         Gràcies! – em responen.

-         Per què? – els pregunto.

-         Per haver arribat fins aquí. Teníem tantes ganes que així fos, que l’emoció que hi ha en nosaltres ara és immensa. L’alegria i la joia de ser Un amb tu, com diries, es majestuosa. Tots ens alegrem, des d’aquest costat del vel. Has aconseguit obrir la porta multidimensional del teu ser i has trobat la Llar després d’experimentar amb ella. Gràcies per permetre que el nostre camí d’Ascensió, aquí on som, sigui més planer. (Pausa). Ens alegrem que ens hagis trobat i acceptat. Els humans han de saber que obrint els seus cors, obren les portes de l’Amor que hi ha en ells i de la veritat de les seves vides.

-         És un plaer està amb vosaltres i compartir una estona com aquesta. M’agradaria que els que habitem aquest planeta puguin sentir el que jo sento en aquests moments. Si ho poguessin fer, les seves pors desapareixerien, i la comprensió del procés amainaria la rigidesa per les quals caminem en el dubte i la incomprensió. La Consciència comporta l’enteniment de la Divinitat.

-         Vaja, noi! Cada vegada més, sentir-te parlar sembla que siguem nosaltres qui ho fem.

-         Ha,ha,ha,ha! Vosaltres m’heu ensenyat el llenguatge de la Llar, d’on vinc. He tingut bons mestres.

-         Ja ho pots ben dir, ja! – em responen somrient.

-         Gràcies!, de veritat. Gràcies! Quan hom arriba a distanciar-se de la dualitat, com trobant-se dalt d’un cim, veu els camins que ha seguit i on porten tots els altres, divisant aquells que serpentegen més, com els més rectes i directes. La decisió és nostre i el meu cor em va convèncer en endinsar-me en aquells que m’han portat fins aquí. Sento un profund agraïment i amor alhora. Gràcies per tot!

-         El que us fa grans, és el do de poder decidir el camí a seguir. Cada tria us permetrà endinsar-vos més en la sanació del vostre passat, i per tant, del vostre present. Us dirigiu vers l’equilibri del vostre ser. La decisió és vostre, i allò que la vostra intencionalitat dicti, nosaltres ho respectarem. Sempre hem estat al vostre costat i sempre hi serem per quan decidiu despertar i adonar-vos de les nostres presències. Llavors, la Llum es manifestarà en vosaltres i allò que nosaltres també hem vingut a fer, ho portarem a terme. Sou vosaltres qui decidiu. Una paraula vostra, i nosaltres intervindrem.

-         I quan ho facin, llavors ja no voldran allunyar-se més de vosaltres – afegeixo.

-         Bé, quan algú torna a casa, la reconeix, i el que allà troba li és familiar, com a bons Lemurians que sou. És l’hora de tornar a la Llar de qui sou.

-         Al·leluia! Al·leluia! Al·leluia! - responc

-         La Llar és en tu.

-          Que Déu us beneeixi i el meu Amor és un amb el vostre.

-         T’esperen temps de manifestació, i nosaltres serem amb tu.

-         Així és i serà. 

La Llum dfe les Paraules (62)

"El camí del Treballador de la Llum no és predicar un món millor; de qualsevol manera, es tracta de fer alguna cosa. Es tracta de tornar al seu interior a tots els nivells; i estimar-te i entendre’t veritablement. Quan connectes amb el do de l’Amor, automàticament el donaràs als altres. T’has convertit en un Treballador de la Llum, fins i tot si no fas res al respecte. Portaràs canvi al món, només sent tu."

Que l'Amor i la Pau siguin en tots vosaltres